5. Desenvolupament moral 5.1 Introducció L’esser humà necessita elaborar uns criteris moral , valors i normes socials per a poder conviure en societat. L’Infant des de que neix va rebent aquest valors a partir dels agents sociabilitzadors( família, escola, grups d’iguals i mitjans de comunicació). 5.2 L’educació moral Aquesta educació moral fa que el nen arribi a ser autònom, fomentant el diàleg i la convivència. 5.3 La moralitat És la convivència social que necessita uns acords entre les persones per tal que es valori com a prioritari els mateixos principis. La moralitat esta caracteritzada per l’adquisició de valors i normes. Valors: Són universals. Normes: Determinades per les cultures i els costums. Components de la moralitat: Emocional: és el sentiment de culpabilitat per la causa de dolor dels altres. Cognitiu: Totes les persones pensem i comprenem les coses per tant som capaços de fer judicis de valors sobre si es correcte o no. Conductual: Cada persona té els seus sentiments i pensaments que fa que actuí d’una manera davant d’una determinada situació. 5.4 Emocions sociomorals Empatia: Capacitat per entendre el que sent els demes, a l’hora de comunicar-se sap com esta. Segons Martin L. Hoffman, l’empatia depèn del desenvolupament cognitiu i del grau de comprensió dels sentiments. Hi ha 4 nivells de desenvolupament per arribar a l’empatia: –
– – –
Empatia global: A l’any de vida del nen, no distingeix entre ell i els altres. Això és una resposta d’empatia per part del nen involuntàriament. Empatia egocèntrica: A partir de l’any, l’infant té consciència de l’altre com a esser diferent. Empatia amb els sentiments dels demes: Poc a poca el nen va entenent els sentiments dels altres. Empatia amb la desgracia general dels demes: En aquí el nen ja compren els sentiments dels demes i empatitzen sense conèixer a l’altre persona.
Altres emocions sociomorals: vergonya, culpabilitat, orgull, agressió... Desenvolupament moral segons Kohlberg: Va idear una sèrie de dilemes morals que tractaven d’avaluar el grau de raonament moral que tenen les persones. A partir dels seus estudis va concloure que el desenvolupament moral té 6 estadis, que es van creant a partir de la maduració i la integració amb el medi. Tots comencem al primer estadi, però no tots arribem al sisè, només les persones que tenen un desenvolupament molt madur. – –
–
–
–
–
Heteronomia: Dura fins als 5-6 anys. En aquí l’infant va provant les seves possibilitats fins que s’imposen els límits a partir del càstig. Egoisme mutu: Dels 6-10 anys. El nen ja té interioritzades les normes i fa les coses d’una manera per a que ell sigui el beneficiat. Dins d’aquest estadi trobem la llei de Talió,que es caracteritza per “ojo por ojo, diente por diente” Expectatives interpersonals: Entre els 11-20 anys. En aquí el component afectiu és molt important, ser acceptat dins d’un grup, llavors s’esforça per aconseguir-ho amb els amics. Els adults actuen segons el seu entorn i criteri propi. Responsabilitat i compromís: Dels 20-30 anys. En aquí els adults actuaran segons el seu compromís, actuen davant dels seus àmbits immediats, família... Si als 30 anys no s’ha arribat a aquest estadi, ja no hi arribaràs. Tots tenim drets: és l’obertura al món, la persona actua més enllà del seu àmbit. Tothom té dret a la vida i la llibertat, que lluita per les lleis... Tots som iguals o principis ètnics: Es centra més en la igualtat i la dignitat. Fer als demes el que vull per a mi.
5.5 L’educació en valors S’ha d’educar l’empatia, el diàleg, negociar, la solidaritat, la critica constructiva en positiu. 5.6 L’educació moral en l’educació infantil L’objectiu es arribar a l’autonomia moral, es a dir, que el nen per a ell mateix sàpiga el que esta bé i malament, responsabilitzar de les conseqüències del seu comportament. S’ha de seguir una sèrie de pautes: – – – –
Donar missatges clars. Explicar les conseqüències del seu comportament. Reforçar positivament les bones conductes. Model per aprendre.