Govern No Nacionalista A Euskadi

Govern no nacionalista a Euskadi Si fullegem, avui, la majoria dels diaris, comprovarem que el titular que obre les seves portades és, si fa no fa, el mateix: els resultats de les eleccions a Euskadi podrien donar lloc al primer govern no nacionalista. En primer lloc, això demostra que aquests temps de crisi no només afecten a l’economia, sinó també a l’originalitat en la professió periodística, que no sembla ésser tampoc un valor en alça. Això a banda, potser fóra bo que ens aturéssim un moment, prenguéssim un xic d’aire i tractéssim d’analitzar amb una certa objectivitat el rerefons i la veracitat d’aquesta manera de descriure l’escenari resultant de les eleccions d’ahir... No es tracta de proposar-nos de llegir entre línies, com hem après a fer amb les ambivalents declaracions dels polítics de torn. Ara cal que aprenguem a esbrinar per quin motiu els mitjans ofereixen unes línies i no pas unes altres. Perquè quasi tots els mitjans tendeixen a l’uniformisme i a presentar-ho tot des d’un mateix angle? I, principalment, seria bo començar a preguntar-nos sobre el què ens diuen i com ens ho diuen... En primer lloc, convindria no deixar-se arrossegar per la cada dia més tendenciosa terminologia que l’espanyolisme i els seus mitjans afins tracten d’imposar-nos. Es pot entendre que ells la facis servir, com un mitjà més al servei de la seva voluntat d’aigualir la pluralitat i la diversitat de l’estat. Ara bé, en cap cas hem de permetre que guanyin, també, la guerra de les definicions. I, menys encara, que les acceptem i les fem nostres, sense tenir consciència de que ens han fet caure en el seu parany lingüístic i treballem, sense voler-ho ni proposar-nos, al seu servei i en el seu profit... Podem acceptar que es parli d’un govern no nacionalista, quan ens referim a una més que possible coalició entre el PSOE i el PP? O seria més ajustat a la veritat – a aquesta veritat a la qual hauria de procurar servir allò que, temps era temps, anomenàvem Quart Poder... – assenyalar que es tractaria d’un govern no nacionalista basc? Com podem caure en l’error d’accedir a participar en el seu joc? Com podem acceptar jugar amb les cartes marcades que ens ofereixen? Unes cartes marcades per la seva perversió terminològica, que pretenen tergiversar la realitat, convertir la seva visió espanyolista i hispanocèntrica en l’única possible i fer-nos combregar a tots amb rodes de molí... Com podem admetre, tan impunement, la dissociació intencionada entre el terme nacionalisme i el seu significat, establint com a definitiva i inqüestionable la seva fal·laç definició del mateix? De veres ens sotmetrem a la seva conveniència de distingir entre nacionalistes i constuitucionalistes...? Diguem-ho alt i fort, per a que tothom ens senti: un govern dels socialistes espanyols a Euskadi, i més si compta amb el recolzament del PP, en cap cas deixaria d’ésser nacionalista... Ho seria, almenys, tant com els anteriors. Això sí, en comptes d’ésser nacionalista basc, serà nacionalista espanyol! I, depenent de les quotes de poder que el PSOE li hagi de cedir al PP per a poder convertir Patxi López en lehendakari, serà molt més nacionalista que no pas el govern anterior...! Això, és clar, suposant que només necessitin el vot favorable de l’amiga Rosa Díez per a formar govern... En cas de que no es conformés amb exigir un estricte compromís constitucionalista i unificador, per a votar a favor del candidat del PSOE, sinó que reclamés, com a condició imprescindible, entrar a formar part del govern, llavors sí que podríem convenir en afirmar que el govern d’Euskadi no seria nacionalista... De nacionalista res de res, esdevindria ultranacionalista... espanyol! diumenge , 15 de febrer del 2oo9 © Cesc Serrahima 2009 www.racodelaparaula.com Informació sobre els drets

PS. Això, és clar, sense voler entrat, avui, en el tàcit – i vergonyós – pacte de silenci que ha dut a ignorar o minimitzar l’existència de més de cent mil vots nuls...