I Em Va Dir: "un-enemigo"

I em va dir: “UN – enemigo” En una visita als campaments de refugiats sahrauís un amic meu, senyalant un vehicle de la MINURSO, tot terreny de color blanc amb dues lletres negres ben grans “UN” va dir, des del seu cor, “UN - enemigo”. Sembla un joc de paraules enginyós però en aquesta expressió hi ha tota un càrrega de decepció i d’impotència que es qüestiona el paper o la necessitat de la MINURSO. El procés d’autodeterminació no es desbloqueja i al Sàhara Occidental ocupat són freqüents les violacions dels Drets Humans. Què fa la MINURSO. La MINURSO (Missió de les Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental) és una missió de pacificació de les Nacions Unides, aprovada el 29 d’abril de 1991, per observar l'alto el foc i organitzar el retorn dels refugiats i dur a terme el referèndum entre el poble sahrauí per tal que determini el futur estatus del territori del Sàhara Occidental, elegint entre la integració en el Marroc o la independència. Està dotada de personal i de pressupost. Però d’això en fa 17 anys i el referèndum d’autodeterminació no se celebra. Lluny estan els acords de Houston, el pla dissenyat per l’enviat especial James A Baker, que preveia la celebració del referèndum l’any 1998, i els seus intents de trobar una solució pacífica al conflicte a través d’un procés d'autodeterminació per al Sàhara Occidental. El bloqueig intencionat del referèndum per part del Marroc és evident. Els informes del Secretari General de les Nacions Unides són lamentables i qüestionen, l’ONU, la MINURSO i la voluntat de fer complir la legalitat i el dret internacional tant per part de les UN i com per la comunitat internacional. Amb l’enviat especial de Ban Ki-moon, Peter van Walsum, no neutral i favorable favor de les tesis marroquines i finalment destituït, ha crescut la desconfiança amb UN. Per al retorn dels refugiats, amb garanties de seguretat i llibertat, la MINURSO també és inoperant i no ha pogut desminar la zona. Per intentar resoldre el problema, la MINURSO va signar un acord amb el Front Polisario i el Marroc amb l'objectiu de recaptar informació precisa sobre les àrees minades existents i iniciar el procés de desminatge. Malgrat això, el Marroc no col·labora proporcionant mapes d’identificació de les àrees afectades i la MINURSO no té els recursos humans ni la infraestructura necessària per dur a terme la neteja de mines. Pel que fa al Sàhara Occidental pel Marroc, la MINURSO tampoc és garantia de fer respectar els drets humans de la població sahrauí i hi ha denuncies de connivència amb les autoritats marroquines. La Coordinadora Estatal d'Associacions Solidàries amb el Sàhara ha denunciat contínuament la passivitat de la MINURSO davant de la repressió, detencions arbitràries, tortures, desaparicions o judicis sumaríssims que s'han produït contra la població sahrauí i els defensors dels drets humans. Cal que UN faciliti l'accés immediat als territoris ocupats d'observadors internacionals i dels mitjans de comunicació, amb el fi de garantir la llibertat d'opinió i informació de la població sahrauí. Ningú podia imaginar que la UN deixaria entrar els txètniks serbis a Srebrenica, zona de protecció per les UN, i que es dugués a terme una massacre. Milers de persones que havien confiat en la protecció de UN van ser assassinades. Però també hem conegut la MINURSO vandàlica, al massís de Leyuad, situat en els territoris del Sàhara Occidental controlats pel Front Polisario, en què personal de la UN han destruït art rupestre en un jaciment prehistòrics del sud del país. No m’estranya que el meu amic sahrauí vegi la MINURSO com “UN - enemigo”, més que una força internacional que garanteix el compliment de la legalitat internacional i el del dret del poble sahrauí a celebrar un referèndum d’autodeterminació en què pugui decidir, lliurement el seu futur. No pot confiar amb la MINURSO – UN – ONU. Miquel Cartró i Boada ACAPS Wilaya Alt Penedès