Diari Avui Proves

Passa-ho!

ÉS CURIÓS AIXÒ D'APRENDRE CASTELLÀ Iu Forn

Aquest és el títol d'una carta publicada abans-d'ahir en un diari de Madrit i que diu així: "Tinc tres filles i resideixo a Barcelona. La gran té sis anys i la mitjana, cinc; a la petita no la compto perquè té mesos. L'altre dia, conduint i escoltant de fons les nenes, se'm va acudir dir-los que em parlessin en castellà. La més gran només va poder articular quatre frases a l'estil turista que arriba al nostre país. La mitjana no va saber dir res. Bé, sí, va fer una exclamació de forma grotesca i burlesca i a l'estil camioner: «Què passa, home!» Vaig insistir-hi, però no van poder expressar-se més en aquella llengua estranya per a elles. Crec que la diversitat lingüística és una riquesa que hauríem d'aprofitar per ser més cultes i disposar de més educació. I no limitar-nos a aprendre les llengües al pati, amb els avis o a la televisió". La carta no mereix cap comentari, sobretot perquè aquí no toquem la ciència-ficció. Ara bé, demostra una situació. Fa anys que cada dia, un rere l'altre, els que volen aplicar-li al català la solució final, com ja estan a punt d'aconseguir amb el valencià a València, repeteixen incansablement els seus arguments. Ens han dit nazis, totalitaris, dictadura i no-sé-quantescoses més... Bé, sí que ho sé, només cal anar a l'enciclopèdia dels insults i copiar-la sencera de la A a la Z. I nosaltres, que som un poble pacífic, sempre hem intentat respondre amb pedagogia. Pedagogia que, naturalment, ha estat rebuda amb repetides puntades al vell mig del paladar. Però és que resulta que ara la progresia de Madrit defensa el mateix que els del loden de color verd. Els intel·lectuals de la cella s'han rapat, s'han comprat caçadores bombers i botes Dr. Martens i s'han apuntat a la festa. El problema és que la punta d'aquestes botes és d'acer i nosaltres ja tenim el paladar molt tocadet. Aconseguirem conservar-lo (el català i el palada