Meningitis

Meningitis Què és la meningitis? La meningitis és una inflamació de les membranes que envolten el cervell i la medul la espinal. Quines són les causes de la meningitis? La meningitis sol estar ocasionada per una infecció bacteriana o viral que envaeix el líquid cefaloraquidi (LCR). El líquid cefaloraquidi (LCR) és el líquid que flueix dins dels espais buits del cervell per tal de protegir al cervell i la medul la espinal. La meningitis també pot estar causada per un fong o paràsit. La severitat dels símptomes d'un nen i la prognosis depenen de l'organisme específic que ocasiona la meningitis. La meningitis es pot presentar en lactants, nens i adults. Algunes bacteris i virus són més comuns en certs grups etáreos que en altres, incloent els següents: Bacteris que poden causar meningitis (meningitis bacteriana): En nounats i nadons petits, les possibles bacteris inclouen: • Estreptococs grup B • Escherichia coli (o E. coli) • Listeria monocytogenes En nadons més grans i nens, les possibles bacteris inclouen: • Haemophilus influenzae tipus b o H. influenzae • Neisseria meningitidis (meningitis meningocòccica) • Streptococcus pneumoniae Altres bacteris que poden causar meningitis inclouen les següents: • sífilis • tuberculosi (la seva sigla en anglès és TB) Virus que poden causar meningitis (meningitis vírica): • poliovirus • enterovirus (com ara coxsaquivirus i ecovirus) • galteres (paramixovirus) • virus de l'herpes simplex (la seva sigla en anglès és HSV) Altres microorganismes que poden causar meningitis: • Borrelia burgdorferi (malaltia de Lyme) • fongs com candida, aspergillus o Cryptococcus neoformans La meningitis causada per un virus és més freqüent i generalment menys severa. La meningitis bacteriana sol ser més severa i pot ocasionar complicacions a llarg termini o la mort. Altres Causes: Vírica - causada per un virus • La meningitis vírica és més freqüent que la bacteriana, encara que poques vegades posa en perill la vida. La meningitis vírica pot ser causada per diferents virus i es dissemina entre les persones al tossir o esternudar o per culpa d'una higiene deficient. Altres gèrmens poden trobar en les aigües residuals contaminades.

• Els antibiòtics no serveixen de res en cas de meningitis vírica. En general, el pacient es recupera per complet, encara que poden persistir els mals de cap, la fatiga i la depressió. Bacteriana - causada per un bacteri • La meningitis bacteriana, encara que és molt poc freqüent, pot ser mortal. • Els bacteris poden disseminar a través de les secrecions de la gola i respiratòries, com per exemple al tossir o besar, però no poden sobreviure fora del cos durant molt de temps. No es contagien a través de l'aigua, ni en piscines, edificis, etc. • Moltes espècies del bacteri poden causar meningitis, però quatre tipus abasten la majoria dels casos: o Neisseria meningitidis (meningococ) El meningococ es troba a la nasofaringe d'aproximadament el 5 a 30 per cent de la població i es dissemina mitjançant partícules respiratòries i el contacte proper. Per motius que es desconeixen, només una petita part dels portadors desenvolupen meningitis. La meningitis meningocòccica apareix més sovint durant el primer any de vida, però també pot presentar-se en poblacions tancades, com les escoles. o Streptococcus pneumoniae (pneumococ) El pneumococ és la causa més freqüent de meningitis en els adults. Entre els que tenen major risc es poden incloure les persones que pateixen infeccions cròniques de l'orella, infeccions sinusal, lesió tancada al cap, meningitis recurrents i pneumònia meningocòccica. Els adults grans tenen major predisposició a la meningitis estreptococs que els adults joves. o Estreptococs grup B El estreptococs grup B és la causa cada vegada més freqüent de meningitis a les persones majors de 50 anys, en especial quan existeixen altres trastorns o malalties subjacents. A més, és responsable de la meningitis a nounats. o Listeria monocytogenes La listèria monocytogenes s'ha convertit en una causa més freqüent de la meningitis en els nounats, les dones embarassades, les persones majors de 60 anys i les persones de qualsevol edat amb immunodepressió. Com es transmet una infecció per meningitis? Els organismes responsables de la meningitis solen colonitzar en el tracte respiratori d'una persona i poden transmetre a través del contacte proper amb persones portadores de la infecció o al tocar objectes infectats tals com perill de portes, superfícies dures o joguines i després portar les mans a el nas, la boca o els ulls. Els organismes també poden transmetre a través de les secrecions respiratòries provinents d'un esternut, converses properes a la persona infectada o en tocar l'objecte infectat. La infecció sol originar en el tracte respiratori i després continuar fins el torrent sanguini, mitjançant el qual pot arribar al cervell i la medul·la· la espinal.

L'organisme pot ocasionar refredat, infecció dels sinus paranasals o infeccions de l'oïda (més comuns en nens) i després arribar al cervell i al LCR a través dels sinus paranasals, encara que aquest mètode de transmissió és menys freqüent. És possible que un nen no presenti cap símptoma, però pot transportar l'organisme en el nas o la gola. Quins són els símptomes de la meningitis? Els símptomes de la meningitis varien en funció de l'organisme que causa la infecció. No obstant això, cada nen pot experimentar d'una manera diferent. Els símptomes poden incloure: • en lactants (és possible que els símptomes no es puguin detectar fàcilment): o irritabilitat o febre o dormen més que l'habitual o mala alimentació o plor forta o esquena arquejada o plor al aixecar o sostenir en braços o plor inconsolable o fontanela abultada (punt tou al cap del lactant) o temperament notablement diferent • en nens de més d'un any d'edat: o dolor en el coll i, l'esquena o mals de cap o somnolència o confusió o irritabilitat o febre o negar-se a menjar o disminució del nivell d'alerta o convulsions o fotofòbia (sensibilitat a la llum) o nàusees i vòmits o rigidesa del coll Els símptomes de la meningitis poden aparèixer després de diversos dies de refredats i degoteig nasal o diarrea i vòmits. Els símptomes de la meningitis poden assemblar-se als d'altres trastorns o problemes mèdics. Sempre consulti al metge del seu fill per obtenir un diagnòstic. Tractament per a la meningitis: El tractament específic per a la meningitis serà determinat pel metge del seu fill basant-se en el següent: • l'edat del seu fill, el seu estat de salut i els seus antecedents mèdics • la gravetat de la malaltia • l'organisme causant de la infecció

• la tolerància del seu fill a determinats medicaments, procediments o teràpies • les expectatives per l'evolució de la malaltia • la seva opinió o preferència El tractament pot incloure: • meningitis bacteriana El tractament per la meningitis bacteriana sol incloure l'administració d'antibiòtics per via endovenosa (EV). Com més aviat s'iniciï el tractament, millors resultats es veuran en el nen. El corticoesteroides o esteroide, com la dexametasona, en general s'administra a nens amb meningitis bacteriològica. Els antibiòtics actuen destruint el bacteri en fragments - aquests fragments poden causar inflamació. El esteroide treballa disminuint la inflamació i reduint la pressió que pot concentrar-se en el cervell. • meningitis vírica El tractament per a la meningitis vírica generalment consta de cures de suport, la finalitat del qual és calmar els símptomes. Amb l'excepció del virus de l'herpes simplex, no existeixen medicaments específics per combatre als organismes que causen la meningitis vírica. La majoria dels nens amb meningitis vírica es recuperen sense tractament. • meningitis criptocócica Es pot administrar al nen amb meningitis criptocócica un medicament antifúngic per via endovenosa. • meningitis tuberculosa (la seva sigla en anglès és TB) Es recomana un tractament amb medicaments a llarg termini (un any) per als nens amb meningitis TB. La teràpia sol incloure un tractament amb diversos medicaments durant els primers mesos i després continua amb altres medicaments. En què consisteix la teràpia de suport per a la meningitis? Mentre el seu fill s'està restablint de la meningitis, es poden iniciar altres teràpies per alleujar les molèsties i afavorir la curació. aquestes poden incloure el següent: • repòs en llit • major consum de líquids (això pot incloure fomentar el consum de líquids a la casa o rebre líquids per via endovenosa a l'hospital) • medicaments (per baixar la febre i alleujar el mal de cap) • si el seu fill està greu i té dificultats per respirar pot necessitar oxigen addicional o respirador mecànic. Prevenció de la meningitis: En l'actualitat hi ha diverses vacunes per evitar que algunes de les bacteris causin la meningitis, incloent les següents: • La vacuna contra la H. influenzae tipus B s'administra en tres o quatre dosis com a part de les vacunacions habituals del seu fill a partir dels dos mesos d'edat.

• Encara que s'han utilitzat v acunes antipneumocòccica en nens grans i adults durant molts anys, l'Acadèmia Americana de Pediatria (American Academy of Pediatrics, la seva sigla en anglès és AAP) recomana actualment una nova forma de vacuna antipneumocòccica per a tots els nens menors de dos anys. Aquesta vacuna s'anomena vacuna antipneumocòccica conjugada (la seva sigla en anglès és PCV7). La PCV7 es pot administrar juntament amb les altres vacunes de la infància i es recomana en les següents edats: o 2 mesos o 4 mesos o 6 mesos o dels 12 als 15 mesos Per a la bacteri Neisseria meningitidis (meningitis meningocòccica), actualment s'utilitza una vacuna meningocòccica només en grups d'alt risc. La vacunació per a la bacteri no s'estén a causa de la seva baixa incidència. Entre les persones que necessiten vacunació s'inclouen les següents: o els nens asplénicos (nens que no tenen melsa) o nens 11 a 12 anys de l'edat o adolescents que entren en la secundària o els estudiants universitaris (l'Associació per a la Salut dels Estudiants Universitaris [American College Health Association] recomana la vacunació d'estudiants universitaris). o els reclutes militars o les persones que hagin de viatjar a països on la incidència de la meningitis meningocòccica és més alta (zones d'Àfrica) o el tractament dels familiars o persones que tinguin un contacte proper amb malalts de meningitis pot ser innecessari si el seu fill pateix algun dels següents tipus de meningitis bacteriana: H. influenzae tipus b Neisseria meningitidis (meningocòccica) Complicacions En general, gairebé totes les persones amb meningitis viral i el 70-80 per cent de les persones amb meningitis bacteriana es recuperaran. No obstant això, la meningitis (particularment la forma bacteriana) pot donar lloc a una varietat de complicacions. Alguns d'aquests efectes són permanents i físicament incapacitants i altres són menys obvis, afectant l'individu emocionalment. Els nens petits solen tenir complicacions de menor importància. Entre elles: • Conducta infantil • rebequeries • obliden habilitats recentment adquirides • Tornen a orinar al llit

• Insomni Els nens més grans i els adults poden tenir les següents complicacions: • letargia • Mals de cap recurrents • Problemes per concentrar • Pèrdua de memòria a curt termini • Atordiment • Problemes d'equilibri • Depressió • Esclat d'agressivitat • Canvis d'humor • Problemes d'aprenentatge • Pèrdua d'audició temporal o permanent (afecta 1 de cada 10 persones). Altres complicacions més greus són: -Dany cerebral -Epilèpsia -Problemes de visió