Montse Giner

4. UNITATS DIDÀCTIQUES 4.1. UNITAT DIDÀCTICA: “L’APRENENT DE CUINER” Seguint amb el centre d’interès adaptaré l’obra “L’aprenent de bruixot” de Paul Dukas per a la dramatització amb “L’aprenent de cuiner”, utilitzant la versió de Josep Manel Vega. 4.1.1. OBJECTIUS DIDÀCTICS -Escoltar activament l’audició proposada. -Escoltar, imitar i reconèixer el moviment sonor. -Diferenciar els conceptes lent i ràpid. -Diferenciar els conceptes forte i piano. -Conèixer el significat de la paraula glissando. -Diferenciar i interpretar diferents moviments corporals. -Conèixer trets característics del compositor de l’obra, Paul Dukas. -Utilitzar el cos com a mitjà d’expressió potenciant el desenvolupament de la psicomotricitat, orientació espacial i coordinació. -Realitzar coreografies i dramatitzacions grupals. -Despertar la socialització. -Desenvolupar la capacitat creativa. 4.1.2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES -Competència comunicativa, lingüística i audiovisual: en aquest cas haurà de comprendre termes com forte, piano o glissando. -Competència d’aprendre a aprendre: disposar de la suficient motivació per aprendre els passos de la dramatització. -Competència en el coneixement i interacció amb el món físic: desenvolupar-se dins l’espai. -Competència social i ciutadana: comunicar-se amb els companys per assolir un objectiu comú que serà realitzar correctament la dramatització. -Competència d’autonomia i iniciativa personal: coneixement i control d’un mateix per no entorpir el bon funcionament del treball en grup. -Competència artística i cultural: actitud oberta, respectuosa i crítica cap a la diversitat d’expressions artístiques i culturals. Aquesta és la més important a l’àrea de música i s’ha de buscar la màxima expressió de l’alumne. -Competència matemàtica: en aquest cas es necessitarà per comprendre conceptes com llarg o curt, parelles, nombre de cops que surt una idea musical, entre altres. 4.1.3. CONTINGUTS Explorar i percebre -Lent i ràpid en una audició. -Forte-piano en una audició. -Concepte de glissando. -Atenció als canvis de caràcter que experimenta la música.

-Disposició per a provar diferents ritmes, moviments i actituds corporals. -Valoració del propi cos i disposició per a practicar moviments corporals. -Interès per comprendre el significat de l’audició. -Atenció a la coreografia de l’obra. -Respecte a les normes d’audició en el moment d’escoltar música. -Respecte per la contribució dels companys a la feina de grup. -Interès per a la creació artística. Interpretar i crear -Representar la dramatització. -El ritme que marca l’audició. -Regularitat del tempo. -Moviment corporal natural. -La noció de preguntes i respostes musicals. 4.1.4 TEMPORALITZACIÓ L’activitat es durà a terme al llarg de dues sessions. 4.1.5. ESPAIS El millor lloc per dur-ho a terme és a l’aula de psicomotricitat perquè és gran i no té entrebancs pel mig i els nens i nenes es poden moure per tot l’espai. 4.1.6. MATERIALS En principi l’únic material que es necessita és el reproductor de cds i l’edició retallada per a l’ocasió de Josep Manel Vega. 4.1.7. METODOLOGIA La percepció auditiva és un procés que passa pel sentir, escoltar i comprendre i on també intervenen la memòria i el pensament. Passos atenir en compte: -Motivació prèvia a l’audició: explicar la història que s’haurà d’interpretar. -Explicació de qui era l’autor. -Demanar molt silenci: els alumnes s’han d’acostumar a estar en silenci quan es treballa una audició. -Concentrar l’atenció a uns punts determinants de l’audició que ajudaran a l’hora de seguir els passos de la dramatització. -Repartiment de personatges. Tinc en compte el fet de treballar en parella i buscar que no quedi ningú exclòs. -Treball per parts de la dramatització. -Realitzar tota la dramatització sense interrupcions. -Buscar el suport d’un altre professor com a “públic” incondicional dels alumnes.

4.1.8. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE *1a sessió -Explicació de la història a dramatitzar. L’acció es situa a la cuina de l’Assurancetòrix. “El gran cuiner-músic Assurancetòrix estava cansat de tant treballar i se’n va anar a dormir sense adonar-se que el seu aprenent s’havia quedat amagat al rebost. L’aprenent quan no va veure el seu mestre es va apropar a la gran olla que bullia al mig de la llar de foc i hi va anar tirant ingredients de les estanteries. Les flames, molestes amb el que tirava a l’olla es van revolucionar i van fer por a l’aprenent al mateix temps que deixaven la cuina damunt-davall. Davant de tant terrabastall va aparèixer el gran Assurancetòrix per calmar el caos i castigar a l’aprenent per haver actuat sense permís.” -Explicació de qui era l’autor. Paul Dukas era un compositor francès que va néixer i morir a París (1865-1935). Va ser amic d’un altre important compositor, Claude Debussy. Va compondre molta música, però en va destruir molta que no li agradava. El 1897 va compondre L’aprenent de bruixot, una obra basada en un poema de Goethe i la va utilitzar Walt Disney a la pel·lícula Fantasia. -Escolta atenta de l’obra amb el reproductor de cds de la versió retallada i adaptada per a la dramatització de Josep Manel Vega. A continuació la tornaré a posar i exposaré als nens i nenes de l’aula el que està passant i com es relaciona la música amb l’acció. -Explicació de paraules com forte, piano i glissando i posar-los els exemples de l’audició. -Faré parelles entre ells. Hi haurà un que farà d’Assurancetòrix o dos, si en queda algun de despenjat. De les parelles, un farà d’aprenent i l’altre farà de flama. *2a sessió -Repàs de l’audició, recalcant els sons que s’han de tenir en compte. -Els que fan de flames s’asseuran a terra amb les cames creuades i tocant-se amb els genolls dels veïns. Els que fan d’aprenents es situaran apartats. L’Assurancetòrix estarà fora de l’escena. -Els que fan d’aprenents s’aniran apropant a la rotllana als ritmes dels primers compassos, que semblen passos. Al “xim-pum, xim-pum” caminaran al voltant de l’olla i s’aturaran a fer veure que miren les estanteries i als glissandos faran veure que tiren el contingut dels pots dins de l’olla fins al glissando 5 que les flames es revolucionen i agafen l’aprenent (tenint en compte que han d’agafar la seva parella) i caminen endarrere fent rotllana fins al “ta-ta-ta-ta-ta!” que ho fan al revés, l’aprenent fa caminar endarrere la flama. Surt l’Assurancetòrix i aprenents i flames fan una fila darrera seu. Hi ha un moment de bogeria i corredisses entre tots i cauen a terra. L’Assurancetòrix es

passeja entre els aprenents i les flames i ordena a les flames que tornin al foc. Els aprenents es situen al darrera de la seva parella flama. Les flames es preparen per fer l’ensurt final als aprenents. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT -Les parelles es faran en funció d’equilibrar la parella: és a dir, si un alumne no tira tant, serà la seva parella qui l’ajudarà a harmonitzar amb el conjunt. 4.1.9. AVALUACIÓ L’avaluació serà contínua i amb el resultat final de la dramatització seguint els següents criteris: Criteris d’avaluació -Identifica i diferencia els diferents paràmetres musicals de l’audició que influeixen en els passos de la dramatització. -Plasma de forma gestual i corporal les parts de l’audició. -Mostra interès per l’audició, guardant silenci i participant en les activitats proposades. -Mostra disposició per repetir una seqüència si no surt bé. També es tindrà en compte com s’organitzen les parelles i si segueixen les indicacions marcades. S’aniran corregint els errors a cada pas, si n’hi ha, per tal que la suma de tots els passos portin a un resultat final correcte.