Desenvolupament Moral

DESENVOLUPAMENT MORAL

Moral: els valors, les creençes, els pensaments, la cultura… L’ésser humà necessita elaborar criteris morals, valors, normes socials per poder viure en una convivència respetuosa. L’infant desde que neix rep aquests criteris morals i els rep a través dels agents socialitzadors: -família -escola -mitjans de comunicació -grup d’iguals Ell mateix ELABORAR aquests criteris morals. Educació moral: ha de procurar que el nen tingui autonomia pròpia,també fomentar el diàleg amb els demés i que permeti una convivència justa amb els demés. Moralitat: convivència social que necessita uns acords entre persones i aquestes han de valorar com a prioritari els mateixos principis. Aquesta modalitat està configurada/formada per diferents valors i normes. -Valors:són universals. Per exemple:respecte els uns amb els altres. -Normes: solen estar més determinades per les cultures i els costums. Per exemple: la manera de vestir. Tres components: 1.Component emocional: això significa que hi ha moltes persones que se senten culpables perque son la causa del dolor. 2.Component cognitiu: totes les persones pensem i comprenem coses i per tant som capaços de fer judicis de valors sobre si es correcte o no és correcte. 3.Component conductual: cada persona té els seus propis pensaments i sentiments i a partir d’aquí decideix actuar o no davant d’una determinada situació.

LES EMOCIONS SOCIOMORALS

Empatía: capacitat per entendre el que sent l’altre alhora de comunicar-se. INFANT

CUIDADOR

VINCLE

Segons Martin L. Hoffman l’empatía depèn del desenvolupament cognitiu i del grau de comprensió dels sentiments dels demés. Marca 4 nivells que desenvolupa l’infant per arribar a l’empatía: 1.Empatia global: l’infant quan neix, el seu primer any de vida, no distingueix entre ell i l’altre, i per aquest motiu es pot entendre que es una resposta empàtica per part del nen. Ej.: Si un nen plora, el del costat també plorarà. 2.Empatía egoncèntrica: a partir de l’any l’infant té consciència de l’existència de l’altra persona com ésser diferent a ell. Ej.: El nen plora i ell se n’adona de que no te perque afectar-li al del costat. En canvi pensa que si ell plora i es calma pensara que el del costat es calmara igual. 3.Empatia amb els sentiments dels demes: poc a poc l’infant anirà entenent els sentiments dels altres, és a dir, començarà a tenir empatía. 4.Empatia amb les desgracies generals dels demes: passa mes o menys a l’adolescencia, es capaç de comprendre l’altra persona, pero molts cops empatitza sense coneixer a la persona. Existeixen unes altres emocions sociomorals com la vergonya, culpabilitat, orgull, agressió. Ej.: Nena de cuatre anys amb una germana de set podensentir culpabilitat per haver trencat alguna cosa pero la edat fa que sigui diferent perque contra mes gran mes afecta aquest sentiment. EL DESENVOLUPAMENT MORAL SEGONS KOHLBEZG Va idear una sèrie de dilemas morals que tractaben d’avaluar el grau de raonament moral que tenen les persones. A partir dels seus estudis va dir que el desenvolupament moral tenia sis estadis que es van formant a partir de la maduració i de la interaccio de l’infant amb el medi. Va dir que tots començem pel primer estadi pero que no tots arribem al sisè. Al sisè arriben les persones que tenen el desenvolupament moral molt madur.

Els sis estadis son: 1.Heteronomia: dura fins als 5-6 anys. L’infant ho va probant tot però hi ha un moment que l’han de frenar i per això es posen limits. Aquest limit es el castig. Kohlbezg diu que hi ha adults que encara poden estar en aquesta etapa. 2.Egoisme mutu: comença als 6 anys fins als 10-11 anys. Això es en l’etapa de l’infancia. El nen ja te interioritzada moltes normes i el que fa es fer les coses de tal manera per sortir ell beneficiat. Es caracteritza molt en aquesta etpa la llei del Talió ( “ojo por ojo, diente por diente”) 3.Expectatives interpersonals: dels 11 anys fins als 20 anys. Es l’etapa de la pubertat i de l’adolescència. Es molt important l’aspecte afectiu ( tenis amics, sentir-se estimat…).L’adolescent intentara fer-ho be per ser acceptat pero amb la familia no es fara tan be i haura discusions. Moltes vegades els adults fan coses segons el seu entorn…son persones molt influenciables. 4.Responsabilitat i compromis: dels 20 anys fins als 30. Son adults. Persones que actuaran i faran les coses com s’ahn compromés, actuaran en el seu àmbit més inmediat (familia, treball…). Kohlbezg diu que si als 30 anys no has arribat en aquest estadi mai ho faràs. 5.Tots tenim drets: estadi d’obertura al mon. La persona va mes enlla del seu ambit, coneix moltes persones. Totes les persones tenen dret a la vida i a la llibertat. Aquí arriben aquelles persones que lluiten per les lleis, pau… 6.Tots som iguals o principis ètnics: semblat al cinc, pero aquí tambe avarca la igualtat i la dignitat. En aquest estadi s’utilitza molt la regla: Fer als demés el que vui per mi. L’EDUCACIÓ EN VALORS S’ha de educar l’empatía, educar el diàleg (comunicació i escoltar), ensenyar a negociar ( acordar desde punt de vista just), educar en la solidaritat, educar per la critica constructiva en positiu i per ultim el respecte en la convivencia entre altres. L’EDUCACIÓ MORAL EN L’EDUCACIÓ INFANTIL S’ha de procuprar arribar a l’autonomia moral, es a dir, que el nen sàpiga per ell mateix que es el be o el mal ( el que esta ben o mal fet) això ho ha d’aplicar i s’ha de responsabilitzar de les consequencies del seu comportament.

Per aconseguir aquesta educació moral hi ha unes pautes: 1.Donar missatges senzills i clars. 2.Explicar-li les consequencies del seu comportament. 3.Reforçar positivament les bones conductes. 4.Tenir un bon model per aprendre.