MARIA MERCÈ MARÇAL Girona, 15 i 16 de febrer de 2008
TALLER DE POESIA: MARIA-MERCÈ MARÇAL. GUIÓ DIVENDRES
•
Aproximació a l’obra de Maria-Mercè Marçal.
•
Estudi de La germana, l’estrangera (1981-1984).
DISSABTE MATÍ
•
Estudi de Bruixa de dol (1977-1979).
•
El París de les expatriades: aproximació al context de la novel·la La passió segons Renée Vivien (1994).
DISSABTE TARDA
•
Estudi de la novel·la La passió segons Renée Vivien •
Els personatges.
•
Estructura de l’obra.
•
Estil narratiu.
1989 A propòsit de l’obra de Clementina Arderiu:
Unes de les línies d’investigació que poden resultar més fecundes en encarar-nos a una obra escrita per una dona és la d’analitzar quina relació manté en seu jo literari amb el model femení arquetípic socialment imperant, secularment imposat.
Ella mateixa dóna els trets caracerístics de la seva generació.
Són els germans petits dels que van fer el maig del 68 que: • Mitifiquen el concepte de joventut com a portadora dels canvis radicals. • Mitifiquen el concepte d’antiautoritarisme. • Mitifiquen el concepte d’exaltació vital. • Creuen en una possible transformació social. • Propugnen la lluita antifranquista. • Propugnen l’amor lliure. • Radical separació sexe/amor. • Veuen la parella monogàmica i la família nuclear com una trampa per a les dones.
La dona supervivent 1995 A propòsit del comentari del poema de Maria Antònia Salvà.
UN CACTUS Com rèptil monstruós de pell clapada, d’entranya llefiscosa, era ajocat al seu racó bevent la solellada. De sobte, sa malícia desvetllada, enrevisclant-se va esquerdar el test. Enllà de l’hort, que se’n perdés el quest, dalt una paret seca fou llançat, i al cap de temps, damunt les pedres dures, furgant per les llivanyes i juntures, trobí el vell drac encara aferrissat.
La dona supervivent Furgant per les llivanyes i juntures d’aquesta paret seca, entre mac i mac d’oblit, entre les pedres dures de cega desmemòria que endures, et sé. I saber-te em dóna terra, arrel. Et sé. I em sé, en el mirall fidel del teu poema, aferrissadament clivellar pedra de silenci opac - dona rèptil, dona monstre, dona drac, com el cactus, com tu, supervivent. Raó del cos (pòstum)
Com creu que ha de ser estudiada tota dona escriptora? 1995 • En el conjunt de la tradició literària i en relació amb els poetes que li són contemporanis. • En el context d’una genealogia femenina de la literatura que, cal dir-ho, tot just hem començat a esbossar.
1. En el conjunt de la tradició literària i en relació amb els poetes que li són contemporanis. Defineix la paraula literària com aquella paraula que: • Fa sentit. • Elabora l’experiència. • “ Elabora el dol per la mort ritual del drac, perquè és de la sang del drac on beu la paraula viva de qui escriu.”
2. En el context d’una genealogia femenina. Necessitat de crear la nostra pròpia tradició literària
TRADICIÓ
TRADICIÓ
GREGA
CATALANA
Safo
Maria Antònia Salvà Clementina Arderiu Rosa Leveroni
Maria Mercè Marçal Mariàngels Anglada Felícia Fuster Marta Pessarrodona
TRADICIÓ ANGLO-SAX Jane Austen Brönte Emily Dickinson Virgínia Woolf Djuna Barnes Nathalie Barney Adrienne Rich Sylvia Plath
TRADICIÓ FRANCESA Colette Renée Vivien Simone de Beauvoir
TRADICIÓ RUSSA Marina Tsvetàieva Anna Akhmàtova
Què és la poesia? 1995 •
La poesia ha estat durant molts anys el meu esquelet intern, la meva manera de dir-me a mi mateixa, d’ordenar provisionalment el caos que l’imprevist desencadena.
•
La poesia com un mirall que reflecteix fragments de vida. Com una segona memòria.
•
Escriure és una mancança. És a dir, la vida s’escola i el text és ja altra cosa que tu. A través de l’escriptura sabem que mai no s’aconseguirà dir el secret que demana ser dit. I això és el que empeny a seguir escrivint.
•
Per a mi, la poesia és una mena de mirall que reflecteix una lluita interior entre aquest ésser entrebancat, colonitzat, mut o parlant a penes una llengua abolida.
•
La poesia és l’intent de confegir un espai propi, una cambra pròpia, amb la paraula.
OBRA Cau de llunes (1973 – 1976) Bruixa de dol (1977 – 1979) Sal oberta Escarsers (1980 – 1982) La germana, l’estrangera (1981 – 1984) Desglaç (1984 – 1988) Llengua abolida (1973 – 1988) La passió segons Renée Vivien (1994) Sota el signe del drac. Proses (1985 – 97) Raó del cos (pòstum, 2000)
La germana, l’estrangera Terra de Mai
I. EN EL DESIG CICATRITZAT I EN L’OMBRA
La germana, l’estrangera II. SANG PRESA
Terra de Mai CITACIONS: ¡Amor de Siempre, amor de Nunca! FEDERICO GARCIA LORCA
Que saisir sinon que s’échappe, Que voir sinon qui s’obscurit...? YVES BONNEFOY
... Conèixer-te en el que m’és fosc de Tu. CARLES RIBA
La germana, l’estrangera
“...sortir de la confusió, del caos del principi i poder convertir tot allò contradictori i fosc en tèrbolament lluminós, és a dir, en poesia.”
II: SANG PRESA Vénen mots que accelera l’assassí sense nom. El meu cor, temerari, travessarà el carrer? Hi ha un gos esquarterat, enmig de la calçada. Pel mirall sense fons, color de sang com fuig...