Primavera 2007

Fem Pràctiques - Primavera 2007

Fem Pràctiques EDICIÓ ESPECIAL JOCS FLORALS

PRIMAVERA 2007

ERA SANT JORDI UN CIENTÍFIC? l cert és que no ho sabem. Sabem que era tot un cavaller, que era un gran romàntic, molt bona persona, perquè lluitava per fer el bé a la gent, però, si era científic, no ho sabem perquè no ens ho han dit. Això sí, algun poder havia de tenir quan, de la sang del drac, en va treure una bella rosa... I algun altre poder especial deu tenir quan, aquest any, ens ha inspirat per fer un munt de contes i de poemes científics d'allò més variats i enginyosos. I, si no us ho creieu, aquí va una petita mostra del que trobareu en aquest recull. Com aquell qui no vol la cosa, hem llegit: Contes d'animals i plantes, històries sobre fenòmens de la natura, aventures de ciència ficció, experiments de científics una mica sonats i d'altres un xic més assenyats, éssers humans amb poders extraordinaris sorgits d'experiències sobrenaturals, menjar que viatja per les profunditats del cos humà tot vivint moments de risc i de sorpresa, meteorits que amenacen la humanitat i són desviats per protagonistes afortunats, inventors que, amb el seu enginy, trobaran la manera de convertir el món en un lloc molt millor, màquines amb poders sobremecànics, poemes d'aparells sense els quals el progrés no seria el que és, ciències que, de la mà d'un escriptor novell, esdevenen poesia, i versos que ens fan pensar en un futur més esperançador, que falta ens fa... En fi, un munt d'obres que han estat escrites per tots vosaltres - noies i nois de l'escola - i que al Jurat, a banda de donar-nos molta feina, que, dit sigui de passada, hem fet molt de gust, ens han fet viure molt bones estones. És per això que desitgem que la vostra ca-

E

Fotografies: Mireia Chavarria

pacitat per pensar títols enginyosos, per somiar textos emocionants, per resoldre finals que fan respirar alleugerits, o que fan petar de riure, no s'acabi mai. El pensament, amb un xic d'esforç i d'il·lusió, sovint dóna sorpreses molt agradables, només cal posar-s'hi... I tot això, per què ha estat així? Doncs perquè aquest curs, com ja sabeu, els JOCS FLORALS han estat dedicats a l'Any de la Ciència. I vet aquí que, allò que al principi semblava un xic complicat perquè no hi estem gaire avesats, és a dir, allò de fer contes i poemes científics, al final ha sortit més que bé. I heu demostrat que, a través de la paraula, podeu fer pensar a la gent, que sou capaços de fer-los descobrir, que els engresqueu a seguir llegint i, de passada, els feu riure...i que desperteu moltes altres necessitats que tenim els éssers humans. No us en canseu mai, tant si heu estat finalistes com si no ho heu estat; penseu que hi ha molt bones obres que no són en aquest recull perquè no ens hi caben totes, però que val la pena llegir, ja sigui en la intimitat familiar, ja sigui compartint-les amb els amics i amigues, o tot llegint-les col·lectivament a classe. Ah! I ja podeu començar a pensar quin serà el tema dels propers Jocs Florals que, per si encara no ho sabeu, hauran de ser molt especials, ja que serà el 25è certamen que celebrarem a la nostra escola!!! „

JURAT JOCS FLORALS 2007

Fem Pràctiques - Primavera 2007

parvulari

EDICIÓ ESPECIAL JOCS FLORALS 2007

sisè B

LA VIDA I ELS DESCOBRIMENTS PARTICIPACIÓ DELS NENS I NENES DE PARVULARI EN ELS JOCS FLORALS eguint la línia d'altres anys, els nens i nenes de Parvulari, han participat en els Jocs Florals de l'Escola amb un treball realitzat de manera conjunta. Aquest any han elaborat un conte tot seguint les pautes de confecció d'aquest tipus de text : - els més grans han pensat i escrit el conte - els Peixos i les Tortugues han dibuixat les il·lustracions - i els més petits les han acolorit i guarnit. "Contes i Poemes científics" és el tema dels Jocs Florals, com ja sabeu, i per tant els magnífics treballs dels Pàrvuls estan molt relacionats amb la Ciència i, com és pertinent, amb allò que ells i elles coneixen tan bé i els hi és tan proper: L'experimentació Les Gavines, els Peixos i els Elefants han elaborat el conte titulat: "LA PRINCESA CIENTÍFICA I ELS FOLLETS" Les Orenetes, les Tortugues i els Lleons: " EL NEN LIEN I EL GLOBUS MÀGIC" El treball ha estat laboriós i molt artesanal però, com tota feina ben feta, molt gratificant. Moltes felicitats per a aquests petits escriptors i il·lustradors i alhora moltes gràcies per aquestes dues boniques narracions.„

S

er micos vam passar, i per a poc vam evolucionar. Ara mateix persones som, però com animals ens portem tots.

P

Destrossem aquesta terra, li provoquem fam i guerra. Un xic hem de pensar, perquè si no amb aquest món podem acabar. Però no tot ho hem fet malament, a aquesta terra li hem donat pensament. Amb una mica d'il·lusió, li hem donat invenció.

HI SOM A TEMPS? n un futur no gaire llunyà el gel es desfarà. No hi haurà salvació per ningú? Natura, t'ho pregunto a tu.

E

Diga'm natura, podria ser pitjor? Animals i plantes moriran així, gràcies a nosaltres serà la fi. Ajuda'ns natura, et demanem perdó Tots voldríem un món millor. Però ara a tots ens guanya la por.

EL MEU JARDÍ n el meu jardí Una planta sorgí.

E

Era petita i fina, com la fulla de l'alzina. Les plantes no la van acceptar, i ben sola es va quedar. Quan la planta va florir, les altres plantes enveja li van tenir: Com més gran es va fer, més amigues tingué.

La Medicina, els científics van inventar, alguna gent podem curar. Encara que malalties com la Sida, acaben amb la vida.

Diga'm natura, podria ser pitjor?

Era tan bonica que es casà, i la seva família al jardí hi regnà. Van tenir dos bessons, tots dos molt bufons.

Tinc molta calor. Aquest planeta sembla un calefactor.

Quan el marit morí, el jardí una mica es pansí.

Colom, Amèrica va descobrir, i ara als museus el tenim. A Sevilla el tenim enterrat, i de ben segur que més d'un l'ha admirat.

Diga'm natura, el canvi té solució? „

Els bessons van créixer, i es van fer alts freixes.

Jonh Legie al 1926 inventà la televisió, i va ser tota una emoció. El mateix va fer el senyor Bell, que va inventar el telèfon com a nou aparell. Més coses es van inventar, però aquestes són les que més van destacar. I rumiant, rumiant, més podrem descobrir i inventar. Vet aquí un científic, Vet aquí un gat, I aquesta poesia, S'ha acabat. „ Núria Sanz Pseudònim: Pukica

Marc Urgell Pseudònim: Lacoste

Quan la mare es morí, un crit dels freixes en sorgí. Li prepararen una constel·lació per ser immortalitzada. I ja qui diu que del jardí, una fada va sortir. Els freixes van tenir un nounat i li posaren Bernat. La història del jardí, no és pot oblidar. I els nens cada dia van a jugar. Ja us he dit, ja us he advertit. La poesia pot acabar. „ Ovidi Beascoechea Pseudònim: Seudònim

Fem Pràctiques - Primavera 2007

EDICIÓ ESPECIAL JOCS FLORALS 2007

sisè A

EXPLORO L'OCEÀ uan vaig a la platja i escolto les ones, em tranquil·litzo com si estigués sola.

parvulari

LES MATES l llibre de mates s'ha bellugat Seran els números que s'han escapat?

EL MICROSCOPI i no existissis, microscopi, cap científic podria saber res d'aquell mon tan inhòspit.

Q

E

S

Sento els peixos quan salten, i les ones quan trenquen.

Seran els problemes que han marxat? O potser els meus ulls que s'han cansat?

Els bacteris són molt petits, però amb microscopi estan ben enllestits.

Les divisions s'han amagat Les multiplicacions s'han escapat Sense llibre m'he quedat però el meu cap s'ha guardat tot el que he estudiat. „

Molts científics van utilitzar el microscopi per treballar

De molts colors, grans i petits. De moltes maneres són divertits. M'agrada capbussar-me per sota del mar. I aprendre coses noves sobre l'oceà. „ Sara Viñas Pseudònim: Científica En Acció

Anna Ventayol Pseudònim: Curaxon

Si el microscopi no estigués, no es dubtaria ni un segon: el primer científic que ho pensés, l'inventaria fins i tot amb son. I això que diuen que no dormir és dolent, però els científics no fan cas a la gent. Treballen i treballen sense parar, Sense jugar, sense menjar. El microscopi ajuda a descobrir, a conèixer un món gairebé invisible i a mesura d'insistir, els científics creuen que és un món irresistible. Però ningú no reconeix l'ajuda del microscopi, tret de l'inventor del propi, tret del descobridor d'un verí tret de mi perquè sí. „ Adrià Martínez Pseudònim: Rey Mysterio

Fem Pràctiques - Primavera 2007

EDICIÓ ESPECIAL JOCS FLORALS 2007

primer A

cinquè B

LA GAVINA

L'ESQUIROL

LA GRANOTA

i havia una vegada una gavina que tenia gana i va anar a buscar peixos per menjar. Després se'n va anar a passejar molt lluny i quan va tornar tenia set i va anar a beure aigua. Es va trobar amb la gavina que dies abans s'havien barallat per un peix. Després d'una estona es van perdonar i van compartir un peix que les altres gavines els van donar. „

i havia una vegada un esquirol que estava molt trist, perquè els seus amics es burlaven d'ell. Un dia va arribar al bosc un caçador que volia caçar un cérvol i quan es preparava per disparar va saltar l'esquirol a sobre del seu cap i el caçador va disparar a un altre lloc. El cérvol es va salvar i des d'aquell dia va ser el seu millor amic i mai més es van burlar d'ell els altres animals. „

i havia una vegada una granota de paper que saltava molt i un dia se'n va anar al Montseny a buscar a la seva família, però no la va trobar i se'n va anar a ajudar a tots els animals. Un dia es va tirar a l'aigua i es va convertir en una granota de veritat i al cap d'un temps va formar una família i va tenir molts amics: granotes, esquirols, guineus i ocells que per la nit feien piu piu. „

Daniel Inglada Pseudònim: Ferrarius

Núria Belloc Pseudònim: Pichu

H

Lídia Giner Pseudònim: Cavall

H

H

LA MÀQUINA DE FER GRAN I PETIT

LA GOTA QUE VA VIATJAR PER TOT EL MÓN

i havia una vegada una científica que es deia Marie Curie, tenia dos amics una nena i un nen, la nena es deia Paula i el nen es deia Joan. Cada dia l'anaven a buscar per anar a prendre un cafè. El dilluns 29 de gener la van anar a buscar, trucaren a la porta però no contestava ningú. Trucaren al timbre, no va contestar ningú i van entrar. La casa estava inundada per un pam d'aigua. - De moment tenim unes quantes pistes: la casa està inundada, la Marie no hi és, la tele està encesa i hi ha una màquina de les seves, just a sobre de la tele, mirant al sofà. -Va dir en Joan. - Ja ho tinc, la Marie estava esperantnos asseguda al sofà mirant la tele, la casa s'ha inundat, la màquina s'ha mullat i ha funcionat. Mira, la màquina té un embut per la part gran i llavors la Marie s'ha fet petita. - Va dir la Paula. - Jo vaig a buscar la Marie. - Va insistir en Joan. - Aleshores hem de posar l'embut del revés i la farà gran, a la Marie. Una altra vegada al seu tamany normal. Es van abraçar i van anar a prendre el cafè. Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos. „

i havia una vegada una gota que vivia dalt d'un núvol, bé més que la seva casa era el seu món, perquè mai sortia de casa. Fins que un dia va sortir a comprar. Però es va trobar que hi havia més núvols. Aleshores un núvol la va xuclar i ella va dir: - Ajudeu-me, m'atrapa! Unes altres gotes eren xuclades, però elles estaven tranquil·les perquè ja sabien el que passaria. Aleshores, la gota va caure del núvol i va xocar contra el terra, allà va trobar que no hi havia cap núvol on pogués preguntar on era la seva casa. Ella estava molt espantada perquè no tenia on menjar ni on dormir. Aleshores li va preguntar a un ànec. - Saps on és casa meva?- i l'ànec li contestà: - Que vius als núvols potser?- i ella li digué: - Sí, però no sé com tornar-hi- ell li digué: - Posa't al sol i veuràs. Ella es va posar al sol i es va evaporar, la gota veia tot cada cop més a dalt aquell lloc tan estrany. Aleshores ella va decidir que sortiria més de casa. „

H

Elisabeth Orero Pseudònim: Super Macedonia

H

Albert Villanueva Pseudònim: Patataaaa

LA NUTRICIÓ DE LES FULLES na vegada havia un bosc molt bonic. Era primavera i les fulles estaven tranquil·les, els arbres tenien flors. Va arribar l'estiu i les flors van anant desapareixent i les fulles anaven canviant de color, primer vermell, desprès marró. Al cap d'un temps quan ja havia arribat la tardor, les fulles van començar a caure. Després d'uns dies de pluja es va filtrar al terra. Al cap del temps, va ser absorbida per les arrels del mateix arbre. Va pujar pel tronc, fins que de nou va tornar a formar part d'una fulla. „

U

Maria Giner Pseudònim: Cirera

Fem Pràctiques - Primavera 2007

EDICIÓ ESPECIAL JOCS FLORALS 2007

cinquè A

primer B

MEMÒRIES D'UN CIENTÍFIC

ELS EXPERIMENTS DE LA MARE

L'INVENTOR STEVE

15/02/36 lac! - Buf, ja està - esbufego. Les finestres estan tancades i els llums, encesos. Sóc al meu laboratori, inventant una màquina per viatjar en el temps. Ara vinc d'acabar-la. Té la forma d'una placa metàl·lica amb un cub de fusta al damunt. Demà acabaré de repassar els controls. 16/02/36 Els controls estan acabats i repassats. I el comandament a distància també. El proper diumenge, dia 18, m'embarcaré en la meva gran aventura. Aniré cap al passat. Només em falten fer alguns preparatius, com comprar-me un rellotge digital i una navalla el més completa possible. 17/02/36 M'he comprat l'equip necessari i he agafat les provisions. Tinc la motxilla preparada amb diferents vestits. 18/02/36 Tot preparat. En marxa! Estic apunt de prémer el botó quan m'aturo. L'invent? Corro a buscar-lo i ara sí. Tsssk. La màquina es posa en marxa. Poso el control automàtic i decideixo fer una becaina. El viatge trigarà més o menys un dia. 19/02/06 Sóc a l'any 2006. Es l'any perfecte per provar el meu gran invent: la màquina Controla-Clima. L'any 2006, els científics van avisar que estàvem destrossant la Terra, però no vam fer prou per impedir-ho. La meva màquina pot ajudar a millorar. 25/02/06 He fet ploure a l'Àfrica durant uns dies per a que pugui haver-hi collites. 02/03/06 Els pols han deixat de desglaçar-se! La màquina controla- clima ha intensificat el fred. Funciona a la perfecció! 15/03/06 La Terra ja no s'escalfa. La màquina ha regenerat la capa d'Ozó i els climes han millorat. Segur que ara moltes espècies podran sobreviure.

i havia una vegada una nena que es deia Anna que marejava molt a la seva mare, que si em preparis l'esmorzar, "que si no-sé-què, que si no-se-quantos..." La mare es deia Alsa i en començar va estar tipa d'ella. La nena tenia una sala, que era per fer experiments, i sempre anava allà baix per fer treballs de ciència. Un dia, l'Alsa, va pensar que, com estava tant atrafegada i no tenia ni un minut per descansar, podria fer una màquina per a què l'ajudés a fer les feines de casa, així podria tenir tot el temps lliure que volgués. Va començar a fer la màquina el 16 de juliol de l'any 2000 i va acabar l'any 2003. La va anomenar M.N., que volia dir menjar/neteja. La nena, en sortir del col·legi, li va comentar que havia de fer un treball que fos una màquina per les feines de casa. La filla va veure la màquina que havia fabricat la mare i, sorpresa, li va dir: - Com ho has fet!!?? La mare li va explicar que ho havia fet gràcies a un llibre que tenia l'Anna. Totes dues van estar parlant sobre el treball del col·legi i tot...El dia 1 de setembre, va anar al "col·le" a presentar el treball. Els professors miraven atentament la màquina però… la mare no va fer comandament perquè no ho va veure en les explicacions del llibre, i la màquina va començar a netejar les sabates dels professors, es va tornar boja i va petar: - PUUUMMM!!! Els professors van expulsar l'Anna del "col·le" i ell es va enfadar molt amb la seva mare. Un dia per la tarda, l'Anna va anar a jugar amb els seus amics al parc, i mentre la mare va fabricar moltes més màquines: una era per estendre la roba, que es deia R., una altra es deia N. que era per netejar, una altra es deia M. que s'utilitzava per fer el menjar. Aquells ninots sí que portaven comandament a distància, però...va confondre una peça per una altra i una era per tenir picor a la boca, no t'imagines els robots! De la picor que tenien feien bots! La filla, quan va arribar, va veure com els robots feien malbé la seva casa, tornant-se bojos. L'Anna es va enfadar molt, però el que ara l'importava era fer malbé les màquines. L'Alsa li va explicar que tenien un botonet per desconnectar-los, a l'esquena. Les dues, corrents van anar a desconnectar-los a tots. La que va tancar més robots va ser l'Anna. Després de tot, l'Anna va parlar amb l'Alsa i va reaccionar davant del fet de marejar a la seva mare. L'Alsa va estar des d'aquell dia molt orgullosa de la seva filla Anna!! „

ls Estats Units, hi ha un noi que es diu Steve Gronholm i ha inventat un cotxe que pot anar per l'aigua, terra i aire. Estem a l'any 2000 però encara no sap com fer que les rodes funcionin. L'Steve Gronholm, pensa tot el dia però no se li acut res. Els seus amics que es diuen Víctor, Aleix i Paula, l'intenten ajudar però no se li acut res i pensa i pensa, però res. Al matí de l'endemà, va pensar que si posa coses calentes al motor, potser funcionen. Va posar oli calent però res, va provar aigua bullint, però res. Va passar un dia i va intentar que funcionés però no arrancava del tot. L'únic que volia era que arranqués, res més, era l'únic que volia, i torna a provar amb l'aigua bullint i funcionava molt bé. L'Steve es va posar més content que unes pasqües. I llavors va provar i provar de vendre'n, però era tan car que ni els rics sabien si comprar-lo. I llavors va vendre'n més i es va fer més ric que tota la seva família. I tota la seva vida ha estat provant de fer invents, però només li ha sortir bé un, el del cotxe que pot anar per aigua, terra i aire. I ara, l'Steve Gronholm és milionari i té de tot. I vol fer un invent molt millor. Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat. „

C

17/03/36 Visca! He tornat a casa i he llegit els diaris: la Terra no està tan malament com quan me'n vaig anar. „ Marc Herrero Pseudònim: Bon Profit

H

Adriana Fuertes Pseudònim: Annamat

A

Albert Esteban Pseudònim: Pujolet

LES FLORS I LA ROSA i havia una vegada un bosc on també hi havia uns animals grans que eren unes vaques, les vaques es menjaven les flors. Entre les flors hi havia una rosa i quan era de nit la rosa somiava que de sobte venia una fada madrina i, li ha dit la fada madrina a la rosa que li concediria un desig. La rosa va demanar que les vaques no es mengessin les flors. La fada madrina li concedeix que algunes flors tinguin punxes i totes les roses també tinguin punxes perquè les vaques no es mengin les flors ni les roses. „

H

Iris Viudes Pseudònim: Sara

L'ARBRE QUE VA ANAR A L'ANTÀRTIDA

EL DINOSAURE QUE VIVIA AL BOSC

i havia una vegada un arbre que volia anar a l'Antàrtida i se'n va perquè volia veure els pingüins i va fer les maletes però va veure que se li queien les fulles i es va posar malalt. I, al cap d'un temps, li van créixer les fulles fortes i, a l'estiu va poder anar finalment a l'Antàrtida. „

i havia una vegada un dinosaure que li agradava molt l'herba i un dia va tastar un arbre molt bo i llavors va menjar-se tots els arbres bons que va trobar, fins que es van acabar. Va tastar un altre però ja no li va agradar molt i va haver d'esperar molts i molts anys per a que tornessin a créixer els arbres que li agradaven. „

H

Agnès Ortí Pseudònim: Pícara

H

Berta Vázquez Pseudònim: Maria

Fem Pràctiques - Primavera 2007

EDICIÓ ESPECIAL JOCS FLORALS 2007

segon A

EN VÍCTOR AL VOLCÀ n Víctor era un noi molt eixerit de tretze anys. Un dia els seus pares van decidir anar a fer una excursió. A mig camí se'ls va punxar una roda. El pare digué:- Víctor, vols anar a jugar? En Víctor va marxar a jugar. Però com que intentà agafar una papallona es va allunyar. Va veure una illa que s'hi podia anar amb una barca que hi havia a la costa. Però es va equivocar, a l'illa hi havia un volcà. Hi havia una entrada. Va decidir entrar-hi. Allà va veure un savi i li va preguntar: - On som? - Li va respondre: - A mi res de preguntes, pregunta a aquell senyor! I de sobte BUUUM i el senyor va dir: - Una erupció! Anem al cràter, de pressa! A mig camí el senyor va dir: - Gasos tòxics! Tapem-nos la boca i el nas amb un mocador- Quan van arribar al cràter el senyor va dir: - Necessitem evacuació immediata- Va venir un ovni que va deixar en Víctor al cotxe... Quina aventura!!! „

E

Àlex Herrero Pseudònim: Mortadel·lo

quart B

EL DOFÍ ROBOT a anys i panys hi havia un científic que estava grillat i un dia va dir:

F

-Faré un dofí robot! I així va ser. No parava mai, nit, dia, dia i nit. Va fer un ferro resistent a l'aigua, va barrejar productes químics i a la fi ho va aconseguir. Va deixar el dofí al mar. Però es clar, no podia nedar perquè no tenia aletes. Aleshores el va treure del mar va tornar al laboratori secret i li va posar aletes i dents de dofí de veritat. El va tornar al mar i quan el va posar va fer un comandament per controlar-lo, li va tirar un xip i se'l va empassar. El comandament i el xip van explotar però, per sort al dofí robot no li va passar res. El dofí va viure feliç al mar, va fer molts amics: dofins, balenes, peixets, taurons i peixos carnívors. El dofí robot va tenir tants amics que se'n recordava del nom de tots i així va saber que s'havia fet amic de tot el mar. Quan ho va descobrir es va posar tan content que tot el mar va tremolar. Fi. „ Jordi Subirats Pseudònim: Tintín i les 15 pedres

L'ECLIPSI DE LLUNA

EL METEORIT DE MART

L'ECLIPSI DE SOL

L'ESTRELLA TRISTA

na vegada hi havia un poble molt petitó amb una plaça gran i maca. Un dia per la nit, els habitants del poble es van despertar i van anar a la plaça. Allà van veure la lluna rara, era L'ECLIPSI de lluna. Els habitants es van posar molt contents i així va ser com es va descobrir l'eclipsi de lluna. I a partir de llavors, els eclipsis van ser molt importants per la humanitat. Cada cop que hi havia un, la gent es tornava molt feliç. „

óc l'usuari 3.3.6.1., un robot, sóc del futur i vaig presentant a la gent la Nasa de l'any 2099. Avui, dia 03/03/2099, haig d'ensenyar la Nasa a l'astronauta Fred. He estat ensenyant les 7 plataformes de llançament de coets i unes quantes sales. Ara ens falta la trenta, la de control. - He captat la senyal d'un meteorit de Mart !- va exclamar Fred. - Jo també ho capto - vaig exclamar. - Hem de fer alguna cosa; ja ho sé!, posarem l'antena d'ondes de l'espai cap al meteorit i al meteorit, una capa d'imant Sud. Com que les dues coses són d'imant Sud, el meteorit sortirà cap a l'altra banda de l'espai. Així que vam pujar al coet Hipersònic 3546 i vam partir fins l'espai. Vam deixar la placa de metall Sud i vam tornar a la Terra. Vam salvar a la Terra d'aquell meteorit! „

i havia una vegada, una escola molt maca i gran, amb uns patis que semblaven jardins. Un dia, pel matí, va venir corrents un nen i va dir: - Atenció, atenció! avui a les 11:30 fins a les 13:45 hi haurà un eclipsi de Sol, no us el perdeu! Tots els nens i nenes estaven molt nerviosos per l'eclipsi de Sol. Eren les 11:00 i tots els nens tenien pati. A les 11:30 s'acabava. Es va acabar el pati i tots els nens miraven al cel amb unes ulleres especials i tots deien alhora: - Oh, que maco l'eclipsi de Sol! Quan es va acabar l'eclipsi, tots els nens van quedat al·lucinats. Al dia següent, tots els nens van estar parlant de l'eclipsi de Sol i van ser molt feliços. „

et aquí una vegada una estrella que estava trista i no brillava res de res. Però un dia, una estrella la va animar, però a ella li passava alguna cosa. No es reia gens i una estrella petita li va preguntar: - Què et passa? - La Lluna s'ha anat - li va contestar. - A on? - Va tornar a preguntar l'estrella petita. L'estrella trista li va dir: - No ho sé. Un dia, l'estrella es va aixecar, va veure la Lluna i va brillar com mai. „

U

Jana Fontrubí Pseudònim: Janus

S

Miguel Morilla Pseudònim: Cañi

H

Noemí Veiret Pseudònim: Nobi

V

Mª Cisne Bravo Pseudònim: M.C.B.C.

Fem Pràctiques - Primavera 2007

EDICIÓ ESPECIAL JOCS FLORALS 2007

segon B

quart A

EL NEN CIENTÍFIC i havia una vegada un nen que es deia Tomi i tenia quatre anys. El seu pare era científic. Un dia va portar a en Tomi al seu laboratori. En Tomi va ajudar al seu pare a fer un invent molt especial. Volia que fos l'invent més famós del món. El seu fill, o sigui, en Tomi, va pensar que li agradaria, quan fos gran, fer l'honor al seu pare de convertir-se també en inventor. Quan en Tomi era gran, va ser el millor científic. També va guanyar moltes medalles de concursos de la ciència. Es va casar i va tenir un fill, i va continuar la carrera científica. „

H

Maria Lucas Pseudònim: Estuch

L'AVENTURA DEL BLAT DE MORO i havia una vegada, un granet de blat tot tranquil en una amanida, amb enciam, el tomàquet, tonyina, ... En Marc, que es tornava boig per les amanides, de seguida se'l va emportar a la boca. I aquí comença el malson del granet de blat de moro. Va entrar a una casa fastigosa, i es va adonar que hi havia moltes trituradores esmolades i blanques però, per sort, a ell no el van triturar. Feia molt de fàstic perquè hi havia com una mena d'aigua pringosa amb bombolles. Després va caure per un tobogan molt empinat fins que va arribar a un globus gegant ple d'una mena d'aigua àcida, fins que va veure un túnel que no s'acabava mai: primer més estret i llarg, després gruixut i curt. Va arribar a un tobogan petit i va anar baixant fins que va sortir del cos i va caure en una piscina. Es va banyar amb una aigua groga i va veure unes cascades que venien cap a ell. Finalment, el granet de blat de moro va acabar al fons del mar. „

H

Carlos Anguiano Pseudònim:INIESTA

CIÈNCIA na nena molt trapella, que li agradava fer experiments, va anar al camp amb la cistella, i va començar a posar ingredients.

U

Quan va posar pedra pissarra, la pòcima va explotar, la nena, amb molta pena, Se'n va anar al llit plorant. Quan es va aixecar, va aparèixer un animal. Era molt estrany. Al cap i a la fi, la nena va descobrir, que la pòcima va existir. „ Cecília Capdet Pseudònim: Cris

EL LABORATORI DE LA MUNTANYA i havia una vegada, una científica molt guapa, simpàtica, treballadora i despistada. Es deia Júlia i tenia una gosseta i una gateta. Un bon dia, la Júlia va fer un experiment: va aconseguir unes flors que creixien molt ràpid i aguantaven molt de temps, quasi un any. Un dia, els hi va dir a la gosseta i a la gateta: - Aquesta setmana tornarem a provar l'experiment -. Van plantar roses, narcisos, margarides, violetes, ... Al cap d'uns quants dies, ja havien crescut molt. Com duraven tant, tenien moltes plantes i van decidir anar cap a la muntanya en un cotxe elèctric per no contaminar. A la muntanya, es van quedar a viure en un laboratori abandonat. Era un lloc molt tranquil i va resultar ser molt pràctic. Els animals estaven a gust i van poder fer l'experiment de les plantes moltes vegades. Va ser tot un èxit. Cada vegada, les plantes eren més maques i duraven més temps. Tothom en volia i anaven a buscar-les al laboratori de la muntanya. La Júlia va ser molt feliç en companyia de la seva gateta i la seva gosseta. „

H

Sònia Ortega Pseudònim: Shakira

L'INVENTOR RAMONET i havia una vegada un científic que es deia Ramonet.

H

En Ramonet era alt, molt simpàtic i molt treballador. Al seu laboratori treballava per descobrir medecines noves. Un dia el van trucar d'un hospital i li van dir: - Hi ha un dona que té un malaltia que cap medecina la pot curar. Podries fer un medicament per curar-la? - Ho intentaré- va contestar el científic. Ramonet va estar treballant tres dies i tres nits i va fer una medecina molt estranya; eren pastilles petites i de color lila. Va anar a l'hospital, va veure la dona i li va donar la pastilla. Al començament la dona va estar immòbil durant unes 3 hores. Passat aquest temps es va anant recuperant. Cada vegada s'anava trobant més bé fins que és va trobar bé del tot. Tant la dona com l'hospital li van donar les gràcies. El científic Ramonet se'n va anar tot content i va continuar treballant al seu laboratori per inventar més medecines i així poder curar la gent. „ Roger Cortés Pseudònim: Hatori

ELS CARNOTAURES I LES PLANTES CARNÍVORES i havia una vegada uns químics molt simpàtics i molt ben plantats. Un es deia Franc i l'altre Oscar i van decidir inventar un líquid per veure què passava. El van deixar en un bagul de plàstic. Passades tres setmanes van sorgir 150 carnotaures i 50 plantes carnívores. Les plantes estaven forçudes i els carnotaures sense força i van anar a buscar algun animal per alimentar-se. Quan van estar tips van anar al laboratori on havien sorgit i van fer una batalla contra les plantes carnívores. Uns i els altres anaven morint sense adonar-se'n. Al mateix temps, del líquid anaven sorgint nous éssers estranys. Tots van decidir fer-se amics. Els científics van pensar que abans de fer un experiment, s'havia d'estudiar i investigar molt bé per a que no passessin desastres i coses dolentes. „

H

Òscar Aparici Pseudònim: Deiby Jones

Fem Pràctiques - Primavera 2007

EDICIÓ ESPECIAL JOCS FLORALS 2007

tercer A

tercer B

LA SERP MALIGNA

LA FLOR FANTÀSTICA

LA FAMÍLIA IMPACT

ls soldats no eren suficients pel país. Els soldats combatien contra la serp més gran del món. Això era al desert, a la ciutat d'Argel i als pobles del costat. La serp, quan tenia gana, llençava verí i es menjava els ramats d'ovelles i a la gent del poble. Tothom li deia Saïd, a la serp. Un dia, el capità Mohamed i el rei Ibrahim van anar a lluitar amb 573 soldats i 20 catapultes contra la serp. De seguida, els soldats van ser aplastats i les catapultes també, però li van fer una ferida. Mohamed i Ibrahim, els únics que havien quedat, es van espantar i van tornar a Argel corrents. Al dia següent, a les 12 del matí es va sentir un soroll des de l'altra punta de la ciutat. La serp estava atacant la ciutat d'Argel. Després de 2 hores, mitja ciutat estava destrossada. Llavors, tota la població se'n va anar d'Argel. A la ciutat només quedaven soldats. En Mohamed i l'Ibrahim van anar a lluitar ells sols contra la serp. En Mohamed, va agafar l'espasa congeladora i li va tirar a la ferida de la serp. El rei Ibrahim, li va tirar gel i la serp es va congelar, i després es va electrocutar i es va morir. Llavors, la gent va tornar a Argel. Van arreglar la ciutat i van fer una festa. „

i havia una vegada, una flor molt bonica que era d'un científic boig. El científic es deia "Pirulín". Aquest home havia fet un experiment. Havia convertit un ordinador en una flor. No era una flor com les altres, era una flor fantàstica. Brillava i olorava molt bé com les altres, però tothom que la veia tenia sort, s'enamorava, la feina li anava bé i era molt feliç. Una nit molt fosca, un senyor la va robar. Ell es pensava que seria l'home més feliç del món però va ser tot al contrari. Les coses li van començar a anar molt malament i estava molt trist. Una nit, va tenir un somni, en el qual apareixia el científic boig i li deia que tornés la flor al seu lloc perquè si no, ni ell ni ningú seria feliç. L'endemà al matí, la va tornar al seu lloc i tot el món va tornar a ser feliç. Per tant, compartir i ser generós és cosa de tots. „

questa història que explicaré, va passar no fa gaire temps, millor dit, encara no ha passat. Va existir una família d'herois que vivia en un lloc enmig del camp. La família estava formada pel pare, la mare, el fill i la filla. Era la família Impact. La mare era la dona gelatina, la filla encara era molt petita, per tenir poder. El pare era un home alt i fort i era l'home Roca; i el fill, prim i baix, era molt i molt ràpid, tant que era el capità de la família i junts salvaven el món. Una vegada, va haver un incendi al bosc per culpa del Salvatge el Malvat, que havia deixat la cigarreta encesa al terra perquè el volia cremar. La policia ja el coneixia per les seves salvatjades i els bombers intentaven apagar el foc, però era tan gran que no arribaven a tots els arbres. La dona Gelatina va veure el fum de la seva casa, va avisar a la resta de la família i es van posar els vestits d'Impact. El pare, amb la seva força dels braços va fer un ventilador per fer el foc més petit i la mare va llençar aigua per apagar el foc. El fill va córrer per avisar a tothom de que tot havia acabat i ho van celebrar. „

E

Àlex García Pseudònim: Palau

H

Carolina Ceballos Pseudònim: Alexandra

A

Marc Feixas Pseudònim: Impact

SANT JOAN I L'ESPÀTULA MÀGICA n dia, a Sant Joan li va caure la seva espàtula des del cel a la terra. Sant Joan estava molt trist perquè si no recuperava la seva espàtula abans del dia del seu sant, no podria cuinar les hamburgueses per la seva festa. Mentrestant, a la Terra, l'espàtula va caure al jardí d'un famós científic que es deia "Calcetín". Calcetín es va posar molt content i sense saber perquè, va començar a cuinar hamburgueses. Al cap d'uns quants dies, el científic estava desesperat i va demanar ajuda a Déu. La resposta va ser que el científic havia de fer una poció amb una mà, l'altra no parava de fer hamburgueses i pronunciar unes paraules màgiques tres vegades. Aquestes eren: - L'espàtula ha de parar perquè Sant Joan pugui cuinar! Així ho va fer el científic. Va preparar una poció d'orelles de Pilar i nas de Carolina. Després va recitar tres vegades les paraules màgiques i immediatament va parar de cuinar hamburgueses. El científic estava tan content que va llençar l'espàtula enlaire cap al cel i li va retornar a Sant Joan. I així va ser com Sant Joan va poder cuinar les hamburgueses per la seva festa. „

U

Maurizio Soliz Pseudònim: Super Buteo

EL CAMALEÓ NYAM

LA VELETA

l camaleó Nyam era petit com una sargantana. Tenia els ulls grans i la cua llarga. Tenia una problema: no podia canviar el color de la seva pell i no es camuflava. Va caminar pel bosc fins que va trobar una formiga. Li va preguntar: - Per què no puc canviar de color? Ho saps? - No, no ho sé! - va contestar ella. Va continuar caminant fins que va trobar un ocell. Li va preguntar: - Ocell, saps per què no puc canviar de color? - No, pregunta-li al cuc savi! El camaleó va anar a buscar el cuc savi, el va trobar i va preguntar: - Cuc savi, tu saps per què no puc canviar el color de la meva pell? He preguntat a molta gent i ningú ho sap! - És clar que ho sé! Tens molta gana i no has menjat des de fa tres dies. Així, el cos funciona - va contestar el cuc. El camaleó Nyam li va donar les gràcies i va anar a menjar mosquits. „

E

a Veleta és una gosseta màgica. Pot escalar per tot arreu. Sap nedar i volar però sap anar en bicicleta. Té els sentits molt potents. Canvia de color segons l'estació de l'any: a l'hivern és platejada i a l'estiu, daurada. Pot ferse invisible i parla molts idiomes. Fins i tot, s'entén amb altres animals. La història comença a Londres. La Veleta vol aprendre a anar en bicicleta. Al carrer hi ha moltes pedres i la més gran la fa caure. Per allà passeja un noi alt que l'ajuda a aixecar-se. Quan la Veleta obre els ulls, s'enamora a l'instant però se'n va corrents a casa. Allà, reconeix que ha sigut molt tímida. Li ve al cap una idea: fer un experiment al seu laboratori perquè ell s'enamorés d'ella. Barreja vi, licor de roses, canyella i una pastilla especial. La Veleta es disfressa de cambrera a la cafeteria del carrer on es van trobar per primera vegada i li dóna la beguda. Li fa un petó i una abraçada. Tot acaba amb un casament feliç. „

Chen Chen Pseudònim: Megaman

Carla Curtichs Pseudònim: Plastelina

L

Fem Pràctiques - Primavera 2007

EDICIÓ ESPECIAL JOCS FLORALS 2007

tercer A

tercer B

LA SERP MALIGNA

LA FLOR FANTÀSTICA

LA FAMÍLIA IMPACT

ls soldats no eren suficients pel país. Els soldats combatien contra la serp més gran del món. Això era al desert, a la ciutat d'Argel i als pobles del costat. La serp, quan tenia gana, llençava verí i es menjava els ramats d'ovelles i a la gent del poble. Tothom li deia Saïd, a la serp. Un dia, el capità Mohamed i el rei Ibrahim van anar a lluitar amb 573 soldats i 20 catapultes contra la serp. De seguida, els soldats van ser aplastats i les catapultes també, però li van fer una ferida. Mohamed i Ibrahim, els únics que havien quedat, es van espantar i van tornar a Argel corrents. Al dia següent, a les 12 del matí es va sentir un soroll des de l'altra punta de la ciutat. La serp estava atacant la ciutat d'Argel. Després de 2 hores, mitja ciutat estava destrossada. Llavors, tota la població se'n va anar d'Argel. A la ciutat només quedaven soldats. En Mohamed i l'Ibrahim van anar a lluitar ells sols contra la serp. En Mohamed, va agafar l'espasa congeladora i li va tirar a la ferida de la serp. El rei Ibrahim, li va tirar gel i la serp es va congelar, i després es va electrocutar i es va morir. Llavors, la gent va tornar a Argel. Van arreglar la ciutat i van fer una festa. „

i havia una vegada, una flor molt bonica que era d'un científic boig. El científic es deia "Pirulín". Aquest home havia fet un experiment. Havia convertit un ordinador en una flor. No era una flor com les altres, era una flor fantàstica. Brillava i olorava molt bé com les altres, però tothom que la veia tenia sort, s'enamorava, la feina li anava bé i era molt feliç. Una nit molt fosca, un senyor la va robar. Ell es pensava que seria l'home més feliç del món però va ser tot al contrari. Les coses li van començar a anar molt malament i estava molt trist. Una nit, va tenir un somni, en el qual apareixia el científic boig i li deia que tornés la flor al seu lloc perquè si no, ni ell ni ningú seria feliç. L'endemà al matí, la va tornar al seu lloc i tot el món va tornar a ser feliç. Per tant, compartir i ser generós és cosa de tots. „

questa història que explicaré, va passar no fa gaire temps, millor dit, encara no ha passat. Va existir una família d'herois que vivia en un lloc enmig del camp. La família estava formada pel pare, la mare, el fill i la filla. Era la família Impact. La mare era la dona gelatina, la filla encara era molt petita, per tenir poder. El pare era un home alt i fort i era l'home Roca; i el fill, prim i baix, era molt i molt ràpid, tant que era el capità de la família i junts salvaven el món. Una vegada, va haver un incendi al bosc per culpa del Salvatge el Malvat, que havia deixat la cigarreta encesa al terra perquè el volia cremar. La policia ja el coneixia per les seves salvatjades i els bombers intentaven apagar el foc, però era tan gran que no arribaven a tots els arbres. La dona Gelatina va veure el fum de la seva casa, va avisar a la resta de la família i es van posar els vestits d'Impact. El pare, amb la seva força dels braços va fer un ventilador per fer el foc més petit i la mare va llençar aigua per apagar el foc. El fill va córrer per avisar a tothom de que tot havia acabat i ho van celebrar. „

E

Àlex García Pseudònim: Palau

H

Carolina Ceballos Pseudònim: Alexandra

A

Marc Feixas Pseudònim: Impact

SANT JOAN I L'ESPÀTULA MÀGICA n dia, a Sant Joan li va caure la seva espàtula des del cel a la terra. Sant Joan estava molt trist perquè si no recuperava la seva espàtula abans del dia del seu sant, no podria cuinar les hamburgueses per la seva festa. Mentrestant, a la Terra, l'espàtula va caure al jardí d'un famós científic que es deia "Calcetín". Calcetín es va posar molt content i sense saber perquè, va començar a cuinar hamburgueses. Al cap d'uns quants dies, el científic estava desesperat i va demanar ajuda a Déu. La resposta va ser que el científic havia de fer una poció amb una mà, l'altra no parava de fer hamburgueses i pronunciar unes paraules màgiques tres vegades. Aquestes eren: - L'espàtula ha de parar perquè Sant Joan pugui cuinar! Així ho va fer el científic. Va preparar una poció d'orelles de Pilar i nas de Carolina. Després va recitar tres vegades les paraules màgiques i immediatament va parar de cuinar hamburgueses. El científic estava tan content que va llençar l'espàtula enlaire cap al cel i li va retornar a Sant Joan. I així va ser com Sant Joan va poder cuinar les hamburgueses per la seva festa. „

U

Maurizio Soliz Pseudònim: Super Buteo

EL CAMALEÓ NYAM

LA VELETA

l camaleó Nyam era petit com una sargantana. Tenia els ulls grans i la cua llarga. Tenia una problema: no podia canviar el color de la seva pell i no es camuflava. Va caminar pel bosc fins que va trobar una formiga. Li va preguntar: - Per què no puc canviar de color? Ho saps? - No, no ho sé! - va contestar ella. Va continuar caminant fins que va trobar un ocell. Li va preguntar: - Ocell, saps per què no puc canviar de color? - No, pregunta-li al cuc savi! El camaleó va anar a buscar el cuc savi, el va trobar i va preguntar: - Cuc savi, tu saps per què no puc canviar el color de la meva pell? He preguntat a molta gent i ningú ho sap! - És clar que ho sé! Tens molta gana i no has menjat des de fa tres dies. Així, el cos funciona - va contestar el cuc. El camaleó Nyam li va donar les gràcies i va anar a menjar mosquits. „

E

a Veleta és una gosseta màgica. Pot escalar per tot arreu. Sap nedar i volar però sap anar en bicicleta. Té els sentits molt potents. Canvia de color segons l'estació de l'any: a l'hivern és platejada i a l'estiu, daurada. Pot ferse invisible i parla molts idiomes. Fins i tot, s'entén amb altres animals. La història comença a Londres. La Veleta vol aprendre a anar en bicicleta. Al carrer hi ha moltes pedres i la més gran la fa caure. Per allà passeja un noi alt que l'ajuda a aixecar-se. Quan la Veleta obre els ulls, s'enamora a l'instant però se'n va corrents a casa. Allà, reconeix que ha sigut molt tímida. Li ve al cap una idea: fer un experiment al seu laboratori perquè ell s'enamorés d'ella. Barreja vi, licor de roses, canyella i una pastilla especial. La Veleta es disfressa de cambrera a la cafeteria del carrer on es van trobar per primera vegada i li dóna la beguda. Li fa un petó i una abraçada. Tot acaba amb un casament feliç. „

Chen Chen Pseudònim: Megaman

Carla Curtichs Pseudònim: Plastelina

L

Fem Pràctiques - Primavera 2007

EDICIÓ ESPECIAL JOCS FLORALS 2007

segon B

quart A

EL NEN CIENTÍFIC i havia una vegada un nen que es deia Tomi i tenia quatre anys. El seu pare era científic. Un dia va portar a en Tomi al seu laboratori. En Tomi va ajudar al seu pare a fer un invent molt especial. Volia que fos l'invent més famós del món. El seu fill, o sigui, en Tomi, va pensar que li agradaria, quan fos gran, fer l'honor al seu pare de convertir-se també en inventor. Quan en Tomi era gran, va ser el millor científic. També va guanyar moltes medalles de concursos de la ciència. Es va casar i va tenir un fill, i va continuar la carrera científica. „

H

Maria Lucas Pseudònim: Estuch

L'AVENTURA DEL BLAT DE MORO i havia una vegada, un granet de blat tot tranquil en una amanida, amb enciam, el tomàquet, tonyina, ... En Marc, que es tornava boig per les amanides, de seguida se'l va emportar a la boca. I aquí comença el malson del granet de blat de moro. Va entrar a una casa fastigosa, i es va adonar que hi havia moltes trituradores esmolades i blanques però, per sort, a ell no el van triturar. Feia molt de fàstic perquè hi havia com una mena d'aigua pringosa amb bombolles. Després va caure per un tobogan molt empinat fins que va arribar a un globus gegant ple d'una mena d'aigua àcida, fins que va veure un túnel que no s'acabava mai: primer més estret i llarg, després gruixut i curt. Va arribar a un tobogan petit i va anar baixant fins que va sortir del cos i va caure en una piscina. Es va banyar amb una aigua groga i va veure unes cascades que venien cap a ell. Finalment, el granet de blat de moro va acabar al fons del mar. „

H

Carlos Anguiano Pseudònim:INIESTA

CIÈNCIA na nena molt trapella, que li agradava fer experiments, va anar al camp amb la cistella, i va començar a posar ingredients.

U

Quan va posar pedra pissarra, la pòcima va explotar, la nena, amb molta pena, Se'n va anar al llit plorant. Quan es va aixecar, va aparèixer un animal. Era molt estrany. Al cap i a la fi, la nena va descobrir, que la pòcima va existir. „ Cecília Capdet Pseudònim: Cris

EL LABORATORI DE LA MUNTANYA i havia una vegada, una científica molt guapa, simpàtica, treballadora i despistada. Es deia Júlia i tenia una gosseta i una gateta. Un bon dia, la Júlia va fer un experiment: va aconseguir unes flors que creixien molt ràpid i aguantaven molt de temps, quasi un any. Un dia, els hi va dir a la gosseta i a la gateta: - Aquesta setmana tornarem a provar l'experiment -. Van plantar roses, narcisos, margarides, violetes, ... Al cap d'uns quants dies, ja havien crescut molt. Com duraven tant, tenien moltes plantes i van decidir anar cap a la muntanya en un cotxe elèctric per no contaminar. A la muntanya, es van quedar a viure en un laboratori abandonat. Era un lloc molt tranquil i va resultar ser molt pràctic. Els animals estaven a gust i van poder fer l'experiment de les plantes moltes vegades. Va ser tot un èxit. Cada vegada, les plantes eren més maques i duraven més temps. Tothom en volia i anaven a buscar-les al laboratori de la muntanya. La Júlia va ser molt feliç en companyia de la seva gateta i la seva gosseta. „

H

Sònia Ortega Pseudònim: Shakira

L'INVENTOR RAMONET i havia una vegada un científic que es deia Ramonet.

H

En Ramonet era alt, molt simpàtic i molt treballador. Al seu laboratori treballava per descobrir medecines noves. Un dia el van trucar d'un hospital i li van dir: - Hi ha un dona que té un malaltia que cap medecina la pot curar. Podries fer un medicament per curar-la? - Ho intentaré- va contestar el científic. Ramonet va estar treballant tres dies i tres nits i va fer una medecina molt estranya; eren pastilles petites i de color lila. Va anar a l'hospital, va veure la dona i li va donar la pastilla. Al començament la dona va estar immòbil durant unes 3 hores. Passat aquest temps es va anant recuperant. Cada vegada s'anava trobant més bé fins que és va trobar bé del tot. Tant la dona com l'hospital li van donar les gràcies. El científic Ramonet se'n va anar tot content i va continuar treballant al seu laboratori per inventar més medecines i així poder curar la gent. „ Roger Cortés Pseudònim: Hatori

ELS CARNOTAURES I LES PLANTES CARNÍVORES i havia una vegada uns químics molt simpàtics i molt ben plantats. Un es deia Franc i l'altre Oscar i van decidir inventar un líquid per veure què passava. El van deixar en un bagul de plàstic. Passades tres setmanes van sorgir 150 carnotaures i 50 plantes carnívores. Les plantes estaven forçudes i els carnotaures sense força i van anar a buscar algun animal per alimentar-se. Quan van estar tips van anar al laboratori on havien sorgit i van fer una batalla contra les plantes carnívores. Uns i els altres anaven morint sense adonar-se'n. Al mateix temps, del líquid anaven sorgint nous éssers estranys. Tots van decidir fer-se amics. Els científics van pensar que abans de fer un experiment, s'havia d'estudiar i investigar molt bé per a que no passessin desastres i coses dolentes. „

H

Òscar Aparici Pseudònim: Deiby Jones

Fem Pràctiques - Primavera 2007

EDICIÓ ESPECIAL JOCS FLORALS 2007

segon A

EN VÍCTOR AL VOLCÀ n Víctor era un noi molt eixerit de tretze anys. Un dia els seus pares van decidir anar a fer una excursió. A mig camí se'ls va punxar una roda. El pare digué:- Víctor, vols anar a jugar? En Víctor va marxar a jugar. Però com que intentà agafar una papallona es va allunyar. Va veure una illa que s'hi podia anar amb una barca que hi havia a la costa. Però es va equivocar, a l'illa hi havia un volcà. Hi havia una entrada. Va decidir entrar-hi. Allà va veure un savi i li va preguntar: - On som? - Li va respondre: - A mi res de preguntes, pregunta a aquell senyor! I de sobte BUUUM i el senyor va dir: - Una erupció! Anem al cràter, de pressa! A mig camí el senyor va dir: - Gasos tòxics! Tapem-nos la boca i el nas amb un mocador- Quan van arribar al cràter el senyor va dir: - Necessitem evacuació immediata- Va venir un ovni que va deixar en Víctor al cotxe... Quina aventura!!! „

E

Àlex Herrero Pseudònim: Mortadel·lo

quart B

EL DOFÍ ROBOT a anys i panys hi havia un científic que estava grillat i un dia va dir:

F

-Faré un dofí robot! I així va ser. No parava mai, nit, dia, dia i nit. Va fer un ferro resistent a l'aigua, va barrejar productes químics i a la fi ho va aconseguir. Va deixar el dofí al mar. Però es clar, no podia nedar perquè no tenia aletes. Aleshores el va treure del mar va tornar al laboratori secret i li va posar aletes i dents de dofí de veritat. El va tornar al mar i quan el va posar va fer un comandament per controlar-lo, li va tirar un xip i se'l va empassar. El comandament i el xip van explotar però, per sort al dofí robot no li va passar res. El dofí va viure feliç al mar, va fer molts amics: dofins, balenes, peixets, taurons i peixos carnívors. El dofí robot va tenir tants amics que se'n recordava del nom de tots i així va saber que s'havia fet amic de tot el mar. Quan ho va descobrir es va posar tan content que tot el mar va tremolar. Fi. „ Jordi Subirats Pseudònim: Tintín i les 15 pedres

L'ECLIPSI DE LLUNA

EL METEORIT DE MART

L'ECLIPSI DE SOL

L'ESTRELLA TRISTA

na vegada hi havia un poble molt petitó amb una plaça gran i maca. Un dia per la nit, els habitants del poble es van despertar i van anar a la plaça. Allà van veure la lluna rara, era L'ECLIPSI de lluna. Els habitants es van posar molt contents i així va ser com es va descobrir l'eclipsi de lluna. I a partir de llavors, els eclipsis van ser molt importants per la humanitat. Cada cop que hi havia un, la gent es tornava molt feliç. „

óc l'usuari 3.3.6.1., un robot, sóc del futur i vaig presentant a la gent la Nasa de l'any 2099. Avui, dia 03/03/2099, haig d'ensenyar la Nasa a l'astronauta Fred. He estat ensenyant les 7 plataformes de llançament de coets i unes quantes sales. Ara ens falta la trenta, la de control. - He captat la senyal d'un meteorit de Mart !- va exclamar Fred. - Jo també ho capto - vaig exclamar. - Hem de fer alguna cosa; ja ho sé!, posarem l'antena d'ondes de l'espai cap al meteorit i al meteorit, una capa d'imant Sud. Com que les dues coses són d'imant Sud, el meteorit sortirà cap a l'altra banda de l'espai. Així que vam pujar al coet Hipersònic 3546 i vam partir fins l'espai. Vam deixar la placa de metall Sud i vam tornar a la Terra. Vam salvar a la Terra d'aquell meteorit! „

i havia una vegada, una escola molt maca i gran, amb uns patis que semblaven jardins. Un dia, pel matí, va venir corrents un nen i va dir: - Atenció, atenció! avui a les 11:30 fins a les 13:45 hi haurà un eclipsi de Sol, no us el perdeu! Tots els nens i nenes estaven molt nerviosos per l'eclipsi de Sol. Eren les 11:00 i tots els nens tenien pati. A les 11:30 s'acabava. Es va acabar el pati i tots els nens miraven al cel amb unes ulleres especials i tots deien alhora: - Oh, que maco l'eclipsi de Sol! Quan es va acabar l'eclipsi, tots els nens van quedat al·lucinats. Al dia següent, tots els nens van estar parlant de l'eclipsi de Sol i van ser molt feliços. „

et aquí una vegada una estrella que estava trista i no brillava res de res. Però un dia, una estrella la va animar, però a ella li passava alguna cosa. No es reia gens i una estrella petita li va preguntar: - Què et passa? - La Lluna s'ha anat - li va contestar. - A on? - Va tornar a preguntar l'estrella petita. L'estrella trista li va dir: - No ho sé. Un dia, l'estrella es va aixecar, va veure la Lluna i va brillar com mai. „

U

Jana Fontrubí Pseudònim: Janus

S

Miguel Morilla Pseudònim: Cañi

H

Noemí Veiret Pseudònim: Nobi

V

Mª Cisne Bravo Pseudònim: M.C.B.C.

Fem Pràctiques - Primavera 2007

EDICIÓ ESPECIAL JOCS FLORALS 2007

cinquè A

primer B

MEMÒRIES D'UN CIENTÍFIC

ELS EXPERIMENTS DE LA MARE

L'INVENTOR STEVE

15/02/36 lac! - Buf, ja està - esbufego. Les finestres estan tancades i els llums, encesos. Sóc al meu laboratori, inventant una màquina per viatjar en el temps. Ara vinc d'acabar-la. Té la forma d'una placa metàl·lica amb un cub de fusta al damunt. Demà acabaré de repassar els controls. 16/02/36 Els controls estan acabats i repassats. I el comandament a distància també. El proper diumenge, dia 18, m'embarcaré en la meva gran aventura. Aniré cap al passat. Només em falten fer alguns preparatius, com comprar-me un rellotge digital i una navalla el més completa possible. 17/02/36 M'he comprat l'equip necessari i he agafat les provisions. Tinc la motxilla preparada amb diferents vestits. 18/02/36 Tot preparat. En marxa! Estic apunt de prémer el botó quan m'aturo. L'invent? Corro a buscar-lo i ara sí. Tsssk. La màquina es posa en marxa. Poso el control automàtic i decideixo fer una becaina. El viatge trigarà més o menys un dia. 19/02/06 Sóc a l'any 2006. Es l'any perfecte per provar el meu gran invent: la màquina Controla-Clima. L'any 2006, els científics van avisar que estàvem destrossant la Terra, però no vam fer prou per impedir-ho. La meva màquina pot ajudar a millorar. 25/02/06 He fet ploure a l'Àfrica durant uns dies per a que pugui haver-hi collites. 02/03/06 Els pols han deixat de desglaçar-se! La màquina controla- clima ha intensificat el fred. Funciona a la perfecció! 15/03/06 La Terra ja no s'escalfa. La màquina ha regenerat la capa d'Ozó i els climes han millorat. Segur que ara moltes espècies podran sobreviure.

i havia una vegada una nena que es deia Anna que marejava molt a la seva mare, que si em preparis l'esmorzar, "que si no-sé-què, que si no-se-quantos..." La mare es deia Alsa i en començar va estar tipa d'ella. La nena tenia una sala, que era per fer experiments, i sempre anava allà baix per fer treballs de ciència. Un dia, l'Alsa, va pensar que, com estava tant atrafegada i no tenia ni un minut per descansar, podria fer una màquina per a què l'ajudés a fer les feines de casa, així podria tenir tot el temps lliure que volgués. Va començar a fer la màquina el 16 de juliol de l'any 2000 i va acabar l'any 2003. La va anomenar M.N., que volia dir menjar/neteja. La nena, en sortir del col·legi, li va comentar que havia de fer un treball que fos una màquina per les feines de casa. La filla va veure la màquina que havia fabricat la mare i, sorpresa, li va dir: - Com ho has fet!!?? La mare li va explicar que ho havia fet gràcies a un llibre que tenia l'Anna. Totes dues van estar parlant sobre el treball del col·legi i tot...El dia 1 de setembre, va anar al "col·le" a presentar el treball. Els professors miraven atentament la màquina però… la mare no va fer comandament perquè no ho va veure en les explicacions del llibre, i la màquina va començar a netejar les sabates dels professors, es va tornar boja i va petar: - PUUUMMM!!! Els professors van expulsar l'Anna del "col·le" i ell es va enfadar molt amb la seva mare. Un dia per la tarda, l'Anna va anar a jugar amb els seus amics al parc, i mentre la mare va fabricar moltes més màquines: una era per estendre la roba, que es deia R., una altra es deia N. que era per netejar, una altra es deia M. que s'utilitzava per fer el menjar. Aquells ninots sí que portaven comandament a distància, però...va confondre una peça per una altra i una era per tenir picor a la boca, no t'imagines els robots! De la picor que tenien feien bots! La filla, quan va arribar, va veure com els robots feien malbé la seva casa, tornant-se bojos. L'Anna es va enfadar molt, però el que ara l'importava era fer malbé les màquines. L'Alsa li va explicar que tenien un botonet per desconnectar-los, a l'esquena. Les dues, corrents van anar a desconnectar-los a tots. La que va tancar més robots va ser l'Anna. Després de tot, l'Anna va parlar amb l'Alsa i va reaccionar davant del fet de marejar a la seva mare. L'Alsa va estar des d'aquell dia molt orgullosa de la seva filla Anna!! „

ls Estats Units, hi ha un noi que es diu Steve Gronholm i ha inventat un cotxe que pot anar per l'aigua, terra i aire. Estem a l'any 2000 però encara no sap com fer que les rodes funcionin. L'Steve Gronholm, pensa tot el dia però no se li acut res. Els seus amics que es diuen Víctor, Aleix i Paula, l'intenten ajudar però no se li acut res i pensa i pensa, però res. Al matí de l'endemà, va pensar que si posa coses calentes al motor, potser funcionen. Va posar oli calent però res, va provar aigua bullint, però res. Va passar un dia i va intentar que funcionés però no arrancava del tot. L'únic que volia era que arranqués, res més, era l'únic que volia, i torna a provar amb l'aigua bullint i funcionava molt bé. L'Steve es va posar més content que unes pasqües. I llavors va provar i provar de vendre'n, però era tan car que ni els rics sabien si comprar-lo. I llavors va vendre'n més i es va fer més ric que tota la seva família. I tota la seva vida ha estat provant de fer invents, però només li ha sortir bé un, el del cotxe que pot anar per aigua, terra i aire. I ara, l'Steve Gronholm és milionari i té de tot. I vol fer un invent molt millor. Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat. „

C

17/03/36 Visca! He tornat a casa i he llegit els diaris: la Terra no està tan malament com quan me'n vaig anar. „ Marc Herrero Pseudònim: Bon Profit

H

Adriana Fuertes Pseudònim: Annamat

A

Albert Esteban Pseudònim: Pujolet

LES FLORS I LA ROSA i havia una vegada un bosc on també hi havia uns animals grans que eren unes vaques, les vaques es menjaven les flors. Entre les flors hi havia una rosa i quan era de nit la rosa somiava que de sobte venia una fada madrina i, li ha dit la fada madrina a la rosa que li concediria un desig. La rosa va demanar que les vaques no es mengessin les flors. La fada madrina li concedeix que algunes flors tinguin punxes i totes les roses també tinguin punxes perquè les vaques no es mengin les flors ni les roses. „

H

Iris Viudes Pseudònim: Sara

L'ARBRE QUE VA ANAR A L'ANTÀRTIDA

EL DINOSAURE QUE VIVIA AL BOSC

i havia una vegada un arbre que volia anar a l'Antàrtida i se'n va perquè volia veure els pingüins i va fer les maletes però va veure que se li queien les fulles i es va posar malalt. I, al cap d'un temps, li van créixer les fulles fortes i, a l'estiu va poder anar finalment a l'Antàrtida. „

i havia una vegada un dinosaure que li agradava molt l'herba i un dia va tastar un arbre molt bo i llavors va menjar-se tots els arbres bons que va trobar, fins que es van acabar. Va tastar un altre però ja no li va agradar molt i va haver d'esperar molts i molts anys per a que tornessin a créixer els arbres que li agradaven. „

H

Agnès Ortí Pseudònim: Pícara

H

Berta Vázquez Pseudònim: Maria

Fem Pràctiques - Primavera 2007

EDICIÓ ESPECIAL JOCS FLORALS 2007

primer A

cinquè B

LA GAVINA

L'ESQUIROL

LA GRANOTA

i havia una vegada una gavina que tenia gana i va anar a buscar peixos per menjar. Després se'n va anar a passejar molt lluny i quan va tornar tenia set i va anar a beure aigua. Es va trobar amb la gavina que dies abans s'havien barallat per un peix. Després d'una estona es van perdonar i van compartir un peix que les altres gavines els van donar. „

i havia una vegada un esquirol que estava molt trist, perquè els seus amics es burlaven d'ell. Un dia va arribar al bosc un caçador que volia caçar un cérvol i quan es preparava per disparar va saltar l'esquirol a sobre del seu cap i el caçador va disparar a un altre lloc. El cérvol es va salvar i des d'aquell dia va ser el seu millor amic i mai més es van burlar d'ell els altres animals. „

i havia una vegada una granota de paper que saltava molt i un dia se'n va anar al Montseny a buscar a la seva família, però no la va trobar i se'n va anar a ajudar a tots els animals. Un dia es va tirar a l'aigua i es va convertir en una granota de veritat i al cap d'un temps va formar una família i va tenir molts amics: granotes, esquirols, guineus i ocells que per la nit feien piu piu. „

Daniel Inglada Pseudònim: Ferrarius

Núria Belloc Pseudònim: Pichu

H

Lídia Giner Pseudònim: Cavall

H

H

LA MÀQUINA DE FER GRAN I PETIT

LA GOTA QUE VA VIATJAR PER TOT EL MÓN

i havia una vegada una científica que es deia Marie Curie, tenia dos amics una nena i un nen, la nena es deia Paula i el nen es deia Joan. Cada dia l'anaven a buscar per anar a prendre un cafè. El dilluns 29 de gener la van anar a buscar, trucaren a la porta però no contestava ningú. Trucaren al timbre, no va contestar ningú i van entrar. La casa estava inundada per un pam d'aigua. - De moment tenim unes quantes pistes: la casa està inundada, la Marie no hi és, la tele està encesa i hi ha una màquina de les seves, just a sobre de la tele, mirant al sofà. -Va dir en Joan. - Ja ho tinc, la Marie estava esperantnos asseguda al sofà mirant la tele, la casa s'ha inundat, la màquina s'ha mullat i ha funcionat. Mira, la màquina té un embut per la part gran i llavors la Marie s'ha fet petita. - Va dir la Paula. - Jo vaig a buscar la Marie. - Va insistir en Joan. - Aleshores hem de posar l'embut del revés i la farà gran, a la Marie. Una altra vegada al seu tamany normal. Es van abraçar i van anar a prendre el cafè. Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos. „

i havia una vegada una gota que vivia dalt d'un núvol, bé més que la seva casa era el seu món, perquè mai sortia de casa. Fins que un dia va sortir a comprar. Però es va trobar que hi havia més núvols. Aleshores un núvol la va xuclar i ella va dir: - Ajudeu-me, m'atrapa! Unes altres gotes eren xuclades, però elles estaven tranquil·les perquè ja sabien el que passaria. Aleshores, la gota va caure del núvol i va xocar contra el terra, allà va trobar que no hi havia cap núvol on pogués preguntar on era la seva casa. Ella estava molt espantada perquè no tenia on menjar ni on dormir. Aleshores li va preguntar a un ànec. - Saps on és casa meva?- i l'ànec li contestà: - Que vius als núvols potser?- i ella li digué: - Sí, però no sé com tornar-hi- ell li digué: - Posa't al sol i veuràs. Ella es va posar al sol i es va evaporar, la gota veia tot cada cop més a dalt aquell lloc tan estrany. Aleshores ella va decidir que sortiria més de casa. „

H

Elisabeth Orero Pseudònim: Super Macedonia

H

Albert Villanueva Pseudònim: Patataaaa

LA NUTRICIÓ DE LES FULLES na vegada havia un bosc molt bonic. Era primavera i les fulles estaven tranquil·les, els arbres tenien flors. Va arribar l'estiu i les flors van anant desapareixent i les fulles anaven canviant de color, primer vermell, desprès marró. Al cap d'un temps quan ja havia arribat la tardor, les fulles van començar a caure. Després d'uns dies de pluja es va filtrar al terra. Al cap del temps, va ser absorbida per les arrels del mateix arbre. Va pujar pel tronc, fins que de nou va tornar a formar part d'una fulla. „

U

Maria Giner Pseudònim: Cirera

Fem Pràctiques - Primavera 2007

EDICIÓ ESPECIAL JOCS FLORALS 2007

sisè A

EXPLORO L'OCEÀ uan vaig a la platja i escolto les ones, em tranquil·litzo com si estigués sola.

parvulari

LES MATES l llibre de mates s'ha bellugat Seran els números que s'han escapat?

EL MICROSCOPI i no existissis, microscopi, cap científic podria saber res d'aquell mon tan inhòspit.

Q

E

S

Sento els peixos quan salten, i les ones quan trenquen.

Seran els problemes que han marxat? O potser els meus ulls que s'han cansat?

Els bacteris són molt petits, però amb microscopi estan ben enllestits.

Les divisions s'han amagat Les multiplicacions s'han escapat Sense llibre m'he quedat però el meu cap s'ha guardat tot el que he estudiat. „

Molts científics van utilitzar el microscopi per treballar

De molts colors, grans i petits. De moltes maneres són divertits. M'agrada capbussar-me per sota del mar. I aprendre coses noves sobre l'oceà. „ Sara Viñas Pseudònim: Científica En Acció

Anna Ventayol Pseudònim: Curaxon

Si el microscopi no estigués, no es dubtaria ni un segon: el primer científic que ho pensés, l'inventaria fins i tot amb son. I això que diuen que no dormir és dolent, però els científics no fan cas a la gent. Treballen i treballen sense parar, Sense jugar, sense menjar. El microscopi ajuda a descobrir, a conèixer un món gairebé invisible i a mesura d'insistir, els científics creuen que és un món irresistible. Però ningú no reconeix l'ajuda del microscopi, tret de l'inventor del propi, tret del descobridor d'un verí tret de mi perquè sí. „ Adrià Martínez Pseudònim: Rey Mysterio

Fem Pràctiques - Primavera 2007

parvulari

EDICIÓ ESPECIAL JOCS FLORALS 2007

sisè B

LA VIDA I ELS DESCOBRIMENTS PARTICIPACIÓ DELS NENS I NENES DE PARVULARI EN ELS JOCS FLORALS eguint la línia d'altres anys, els nens i nenes de Parvulari, han participat en els Jocs Florals de l'Escola amb un treball realitzat de manera conjunta. Aquest any han elaborat un conte tot seguint les pautes de confecció d'aquest tipus de text : - els més grans han pensat i escrit el conte - els Peixos i les Tortugues han dibuixat les il·lustracions - i els més petits les han acolorit i guarnit. "Contes i Poemes científics" és el tema dels Jocs Florals, com ja sabeu, i per tant els magnífics treballs dels Pàrvuls estan molt relacionats amb la Ciència i, com és pertinent, amb allò que ells i elles coneixen tan bé i els hi és tan proper: L'experimentació Les Gavines, els Peixos i els Elefants han elaborat el conte titulat: "LA PRINCESA CIENTÍFICA I ELS FOLLETS" Les Orenetes, les Tortugues i els Lleons: " EL NEN LIEN I EL GLOBUS MÀGIC" El treball ha estat laboriós i molt artesanal però, com tota feina ben feta, molt gratificant. Moltes felicitats per a aquests petits escriptors i il·lustradors i alhora moltes gràcies per aquestes dues boniques narracions.„

S

er micos vam passar, i per a poc vam evolucionar. Ara mateix persones som, però com animals ens portem tots.

P

Destrossem aquesta terra, li provoquem fam i guerra. Un xic hem de pensar, perquè si no amb aquest món podem acabar. Però no tot ho hem fet malament, a aquesta terra li hem donat pensament. Amb una mica d'il·lusió, li hem donat invenció.

HI SOM A TEMPS? n un futur no gaire llunyà el gel es desfarà. No hi haurà salvació per ningú? Natura, t'ho pregunto a tu.

E

Diga'm natura, podria ser pitjor? Animals i plantes moriran així, gràcies a nosaltres serà la fi. Ajuda'ns natura, et demanem perdó Tots voldríem un món millor. Però ara a tots ens guanya la por.

EL MEU JARDÍ n el meu jardí Una planta sorgí.

E

Era petita i fina, com la fulla de l'alzina. Les plantes no la van acceptar, i ben sola es va quedar. Quan la planta va florir, les altres plantes enveja li van tenir: Com més gran es va fer, més amigues tingué.

La Medicina, els científics van inventar, alguna gent podem curar. Encara que malalties com la Sida, acaben amb la vida.

Diga'm natura, podria ser pitjor?

Era tan bonica que es casà, i la seva família al jardí hi regnà. Van tenir dos bessons, tots dos molt bufons.

Tinc molta calor. Aquest planeta sembla un calefactor.

Quan el marit morí, el jardí una mica es pansí.

Colom, Amèrica va descobrir, i ara als museus el tenim. A Sevilla el tenim enterrat, i de ben segur que més d'un l'ha admirat.

Diga'm natura, el canvi té solució? „

Els bessons van créixer, i es van fer alts freixes.

Jonh Legie al 1926 inventà la televisió, i va ser tota una emoció. El mateix va fer el senyor Bell, que va inventar el telèfon com a nou aparell. Més coses es van inventar, però aquestes són les que més van destacar. I rumiant, rumiant, més podrem descobrir i inventar. Vet aquí un científic, Vet aquí un gat, I aquesta poesia, S'ha acabat. „ Núria Sanz Pseudònim: Pukica

Marc Urgell Pseudònim: Lacoste

Quan la mare es morí, un crit dels freixes en sorgí. Li prepararen una constel·lació per ser immortalitzada. I ja qui diu que del jardí, una fada va sortir. Els freixes van tenir un nounat i li posaren Bernat. La història del jardí, no és pot oblidar. I els nens cada dia van a jugar. Ja us he dit, ja us he advertit. La poesia pot acabar. „ Ovidi Beascoechea Pseudònim: Seudònim

Fem Pràctiques - Primavera 2007

Fem Pràctiques EDICIÓ ESPECIAL JOCS FLORALS

PRIMAVERA 2007

ERA SANT JORDI UN CIENTÍFIC? l cert és que no ho sabem. Sabem que era tot un cavaller, que era un gran romàntic, molt bona persona, perquè lluitava per fer el bé a la gent, però, si era científic, no ho sabem perquè no ens ho han dit. Això sí, algun poder havia de tenir quan, de la sang del drac, en va treure una bella rosa... I algun altre poder especial deu tenir quan, aquest any, ens ha inspirat per fer un munt de contes i de poemes científics d'allò més variats i enginyosos. I, si no us ho creieu, aquí va una petita mostra del que trobareu en aquest recull. Com aquell qui no vol la cosa, hem llegit: Contes d'animals i plantes, històries sobre fenòmens de la natura, aventures de ciència ficció, experiments de científics una mica sonats i d'altres un xic més assenyats, éssers humans amb poders extraordinaris sorgits d'experiències sobrenaturals, menjar que viatja per les profunditats del cos humà tot vivint moments de risc i de sorpresa, meteorits que amenacen la humanitat i són desviats per protagonistes afortunats, inventors que, amb el seu enginy, trobaran la manera de convertir el món en un lloc molt millor, màquines amb poders sobremecànics, poemes d'aparells sense els quals el progrés no seria el que és, ciències que, de la mà d'un escriptor novell, esdevenen poesia, i versos que ens fan pensar en un futur més esperançador, que falta ens fa... En fi, un munt d'obres que han estat escrites per tots vosaltres - noies i nois de l'escola - i que al Jurat, a banda de donar-nos molta feina, que, dit sigui de passada, hem fet molt de gust, ens han fet viure molt bones estones. És per això que desitgem que la vostra ca-

E

Fotografies: Mireia Chavarria

pacitat per pensar títols enginyosos, per somiar textos emocionants, per resoldre finals que fan respirar alleugerits, o que fan petar de riure, no s'acabi mai. El pensament, amb un xic d'esforç i d'il·lusió, sovint dóna sorpreses molt agradables, només cal posar-s'hi... I tot això, per què ha estat així? Doncs perquè aquest curs, com ja sabeu, els JOCS FLORALS han estat dedicats a l'Any de la Ciència. I vet aquí que, allò que al principi semblava un xic complicat perquè no hi estem gaire avesats, és a dir, allò de fer contes i poemes científics, al final ha sortit més que bé. I heu demostrat que, a través de la paraula, podeu fer pensar a la gent, que sou capaços de fer-los descobrir, que els engresqueu a seguir llegint i, de passada, els feu riure...i que desperteu moltes altres necessitats que tenim els éssers humans. No us en canseu mai, tant si heu estat finalistes com si no ho heu estat; penseu que hi ha molt bones obres que no són en aquest recull perquè no ens hi caben totes, però que val la pena llegir, ja sigui en la intimitat familiar, ja sigui compartint-les amb els amics i amigues, o tot llegint-les col·lectivament a classe. Ah! I ja podeu començar a pensar quin serà el tema dels propers Jocs Florals que, per si encara no ho sabeu, hauran de ser molt especials, ja que serà el 25è certamen que celebrarem a la nostra escola!!! „

JURAT JOCS FLORALS 2007