Opinio Avui 50109

AVUI

4

Bústia EL RACÓ DELS LECTORS

Covards i assassins @ Ho són aquells que maten els indefensos. No hi ha cap justificació humana davant l’assassinat d’innocents. No puc acceptar la justificació del compliment del deure i tampoc la venjança indirecta per actes comesos per tercers. Per tant, són covards i assassins els pilots israelians que bombardegen impunement Gaza i deixen un reguitzell de centenars de morts i destrucció. Són iguals, ni millors ni pitjors, que els soldats nazis que van participar directament en l’extermini jueu de la Segona Guerra Mundial, són iguals, ni millors ni pitjors, que els milicians de Hamàs que llancen coets sobre les poblacions d’Israel. Ara bé, el que més greu em sap, és que la resta del món som incapaços d’aturar-ho. Sols sabem portar davant la justícia els covards i assassins que perden les guerres, i ens oblidem dels guanyadors i els poderosos. Em costa d’entendre per què l’ONU no pot aturar una matança, a Israel o al mig de l’Àfrica. Tampoc comprenc per què als ciutadans del món ens preocupen menudeses i fem ulls clucs als assassinats massius que sols anys més tard constatem als llibres d’història. Josep M. Ramonjoan Igualada

Gaza @ El dimecres últim dia de l’any vaig llegir dues cartes

DILLUNS, 5 DE GENER DEL 2009

CORREU

Totes les cartes adreçades a la Bústia de l’AVUI –encara que es publiquin amb inicials– han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número del carnet d’identitat. Així mateix, cal que siguin escrites a doble espai i que no superin les quinze línies d’extensió. L’AVUI es reserva el dret a escurçar-les. En cap cas es mantindrà correspondència sobre les cartes adreçades i no publicades ni s’atendran trucades telefòniques. En compliment de la LOPD 15/1999 i de la LSSI-CE 34/2002, s’INFORMA l’interessat que les dades de caràcter personal que facilita, i que resultin necessàries per a la formalització, gestió, execució i desenvolupament de l’activitat negocial de l’edició, arts gràfiques, reproducció en suports gravats i les seves diverses activitats promocionals de la Corporació Catalana de Comunicació, S.L. (en endavant CCC), s’incorporaran a un fitxer automatitzat de titularitat i responsabilitat de CCC. En el moment en què l’interessat envia les seves dades de caràcter personal a CCC, expressament AUTORITZA a utilitzar aquestes dades als efectes de les comunicacions que CCC porta a terme amb els seus subscriptors, clients i/o altres interessats per informar-los de les seves activitats, notícies, promocions i esdeveniments, així com de qualsevol dels serveis i productes relacionats amb l’activitat negocial de CCC. L’interessat podrà exercir, respecte a les seves dades de caràcter personal, els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant comunicació escrita dirigida a Corporació Catalana de Comunicació, S.L. - Departament de Màrqueting (carrer Enric Granados, 84 - 08008 Barcelona) o al correu electrònic [email protected].

a l’AVUI sobre el conflicte entre palestins i israelians. El senyor Bassas feia reflexions sobre la franja de Gaza, que fins l’any 1967 estava ocupada per Egipte, i comentava el desori actual a causa dels “brètols de Hamàs”, incapaços de governar un petit territori que el israelians varen evacuar per deixar-lo als palestins. En contrast, el senyor Galvez escrivia: “Una nova notícia d’assassinats en massa... 205 persones han estat assassinades a la franja de Gaza...” , a més, manifestava “ràbia i impotència davant d’aquestes 205 persones amb la vida segada...”, jo també tinc aquesta sensació!, però no pel fet que siguin palestins o israelians, sinó simplement perquè són persones, com ho eren les que van morir a l’Holocaust, a l’atemptat de Bombai o a l’11-M a Madrid, o els milers que cada dia moren de fam al món, principalment criatures. Jaume Figuerola Barcelona

Ètica financera @ Sembla que les escoles de negocis s’han sorprès que alguns dels seus exalumnes, que han omplert de màsters totes les empreses bancàries i financeres, hagin comès tants errors uns, i tantes estafes d’altres. Les dues escoles més conegudes, vinculades a sengles institucions religioses molt importants, fa-

[email protected]

Carta del dia

Ha acabat un any trist @ El 2008 ha acabat amb una dada molt trista per als drets humans a més de 90 països d’arreu del món, on les persones que no estimen com imposa la llei, són perseguides. La poderosa Església catòlica ha apostat per perpetuar la persecució i la repressió. Diu no a la iniciativa europea de despenalitzar l’homosexualitat a tot el món presentada a l’ONU el novembre passat. Hi ha religiosos de certa amabilitat i bona paraula, però no sabem que cap d’ells hagi posat el crit al cel (mai més ben dit) després que l’ambaixador del Vaticà a l’ONU es posés en contra de la despenalització de l’homosexualitat o després de sentir les manifestacions últimes d’en Rouco o en Sistach. Ha acabat un any trist on, com a colofó, hem pogut veure les altes jerarquies de l’Església catòlica d’Espanya i Catalunya predicar en populoses i enormes misses, àmpliament difoses pels mitjans de comunicació públics, en què, sense gaires miraments, s’alimenta l’odi cap a qualsevol mena de relació que no sigui el que ells anomenen “el model cristià de família”.

Lluís Parera Barcelona

rien bé d’introduir el catecisme en el seu programa d’estudis, ja que el problema no ha estat de saviesa, sinó d’ètica. Antoni Miquel i Barrera Barcelona

Creences @ M’esgarrifo quan algú, per sustentar una opinió, no addueix raons vàlides, i afirma que ell creu allò que afirma. Desgraciadament,

la major part dels fanatismes i les seves desastroses conseqüències es fonamenten en la creença acrítica. Ja deia Voltaire que és més fàcil creure que pensar. Però n’ignoro la causa. La tendència humana es decanta més cap a creure les coses més inversemblants si, pel motiu que sigui, ens atreuen, que no pas cap a l’escepticisme. Sembla que no puguem estar sense creences absolutes. Com podem acceptar

l president electe dels Estats Units, Barack Obama, no prendrà possessió del càrrec fins el dia 20 de gener, dos mesos i mig després de guanyar les eleccions el 4 de novembre. Aquest llarg període de transició entre les eleccions i la presa de possessió contrasta amb els usos d’altres països com ara la Gran Bretanya, on l’endemà de les eleccions ja hi ha camions de mudances a Downing Street. En tractar-se d’un càrrec d’importància mundial, sorprèn que aquest període no es pugui escurçar. L’actual situació al Pròxim Orient, per exemple, beu directament de la incertesa que provoca tenir la Casa Blanca a punt de canviar d’inquilí. No seria la primera vegada que la incertesa del moment té conseqüències irreparables. La història dels Estats Units recull un cas singular: El sis de novembre del 1860, Abraham Lincoln va guanyar les eleccions presidencials, però no va prendre possessió del càrrec fins al 4 de març de l’any següent. Gràcies a la inactivitat i la indolència del president sortint, James Buchanan, quan Lincoln va fer el seu jurament, set Estats del sud ja havien Comenta l’article a www.avui.cat/50440 abandonat la Unió.

Tot Jordi Palmer esperant Obama Subcap de l’AVUI.cat

ADREÇA ELECTRÒNICA

Enric Granados, 84 - 08008 Barcelona 93 316 39 36 [email protected]

E

Opinió

FAX



que uns senyors cofats amb mitra tinguin el dret d’imposar regles morals, i fins i tot convertir-les en lleis i, per exemple, abominar de l’homosexualitat, i acceptar la pena de mort? Com és possible que algú accepti una divinitat que aconsella lapidar una dona adúltera o tallar una mà a una persona que ha robat? Quin defecte cerebral ens porta a fer guerres en nom de Déu o d’Al·là? Com podem acceptar l’existència d’un antropoide eteri que es preocupi i regeixi personalment les bestieses que fem els humans? No obstant això, hi ha qui s’allunya de les sectes i de les religions, i cau en creences encara més absurdes. Jordi Balasch i Oribe Barcelona

Actitud estranya @ Ha arribat a ser fins i tot indignant l’actitud dels integrats de la tertúlia esportiva del Matí de Catalunya Ràdio del 29 de desembre passat quan comentaven el partit de futbol CatalunyaColòmbia. Que si va ser un partit poc interessant, que si la cosa nacionalista, que si tenia poca transcendència i altres perles. Hi faltava Bernat Soler, que hauria pogut posar el contrapunt com a gran professional que és. I la conductora Neus Bonet, cada dia pitjor. Podia ser una magnífica cap, però no encaixa com a presentadora. El partit de la selecció catalana amb la

colombiana va ser interessant i molt entretingut, un partit amistós en què els jugadors es van entregar molt i van lluitar. Felicitats, colombians i a l’afició que va vibrar amb els seus colors.Visca la selecció catalana de futbol! Joaquim Renom i Blanch Badalona

Finançament i lladres @ Catalunya , un altre cop, estira el carro en l’exigència d’un finançament just. Catalunya, una altra vegada, és tractada com una meuca per autonomies que viuen del fons de solidaritat i fins els sobren diners que els permeten la gratuïtat de les vacunes a les nenes per a la prevenció del càncer, la gratuïtat dels llibres escolars, de la cura de la boca, no han de suportar cap peatge de carretera, etc. Com és possible que després de tants anys de rebre ajuts del fons de solidaritat encara no se’n surtin? A Catalunya ens ho paguem tot i els ho paguem a tots. Que no hi ha pobresa a casa nostra? La justícia, com l’amor, comença per un mateix. Els diners són fruit de l’esforç en el treball dels catalans i les catalanes, i algú de Madrid està fent lleis per robar-nos-els. D’això en dic lladres. Bernat Villaronga i Griful Pineda de Mar

L’enquesta ¿La tradició dels Reis té el futur assegurat? Total vots

1.919

¿Trobeu el període de traspàs de poders als EUA massa llarg?

Sí, es mantindrà

71%

No, desapareixerà aviat

8%

La pregunta d’avui:

● Sí, perquè crea un

Cedirà més espai a altres tradicions

21%

El resultat es tanca a les 21 hores

buit de poder ● No, escurçar-lo crearia inestabilitat