Historia Papel E Imprenta Diari De Mallorca

Amb el patrocini de:

Diari de l’escola

Amb la col.laboració de:

Diario de Mallorca . Any XXIII – Núm. 816 . 23 d’abril de 2008

Aquests objectes de paper amb cobertes que ens acompanyen al llarg de la vida anomenats llibres, i que de vegades

fins i tot llegim per plaer, han estat, fins a l'aparició d'Internet, el principal vehicle de transmissió del saber humà

Els llibres,el paper i la impremta Se sol dir que la història dels pobles comença quan aquests dominen l’escriptura. Des de temps immemorials, els humans han necessitat transmetre els seus coneixements, la seva història, els seus sentiments, les seves creences... Una de les formes de plasmar-los ha estat l’escriptura. Aquesta ha conegut diferents “suports”, aprofitant els materials disponibles en l’entorn, des de les taules d’argila o el paper fins als sistemes electrònics dels nostres dies. Els mitjans descrits posteriorment varen conviure uns amb uns altres, ja que l’aparició d’uns no va suposar necessàriament la desaparició immediata dels altres. La història comença amb argila La prehistòria del llibre i de l’escriptura comença, segons diversos autors, a Mesopotàmia, a la civilització sumèria, fa 6.000 anys i el material triat va ser ni més ni menys que l’argila, tallada en petites planxes i que permetia escriure sobre ella amb un estilet mentre estava tova. Els documents de certa importància es varen gravar en pedra o en metalls. Fins i tot és possible que usassin pells o papirs, però aquests últims si varen existir no s’han conservat. La grandària i la forma de les planxes d’argila era variable, encara que normalment eren rectangulars i del tamany d’un foli actual (uns 15 x 20 cm). La resistència del fang cuit o assecat al sol ha permès que gran quantitat d’aquestes taules s’hagin conservat fins als nostres dies.

Apareix el papir Ara pegam un bot fins a Egipte, on trobam una planta molt abundant, el papir, les fulles de la qual varen servir com suport d’escriptura als egipcis, grecs i romans entre el 3000 aC i el segle V dC. Les fulles de papir estirades, premsades, assecades i fregades contra una peça

mar i transportar, resultava més senzilla la localització de passatges i resultava més barat que importar pergamí des d’Egipte. Anomenarem còdex als llibres anteriors a la invenció de la impremta. Durant l’Edat Mitjana els pergamins eren produïts i usats gairebé exclusivament als monestirs. Dedicats exclusivament a l’oració i a la còpia d’exemplars per encàrrec del propi clergat o de reis i nobles, no existia encara una demanda fora d’aquests cercles fins a l’arribada, temps després, de les Universitats. La cultura, el coneixement era monopoli de l’Església, que donava preferència interessada a les obres de religió. En els monestirs es procedia al copiat manual d’obres. S’invertien en això centenars d’hores, anys fins i tot, donant-se la curiositat que els copistes eren, en ocasions, analfabets que es limitaven a transcriure signes i lletres que ni tan sols entenien, encara que eren autèntics artistes que ornamentaven amb “miniatures”(petites il·lustracions il·luminades amb bells colors) les lletres capitulars i els passatges dels llibres.

des d’època clàssica s’usaven, sinó que també ajuda a mantenir unides les fulles mitjançant un cosit lateral que unia els diferents plecs que formaven el llibre. A la fi el paper Sembla que a l’any 105 dC un tal T’sai Lun, empleat de l’emperador xinès Ho Tu, va fabricar per primera vegada un paper, a partir d’una pasta vegetal preparada amb fibres de canya de bambú, morera i altres plantes, donant origen al paper que coneixem avui en dia. Durant uns 500 anys la tècnica de l’elaboració del paper va pertànyer només als xinesos, els quals la van guardar gelosament durant aquest llarg període. Al voltant del 600 dC, el paper va arribar a Corea i al Japó, on varen perfeccionar el sistema de producció. L’any 750 dC la tècnica de la fabricació de paper arriba a l’Àsia Central, el Tibet i l’Índia. Posteriorment els àrabs, en la seva expansió cap a l’orient, es varen familiaritzar amb els mètodes de producció del

d’ivori o una petxina llisa per a donar-li i permetre l’escriptura. Les fulles així preparades s’unien formant rotlles d’entre 6 i 9 metres fins als 40! Bastants dels papirs conservats encara tenen la seva antiga flexibilitat i blancor, altres s’han ennegrit amb el pas del temps i es desfan amb facilitat just tocar-los. El papir més antic conegut correspon a la primera dinastia (5500 aC). Els inconvenients del rotlle de papir eren haver de desenrotllar-lo per iniciar la lectura i enrotllar-lo de nou en acabar, haver d’utilitzar les dues mans durant la lectura, la dificultat de trobar un passatge concret, la seva fragilitat i, a més, ser un material car.

Arriba el pergamí. Els códex Per tot l’anterior, al final de l’Imperi Romà i fins a l’Edat Mitjana, es popularitza un nou suport i format de “llibre”: el còdex de pergamí, produït amb primes capes, degudament tractades, de pell de vaca, ovella o cabra. Conten les llegendes que alguna vegada fins i tot de pell humana... El pergamí proporcionava avantatges significatius: llarga durada, estava protegit per l’enquadernació, fàcil d’emmagatze-

Els monestirs es prestaven obres entre si per esser copiats, i alguns còdex eren tan valuosos que estaven encadenats per a evitar la seva pèrdua o robatori. En ocasions, els pergamins eren raspats per a transcriure-hi damunt altres obres. Lamentablement, d’aquesta manera es varen perdre obres clàssiques per a donar pas a obres religioses. Amb l’arribada de les Universitats apareixen nombroses persones que necessiten els còdex per als seus estudis i per a exercir la seva activitat professional. El llibre ja no és només un suport dels sabers antics, sinó que es converteix en instrument de difusió de noves idees. Amb els còdex de pergamí, neix l’enquadernació. La seva forma ja de “llibre”ve donada per la forma cuadrangular d’aquests, que compleix una funció protectora i alhora artística. L’enquadernació no només serveix per a protegir les fulles, funció que ja realitzaven les capses que

paper d’escriure i varen crear molins de paper a Bagdad, Damasc, El Caire i, més tard, al Marroc, Espanya i Sicília. Els àrabs no tenien fibres fresques, de manera que per a produir paper varen extreure la matèria primera de draps vells. En entrar a Europa, els àrabs varen introduir en aquest continent el secret de la fabricació del paper. Països com Itàlia i Espanya varen desenvolupar ràpidament aquest descobriment per tota Europa. La primera fàbrica de paper europea es va establir a Espanya, prop de l’any 1150, a Xàtiva (València). Va ser el primer molí paperer d’Europa, que elaborava paper amb palla d’arròs. A Europa, el primer exemplar escrit en paper que es conserva és una carta àrab que data de l’any 806. Així doncs el paper i el pergamí varen conviure en la seva existència. Eduard Connolly Mestre i llibreter de vell