L'anell_valorar-se A Un Mateix

Alternativa 5è NOM: ____________________________

Jo sóc important tal com sóc DATA: ______________________________

Hi havia una vegada un jove que pensava que no servia per fer res i això el feia sentir molt trist. Així que va anar a buscar ajuda al savi del poble... — Vinc a veure’l, mestre, perquè em sento tan poca cosa que no tinc forces per fer res. Em diuen que no serveixo, que no faig res bé, que sóc un pocatraça i curt de gambals. Com puc millorar? Què puc fer perquè els altres no em mirin d’aquesta manera?. El savi, sense mirar al jove li va dir: — Em sap molt de greu jove, però no puc ajudar-te. Haig de resoldre primer el meu propi problema. Potser tu ... ? – i fent una petita pausa afegí – Si poguessis ajudar-me tu a mi, jo podria resoldre aquest tema més ràpid i després potser pugui ajudar-te. — Bé ... d’acord – va dubtar el jove al contestar. Un altre cop sentia que tenia poc valor i el seu problema continuava sense solució. — Molt bé – digué el mestre. Es va treure l’anell del dit petit de la mà esquerra i li va dir: – Ves al mercat del poble amb el meu cavall. Haig de vendre aquest anell perquè haig de pagar un deute. Recorda no vendre’l per menys d’una moneda d’or. Torna amb aquesta moneda el més ràpid que puguis. El jove el va agafar i va marxar. Al mercat va oferir l’anell als mercaders, que el miraven sense cap interès fins que el jove els deia el preu que demanava per l’anell. Un cop deia que volia una moneda d’or, alguns reien, uns altres li giraven la cara i només un vellet va ser tan amable d’explicar-li que una moneda d’or era massa valuosa per canviar-la per una moneda d’or. Després d’oferir la joia a tota la persona que es creuava amb ell en el mercat i molt decebut per no poder vendre-la, va pujar al cavall i tornà a casa del savi molt trist. — Mestre – va dir — Em sap greu. No és possible aconseguir el que m’heu demanat. Potser podria canviar-lo per dues o tres monedes de plata, però crec que no sóc capaç d’enganyar a ningú del veritable valor de l’anell. — Què important això que acabes de dir, jove amic ... – I li va respondre somrient — Hem de conèixer primer el veritable valor de la joia. Ves a veure el joier. Qui millor que ell per saber-lo?. Demana-li per quantes monedes te’l compraria. Però no importa el que et digui, torna aquí amb el meu anell.

Alternativa 5è NOM: ____________________________

Jo sóc important tal com sóc DATA: ______________________________

El jove tornà al poble a visitar al joier. Aquest va examinar l’anell amb la seva lupa, el va pesar i després li va dir: — Digues-li al mestre, que si el vol vendre ja només li puc oferir cinquanta-vuit monedes d’or pel seu anell. — ¡¿58 monedes?! – va dir el jove molt sorprès. — Sí. Amb el temps potser podrien arribar a aconseguir prop de setanta monedes, però no estic segur ... Si la venta és urgent .... El jove va tornar corrent molt emocionat a casa del mestre a explicar-li el que havia succeït a la joieria. — Seu, estimat jove – digué el mestre després de escoltar-lo —. Tu ets com aquest anell: una joia valuosa i única. Així que només pot avaluar-te veritablement un expert. Què fas per la vida intentant que qualsevol trobi el teu veritable valor? I dit això, va tornar a posar-se l’anell al dit petit de la seva mà esquerra.

Tu ets important tal com ets. No et deixis menysprear per ningú. Cadascú té les seves virtuts i les seves limitacions. Recorda que no hi ha ningú perfecte en aquest món. Accepta les teves limitacions i esforçat per superarles i potencia les teves virtuts al màxim.

Saps com ets? Les meves virtuts

Les meves limitacions

Com puc millorar?