Nazisme De Les Jerc

El nazisme de les JERC Enguany el premi Guillotina - que concedeixen des del 2004 les JERC de la ciutat a aquells que representen “la (sic) actitud contrària als valors republicans” – ha tingut més ressò que mai. El fet d’atorgar-lo a Rosa Díez ha aconseguit el miracle que la provinciana Terrassa s’hagi convertit en focus d’atenció en tots els mitjans liberals i democràtics espanyols: com es pot admetre que els cadells d’ERC vulguin tallar el cap de la diputada no nacionalista, que defensa la unitat indissoluble de l’estat espanyol i la imposició de la que anomena llengua comuna...! Les reaccions dels reaccionaris són, com sempre, justes: no podrien haver cercat una denominació amb connotacions menys violentes, les JERC? Què justifica que se la pugui considerar anticatalana? El fet de que ens defineixi als catalans com a “paletos”? Que asseguri que la nostra llengua no és “competitiva”? Que pretengui reduir a una pura expressió simbòlica i sense pes específic la representació al Congreso de los Diputados dels partits nacionalistes no espanyols? Si que tenim la pell fina... Més raó, encara, té el portaveu d’UPyD en assegurar que els nacionalistes usen “tècniques que es poden assimilar al nazisme: la propaganda nazi feia creure coses distintes a la realitat”. Té més raó que un sant – que un sant espanyol, és clar – Juan Perán: la crispadora demagògia partidista que conreen alguns partits nacionalistes mitjançant la propaganda té arrels innegablement gobbelianes... És del tot inadmissible que, com succeïa amb l’aparell propagandístic del Partit Nacional Socialista alemany, algunes formacions nacionalistes no dubtin en “fer creure coses distintes a la realitat”. Per exemple, declarant que “s’ha fet creure a l’UE que el català és una llengua minoritària que exigeix protecció, quan és realment el contrari...”, com va fer el mateix Peràn! divendres, 24 d’abril del 2009 © Cesc Serrahima 2009 www.racodelaparaula.com Informació sobre els drets