Maria Montessori

CENTRE D’ESTUDIS JOAN XXIII 1er Trimestre, 2008 Anna Alcalá, Marta González i Marta Castells

MARIA MONTESSORI 1.- BIOGRAFIA DE MARIA MONTESSORI Maria Montessori va néixer el 31 d’Agost de 1870 a Itàlia en una família on es permetia a la dona estudiar. Va estudiar Enginyeria, Biologia i Medicina sent la primera metgessa d’Itàlia quan es va graduar en el 1896. També va estudiar Antropologia i va realitzar un doctorat en Filosofia, assistint als primers màsters de psicologia experimental. Durant la independència d’Itàlia, per la crisis econòmica, es va interessar per les condicions socials i els efectes que tenien en l’educació dels nens. A principis del Segle XX va treballar amb nens amb discapacitat mental i es va adonar que si es realitzava una dedicació a aquests nens podien millorar les seves capacitats. Per realitzar els seus estudis es va basar en els treballs de dos metges: Jean Itard (importància de l’observació), qui va estudiar al nen salvatge de Aveyron, i a Eduard Séguin (captació de la informació per mitjà dels sentits, per tant aquests es poden millor amb l’ajuda de materials específica. Això ajuda a l’auto desenvolupament del nen). A partir de l’ utilització dels materials amb els que treballava Séguin, va poder crear materials per ajudar al desenvolupament del nen, elaborant la Pedagogia científica. En el 1907 va inaugurar la primera “Casa dei Bambini” a Roma, on els nens adquirien hàbits d’higiene i conducta, es treballava per mitjà del joc. Va ser quan va desenvolupar el mètode. Va anar obrint escoles Montessori al voltant del món on es seguia la seva filosofia, però per culpa de la situació bèl·lica de l’època acaben sent tancades pels mandataris dels països. Maria Montessori va tenir molta influència en la pedagogia en Espanya, gràcies a la seva visita a Barcelona Va haver de marxar a Holanda desprès de passar per Itàlia, Alemanya, Barcelona i la Índia. En el 1929 va fundar a Holanda l’AMI, desprès de que de nou es propagues les seves idees arreu del món, per que es continues amb la seva filosofia. Va morir l’any 1952 a Holanda amb 82 anys. 2.- CONTEXT HISTÒRIC Maria Montessori va ser testimoni de molts canvis polítics, socials i econòmics produïts durant el temps que ella va viure i, aquesta influència provinent del liberalisme polític, la democràcia i el capitalisme, van donar lloc a una mentalitat que va permetre fer possible la concepció de les seves idees. A causa d’aquests canvis polítics, l’educació dels nens es va convertir en una prioritat. Durant la seva època van aparèixer moltes psicologies innovadores que van influir d’una manera o una altre a Montessori. Wundt (1879) amb el primer laboratori de la psicologia experimental, les teories del desenvolupament humà de Skinner amb la seva psicologia operant i Freud i les seves Teories de l’inconscient i el psicoanàlisis. Cal nomenar també a Rousseau, Pestalozzi (importància de la formació i actitud del mestre ) i Fröbel, pedagogs que van formar la base de la filosofia de Montessori. Les seves influències més directes li venien del camp de la medicina de la mà de Jean Itard i Eduard Séguin. Si observem la metodologia d’aquestes dues figures podrem distingir algunes de les característiques més clares del “Mètode Montessori”. Tan Montessori com l’escola nova es van formar en un entorn força inestable política i socialment que va provocar que trigues un temps en poder sorgir com actualment el coneixem.

3.- APORTACIONS PEDAGÒGIQUES MÈTODE MONTESSORI: El mètode no és només una filosofia dels desenvolupament del nen, també és una guia perquè el seu desenvolupament sigui possible. El mètode es basa en la necessitat que té el nen de moure’s dins d’una llibertat limitada, així com el seu enfrontament amb els materials i experiències que desenvolupen la seva intel·ligències, aptituds psicològiques i físiques. La finalitat del mètode és potenciar les capacitats del nen per tal de que es auto desenvolupi en un entorn estructurat. Per mitjà de les activitats individuals i en grup el nen desenvolupa la seva capacitat perceptiva, la psicomotricitat i les aptituds del llenguatge i les matemàtiques. Aquests exercicis es nomenen “exercicis per la vida pràctica” i ensenyen al nen a ser autònoms, cuidant d’ell mateix i de l’entorn. S’ha de motivar al nen per tal que s’ auto desenvolupi i faci un auto aprenentatge. Montessori deia que calia donar llibertat al nen per tal que realitzi les activitats escollides per ell mateix, fent-ho en un entorn motivador, dissenyat i equipat per la mestra o “directora” per cobrir les seves necessitats. Per portar a terme una bona educació, s’ha de respectar la personalitat del nen i a deixar lliure la seva activitat espontània en comptes de contenir-la i dominar-la. Per aconseguir-ho, s’ha d’adaptar l’entorn al seu desenvolupament La “directora” té la funció d’observar i ajudar al nen, però de manera indirectament, en el seu desenvolupament global. Montessori es va basar en la “psicologia del nen” per poder realitzar aquest mètode, on deia que el nen es troba en un procés formatiu clau per la seva evolució cognitiva, ja que absorbeix per l’inconscient tot el que hi ha en l’entorn per després utilitzar la informació adquirida per estructurar la ment. La ment del nen està regida per les seves pròpies lleis i etapes evolutives diferents a les del adult. L’adult ha de procurar un entorn cognoscitiu per estimular els sentits i, així, satisfer les necessitats del nen i protegint-lo de traumes. PUNTS FONAMENTALS DEL MÈTODE: 1.- Preparació amb l’observació per desenvolupar la capacitat de percepció i la classificació: el nen està preparat per ser capaç de discriminar sensorialment i realitzar decisions intel·lectuals abstractes. 2.- Preparació programada, pràctica, precisa i perfeccionada: L’entorn prepara al nen per desenvolupar-se individualment i socialment. 3.- Auto procés i individualitat: el nen es desenvolupa gràcies a ell mateix. 4.- Moviment, activitat i treball: “educació activa”  formació sensorial per aconseguir eficiència perceptiva. 5.- Llibertat i espontaneïtat: “educació expansiva”  espontaneïtat individual i desenvolupament natural per aconseguir independència. 6.- Entorn estructural: Ambient adaptat per cobrir les necessitats del nen. 7.- Períodes sensibles: períodes on la sensibilitat respon especialment a certs aprenentatges. El nen ha de assimilar i organitzar els estímuls externs per “construir-se” a ell mateix. 8.- Ritme. Equilibri. Ordre: auto control i coherència social per aconseguir un desenvolupament adequat. 9.- Descobriment i desenvolupament: Per mitjà de la pedagogia científica s’arribarà a aconseguir que els nens puguin ser capaços de dominar qualsevol ambient. 10.- El nen com a futur home.

11.- La nova mestra exemplar: preparada i observadora. Reflexa valors i vigila el procés d’aprenentatge. 12.- Conèixer, estimar i servir. CARACTERÍSTIQUES DEL MÈTODE: 1.- Els materials dissenyats per Montessori proporcionen educació sistemàtica pels sentits, la coordinació muscular i desenvolupament del llenguatge. Aquests materials estan dissenyats d’una manera que permet al nen saber si està fent-ho correctament o no, i així el nen pot tenir la llibertat de avançar al seu ritme i poder anant adquirint habilitats cada vegada més complexes. La motivació que proporcionen al nen aquests materials no està lligada a la voluntat del mestre sinó a la seva pròpia. 2.- Cada nen és únic pel que fa a capacitat cognitiva, habilitats i interessos, per tant és positiu potenciar la seva individualitat per poder aprendre 3.- A l’entorn educatiu és imprescindible que existeixi possibilitat d’utilitzar la creativitat i de jugar a l’aire lliure, ja que necessita llibertat per créixer i explorar al seu ritme i per la seva auto motivació. 4.- L’objectiu de l’educació no és imposar aprenentatges, sinó cultivar el desig natural d’aprendre. 5.- Gràcies a l’entorn estructurat s’aconsegueix l’auto activitat que donarà lloc al plaer per treballar i això poc a poc donarà lloc a equilibrar al grup classe. 6.- L’educació dels cinc sentits ajudarà al nen a realitzar diferenciacions. 7.- El currículum Montessori té com a objectiu principal l’obtenció del control d’un mateix i de l’entorn. En ell, l’adult construeix una base conceptual essencial per l’aprenentatge futur, donant importància a la comprensió per mitjà de les experiències directes dels cinc sentits amb la realitat, avanç que a una aproximació solament verbal. LA PEDAGOGIA CIENTÍFICA El mètode de la pedagogia científica va ser elaborat per a posar en practica la seva filosofia. Es va basar en la pedagogia filosòfica, que alhora esta basada en la psicologia experimental i l’antropologia pedagògica (és la ciència que s’encarrega de l’estudi de les anomalies cognitives d’origen biològic i social, per intentar resoldre-les en l’escola). Per Maria Montessori la pedagogia és com un element vital. Els adults col·laboren en l’educació del nen, però és ell qui construeix els seus coneixements. Maria Montessori va crear aquest mètode a partir dels seus estudis de les diferents etapes de desenvolupament del nen i comprovar que hi havia unes similituds en tots els nens  Característiques universals de la infància: Tots els nens tenen una ment absorbent, passen per períodes sensibles, tots volen aprendre i ho fan a través del joc treball, passen per diverses etapes del desenvolupament i tots els nens volen ser independents La ment absorbent és la diferencia que hi ha entre l’adult i el nen alhora d’aprendre. La capacitat d’aprendre és única en els nens petits entre zero i sis anys. La ment conscient s’estableix entre els tres i sis anys, on la ment del nen encara és absorbent, quan aparèixer la consciència, donada pel coneixement i el llenguatge. Els períodes sensibles, són moments on els nens tenen major interès en l’aprenentatge i on només estan centrats en adquirir coneixements. Hi ha sis períodes destacats: - Sensibilitat per l’ordre (1-2 any): classificació de les experiències. - Sensibilitat al llenguatge (A partir del naixement): escolta i observa. - Sensibilitat al caminar: Necessitat de desplaçament. - Sensibilitat als aspectes socials de la vida (2-3 anys): voluntat d’interacció. - Sensibilitat als petits objectes (a partir 1 any): voluntat d’exploració.

- Sensibilitat aprendre a traves dels sentits: informació obtinguda pels sentits. Maria Montessori va classificar les etapes del desenvolupament des del naixement fins els 18 anys: 1.- Des del naixement als sis anys: De zero a tres, hi ha la ment absorbent, i dels tres als sis anys es desenvolupa la ment conscient. 2.- Des dels sis als dotze anys. Període d’adquisició de la cultura. 3.- Des dels dotze als divuit anys. Període d’adquisició de la independència 4.- FRAGMENT DE TEXT SIGNIFICATIU Hem volgut destacar tres frases significatives de Maria Montessori, on es reflexa la seva filosofia i manera d’entendre la pedagogia.: “Mai faci pel nen allò que pugui fer per sí mateix, ja que cada ajuda inútil obstrueix en el seu desenvolupament” Observació de la frase: Es fa referència a la independència del nen, de l’habilitat i encant per cuidar d’ell mateix i del seu entorn, l’adult no s’encarrega de fer-li la feina, més aviat li mostra com aprendre a fer les coses sol. “Una vida per viure, el nostre primer principi fonamental” Observació de la frase: Per Maria Montessori a les escoles s’havia de guiar al nen cap a l’auto desenvolupament i l’autonomia perquè pugui viure en societat. “No em seguiu a mi, seguiu al nen” Observació de la frase: En aquesta frase també es reflexa la importància del nen i el paper secundari que té el mestre en l’escola moderna. 5.- FIGURA DE L’AUTOR EN L’ACTUALITAT Amb la fundació de les AMI (Association Montessori International) es van poder anar formant als futurs educadors per introduir-los en el mètode Montessori. D’aquesta manera i amb l’obertura d’escoles Montessori arreu del món, avui dia en les escoles es continua utilitzant les activitats, els exercicis i els material que va proposar Montessori com a mètode per fer que els nens es desenvolupessin. Maria Montessori és una de les peces clau de l’escola nova, centrada en l’àmbit de l’educació infantil. En els centres educatius , actualment, del llegat que ens va deixar la senyora Montessori, s’utilitza molt la idea l’educació dels sentits com a mètode d’auto aprenentatge, l’observació sistemàtica del nen per part del mestre i l’ús de materials estructurats per fer possible el desenvolupament dels processos del pensament.

6.- BIBLIOGRAFIA • LLIBRES:

-

“El sistema Montessori”  HELEN HELMING, Editorial Luis Miracle, S.A (1972)

-

“Teoría i método Montessori”  R.C OREM, Editorial Paidos (1974)

-

“Manual del Método Montessori”  R.C OREM, Editorial Paidos (1979)

-

“Jugar y Aprender. El método Montessori”  1ª Edició: “Play & Learn” Lesly Britton, Eburry Press (1992)

-

“Manual práctico del Método Montessori”  LEONOR SERRANO, Edit.. Avaluce

-

“Antropología pedagógica”  MARIA MONTESSORI, Casa Editorial Avaluce

-

“Didàctica de l’educació infantil”  CATALINA MUÑOZ · CARMEN ZARAGOZA, Editorial Altamar (2008) • WEBS: “http://es.wikipedia.org/wiki/María_Montessori “ Wikipedia, María Montessori.

-