La Veu Dels Infants

AL PRIMER COP D’ULL Gràcies a la diversitat de gent que hi ha a la nostra ciutat veiem que: Els barcelonins som gent força diferent, i això els infants ho comprovem a les escoles, als carrers, als parcs... Ens adonem que hi ha gent de molts països. El Barça i l’Espanyol, per exemple, tenen jugadors de Mèxic, de l’Argentina, del Camerun... Que les persones som de colors diferents (color del cabell, de la pell o dels ulls) perquè hi ha gent de moltes races. Tenim diverses alçades, diverses edats, fins i tot tons de veu diferents. També tenim capacitats diferents (hi ha qui camina amb cadira de rodes, qui és cec, qui corre molt, qui sap cantar… Gent amb diverses aficions, amb caràcters i interessos ben diferents. Per si amb aquestes diferències no n’hi hagués prou, a més ens agrada vestir-nos o pentinar-nos de manera que se’ns vegi diferents. Encara que la nostra llengua és el català, quan anem pel carrer en sentim moltes altres. A Barcelona es parlen molts idiomes. Tota aquesta diversitat ens fa entrar en contacte amb llengües, costums, religions, maneres de vestir i pentinar-se, maneres de pensar i opinions d’una Barcelona variada, alegra, divertida, bonica, acolorida i acollidora. Totes aquestes diferències, les compartim a molts escenaris, com ara les escoles, els parcs, els carrers o els restaurants. Així, els ciutadans experimentem nous gustos, olors, músiques i moviments. Però la ciutat no sempre està en bones condicions i això dificulta que ens sentim bé en aquests espais. D’altra banda, entre tota aquesta diversitat, també hi ha gent que molesta perquè no respecta els altres (per exemple, els nouvinguts) i que és violenta i es baralla. Gent que no respecta els espais i embruta la gespa i el carrer amb excrements de gos o l’ambient amb fums que contaminen i sorolls. I també veiem -i no ens agrada- que algunes persones viuen malament i que no tothom pot gaudir dels mateixos drets. Hi ha persones que estan en pitjors condicions que d’altres.

DE TOT COR Veient les coses positives i negatives que suposa la diversitat cultural, lingüística, racial, física, d’opinió, etc., volem: ƒ

Més respecte per la ciutat de Barcelona i per les normes de convivència. Així aconseguirem una ciutat amable sense odi ni baralles, on tots i totes ens entenguem bé i ens respectem. Una ciutat on tothom tingui els mateixos drets.

ƒ

Una Barcelona segura. On es respectin les normes de trànsit i no es parli pel mòbil mentre es condueix. Amb carrers segurs i il·luminats, amb més seguretat. Una ciutat tranquil·la sense violència ni robatoris. Amb menys trànsit i més carrils per a les bicicletes i on els cotxes siguin elèctrics perquè contaminin el mínim.

ƒ

Una ciutat amable que ajuda qui ho necessita i preparada per atendre tothom. Amb més rampes per a les persones amb cadira de rodes. Amb semàfors sonors per als invidents. Amb més atencions per a la gent amb pocs diners. On la gent amb problemes per moure’s també pugui anar allà on vulgui amb transport adaptat i sense barreres, on el transport públic arribi a tot arreu. Amb més hospitals grans per a tothom. On tothom tingui un lloc de treball amb un sou digne. Una ciutat que aculli bé la gent que ve d’altres països.

ƒ

Una Barcelona neta, bonica i divertida. Amb carrers nous i bonics, i més zones esportives. Sense excrements de gos, amb menys cotxes i menys contaminació. On els teatres i els cines siguin més econòmics perquè tothom hi pugui anar. Amb botigues i restaurants amb menjars diferents. Amb més parcs, distraccions i zones verdes, amb arbres, plantes, flors, més espais per jugar i anar amb monopatí sense molestar ningú. Amb espais on poder compartir esbarjo i esports, i així conèixer gent d’arreu del món, per aprendre jocs i maneres de fer diferents. Amb les platges ben netes per poder jugar-hi amb nens i nenes de tot arreu.

Una ciutat que ens cuida i que cuidem sense que ningú la faci malbé.

UN COP DE MÀ Què estem disposats a fer per fer realitat el nostre somni? (mans) Si volem que la nostra ciutat canviï, hem de començar nosaltres amb petites accions. Entre tots hem decidit començar per: ƒ

Ser més respectuosos amb la gent amb qui compartim espais comuns i respectar l’opinió, el físic i els trets culturals dels altres, encara que siguin diferents. No creure’ns més importants ni millors els uns que els altres, tant si som d’aquí com d’altres llocs. Per tant, ens esforçarem per conèixer els altres (els seus menjars, jocs i opinions) i per ensenyar-los la nostra llengua i els nostres costums.

En espais comuns compartirem la llengua i els costums per tenir una bona convivència entre tots. I, si cal, ho ensenyarem als altres. ƒ

Comprometre’ns a respectar tota la gent. No barallar-nos i fer servir paraules amables. Jugar al parc amb tots els nens. No ser racistes. No fer acudits sobre les persones d’altres cultures. Ser amables i ajudar les persones amb discapacitats. No riure’ns de la gent que va amb cadira de rodes. Ser amables i educats amb tothom.

ƒ

Mirar d’ajudar la gent que ho necessita. Ajudar-los a creuar el carrer, cedirlos el pas o el seient a l’autobús, fer companyia a la gent gran, participar en campanyes de recollida d’aliments per a aquells que no en tenen.

ƒ

Responsabilitzar-nos de mantenir neta la ciutat. Per tant, estarem disposats a llançar la brossa dintre dels contenidors adequats i durant les hores recomanades. Intentarem no tirar coses a terra, ni embrutar les parets amb grafits. Reciclarem, ja que així millorarem el nostre entorn. No malgastarem l’aigua, la llum ni el paper. Farem el que sigui possible per utilitzar menys el cotxe i més les cames i el transport públic.

ƒ

Respectar els espais públics. Tindrem cura de les zones de joc de què disposem, deixant-les en bon estat. Respectarem el mobiliari urbà i l’ambient de la ciutat, no fent sorolls molestos ni cridant pel carrer.

EN VEU ALTA I què demanem al govern de la ciutat per fer-ho realitat? Necessitem que l’ajuntament s’hi impliqui i ens ajudi a aconseguir una ciutat més amable i acollidora: ƒ

Organitzant a cada barri mostres culturals de menjars, llengües, balls, religions i objectes de diverses cultures que conviuen a la ciutat. Proposant casals per a nens i nenes i centres cívics per a adults perquè els ciutadans de Barcelona puguin compartir un espai de comunicació i intercanvi. Organitzant festes i activitats als barris on es mostrin costums diferents.

ƒ

Fent que les televisions públiques ofereixin en horari infantil programes i documentals educatius que ensenyin els aspectes positius de la diversitat. Amb professors i recursos per ensenyar la nostra llengua a aquells que vénen de fora. Posant fi als jocs racistes i de violència.

ƒ

Contractant més personal de neteja perquè es puguin escombrar els barris diàriament, netejant els contenidors, informant de com i quan es poden llançar les deixalles. Tenint cura de l’aigua amb el reciclatge de l’aigua de les fonts i estalviant energia amb l’ús de bombetes que gastin menys.

ƒ

Adaptant la ciutat a les necessitats de tothom, posant ascensors i rampes a totes les voreres per a la gent amb mobilitat reduïda. Posant semàfors adaptats a tots els barris (amb sons per als invidents i seqüències més llargues perquè la gent gran tingui temps per passar).

ƒ

Construint més parcs en comptes d’edificis. Creant més espais d’esbarjo amb gronxadors, pistes de monopatí, patinatge i zones esportives per poder gaudir-les amb els veïns. Posant més zones per a vianants i biblioteques municipals per afavorir la convivència entre les persones de la ciutat.

ƒ

Ampliant el servei de bicing. Posant més transport públic o bicicletes per poder moure’ns per la ciutat.

ƒ

Augmentant les ajudes per a la gent sense recursos. Fent més activitats per a la gent gran a tots els barris, tenint en compte que hi ha gent que necessita ajuda econòmica o de transport per assistir-hi.

ƒ

Oferint més llocs de treball i més albergs perquè la gent que ho necessiti pugui començar a viure en condicions.

ƒ

Posant més Guàrdia Urbana i Mossos als barris de la ciutat perquè ajudin tothom i ens facin sentir més segurs. Amb helicòpters, si cal, per socórrer la gent.