Primavera 2007

Fem Pràctiques - número 4 - Primavera 2007

GENT DE L’ESCOLA

"Entre tots decidim què cal fer" Eduard (1r), la Salut, el Jordi, el Roger i la Judith (2n), el Marc, la Cristina, el Miquel i la Maria (3r), el Víctor, La Josefina, la Núria, la Laia i l'E V i c e n t R a ú l J a u m e Albert, el Martí, la Maria i l'Arnau (5è), i el Rafa, la Marina, el Gerard i la Karen (6è) són els actuals el , el i el (4t), l'A delegats de classe. Un cop al mes es reuneixen amb l’equip directiu de l'escola per parlar de tot el que calgui, de tot el que els preocupi. Raúl/ Som delegats per un trimestre, però ens poden tornar a elegir un altre cop. A la primera reunió el Miquel i la Laura ens expliquen què hem de fer; és fàcil. Roger/ Tenim una carpeta per guardar els papers on escrivim les coses que decidim a la reunió, per després explicar-les als companys de classe. Martí i Albert/ A nosaltres ens han tornat a escollir... Això vol dir que ho heu fet molt bé... Martí i Albert/ Sí. Per què creieu que us voten, els vostres companys? Maria/ Pues perquè pensen que som bons companys i podrem fer bé la feina. I què és el més important d’aquesta feina? Arnau/ Saber representar la nostra classe. Això vol dir que abans de cada reunió, heu de parlar amb els companys de classe del que direu, oi? Tots/ Sí. Rafa/ Primer parlem de les coses que vam decidir a la reunió anterior de delegats, i després escrivim en un full les propostes o els problemes que ens diuen i quan arribem aquí, ho expliquem i ho parlem entre tots. Expliqueu-nos un exemple de coses que hagueu parlat... Laia/ La pilota al pati. Què passa amb la pilota? Laia/ Que hi ha baralles, que les nenes volen jugar a uns jocs i els nens a un altre i hi ha baralles. I un cop heu exposat els problemes, com ara això de la pilota, què feu? Uns quants/ Entre tots prenem decisions i pensem a veure què és el millor per arreglar les coses. Jaume/ Però quan expliquem les coses aquí, no diem noms... Ah, això és important, és clar...

Jaume/ Sí, intentem no dir noms per no incomodar els companys; només expliquem els problemes però sense dir qui ens els ha dit. I quan torneu a la classe a explicar les decisions que s'han pres, tothom les accepta? Maria/ A vegades hi ha gent que protesta perquè no hi està d'acord. Vicent/ Si n'hi ha molts que no hi estan d'acord, ens ho tornem a apuntar a la llibreta i en tornem a parlar a la següent reunió. Judith/ O també ho anem a parlar directament amb el professor per solucionar-ho el més aviat possible. A tots us agrada ser delegats? Tots/ Sí! Però deu n'hi do, la feina, oi? Tots/ No! Sí! Qui diu que si, que és molta feina? Josefina/ Tenim feina perquè és difícil que hi ha nens que a la reunió parlen molt de pressa i no ho podem escriure perquè no ho entenem, tot el que diuen. Miquel/ Per això, un o dos dies després de la reunió ens donen una acta i així podem informar a classe de tot sense equivocarnos ni deixar-nos res. Quins han estat els problemes més importants que heu tingut aquest curs? Gerard/ Doncs que va venir un nen gran, de l'ESO, i ens va començar a amenaçar... A vosaltres? Gerard/ Si, a un o dos nens de sisè. Nosaltres ho vam saber i vam explicar-ho al

12

Miquel i el Miquel va parlar amb ells... Rafa/ També en vam parlar a la reunió. I vam decidir no fer-li cas, perquè si no parles amb ell, ni et relaciones amb ell ni res, al final es cansarà. Vau aconseguir solucionar-ho? Gerard/ Si, ara ja està, ja s'ha acabat. Roger/ Jo també vull dir que a algunes classes hi ha uns nois que fan que la professora es posi nerviosa i s'enfadi. Els nens parlen, molesten, la imiten, fan bromes als altres companys... Salud/ I també que als jocs del pati, hi ha nens que els deixen tirats por ahí i sempre són els mateixos els qui els recullen. Eduard/ I també que quan vaig a veure aigua em trobo tot el vàter embussat, ple de papers, o que algú ha tapat el forat de la pica i tota l'aigua vessa... I què creieu que cal fer, en aquests casos? Quines solucions heu parlat per tractar amb respecte els companys i les instal.lacions? Roger/ Primer vam decidir fer uns cartells perquè si vèiem que algú està embussant el lavabo cridem a la professora. Vicent/ I també per recordar que ho hem de dir a ells, als nens que ho fan, que això està malament i perquè no ho han de fer. Judith/ Jo crec que ho fan per molestar, per molestar els professors. Laia/ Si, però quan s'enteren que ho vas a explicar al tutor, a vegades et diuen que ja no seran el teu amic o coses així... Maria/ I quan la senyoreta pregunta qui ha sigut, no ho volen dir perquè tenen com por. Recordeu algun problema que s'hagués solucionat gràcies a una bona idea dels delegats? Gerard/ Fa temps, els de sisè van pintar les portes dels lavabos dels nens i a la reunió de delegats vam arribar a l'acord que s'estarien a l'hora del pati intentant netejar-les i pintar-les de nou. Ho van fer. Alguns. „

Fem Pràctiques REVISTA TRIMESTRAL DEL CEIP PRÀCTIQUES 2

NUM. 4 PRIMAVERA 2007

Estem de festa! SUMARI

EDITORIAL pàg. 2

|

PARES EN PRÀCTIQUES pàg. 2

|

L’ACTIVITAT: “Mira com treballo!” pàg. 3

EL REPORTATGE: Afrontar la violència, educar en la convivència pàg. 4-5 sentit apartats" pàg. 6

|

|

EL CONSELL ESCOLAR INFORMA pàg. 7

A FONS: "En cap moment ens hem |

L’AMPA INFORMA pàg. 7 i 10

Nova aula de ciència pàg. 7 | Una gimcana, noves amistats i molt de confetti al nostre nou jardí pàg. 8 | EL RACÓ DEL GUITARRISTA pàg. 9 | EL RACÓ DE LA CUINA pàg. 10

|

LLETRES I NÚMEROS pag. 11

L’ENTREVISTA: "Entre tots decidim què cal fer" pàg. 12

|

CONNECT@’T pàg. 11

|

RUTES EN FAMÍLIA pàg. 10

|

EL RAMON RECOMANA pàg. 11

Fem Pràctiques - número 4 - Primavera 2007

Fem Pràctiques - número 4 - Primavera 2007

EDITORIAL

CONNECT@’T

El Ramon recomana

Fem Pràctiques Revista trimestral del CEIP Pràctiques 2 Coordinació Montse Arbós Consell de redacció Teresa Pastor Ferran Cortés Eulàlia Arbós Miquel Suñé M. Jesús Llop Laura Casals

En aquesta nova edició de Fem Pràctiques us volem recomanar la web www.toctoc.cat. Toc-toc és una revista de publicació mensual dirigida a les famílies. El seu objectiu és ser un espai de reflexió de temes relacionats amb la infància, una agenda cultural d'activitats de tot tipus, i una guia publicitària de productes i serveis de qualitat. „ ola a tothom! Sóc en Ramon de 5è A. Us vull recomanar el llibre VIATGE A L'INTERIOR DEL FRED d'en Gabriel Janer Manila (Editorial Cruïlla) perquè em va entusiasmar i m'ho vaig passar molt bé llegint-lo. Tracta d'unes formigues que han de complir un deure: guarir una companya que s'adorm a classe. Per poder complir aquest deure necessiten llavors de magranes i han de sortir a l'exterior. Quan són

H

Tira còmica Joan Solé

quest ha estat un trimestre un xic especial. Normalment, els mesos de gener, febrer i març costen una mica de païr: ja no tenen l'encant de l'inici de curs ni els nervis de veure que arriba l'estiu i la fi de les classes; són els mesos en què tots plegats retrobem la rutina i ens trenquem les banyes per fer-la el més digerible i amable possible. Però aquest, dèiem, ha estat un trimestre un xic especial. Perquè hem pogut celebrar, tots junts, que ja tenim jardí. Com les millors coses que es fan esperar, la festa d'inauguració, celebrada l'últim divendres de gener, va ser de les més sentides i gratificants que es recorden a l'escola. Poques vegades una gimcana havia aconseguit divertir, educar i teixir relacions d'amistat i companyia entre alumnes de totes les edats com la que l'equip de professors va idear per a aquella ocasió. Perquè, poc a poc, hem anat afermant la nostra integració al barri: un any més hem estat presents a les Jornades -les XVIenes- de Primera Infància al costat d'altres escoles de Sants, i amb tan sols un pa-

A

rell de sessions ja es pot dir que el Pràctiques II és ja punt de referència en el calendari de les Activitats en Família programades pel districte. Perquè els nois i noies de l'activitat extraescolar de Patinatge han vist premiats, de nou, els seus esforços i la seva constància amb fantàstics resultats en la Prova de Pas de Nivell. I perquè... Ara que s'acaba el trimestre, potser ens hauríem de regalar -tots plegats- un temps de silenci per valorar les petites coses que, també, tenim per celebrar tot l'any. Hauríem de saber celebrar que dia a dia hi hagi famílies nouvingudes que se sentin acollides entre nosaltres i vulguin fer-nos partíceps de les seves experiències; hauríem de saber celebrar que els/les nostres alumnes aprenguin a resoldre situacions difícils; hauríem de poder celebrar que, malgrat les discrepàncies i la divergència d'opinions, ens esforcem a trobar els camins del diàleg i l'entesa; i, tant de bò, poguéssim celebrar aviat que a l'escola, les autoritats li comencen a rentar la cara. „

PARES EN PRÀCTIQUES

Col·laboradors Ramon Gayet Zhivka Yankova Nens i nenes de 6è Pep O’Callaghan (dibuixos) mare de Kevin *** Marta Dubé Raúl Cálcamo Disseny i maquetació Toni Zamora

Viatge a l’interior del fred Gabriel Janer Manila Ed. Cruïlla

LLETRES

...I NÚMEROS

Sabíeu que a l´escola s´hi parlen totes aquestes llengües?

1. Al dibuix de sota es poden veure quadrats de diferents mides. Quants n'hi ha en total?

allà, es troben... Bé, si en voleu saber més, caldrà que llegiu el llibre! I espero que us agradi tant com a mi. Vull recomanar-lo, especialment, a aquelles persones que els agradi la intriga! „

FEM PRÀCTIQUES entre tots! Si vols participar a la revista ho pots fer enviant-nos un comentari breu sobre un tema d'interès per a la comunitat educativa a la secció Bústia Oberta. També ens pots fer arribar algun escrit per algunes de les altres seccions de la revista. En totes les aportacions hi ha de constar el nom i cognom de l'autor i un telèfon de contacte. Entenem que com a revista d´escola els seus continguts han de ser respectuosos i constructius. Podeu fer-nos arribar les vostres aportacions a través de la bústia de l'AMPA o la següent adreça de correu electrònic: [email protected]

Castellà Anglès xinès (cantonès) Àrab (del Marroc) rus basc brasiler (portuguès) finès francès italià hongarès armeni alemany búlgar ucraïnès

¿Cómo te llamas? What's your name? Nei giu mut ye meng? Smeetik? Kak tebya zavut? Zein da zure izena? Como é o teu nome? Mikä sun nimi on? Comment t'appelles? Come ti chiami? Hogy hívják? Inch e anunt? Wie heißt du? Kak se kazvate? Yak tebe zvut?

Solucions:

2. Completa la taula següent amb les lletres A, B, C, D, E, de manera que no hi hagi dues lletres iguals en una mateixa fila, ni en una mateixa columna, ni en les dues diagonals.

2.

Coses a celebrar

1. S'han de comptar, també, els superposats, tenint en compte totes les mides. En total hi ha 11 quadrats. 2

11

Fem Pràctiques - número 4 - Primavera 2007

Fem Pràctiques - número 4 - Primavera 2007

L’AMPA INFORMA

L’ACTIVITAT

"Mira com treballo!"... a les XVI Jornades de Primera Infància Saps fer bombolles? Només et cal aigua, sabó, un embut i a bufar!

professionalitat de la Laura i la Mariona, les seves entrenadores. La propera cita serà el 15 d’abril al Poliesportiu de Sant Andreu, pel campionat de Barcelona. Us esperem a tots! „

l dia 18 de març., es va fer la Prova de Pas de Nivell de Patinatge. Una vegada més, els nens i nenes de l’escola van demostrar l’alt nivell que tenen gràcies al seu esforç i dedicació, aconseguint molts pòdiums, sempre amb el suport i la gran

E

EL RACÓ DE LA CUINA

RUTES EN FAMÍLIA

Arròs amb ànec. Recepta del Perú

D

Ingredients: - 1 quilo d'ànec - 1/2 pebrots vermells - 1/2 pebrots verds - 1 llauna petita de pèsols - 1/2 quilo d'arròs de gra llarg - 1 cervesa negra - 1 manoll de coriandre - 3 grans d'all, 1 ceba, 1 pastanaga - 3 cullerades d'oli, 1 pastilla de caldo, sal 1. Es fregeix l'ànec fins que quedi doradet; s'hi afegeix la ceba picada, la pastanaga ratllada, els pebrots i es deixa sofregir tot. 2. S'hi afegeix l'arròs. 3. S'hi aboca la cervesa, aromatitzada amb el coriandre (si cal, s'hi pot afegir aigua). S'assaona, es tapa la cassola i quan l'arròs és tendre, s'hi afegeixen els pèsols i coure al punt. „

es de fa uns quants anys, la nostra escola, representada pels nens i nenes del tres nivells de parvulari, participa a les Jornades de Primera Infància que organitza el Centre de Recursos Pedagògics del Districte de Sants-Montjuic i que tenen lloc a Les Cotxeres de Sants. Aquestes Jornades tenen com a finalitat mostrar a tothom com treballen els nens i les nenes de les Llars d'Infants i dels Parvularis de les escoles del districte. Cada edició es centra en un tema que, prèviament, ha estat escollit per part de totes les escoles participants. Enguany el lema elegit ha estat "ELS PETITS CIENTÍFICS", que ens ha anat com anell al dit al treball que estem fent a l'escola sota l'eix transversal "La Ciència ens fa crèixer". Durant vuit dies, del 14 al 21 de març, totes les escoles i llars d'infants participants -setze- han exposat els seus treballs, classificats a partir de tres àmbits científics: - l'experimentació: els processos d'observació, transformació, les comparacions, les hipòtesis,... - l'energia: la llum, el calor, la força, l'energia alternativa, el medi ambient,.... - els estris i instruments científics: els instruments de mesura reals, els creats per experimentar,... La nostra proposta de treball l'hem concretat en l'àmbit de l'experimentació i ho hem fet amb tres grans llibres que hem titulat Experimentem amb l'aigua, Experimentem a l'escola i Experimentem amb la Vella Qua-resma i que ens han ajudat a fer i a guarnir els nens i nenes de classes superiors.

a que som a les portes de la Setmana Santa i podrem gaudir d´uns dies de vacances, us proposem dues sortides plenes de ciència: La Ciutat de les Arts i Ciències de València. No us podeu perdre l´oceanogràfic, on enguany s'han programat tallers aprofitant que aquest és també l´any polar. Si voleu més informació de les programacions, com arribar-hi i on allotjar-vos, feu una ullada a la web: www.cac.es Molt més a prop de casa, el Zoo de Barcelona: s'hi preparen tallers perquè els nens estiguin en contacte directe amb els animals i els puguin conèixer de prop. Els propers són:

J

10

· 24 març......... coneix els lleons marins i els dofins · 31 de març.... les cries del zoo, i · 14 d´abril.......animals a Madagascar Tel. de contacte: 932 256 780 o bé www.zoobarcelona.com I si de cas plogués, hi ha una alternativa de visita virtual: Barcelona i l´any cientific , una web on trobareu tot d´informació per gaudir de les activitats de ciència que es fan a la ciutat (Museu de Ciències Naturals, Jardí Botànic, etc). www.seudigital.cat/ciència „

Experimentem a l'escola: Com que ens han fet un jardí nou, estem molt contents i vam fer una festa per inaugurar-lo. Tots els nens i nenes de l'escola van participar en una gimcana on vam fer jocs gegants, jocs de pati, vam fer feines de jardiners, ens vam maquillar... i també vam experimentar, ajudats pels nens i nenes més grans, i tot això ho hem donat a conèixer en aquest altre llibre. E x p e r i m e n t e m a m b l a V e l l a Q u a r e s m a : Cada any, la Vella Quaresma ens visita i cada divendres li traiem una cama. A canvi, la Vella Quaresma ens fa un regal que a vegades és un enigma, a vegades un problema, a vegades una endevinalla... tot per fer a casa ajudats de pares i mares i germans. Enguany, però, nosaltres també li hem fet un regal a la Senyora de les set cames: un llibre gegant on hi ha el recull d'alguns dels experiments que ella ens ha portat.

Experimentem amb l'aigua: En aquest llibre hem recollit com els nens i nenes de P-4 han fet de científics i han experimentat amb l'aigua. Han descobert moltes coses noves que han pogut comprovar per ells mateixos, coses com ara, · Que hi ha objectes que suren i altres que s'enfonsen. · Que l'aigua no té color · Que posant sabó a l'aigua surten moltes bombolles. · Que hi ha substàncies que es dissolen a l'aigua i d'altres que no.

Els infants del nostre parvulari s'ho han passat molt bé fent de científics i tots estem molt satisfets d'haver pogut mostrar les activitats d'experimentació en una exposició, on tothom, grans i petits han pogut veure com treballem a la nostra escola. „

3

Fem Pràctiques - número 4 - Primavera 2007

Fem Pràctiques - número 4 - Primavera 2007

EL REPORTATGE

Afrontar la violència, educar en la convivència

EL RACÓ DEL GUITARRISTA Bon dia (Els Pets)

per Pep O’Callaghan

Al llarg del passat trimestre, s'havien observat actituds violentes -o se n'havia sentit parlar- per part d'alguns nois de l'escola. Molts pares i mares es preguntaven quina incidència havien tingut aquests fets en l'alumnat i què s'havia fet al respecte. En aquest article us volem explicar com es respon a situacions així. i les relacions entre les persones adultes ja resulten un xic complicades, quan parlem de nenes i nens encara ho són més, ja que ells encara no disposen dels recursos que podem tenir nosaltres per afrontar i resoldre situacions de convivència més o menys complexes. És per això que a l'escola busquem la manera de proporcionar-los aquests recursos. Un d'aquests va ser el treball que, durant el curs passat, vàrem estar fent sobre el document TRACTEM-NOS BÉ. A tal efecte, vàrem reunir diferents representants de cada nivell de Primària i els vàrem fer una petita entrevista. En primer lloc, va ser necessari fer memòria del contingut del document i de la seva finalitat. Se'ls va presentar una altra vegada i se'ls va explicar perquè ens havíem reunit. Se'n recordaven molt bé i això queda reflectit a les respostes que van donar. Tothom va entendre perquè no calia posar

noms i cognoms a les intervencions que havia fet cadascú. De les opinions i comentaris se'n poden treure conclusions molt interessants, però fonamentalment ens agradaria destacar-ne una: de tant en tant, cal aturar-se i treballar les idees que són paleses al quadernet. A l'escola es treballen cada dia tots els valors que sostenen les relacions interpersonals, perquè en un col·lectiu on conviuen tantes persones durant tantes hores es produeixen moltes situacions en què, sovint, es fa necessari aturar-se i reflexionar: Què ha passat? Com ho hem solucionat? Podríem haver-ho solucionat d'una manera millor? Què farem a partir d'ara?... En molts casos, es veu convenient que els nens/es que s'hi han vist implicats facin algun mena de treball social relacionat amb la solució del problema.

S

4

9

Fem Pràctiques - número 4 - Primavera 2007

Fem Pràctiques - número 4 - Primavera 2007

Una gimcana, noves amistats i molt de confetti al nostre nou jardí paracaigudes, descomposar el color de diferents retoladors, investigar com podem aconseguir que un guant s'infli sense bufar al seu interior....Tota l'escola i, en especial, el jardí, es va omplir de ciència, d'activitat i d'experimentació. L'ambient que es respirava al Pràctiques 2 era d'intensa activitat però, a la vegada, de tranquil·la i serena participació de tot l'alumnat. Aquell matí, els nens i nenes de l'escola van fer importants descobertes, i no només de tipus científic o experimental, sinó vivencial: varen descobrir altres amistats, altres companys diferents dels què normalment els envolten a classe. Varen descobrir l'emoció de poder ajudar els més petits, la satisfacció de col·laborar amb d'altres nens o nenes més grans per aconseguir dur a terme un experiment; varen gaudir jugant plegats a jocs tradicionals que, potser, només coneixien vagament... En definitiva, va ser, per a tots, un matí màgic, diferent, emocionant; un matí d'aquells que fan escola. A la tarda, la festa va continuar: pares, mares i un bon grapat de persones relacionades amb el món de l'ensenyament van poder compartir amb la mainada i amb els mestres aquest dia festiu, en un acte unitari que ens va reunir a tots al jardí. Junts vam recordar, mitjançant un auca, la història que ens havia conduït a la realització d'aquest projecte i junts vam cantar unes cançons que simbolitzaven el desig de tenir cura, entre tots, d'aquell jardí que havíem tot just estrenat. Amb un grup d'animació, els castellers, grallers i tabalers vam continuar gaudint i compartint aquest dia que, segur, serà difícil que oblidem. Divendres 26 de gener a les 19:25. De mica en mica, nens i nenes, pares, mares i mestres van marxant cap a les seves llars. Els darrers llums de l'escola es van apagant. Però en cadascú de nosaltres hi queden dos rastres que fan pensar que avui ha estat un dia diferent: un grapat de confetti entre els cabells i un somriure molt, molt ample als llavis. „

ivendres 26 de gener de 2007 a les 8:30 del matí. Tranquil·lament, com un dia qualsevol, els nens i nenes de l'escola van entrant i es col·loquen a la filera de la seva classe amb el darrer badall mig ofegat a la gola. Avui, però, serà un dia molt especial perquè a l'horari no hi tenen les assignatures habituals: matemàtiques, música, llengua castellana... Avui, a l'horari dels nens i Un nenes del Pràctiques 2 hi diu: "U jardí ple de ciència" .... Un títol prou suggerent, no us sembla?. El divendres 26 de gener vàrem poder, a la fi, inaugurar el jardí de la nostra escola. Com s'havia fet esperar, aquest dia tan assenyalat! Primer, perquè l'obra es va acabar més tard del què estava previst, i després, perquè els enderrocaments d'edificis propers a l'escola van fer trontollar la paret bicolor, van deteriorar greument la pintura i es va haver de tornar a arreglar. La jornada va estar plena de sorpreses per a tos els nens i nenes del Pràctiques 2. Durant el matí es van organitzar grups amb gent de totes les edats, des de P-3 fins a 6è. Cada grup tenia un nom relacionat amb el jardí (violetes, roses, raves, romaní...) i estava liderat per dos nens o nenes de 6è, que feien de caps de grup. Es tractava de seguir una mena de full de ruta que, passant per les diverses paradetes que els mestres de l'escola els havien preparat, els duria per tot un món de ciència. Els diferents punts de la gimcana Un jardí ple de ciència estaven relacionats amb experiments científics, aprofitant l'eix transversal treballat aquest curs, però també amb activitats de jardí i jocs de tipus motriu i de participació col·lectiva. Fer bombolles de sabó, plantar ciclàmens al jardí de l'escola, descobrir com pot surar la plastilina, fer un circuit motriu, practicar i gaudir de jocs tradicionals com la xerranca o el tres en ratlla, experimentar amb el magnetisme, participar al concurs de dibuix de la cartellera, jugar amb el

D

8

La col·laboració de tota la comunitat escolar és essencial per poder treballar el tema. Per això, com deia una de les nenes entrevistades, cal que família i escola en parlem i treballem plegats per educar i aconseguir una societat on conviure millor. Un treball que ha d'estar basat en la confiança i el diàleg.„

Què vol dir, treball social? 3 Per sobre de tot, s'intenta que el correctiu tingui relació amb el que s'ha fet malament. Un exemple: durant l'activitat que la gent de la revista Cavall Fort va venir a fer a l'escola, va haver-hi un grupet d'una classe del cicle superior que no es van portar com calia. Doncs l'escola va trucar a la responsable de l'activitat i, un per un, tots els responsables van anar presentant-se, van admetre què havien fet malament i van demanar disculpes. Altres vegades, si és el cas, aquesta acceptació dels fets, l'intent d'explicar els motius de per què s'ha actuat així i la petició de disculpes s'ha de fer davant els companys de la pròpia classe. 3 Si el problema és l'agressió -física o verbal- a algú, aleshores han de col.laborar amb la persona a qui no han tractat bé. Durant uns dies hauran d'ajudar-la en tot el que pugui necessitar, fer-li costat si, parlar-hi, conèixer-la. 3 Quan l'acció, en canvi, ha perjudicat les instal.lacions de l'escola, el treball social es converteix en tasques -sempre al seu abastde decoració, neteja, endreça de l'aula o d'algun espai comú o reposar material, si s'ha fet malbé o s'ha pres. I això, tot i que de portes enfora potser no es fa gaire evident, passa cada dia. Penseu que a l'escola convivim unes quatre-centes persones... Però aquest treball no només el porta implícit la convivència. EDUCAR vol dir transmetre i treballar VALORS. Aquest és un detall important de l'escola actual: l'aprenentatge de les diferents àrees curriculars és important, però també ho és aprendre a ser persones com a integrants d'una societat. Per tot això, tampoc restem aliens als fets que succeeixen més enllà de les parets de l'escola i intentem implicar-nos-hi encara més si els protagonistes en són alumnes. Però intentem fer-ho amb la discreció i el respecte que cada situació personal es mereix perquè, sigui quin sigui el fet esdevingut, no hem de perdre de vista que estem parlant de nens que, com dèiem al principi, no sempre disposen dels recursos necessaris per saber afrontar una societat que, per a nosaltres adults, ja resulta prou complexa.

A l'escola tenim una COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA. Què fa? Dins del Consell Escolar, hi ha establertes diferents Comissions. Una d'aquestes és la de Convivència. Està formada per dues persones representants del sector de MARES I PARES, dues representants del sector del PROFESSORAT i dos membres de l'EQUIP DIRECTIU (la Directora i el Cap d'estudis). Els objectius fonamentals d'aquesta Comissió són els següents: 1.- Proposar les mesures necessàries per afavorir la millora permanent del clima escolar. 2.- Garantir l'efectivitat en l'exercici dels drets de l'alumnat. 3.- Garantir l'efectivitat en l'exercici dels deures de l'alumnat. 4.- Prevenir la comissió de fets contraris a les normes de convivència. 5.- Potenciar la comunicació constant i directa del Claustre de professores i professors amb l'alumnat i amb les seves famílies. En la seva darrera reunió, la Comissió va treballar la idea d'un protocol de relacions família-escola i va posar sobre la taula diverses propostes per a l'establiment i millora dels canals de comunicació mutus, que han d'estar basats en la confiança. Més endavant, rebreu un fulletó amb una sèrie de criteris a tenir en compte.

5

Fem Pràctiques - número 4 - Primavera 2007

Fem Pràctiques - número 4 - Primavera 2007

A FONS

L’AMPA INFORMA

"En cap moment ens hem sentit apartats" Seguint el fil de l'acollida als nouvinguts, hem volgut recollir el testimoni de dues famílies que s'han integrat a l'escola en els darrers anys. En l'arribada a un país estrany sempre hi ha problemes, ben cert; però amb voluntat i esforç mutu es poden generar experiències positives com les que ara us presentem i que hem fet possible entre tots. per qüestions de feina. ra fa vuit mesos, la Zhivka Yankova va arribar a Les "M'interessa el curs de català que organitza l'escola -asseCorts amb el seu marit gura-. M'agradaria anar-hi peStrahil Berkov i la seva filla gran, rò ho veig difícil pels horaris, la Preslava, que fa 1er curs. malgrat que posen moltes faVenien de Bulgària. El Raül cilitats. El nivell inicial ja el Cálcamo va deixar Veneçuela fa tinc. Em costa formar les fratres anys per viure a l'Eixample ses en el moment de parlar. amb la seva dona i els seus fills, Tinc una mica de por escèniel Raül (que va a 4art) i la ca, però l'entenc força bé". El Valeria (que fa 1er). Les dues facas de la Zhivka, però, és esmílies van arribar al nostre país pecialment meritori: està esamb el desig de prosperar en tudiant català i ja el parla forles seves professions. La Zhivka ça bé, com ens demostra a és farmacèutica però encara no l'entrevista, tot i que fa només ha trobat feina. Strahil treballa 8 mesos que va arribar a com a investigador farmacèutic Catalunya!. Ella també ens a la Universitat de Barcelona, explica que tenen molt inteuna feina que al seu país no porès per conèixer el nostre padria fer perquè hi ha molt pocs ís: "Anem a molts espais púrecursos per a la recerca cientíblics, a prop de casa o a llocs fica. També el Raül ha aprofitat com el Parc de la Ciutadella, l'oportunitat de treballar a el Parc Güell, a la platja… Barcelona en una empresa inTambé anem a les festes al formàtica, en un programa de carrer. Són molt interessants gestió empresarial encara que perquè al nostre país no hi ha en un principi no ho tenia pretantes festes. Ens agraden vist. "En un primer moment -remolt els gegants, els castecorda- la idea era fer un master llers -els vam veure a la plaça i tornar a casa. Però al trobar St. Jaume-, la verbena de St. feina vam decidir aprofitar l'oJoan... També vivim molt portunitat". l'ambient del Barça perquè La Zhivka ens explica com casa nostra és aprop del es va produir l'entrada de la seva filla Preslava a l'escola: A dalt: Preslava (dreta) amb l’Estefania, la seva millor amiga. A baix, a l’esquerra: Camp Nou i sentim els gols!". Els dos pares entrevistats "Nosaltres vam anar a buscar Raúl Cálcamo; a la dreta, Zhivka Yankova. coincideixen a agrair l'acolliun curs de català i vam veure da que han rebut a Barcelona. El Raül descionar-se amb altres famílies de l'escola ha l'escola. Vam preguntar i ens van dir què taca la importància del procés d'acollida teestat molt important. La Zhivka ens explica s'havia de fer per apuntar-nos-hi. Va conint en compte la duresa de la emigració. que "hem conegut una família de l'Equador mençar el mes de maig. Per a la nena no va "Deixar el país i la família i saber que no els que viu aprop nostre i venim junts a l'escoser difícil, hi anava molt contenta. Va veuràs en molt temps és molt fort. Trobes a la, i tenim relacions amb una família del aprendre ràpid la llengua catalana". El Raül faltar els teus. Llavors es molt important el nostre país. També ens relacionem parlant també valora molt positivament el procés procés d'acollida. Si no et sentissis acollit, amb la gent d'aquí quan esperem els nens d'adaptació dels seus fills. "A l'arribar vam el procés de separar-te dels teus t'afectaria i hem anat a festes d'aniversari". "Aquí els demanar escola al Departament d'Ensenmolt més, sens dubte". La Zhivka, per la senens tenen molts amics -coincideix a dir, yament i en menys de dues setmanes ja va part, destaca que "aquí la gent és molt satisfet, el Raül-. Coneixem a moltes famívan començar les classes. El procés d'aamable, sociable, tranquil·la i tolerant. lies d'aquí i d'altres països. Quan els nens daptació dels nens fou natural, transparent. Barcelona és una ciutat multicultural". De compleixen anys els conviden a les seves Van tenir les seves classes de català apart, moment, les dues famílies s'hi troben bé, al festes i ells també ho celebren". però en cap moment es van sentir apart. En nostre país, però encara no saben si algun Cal destacar especialment la seva volunquinze dies ja l'entenien i el parlaven força dia faran el camí de retorn a casa. Mentre, tat per a conèixer el país i aprendre el català. bé, i en poc temps, fins i tot, el preferien al per a nosaltres és una satisfacció saber-nos El Raül i la seva dona van fer un curs de nicastellà. Quan poso un dvd prefereixen que acompanyats per unes persones tant amavell bàsic de català i li agradaria seguir estuel posi en català". bles i respectuoses. „ diant-lo, encara que ho té una mica difícil L'esforç que han fet uns i altres per rela-

A

6

om recordareu, a l'anterior número de Fem Pràctiques us informàvem de la voluntat d'engegar un procés de reforma, acondicionament i millores en l'estructura física de la nostra escola. Després de les obres al pati, que a més de regalar-nos un jardí ens van dur també la solució definitiva a l'històric problema de la fossa sèptica, ens va semblar que havia arribat el torn a la resta de l'escola. Volíem, volem lavabos nous, cuina i menjadors nous i menys sorollosos, més baranes i més segures, portes més amples, calderes noves... Amb aquesta intenció ens vam reunir una comissió mixta integrada per la direcció de l'escola i tres membres de l'AMPA i vam el.laborar un dossier informatiu i fotogràfic de tot allò que creiem que necessita una millora urgent; en total, més de cinquanta fotografies, còpia de tots els requeriments que l'escola havia enviat en els da-

C

EL CONSELL ESCOLAR INFORMA rrers temps a les autoritats competents i un plec de demandes. I vam començar a moure fitxa. A dia d'avui, la comissió s'ha reunit ja amb les següents persones responsables: Sr. Javier Sánchez , cap del Servei de Construccions Escolars de l'IMEB (Institut Municipal d'Educació de Barcelona); Sr. Jose Antonio García Saceda, director dels Serveis Territorials a Barcelona ciutat del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya; i Sra. Imma Moraleda, regidora del Districte de Sants-Montjuïc a l'Ajuntament de Barcelona. A tots ells se'ls ha entregat còpia del dossier de reformes. Algunes millores -a la font del pati gran i a totes les baranes de l'escola- podrien ser immediates. Per a tota la resta, estem treballant perquè siguin incloses amb caràcter d'urgència en els pressupostos públics de l'any vinent. „

L’ESCOLA INFORMA Nova Aula de Ciència amb suport digital: un espai per a la descoberta i l'experimentació

quest curs, la nostra escola ha estat dotada amb una Aula de Ciència que compta amb suport de noves tecnologies. Però, en què consisteix? Què aportarà a l'alumnat? Quin tipus d'activitats s'hi podran dur a terme?. L'Aula de Ciència amb suport TIC [Tecnologies de la Informació i la Comunicació] es troba ubicada a l'antic Laboratori de l'escola. Durant tot aquest curs, la Comissió Científica -formada per mestres de l'escola dels diferents Cicles, conjuntament amb l'Equip Directiu- estan adequant aquest espai per tal que s'hi puguin dur a terme activitats

A

d'experimentació que aprofitin els avantatges que ofereixen les noves tecnologies. Amb aquest equipament, es pretén despertar la motivació de l'alumnat, treballar habilitats manipulatives i comunicatives i, alhora, permet visualitzar de manera col·lectiva la informació d'un experiment, d'una observació o d'una recollida de dades. Per posar un exemple, gràcies a la càmera que connecta la lupa binocular amb l'ordinador, podrem observar el pètal d'una flor a través del monitor i, fins i tot d'una pantalla plana de magnitud considerable. A banda de la incorporació del maquinari

7

l llarg d'aquest segon trimestre del curs, el Consell Escolar s'ha reunit en dues ocasions de manera plenària i, de forma paral·lela, s'han reunit també dues de les Comissions que l'integren: la Comissió de Convivència i la Comissió del Projecte Textot. Durant el primer Consell Escolar de l'any, es van aprovar els comptes del 2006, així com es va donar el vist-i-plau del Pressupost proposat per a aquest any, en el qual està previst destinar una part important de la despesa a llibres per a la Biblioteca, a material didàctic per a l'àrea de Música i, entre d'altres coses, a la compra d'una duplicadora digital per fer les còpies del centre. Al Consell Escolar que es va celebrar durant el mes de febrer es va presentar la valoració quadrimestral realitzada pel sector professorat, dins la qual s'hi inclouen aspectes organitzatius i pedagògics com ara la incidència del nou horari -ampliació de la sisena hora- en l'alumnat. En aquest punt es va coincidir que aquestes primeres estimacions tenen, encara, un valor molt relatiu i que caldrà esperar als resultats del tercer trimestre per poder establir comparatives sobre les quals començar a treballar i prendre decisions. Igualment es va posar en comú la tasca realitzada per les diferents comissions, Convivència i Projecte Textot. De la primera, en podeu trobar referències al reportatge de la pàgina 5. Pel què fa a aquesta darrera, i malgrat l'alt grau de satisfacció de famílies i professorat amb el sistema de reutilització de llibres de text, es va posar sobre la taula la necessitat de trobar una resposta adequada als comptats casos de famílies que encara no s'hi han adscrit. „

A

TIC (ordinadors, impressora, càmeres, lupes binoculars, sensors de temperatura, so, llum….), l'aula també vé equipada amb gran diversitat de material per treballar -observant i experimentant- diferents conceptes científics, com la flotabilitat dels materials, les forces, el magnetisme, l'energia, etc. El professorat de l'escola està participant en diversos cursos de formació per tal d'aprofitar al màxim totes les possibilitats de l'Aula de Ciència i poder-ne gaudir fent noves descobertes al costat de l'alumnat.„ Equip de mestres

Fem Pràctiques - número 4 - Primavera 2007

Fem Pràctiques - número 4 - Primavera 2007

A FONS

L’AMPA INFORMA

"En cap moment ens hem sentit apartats" Seguint el fil de l'acollida als nouvinguts, hem volgut recollir el testimoni de dues famílies que s'han integrat a l'escola en els darrers anys. En l'arribada a un país estrany sempre hi ha problemes, ben cert; però amb voluntat i esforç mutu es poden generar experiències positives com les que ara us presentem i que hem fet possible entre tots. per qüestions de feina. ra fa vuit mesos, la Zhivka Yankova va arribar a Les "M'interessa el curs de català que organitza l'escola -asseCorts amb el seu marit gura-. M'agradaria anar-hi peStrahil Berkov i la seva filla gran, rò ho veig difícil pels horaris, la Preslava, que fa 1er curs. malgrat que posen moltes faVenien de Bulgària. El Raül cilitats. El nivell inicial ja el Cálcamo va deixar Veneçuela fa tinc. Em costa formar les fratres anys per viure a l'Eixample ses en el moment de parlar. amb la seva dona i els seus fills, Tinc una mica de por escèniel Raül (que va a 4art) i la ca, però l'entenc força bé". El Valeria (que fa 1er). Les dues facas de la Zhivka, però, és esmílies van arribar al nostre país pecialment meritori: està esamb el desig de prosperar en tudiant català i ja el parla forles seves professions. La Zhivka ça bé, com ens demostra a és farmacèutica però encara no l'entrevista, tot i que fa només ha trobat feina. Strahil treballa 8 mesos que va arribar a com a investigador farmacèutic Catalunya!. Ella també ens a la Universitat de Barcelona, explica que tenen molt inteuna feina que al seu país no porès per conèixer el nostre padria fer perquè hi ha molt pocs ís: "Anem a molts espais púrecursos per a la recerca cientíblics, a prop de casa o a llocs fica. També el Raül ha aprofitat com el Parc de la Ciutadella, l'oportunitat de treballar a el Parc Güell, a la platja… Barcelona en una empresa inTambé anem a les festes al formàtica, en un programa de carrer. Són molt interessants gestió empresarial encara que perquè al nostre país no hi ha en un principi no ho tenia pretantes festes. Ens agraden vist. "En un primer moment -remolt els gegants, els castecorda- la idea era fer un master llers -els vam veure a la plaça i tornar a casa. Però al trobar St. Jaume-, la verbena de St. feina vam decidir aprofitar l'oJoan... També vivim molt portunitat". l'ambient del Barça perquè La Zhivka ens explica com casa nostra és aprop del es va produir l'entrada de la seva filla Preslava a l'escola: A dalt: Preslava (dreta) amb l’Estefania, la seva millor amiga. A baix, a l’esquerra: Camp Nou i sentim els gols!". Els dos pares entrevistats "Nosaltres vam anar a buscar Raúl Cálcamo; a la dreta, Zhivka Yankova. coincideixen a agrair l'acolliun curs de català i vam veure da que han rebut a Barcelona. El Raül descionar-se amb altres famílies de l'escola ha l'escola. Vam preguntar i ens van dir què taca la importància del procés d'acollida teestat molt important. La Zhivka ens explica s'havia de fer per apuntar-nos-hi. Va conint en compte la duresa de la emigració. que "hem conegut una família de l'Equador mençar el mes de maig. Per a la nena no va "Deixar el país i la família i saber que no els que viu aprop nostre i venim junts a l'escoser difícil, hi anava molt contenta. Va veuràs en molt temps és molt fort. Trobes a la, i tenim relacions amb una família del aprendre ràpid la llengua catalana". El Raül faltar els teus. Llavors es molt important el nostre país. També ens relacionem parlant també valora molt positivament el procés procés d'acollida. Si no et sentissis acollit, amb la gent d'aquí quan esperem els nens d'adaptació dels seus fills. "A l'arribar vam el procés de separar-te dels teus t'afectaria i hem anat a festes d'aniversari". "Aquí els demanar escola al Departament d'Ensenmolt més, sens dubte". La Zhivka, per la senens tenen molts amics -coincideix a dir, yament i en menys de dues setmanes ja va part, destaca que "aquí la gent és molt satisfet, el Raül-. Coneixem a moltes famívan començar les classes. El procés d'aamable, sociable, tranquil·la i tolerant. lies d'aquí i d'altres països. Quan els nens daptació dels nens fou natural, transparent. Barcelona és una ciutat multicultural". De compleixen anys els conviden a les seves Van tenir les seves classes de català apart, moment, les dues famílies s'hi troben bé, al festes i ells també ho celebren". però en cap moment es van sentir apart. En nostre país, però encara no saben si algun Cal destacar especialment la seva volunquinze dies ja l'entenien i el parlaven força dia faran el camí de retorn a casa. Mentre, tat per a conèixer el país i aprendre el català. bé, i en poc temps, fins i tot, el preferien al per a nosaltres és una satisfacció saber-nos El Raül i la seva dona van fer un curs de nicastellà. Quan poso un dvd prefereixen que acompanyats per unes persones tant amavell bàsic de català i li agradaria seguir estuel posi en català". bles i respectuoses. „ diant-lo, encara que ho té una mica difícil L'esforç que han fet uns i altres per rela-

A

6

om recordareu, a l'anterior número de Fem Pràctiques us informàvem de la voluntat d'engegar un procés de reforma, acondicionament i millores en l'estructura física de la nostra escola. Després de les obres al pati, que a més de regalar-nos un jardí ens van dur també la solució definitiva a l'històric problema de la fossa sèptica, ens va semblar que havia arribat el torn a la resta de l'escola. Volíem, volem lavabos nous, cuina i menjadors nous i menys sorollosos, més baranes i més segures, portes més amples, calderes noves... Amb aquesta intenció ens vam reunir una comissió mixta integrada per la direcció de l'escola i tres membres de l'AMPA i vam el.laborar un dossier informatiu i fotogràfic de tot allò que creiem que necessita una millora urgent; en total, més de cinquanta fotografies, còpia de tots els requeriments que l'escola havia enviat en els da-

C

EL CONSELL ESCOLAR INFORMA rrers temps a les autoritats competents i un plec de demandes. I vam començar a moure fitxa. A dia d'avui, la comissió s'ha reunit ja amb les següents persones responsables: Sr. Javier Sánchez , cap del Servei de Construccions Escolars de l'IMEB (Institut Municipal d'Educació de Barcelona); Sr. Jose Antonio García Saceda, director dels Serveis Territorials a Barcelona ciutat del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya; i Sra. Imma Moraleda, regidora del Districte de Sants-Montjuïc a l'Ajuntament de Barcelona. A tots ells se'ls ha entregat còpia del dossier de reformes. Algunes millores -a la font del pati gran i a totes les baranes de l'escola- podrien ser immediates. Per a tota la resta, estem treballant perquè siguin incloses amb caràcter d'urgència en els pressupostos públics de l'any vinent. „

L’ESCOLA INFORMA Nova Aula de Ciència amb suport digital: un espai per a la descoberta i l'experimentació

quest curs, la nostra escola ha estat dotada amb una Aula de Ciència que compta amb suport de noves tecnologies. Però, en què consisteix? Què aportarà a l'alumnat? Quin tipus d'activitats s'hi podran dur a terme?. L'Aula de Ciència amb suport TIC [Tecnologies de la Informació i la Comunicació] es troba ubicada a l'antic Laboratori de l'escola. Durant tot aquest curs, la Comissió Científica -formada per mestres de l'escola dels diferents Cicles, conjuntament amb l'Equip Directiu- estan adequant aquest espai per tal que s'hi puguin dur a terme activitats

A

d'experimentació que aprofitin els avantatges que ofereixen les noves tecnologies. Amb aquest equipament, es pretén despertar la motivació de l'alumnat, treballar habilitats manipulatives i comunicatives i, alhora, permet visualitzar de manera col·lectiva la informació d'un experiment, d'una observació o d'una recollida de dades. Per posar un exemple, gràcies a la càmera que connecta la lupa binocular amb l'ordinador, podrem observar el pètal d'una flor a través del monitor i, fins i tot d'una pantalla plana de magnitud considerable. A banda de la incorporació del maquinari

7

l llarg d'aquest segon trimestre del curs, el Consell Escolar s'ha reunit en dues ocasions de manera plenària i, de forma paral·lela, s'han reunit també dues de les Comissions que l'integren: la Comissió de Convivència i la Comissió del Projecte Textot. Durant el primer Consell Escolar de l'any, es van aprovar els comptes del 2006, així com es va donar el vist-i-plau del Pressupost proposat per a aquest any, en el qual està previst destinar una part important de la despesa a llibres per a la Biblioteca, a material didàctic per a l'àrea de Música i, entre d'altres coses, a la compra d'una duplicadora digital per fer les còpies del centre. Al Consell Escolar que es va celebrar durant el mes de febrer es va presentar la valoració quadrimestral realitzada pel sector professorat, dins la qual s'hi inclouen aspectes organitzatius i pedagògics com ara la incidència del nou horari -ampliació de la sisena hora- en l'alumnat. En aquest punt es va coincidir que aquestes primeres estimacions tenen, encara, un valor molt relatiu i que caldrà esperar als resultats del tercer trimestre per poder establir comparatives sobre les quals començar a treballar i prendre decisions. Igualment es va posar en comú la tasca realitzada per les diferents comissions, Convivència i Projecte Textot. De la primera, en podeu trobar referències al reportatge de la pàgina 5. Pel què fa a aquesta darrera, i malgrat l'alt grau de satisfacció de famílies i professorat amb el sistema de reutilització de llibres de text, es va posar sobre la taula la necessitat de trobar una resposta adequada als comptats casos de famílies que encara no s'hi han adscrit. „

A

TIC (ordinadors, impressora, càmeres, lupes binoculars, sensors de temperatura, so, llum….), l'aula també vé equipada amb gran diversitat de material per treballar -observant i experimentant- diferents conceptes científics, com la flotabilitat dels materials, les forces, el magnetisme, l'energia, etc. El professorat de l'escola està participant en diversos cursos de formació per tal d'aprofitar al màxim totes les possibilitats de l'Aula de Ciència i poder-ne gaudir fent noves descobertes al costat de l'alumnat.„ Equip de mestres

Fem Pràctiques - número 4 - Primavera 2007

Fem Pràctiques - número 4 - Primavera 2007

Una gimcana, noves amistats i molt de confetti al nostre nou jardí paracaigudes, descomposar el color de diferents retoladors, investigar com podem aconseguir que un guant s'infli sense bufar al seu interior....Tota l'escola i, en especial, el jardí, es va omplir de ciència, d'activitat i d'experimentació. L'ambient que es respirava al Pràctiques 2 era d'intensa activitat però, a la vegada, de tranquil·la i serena participació de tot l'alumnat. Aquell matí, els nens i nenes de l'escola van fer importants descobertes, i no només de tipus científic o experimental, sinó vivencial: varen descobrir altres amistats, altres companys diferents dels què normalment els envolten a classe. Varen descobrir l'emoció de poder ajudar els més petits, la satisfacció de col·laborar amb d'altres nens o nenes més grans per aconseguir dur a terme un experiment; varen gaudir jugant plegats a jocs tradicionals que, potser, només coneixien vagament... En definitiva, va ser, per a tots, un matí màgic, diferent, emocionant; un matí d'aquells que fan escola. A la tarda, la festa va continuar: pares, mares i un bon grapat de persones relacionades amb el món de l'ensenyament van poder compartir amb la mainada i amb els mestres aquest dia festiu, en un acte unitari que ens va reunir a tots al jardí. Junts vam recordar, mitjançant un auca, la història que ens havia conduït a la realització d'aquest projecte i junts vam cantar unes cançons que simbolitzaven el desig de tenir cura, entre tots, d'aquell jardí que havíem tot just estrenat. Amb un grup d'animació, els castellers, grallers i tabalers vam continuar gaudint i compartint aquest dia que, segur, serà difícil que oblidem. Divendres 26 de gener a les 19:25. De mica en mica, nens i nenes, pares, mares i mestres van marxant cap a les seves llars. Els darrers llums de l'escola es van apagant. Però en cadascú de nosaltres hi queden dos rastres que fan pensar que avui ha estat un dia diferent: un grapat de confetti entre els cabells i un somriure molt, molt ample als llavis. „

ivendres 26 de gener de 2007 a les 8:30 del matí. Tranquil·lament, com un dia qualsevol, els nens i nenes de l'escola van entrant i es col·loquen a la filera de la seva classe amb el darrer badall mig ofegat a la gola. Avui, però, serà un dia molt especial perquè a l'horari no hi tenen les assignatures habituals: matemàtiques, música, llengua castellana... Avui, a l'horari dels nens i Un nenes del Pràctiques 2 hi diu: "U jardí ple de ciència" .... Un títol prou suggerent, no us sembla?. El divendres 26 de gener vàrem poder, a la fi, inaugurar el jardí de la nostra escola. Com s'havia fet esperar, aquest dia tan assenyalat! Primer, perquè l'obra es va acabar més tard del què estava previst, i després, perquè els enderrocaments d'edificis propers a l'escola van fer trontollar la paret bicolor, van deteriorar greument la pintura i es va haver de tornar a arreglar. La jornada va estar plena de sorpreses per a tos els nens i nenes del Pràctiques 2. Durant el matí es van organitzar grups amb gent de totes les edats, des de P-3 fins a 6è. Cada grup tenia un nom relacionat amb el jardí (violetes, roses, raves, romaní...) i estava liderat per dos nens o nenes de 6è, que feien de caps de grup. Es tractava de seguir una mena de full de ruta que, passant per les diverses paradetes que els mestres de l'escola els havien preparat, els duria per tot un món de ciència. Els diferents punts de la gimcana Un jardí ple de ciència estaven relacionats amb experiments científics, aprofitant l'eix transversal treballat aquest curs, però també amb activitats de jardí i jocs de tipus motriu i de participació col·lectiva. Fer bombolles de sabó, plantar ciclàmens al jardí de l'escola, descobrir com pot surar la plastilina, fer un circuit motriu, practicar i gaudir de jocs tradicionals com la xerranca o el tres en ratlla, experimentar amb el magnetisme, participar al concurs de dibuix de la cartellera, jugar amb el

D

8

La col·laboració de tota la comunitat escolar és essencial per poder treballar el tema. Per això, com deia una de les nenes entrevistades, cal que família i escola en parlem i treballem plegats per educar i aconseguir una societat on conviure millor. Un treball que ha d'estar basat en la confiança i el diàleg.„

Què vol dir, treball social? 3 Per sobre de tot, s'intenta que el correctiu tingui relació amb el que s'ha fet malament. Un exemple: durant l'activitat que la gent de la revista Cavall Fort va venir a fer a l'escola, va haver-hi un grupet d'una classe del cicle superior que no es van portar com calia. Doncs l'escola va trucar a la responsable de l'activitat i, un per un, tots els responsables van anar presentant-se, van admetre què havien fet malament i van demanar disculpes. Altres vegades, si és el cas, aquesta acceptació dels fets, l'intent d'explicar els motius de per què s'ha actuat així i la petició de disculpes s'ha de fer davant els companys de la pròpia classe. 3 Si el problema és l'agressió -física o verbal- a algú, aleshores han de col.laborar amb la persona a qui no han tractat bé. Durant uns dies hauran d'ajudar-la en tot el que pugui necessitar, fer-li costat si, parlar-hi, conèixer-la. 3 Quan l'acció, en canvi, ha perjudicat les instal.lacions de l'escola, el treball social es converteix en tasques -sempre al seu abastde decoració, neteja, endreça de l'aula o d'algun espai comú o reposar material, si s'ha fet malbé o s'ha pres. I això, tot i que de portes enfora potser no es fa gaire evident, passa cada dia. Penseu que a l'escola convivim unes quatre-centes persones... Però aquest treball no només el porta implícit la convivència. EDUCAR vol dir transmetre i treballar VALORS. Aquest és un detall important de l'escola actual: l'aprenentatge de les diferents àrees curriculars és important, però també ho és aprendre a ser persones com a integrants d'una societat. Per tot això, tampoc restem aliens als fets que succeeixen més enllà de les parets de l'escola i intentem implicar-nos-hi encara més si els protagonistes en són alumnes. Però intentem fer-ho amb la discreció i el respecte que cada situació personal es mereix perquè, sigui quin sigui el fet esdevingut, no hem de perdre de vista que estem parlant de nens que, com dèiem al principi, no sempre disposen dels recursos necessaris per saber afrontar una societat que, per a nosaltres adults, ja resulta prou complexa.

A l'escola tenim una COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA. Què fa? Dins del Consell Escolar, hi ha establertes diferents Comissions. Una d'aquestes és la de Convivència. Està formada per dues persones representants del sector de MARES I PARES, dues representants del sector del PROFESSORAT i dos membres de l'EQUIP DIRECTIU (la Directora i el Cap d'estudis). Els objectius fonamentals d'aquesta Comissió són els següents: 1.- Proposar les mesures necessàries per afavorir la millora permanent del clima escolar. 2.- Garantir l'efectivitat en l'exercici dels drets de l'alumnat. 3.- Garantir l'efectivitat en l'exercici dels deures de l'alumnat. 4.- Prevenir la comissió de fets contraris a les normes de convivència. 5.- Potenciar la comunicació constant i directa del Claustre de professores i professors amb l'alumnat i amb les seves famílies. En la seva darrera reunió, la Comissió va treballar la idea d'un protocol de relacions família-escola i va posar sobre la taula diverses propostes per a l'establiment i millora dels canals de comunicació mutus, que han d'estar basats en la confiança. Més endavant, rebreu un fulletó amb una sèrie de criteris a tenir en compte.

5

Fem Pràctiques - número 4 - Primavera 2007

Fem Pràctiques - número 4 - Primavera 2007

EL REPORTATGE

Afrontar la violència, educar en la convivència

EL RACÓ DEL GUITARRISTA Bon dia (Els Pets)

per Pep O’Callaghan

Al llarg del passat trimestre, s'havien observat actituds violentes -o se n'havia sentit parlar- per part d'alguns nois de l'escola. Molts pares i mares es preguntaven quina incidència havien tingut aquests fets en l'alumnat i què s'havia fet al respecte. En aquest article us volem explicar com es respon a situacions així. i les relacions entre les persones adultes ja resulten un xic complicades, quan parlem de nenes i nens encara ho són més, ja que ells encara no disposen dels recursos que podem tenir nosaltres per afrontar i resoldre situacions de convivència més o menys complexes. És per això que a l'escola busquem la manera de proporcionar-los aquests recursos. Un d'aquests va ser el treball que, durant el curs passat, vàrem estar fent sobre el document TRACTEM-NOS BÉ. A tal efecte, vàrem reunir diferents representants de cada nivell de Primària i els vàrem fer una petita entrevista. En primer lloc, va ser necessari fer memòria del contingut del document i de la seva finalitat. Se'ls va presentar una altra vegada i se'ls va explicar perquè ens havíem reunit. Se'n recordaven molt bé i això queda reflectit a les respostes que van donar. Tothom va entendre perquè no calia posar

noms i cognoms a les intervencions que havia fet cadascú. De les opinions i comentaris se'n poden treure conclusions molt interessants, però fonamentalment ens agradaria destacar-ne una: de tant en tant, cal aturar-se i treballar les idees que són paleses al quadernet. A l'escola es treballen cada dia tots els valors que sostenen les relacions interpersonals, perquè en un col·lectiu on conviuen tantes persones durant tantes hores es produeixen moltes situacions en què, sovint, es fa necessari aturar-se i reflexionar: Què ha passat? Com ho hem solucionat? Podríem haver-ho solucionat d'una manera millor? Què farem a partir d'ara?... En molts casos, es veu convenient que els nens/es que s'hi han vist implicats facin algun mena de treball social relacionat amb la solució del problema.

S

4

9

Fem Pràctiques - número 4 - Primavera 2007

Fem Pràctiques - número 4 - Primavera 2007

L’AMPA INFORMA

L’ACTIVITAT

"Mira com treballo!"... a les XVI Jornades de Primera Infància Saps fer bombolles? Només et cal aigua, sabó, un embut i a bufar!

professionalitat de la Laura i la Mariona, les seves entrenadores. La propera cita serà el 15 d’abril al Poliesportiu de Sant Andreu, pel campionat de Barcelona. Us esperem a tots! „

l dia 18 de març., es va fer la Prova de Pas de Nivell de Patinatge. Una vegada més, els nens i nenes de l’escola van demostrar l’alt nivell que tenen gràcies al seu esforç i dedicació, aconseguint molts pòdiums, sempre amb el suport i la gran

E

EL RACÓ DE LA CUINA

RUTES EN FAMÍLIA

Arròs amb ànec. Recepta del Perú

D

Ingredients: - 1 quilo d'ànec - 1/2 pebrots vermells - 1/2 pebrots verds - 1 llauna petita de pèsols - 1/2 quilo d'arròs de gra llarg - 1 cervesa negra - 1 manoll de coriandre - 3 grans d'all, 1 ceba, 1 pastanaga - 3 cullerades d'oli, 1 pastilla de caldo, sal 1. Es fregeix l'ànec fins que quedi doradet; s'hi afegeix la ceba picada, la pastanaga ratllada, els pebrots i es deixa sofregir tot. 2. S'hi afegeix l'arròs. 3. S'hi aboca la cervesa, aromatitzada amb el coriandre (si cal, s'hi pot afegir aigua). S'assaona, es tapa la cassola i quan l'arròs és tendre, s'hi afegeixen els pèsols i coure al punt. „

es de fa uns quants anys, la nostra escola, representada pels nens i nenes del tres nivells de parvulari, participa a les Jornades de Primera Infància que organitza el Centre de Recursos Pedagògics del Districte de Sants-Montjuic i que tenen lloc a Les Cotxeres de Sants. Aquestes Jornades tenen com a finalitat mostrar a tothom com treballen els nens i les nenes de les Llars d'Infants i dels Parvularis de les escoles del districte. Cada edició es centra en un tema que, prèviament, ha estat escollit per part de totes les escoles participants. Enguany el lema elegit ha estat "ELS PETITS CIENTÍFICS", que ens ha anat com anell al dit al treball que estem fent a l'escola sota l'eix transversal "La Ciència ens fa crèixer". Durant vuit dies, del 14 al 21 de març, totes les escoles i llars d'infants participants -setze- han exposat els seus treballs, classificats a partir de tres àmbits científics: - l'experimentació: els processos d'observació, transformació, les comparacions, les hipòtesis,... - l'energia: la llum, el calor, la força, l'energia alternativa, el medi ambient,.... - els estris i instruments científics: els instruments de mesura reals, els creats per experimentar,... La nostra proposta de treball l'hem concretat en l'àmbit de l'experimentació i ho hem fet amb tres grans llibres que hem titulat Experimentem amb l'aigua, Experimentem a l'escola i Experimentem amb la Vella Qua-resma i que ens han ajudat a fer i a guarnir els nens i nenes de classes superiors.

a que som a les portes de la Setmana Santa i podrem gaudir d´uns dies de vacances, us proposem dues sortides plenes de ciència: La Ciutat de les Arts i Ciències de València. No us podeu perdre l´oceanogràfic, on enguany s'han programat tallers aprofitant que aquest és també l´any polar. Si voleu més informació de les programacions, com arribar-hi i on allotjar-vos, feu una ullada a la web: www.cac.es Molt més a prop de casa, el Zoo de Barcelona: s'hi preparen tallers perquè els nens estiguin en contacte directe amb els animals i els puguin conèixer de prop. Els propers són:

J

10

· 24 març......... coneix els lleons marins i els dofins · 31 de març.... les cries del zoo, i · 14 d´abril.......animals a Madagascar Tel. de contacte: 932 256 780 o bé www.zoobarcelona.com I si de cas plogués, hi ha una alternativa de visita virtual: Barcelona i l´any cientific , una web on trobareu tot d´informació per gaudir de les activitats de ciència que es fan a la ciutat (Museu de Ciències Naturals, Jardí Botànic, etc). www.seudigital.cat/ciència „

Experimentem a l'escola: Com que ens han fet un jardí nou, estem molt contents i vam fer una festa per inaugurar-lo. Tots els nens i nenes de l'escola van participar en una gimcana on vam fer jocs gegants, jocs de pati, vam fer feines de jardiners, ens vam maquillar... i també vam experimentar, ajudats pels nens i nenes més grans, i tot això ho hem donat a conèixer en aquest altre llibre. E x p e r i m e n t e m a m b l a V e l l a Q u a r e s m a : Cada any, la Vella Quaresma ens visita i cada divendres li traiem una cama. A canvi, la Vella Quaresma ens fa un regal que a vegades és un enigma, a vegades un problema, a vegades una endevinalla... tot per fer a casa ajudats de pares i mares i germans. Enguany, però, nosaltres també li hem fet un regal a la Senyora de les set cames: un llibre gegant on hi ha el recull d'alguns dels experiments que ella ens ha portat.

Experimentem amb l'aigua: En aquest llibre hem recollit com els nens i nenes de P-4 han fet de científics i han experimentat amb l'aigua. Han descobert moltes coses noves que han pogut comprovar per ells mateixos, coses com ara, · Que hi ha objectes que suren i altres que s'enfonsen. · Que l'aigua no té color · Que posant sabó a l'aigua surten moltes bombolles. · Que hi ha substàncies que es dissolen a l'aigua i d'altres que no.

Els infants del nostre parvulari s'ho han passat molt bé fent de científics i tots estem molt satisfets d'haver pogut mostrar les activitats d'experimentació en una exposició, on tothom, grans i petits han pogut veure com treballem a la nostra escola. „

3

Fem Pràctiques - número 4 - Primavera 2007

Fem Pràctiques - número 4 - Primavera 2007

EDITORIAL

CONNECT@’T

El Ramon recomana

Fem Pràctiques Revista trimestral del CEIP Pràctiques 2 Coordinació Montse Arbós Consell de redacció Teresa Pastor Ferran Cortés Eulàlia Arbós Miquel Suñé M. Jesús Llop Laura Casals

En aquesta nova edició de Fem Pràctiques us volem recomanar la web www.toctoc.cat. Toc-toc és una revista de publicació mensual dirigida a les famílies. El seu objectiu és ser un espai de reflexió de temes relacionats amb la infància, una agenda cultural d'activitats de tot tipus, i una guia publicitària de productes i serveis de qualitat. „ ola a tothom! Sóc en Ramon de 5è A. Us vull recomanar el llibre VIATGE A L'INTERIOR DEL FRED d'en Gabriel Janer Manila (Editorial Cruïlla) perquè em va entusiasmar i m'ho vaig passar molt bé llegint-lo. Tracta d'unes formigues que han de complir un deure: guarir una companya que s'adorm a classe. Per poder complir aquest deure necessiten llavors de magranes i han de sortir a l'exterior. Quan són

H

Tira còmica Joan Solé

quest ha estat un trimestre un xic especial. Normalment, els mesos de gener, febrer i març costen una mica de païr: ja no tenen l'encant de l'inici de curs ni els nervis de veure que arriba l'estiu i la fi de les classes; són els mesos en què tots plegats retrobem la rutina i ens trenquem les banyes per fer-la el més digerible i amable possible. Però aquest, dèiem, ha estat un trimestre un xic especial. Perquè hem pogut celebrar, tots junts, que ja tenim jardí. Com les millors coses que es fan esperar, la festa d'inauguració, celebrada l'últim divendres de gener, va ser de les més sentides i gratificants que es recorden a l'escola. Poques vegades una gimcana havia aconseguit divertir, educar i teixir relacions d'amistat i companyia entre alumnes de totes les edats com la que l'equip de professors va idear per a aquella ocasió. Perquè, poc a poc, hem anat afermant la nostra integració al barri: un any més hem estat presents a les Jornades -les XVIenes- de Primera Infància al costat d'altres escoles de Sants, i amb tan sols un pa-

A

rell de sessions ja es pot dir que el Pràctiques II és ja punt de referència en el calendari de les Activitats en Família programades pel districte. Perquè els nois i noies de l'activitat extraescolar de Patinatge han vist premiats, de nou, els seus esforços i la seva constància amb fantàstics resultats en la Prova de Pas de Nivell. I perquè... Ara que s'acaba el trimestre, potser ens hauríem de regalar -tots plegats- un temps de silenci per valorar les petites coses que, també, tenim per celebrar tot l'any. Hauríem de saber celebrar que dia a dia hi hagi famílies nouvingudes que se sentin acollides entre nosaltres i vulguin fer-nos partíceps de les seves experiències; hauríem de saber celebrar que els/les nostres alumnes aprenguin a resoldre situacions difícils; hauríem de poder celebrar que, malgrat les discrepàncies i la divergència d'opinions, ens esforcem a trobar els camins del diàleg i l'entesa; i, tant de bò, poguéssim celebrar aviat que a l'escola, les autoritats li comencen a rentar la cara. „

PARES EN PRÀCTIQUES

Col·laboradors Ramon Gayet Zhivka Yankova Nens i nenes de 6è Pep O’Callaghan (dibuixos) mare de Kevin *** Marta Dubé Raúl Cálcamo Disseny i maquetació Toni Zamora

Viatge a l’interior del fred Gabriel Janer Manila Ed. Cruïlla

LLETRES

...I NÚMEROS

Sabíeu que a l´escola s´hi parlen totes aquestes llengües?

1. Al dibuix de sota es poden veure quadrats de diferents mides. Quants n'hi ha en total?

allà, es troben... Bé, si en voleu saber més, caldrà que llegiu el llibre! I espero que us agradi tant com a mi. Vull recomanar-lo, especialment, a aquelles persones que els agradi la intriga! „

FEM PRÀCTIQUES entre tots! Si vols participar a la revista ho pots fer enviant-nos un comentari breu sobre un tema d'interès per a la comunitat educativa a la secció Bústia Oberta. També ens pots fer arribar algun escrit per algunes de les altres seccions de la revista. En totes les aportacions hi ha de constar el nom i cognom de l'autor i un telèfon de contacte. Entenem que com a revista d´escola els seus continguts han de ser respectuosos i constructius. Podeu fer-nos arribar les vostres aportacions a través de la bústia de l'AMPA o la següent adreça de correu electrònic: [email protected]

Castellà Anglès xinès (cantonès) Àrab (del Marroc) rus basc brasiler (portuguès) finès francès italià hongarès armeni alemany búlgar ucraïnès

¿Cómo te llamas? What's your name? Nei giu mut ye meng? Smeetik? Kak tebya zavut? Zein da zure izena? Como é o teu nome? Mikä sun nimi on? Comment t'appelles? Come ti chiami? Hogy hívják? Inch e anunt? Wie heißt du? Kak se kazvate? Yak tebe zvut?

Solucions:

2. Completa la taula següent amb les lletres A, B, C, D, E, de manera que no hi hagi dues lletres iguals en una mateixa fila, ni en una mateixa columna, ni en les dues diagonals.

2.

Coses a celebrar

1. S'han de comptar, també, els superposats, tenint en compte totes les mides. En total hi ha 11 quadrats. 2

11

Fem Pràctiques - número 4 - Primavera 2007

GENT DE L’ESCOLA

"Entre tots decidim què cal fer" Eduard (1r), la Salut, el Jordi, el Roger i la Judith (2n), el Marc, la Cristina, el Miquel i la Maria (3r), el Víctor, La Josefina, la Núria, la Laia i l'E V i c e n t R a ú l J a u m e Albert, el Martí, la Maria i l'Arnau (5è), i el Rafa, la Marina, el Gerard i la Karen (6è) són els actuals el , el i el (4t), l'A delegats de classe. Un cop al mes es reuneixen amb l’equip directiu de l'escola per parlar de tot el que calgui, de tot el que els preocupi. Raúl/ Som delegats per un trimestre, però ens poden tornar a elegir un altre cop. A la primera reunió el Miquel i la Laura ens expliquen què hem de fer; és fàcil. Roger/ Tenim una carpeta per guardar els papers on escrivim les coses que decidim a la reunió, per després explicar-les als companys de classe. Martí i Albert/ A nosaltres ens han tornat a escollir... Això vol dir que ho heu fet molt bé... Martí i Albert/ Sí. Per què creieu que us voten, els vostres companys? Maria/ Pues perquè pensen que som bons companys i podrem fer bé la feina. I què és el més important d’aquesta feina? Arnau/ Saber representar la nostra classe. Això vol dir que abans de cada reunió, heu de parlar amb els companys de classe del que direu, oi? Tots/ Sí. Rafa/ Primer parlem de les coses que vam decidir a la reunió anterior de delegats, i després escrivim en un full les propostes o els problemes que ens diuen i quan arribem aquí, ho expliquem i ho parlem entre tots. Expliqueu-nos un exemple de coses que hagueu parlat... Laia/ La pilota al pati. Què passa amb la pilota? Laia/ Que hi ha baralles, que les nenes volen jugar a uns jocs i els nens a un altre i hi ha baralles. I un cop heu exposat els problemes, com ara això de la pilota, què feu? Uns quants/ Entre tots prenem decisions i pensem a veure què és el millor per arreglar les coses. Jaume/ Però quan expliquem les coses aquí, no diem noms... Ah, això és important, és clar...

Jaume/ Sí, intentem no dir noms per no incomodar els companys; només expliquem els problemes però sense dir qui ens els ha dit. I quan torneu a la classe a explicar les decisions que s'han pres, tothom les accepta? Maria/ A vegades hi ha gent que protesta perquè no hi està d'acord. Vicent/ Si n'hi ha molts que no hi estan d'acord, ens ho tornem a apuntar a la llibreta i en tornem a parlar a la següent reunió. Judith/ O també ho anem a parlar directament amb el professor per solucionar-ho el més aviat possible. A tots us agrada ser delegats? Tots/ Sí! Però deu n'hi do, la feina, oi? Tots/ No! Sí! Qui diu que si, que és molta feina? Josefina/ Tenim feina perquè és difícil que hi ha nens que a la reunió parlen molt de pressa i no ho podem escriure perquè no ho entenem, tot el que diuen. Miquel/ Per això, un o dos dies després de la reunió ens donen una acta i així podem informar a classe de tot sense equivocarnos ni deixar-nos res. Quins han estat els problemes més importants que heu tingut aquest curs? Gerard/ Doncs que va venir un nen gran, de l'ESO, i ens va començar a amenaçar... A vosaltres? Gerard/ Si, a un o dos nens de sisè. Nosaltres ho vam saber i vam explicar-ho al

12

Miquel i el Miquel va parlar amb ells... Rafa/ També en vam parlar a la reunió. I vam decidir no fer-li cas, perquè si no parles amb ell, ni et relaciones amb ell ni res, al final es cansarà. Vau aconseguir solucionar-ho? Gerard/ Si, ara ja està, ja s'ha acabat. Roger/ Jo també vull dir que a algunes classes hi ha uns nois que fan que la professora es posi nerviosa i s'enfadi. Els nens parlen, molesten, la imiten, fan bromes als altres companys... Salud/ I també que als jocs del pati, hi ha nens que els deixen tirats por ahí i sempre són els mateixos els qui els recullen. Eduard/ I també que quan vaig a veure aigua em trobo tot el vàter embussat, ple de papers, o que algú ha tapat el forat de la pica i tota l'aigua vessa... I què creieu que cal fer, en aquests casos? Quines solucions heu parlat per tractar amb respecte els companys i les instal.lacions? Roger/ Primer vam decidir fer uns cartells perquè si vèiem que algú està embussant el lavabo cridem a la professora. Vicent/ I també per recordar que ho hem de dir a ells, als nens que ho fan, que això està malament i perquè no ho han de fer. Judith/ Jo crec que ho fan per molestar, per molestar els professors. Laia/ Si, però quan s'enteren que ho vas a explicar al tutor, a vegades et diuen que ja no seran el teu amic o coses així... Maria/ I quan la senyoreta pregunta qui ha sigut, no ho volen dir perquè tenen com por. Recordeu algun problema que s'hagués solucionat gràcies a una bona idea dels delegats? Gerard/ Fa temps, els de sisè van pintar les portes dels lavabos dels nens i a la reunió de delegats vam arribar a l'acord que s'estarien a l'hora del pati intentant netejar-les i pintar-les de nou. Ho van fer. Alguns. „

Fem Pràctiques REVISTA TRIMESTRAL DEL CEIP PRÀCTIQUES 2

NUM. 4 PRIMAVERA 2007

Estem de festa! SUMARI

EDITORIAL pàg. 2

|

PARES EN PRÀCTIQUES pàg. 2

|

L’ACTIVITAT: “Mira com treballo!” pàg. 3

EL REPORTATGE: Afrontar la violència, educar en la convivència pàg. 4-5 sentit apartats" pàg. 6

|

|

EL CONSELL ESCOLAR INFORMA pàg. 7

A FONS: "En cap moment ens hem |

L’AMPA INFORMA pàg. 7 i 10

Nova aula de ciència pàg. 7 | Una gimcana, noves amistats i molt de confetti al nostre nou jardí pàg. 8 | EL RACÓ DEL GUITARRISTA pàg. 9 | EL RACÓ DE LA CUINA pàg. 10

|

LLETRES I NÚMEROS pag. 11

L’ENTREVISTA: "Entre tots decidim què cal fer" pàg. 12

|

CONNECT@’T pàg. 11

|

RUTES EN FAMÍLIA pàg. 10

|

EL RAMON RECOMANA pàg. 11