FREINET CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCOLA TRADICIONAL – –
El mestre és el centre de l’ensenyament i no deixava expressar la creativitat dels alumnes, que aprenien mitjançant el càstig i la disciplina. L’activitat escolar estava programada i organitzada. Consideraven que tots els alumnes havien d’aprendre lo mateix i al mateix ritme, de manera que no es tenien en compte les capacitats evolutives de cada nen.
CARACTERÍSTIQUES QUE VOLIA IMPULSAR FREINET –
–
–
Va trobar un nou mètode d’aprenentatge a l’escola, que consistia a aprendre d’igual forma que adquiries els coneixements en la vida quotidiana. Aquesta forma d’aprenentatge era el mètode natural, que consistia en què, els nens, exploressin i experimentessin el medi i així anaven adquirint nous coneixements. Per portar-lo a cau va dividir l’aula en diferents espais i proposava fer sortides a l’exterior, com per exemple, al camp, visitar tallers artesans locals. De la mateixa manera per aprendre, va crear el tanteig experimental, on l’adquisició de coneixements es basava en les pròpies experiències i exercicis. Per tant, considerava que el nen aprenia mitjançant la pràctica, per exemple, aprèn a llegir, llegint. Freinet també va descobrir el mètode pel qual els nens aprenien conjuntament, la realització de projectes es feien en comú, com per exemple, redactar una revista de l’escola, o un periòdic, ...
ACTIVITAT –
TÍTOL Sortida al bosc
–
EDAT 2 - 6 anys
–
DURACIÓ 2 hores
–
PLANIFICACIÓ PRÈVIA Es tracta de que els nens facin una observació lliure en un passeig pel bosc, on podran agafar fulles, pinyes, flors... tot allò que els cridi l’atenció, per tal de comentar-ho desprès a l’aula.
–
OBJECTIU
L’observació i exploració, de forma directa e indirecta, de la realitat de l’entorn, mitjançant els sentits, d’alguns elements de l’entorn i de les característiques morfològiques i funcionals que es donen. Identificar les qualitats dels elements que es poden trobar en el nostre entorn. Recordar les característiquesi les sensacions percebudes de la interacció amb el medi ambient, sense l’existència de cap tipus d’estímul. –
DESENVOLUPAMENT En aquesta activitat, l’educador només farà de guia i no imposarà cap pauta o norma. Per tant, ha de deixar als infants que explorin i que s’expressin de manera lliure. Un cop a l’aula ha de mantenir aquesta lliure expressió, però, la reforçarà mitjançant algun complement. La mestre començarà fent un petit recordatori de la sortida. Els hi farà preguntes, comentaran... i a partir d’aquí, es continuarà la xerrada depenent de les experiències i sensacions dels nens. El mestre o la mestra deixarà de tenir protagonisme a l’aula, i d’aquesta manera els nens tindran total llibertat per escollir el tema que volen treballar. La conversa podrà variar depenent dels interessos que comentin els nens, i la recolzarem en aquest centre d’interès, podrien ser les plantes, o els animals, ... I d’aquesta manera ajudarem als nens que no van poder gaudir de l’observació d’aquella planta o animal. L’educadora tindrà un seguit d’activitats preparades que seran dinàmiques flexibles i obertes. Aquesta activitat sempre ha d’estar plantejada d’una manera molt lliure, flexible i oberta, tal i com Freinet feia, moure’s segons l’interès del nen.
–
VARIANTS Aquesta activitat es podrà modificar depenent dels interessos que mostrin els infants. Doncs, si als nens i nens el que més lis ha cridat l’atenció al bosc són les flors i són la causa de tot un seguit de comentaris l’activitat que es realitzarà posteriorment estarà molt relacionada amb les flors. Un altre centre d’interès podrien ser les fulles, o els animals, ... això depèn dels alumnes.