Pena De Mort

PENA DE MORT A primers d'any va ser executat aIs Estats Units un jove de trenta anys per haver violat i després assassinat tres nenes. El mateix sentenciat va demanar que s’executés la sentència tot assegurant que si el deixaven a la presó intentaria escapar-se i que, en veure's lIiure, tomaria a repetir la seva conducta delictiva. En la 5 seva petició va demanar que fos penjat en una forca, ja que ell va escanyar una de

les seves víctimes. L' execució va ser feta a la matinada deI 5 de gener (del 1993); hi van assistir la mare d'una de les victimes i el pare d'una altra. Desconfiança en la capacitat rehabilitadora de les institucions penitenciàries, 10 gasiveria a l'hora d'esmerçar recursos en els tractaments psicològics dels presos i

venjança respecte a les conductes marginals s'han associat per entonar una penosa mostra de la impotència d'una societat a la qual encara manquen recursos per intentar rehabilitar un psicòpata. No voldria ara entrar en la polèmica respecte al grau de responsabilitat que tenen les persones que desvien tan considerablement la 15 seva conducta de la norma establerta. Sí que m'agradaria que en el context de la

nostra societat hi hagués espai per discutir la pena de mort i també em sembla important.reflexionar respecte a I'interès que mostra la societat en la reinserció social. 20 Des

de

la

realitat

clínica

psiquiàtrica

sabem

que

la

recuperació

de

determinadespersonalitats, etiquetables com a psicopàtiques, és molt difícil. Això, però, no justifica que es dimiteixi, d'antuvi, d'intentar-ho; fer-ho és condemnar, per sempre, uns éssers que, la majoria de les vegades, han estat conduïts a la marginació com a resultat de situacions sòcio-econòmiques determinades. 25

Quin devia ser el motiu pel qual el jove assassí americà va demanar ser executat a la forca? Com estava tan segur de la seva condició de persona irrecuperable? Resulta molt difícil d' esbrinar. Ara bé, una societat que es mira i remira un ciutadà per decidir si el mata o no és una societat perversa. Com es pot entendre si no la 30 generositat de la despesa per justificar l'execució al costat de la mancança de

recursos esmerçats a reeducar i rehabilitar delinqüents o de prevenir el delicte actuant sobre bosses de marginació? Quan un pres en situació de permís comet un crim la societat clama per una justicia 35 més rigorosa, més severa. Fins i tot, malauradament, l'esperit venjatiu i justicier

arriba fins a reclamar la pena de mort. Totes les reaccions humanes poden trobar

una justificació, pero una reflexió més allunyada i reposada ens ha de conduir cap a una de les assignatures pendents més greus que té la societat actual, la reinserció d’aquells que, pel motiu que sigui, s’han marginat d’aquesta mateixa societat. 40

Ningú no discuteix la necessitat

de l’existència , de centres de rehabilitació de

drogaaddictes, però poques persones admeten que aquests estiguin situats a prop del seu domicili. Tothom veu la necessitat de les presons, però ningú les vol veure 45 des de la finestra de casa seva, com tampoc no agrada la proximitat d'un hospital

psiquiàtric. Si no prenem consciència, tots, de la necessitat d'obrir portes de tomada del delicte, no fem altra cosa que afavorir la marginació i per tant la injustícia. Un context social culturalment ric i benestant pot caure, i de fet cau, en el parany de 50 voler parcel.lar la societat de manera que els bons no hagin de conviure amb els

dolents; a aquests, si són perillosos se’ls elimina, sigui executant-los, sigui estigmatitzant-los de manera que mai no puguin tornar a molestar. D'aquesta manera, com sigui que, inevitablement, sempre hi haurà algú que sigui incapaç de seguir les normes establertes -encara més si el grau de competitivitat és molt elevat i 55 les possibilitats d'assolir l'èxit són poques-, el nombre de persones marginades

augmentarà i, el que és encara més trist, la seva marginació serà més dura. Com podria aconseguir-se que es considerés prioritari que les presons estiguessin equipades amb equips terapèutics que procuressin reeducar els delinqüents? Mai cap administració no ho fara si el teixit social que representa no ho demana, i potser 60 mai no ho demanara ,si no ens proposem, entre tots, donar prioritat al valor de la

solidaritat. Pena de mort no, d'acord, però l'altemativa tampoc és tota una vida en pena, sense possibilitat de reinserció, sobretot en els casos en que és possible, que no són pocs. 65 Dr. Joan CORBELLA, "Pena de mort", AVUI, 7 de febrer de 1993