Modalitats Textuals: Textos Expositius I Argumentatius

EL TEXT EXPOSITIU Definició: Tipus de text que desenvolupa un tema de forma clara i ordenada amb la finalitat que altres persones l’entenguin. Tema: El text expositiu tracta temes relacionats amb el saber i la cultura, d’aquí que sigui freqüent en l’àmbit acadèmic, administratiu, jurídic, periodístic o en les disciplines humanístiques. Estructura: No presenta una estructura fixa. L’organització dels continguts depèn de la intenció de l’autor. Pot adoptar dues modalitats: • Estructura deductiva o analitzant (del general al particular) L’autor comença amb l’exposició de la idea principal o tema i, a continuació, aporta dades concretes, exemples... que confirmen o verifiquen la idea. • Estructura inductiva o sintetitzant (del particular al general) L’autor parteix d’allò concret per acabar amb una conclusió que coincideix amb el tema del text. Tipus de textos expositius Si tenim en compte la intenció de l’escriptor i el tipus de públic al qual es dirigeix, podem parlar de dues modalitats: a) Divulgativa: són textos adreçats a persones que no són especialistes en la matèria. Per això cal que els continguts siguin clars i estiguin ordenats. b) Especialitzada: van adreçats a un públic minoritari que té amplis coneixements sobre la qüestió. El tema és tractat rigorosament, cosa que fa necessària la presència de tecnicismes. Caracterització lingüística Els textos expositius presenten uns trets lingüístics comuns: Nivell morfosintàctic

Nivell lèxic Nivell textual

- Ús de la 3ª persona gramatical i de la 1ª pers. plural. - Oracions enunciatives. - Preferència per estructures sintàctiques que matisen i precisen conceptes (subordinades adjectives) o que indiquen algun tipus de connexió lògica (adverbials causals, consecutives...). - Lèxic denotatiu, per aconseguir l’objectivitat. - Substantius abstractes. - Tecnicismes. - Presentació ordenada de les idees aconseguida amb l’ús adequat de connectors.

EL TEXT ARGUMENTATIU Definició Tipus de discurs que té la finalitat de convèncer, per via racional, mitjançant raonaments lògics o per via emotiva (argumentació de tipus persuasiu, com per exemple la que trobam a la publicitat). Tema Els textos argumentatius tracten temes polèmics o que duen controvèrsia. Per aquest motiu, és la varietat de discurs habitual en l’assaig, en les disciplines humanístiques o en els gèneres periodístics d’opinió (editorial, columna, article d’opinió). Estructura Segons l’organització dels elements bàsics, destaquen tres tipus d’estructura: 1) Estructura deductiva o analitzant. (TESI + ARGUMENTS) La tesi (idea fonamental on es recull l’opinió de l’autor) figura al principi de l’escrit i, a continuació, s’exposen raonadament tots aquells aspectes que confirmen la idea inicial. 2) Estructura inductiva o sintetitzant. (ARGUMENTS + TESI) El text comença amb una anàlisi raonada de fets concrets i acaba amb una conclusió que és la tesi. 3) Estructura enquadrada (TESI + ARGUMENTS + TESI) Es diferencia de la primera modalitat perquè conté una conclusió on l’autor es reafirma en la tesi exposada a l’inici del text. Tipus de textos argumentatius Si tenim en compte l’àmbit d’actuació, poden distingir-se dos tipus de textos: a) Argumentacions científiques S’elaboren sobre fets que condueixen a una conclusió indiscutible, ja que la seva veracitat pot comprovar-se a través de l’experiència. b) Argumentacions subjectives Versen sobre opinions, per la qual cosa fan servir arguments versemblants i probables, però que no són evidències. Classes d’arguments Segons la funció

Arguments de recolzament: serveixen per confirmar la tesi. Contraarguments: s’usen per anul·lar els arguments que ha fet servir l’adversari o per invalidar les objeccions plantejades a la tesi.

Segons el contingut

Arguments lògics

d’autoritat: l’autor es recolza en l’opinió de persones de prestigi reconegut, i en fa cites textuals. exemplificació: demostren la validesa d’una idea de caràcter general citant casos concrets on

aquesta idea es compleix. sentit general de la societat: es sustenten en aquells valors, creences o principis morals pels quals es regeix la societat. Així, quant més alt sigui l’índex d’acceptació del valor en què es recolza un argument, major consistència tendrà. Arguments analògics Es comparació dedueix la veracitat d’un fet per la seva semblança amb un altre metàfora fet, la certesa del qual en tenim constància Caracterització lingüística: Nivell morfosintàctic

Nivell lexicosemàntic Nivell textual

Argumentació científica Argumentació subjectiva - Ús de la 3ª persona - Ús de la 1ª persona. gramatical i la 1ª pers. plural. - Oracions exclamatives i - Oracions enunciatives. interrogatives. - Oracions impersonals i - Recursos retòrics basats passives. en la repetició de paraules - Estructures sintàctiques que o estructures oracionals. matisen i precisen conceptes i - Sintaxi complexa, amb que indiquen algun tipus de freqüents incisos connexió lògica. explicatius. - Lèxic denotatiu. - Lèxic connotatiu. - Substantius abstractes. - Substantius abstractes. - Tecnicismes. - Tecnicismes. - Presentació ordenada de les idees, per la qual cosa s’usen connectors de naturalesa lògica: per afegir informació (a més, fins i tot...); d’oposició (això no obstant, al contrari...); de causa (per tant...), etc.