Fitxa De Lectura2_marina Tomas

Fitxa de lectura Guida Al·lès Pons

Referència bibliogràfica: Tomàs Folch, M., Ion G., Contrastando dos modelos de análisis de la cultura organizativa de la universidad. Bordón, Vo. 60, No. 139-157, (2008). Aspectes destacats: • Dues investigacions a les universitats públiques catalanes (M1= nivell global universitat. M2= un departament) que aporten un interessant model per descriure la cultura organitzativa col·laborativa i els canvis que demanda la societat. Posen l’accent en la variable humana i l’impacte de la cultura sobre l’organització. • Metodologia emprada: o M1= paradigma qualitatiu-interpretatiu (4 estudis de cas a Catalunya + investigació-acció + tècnica triangulació). S’ofereix model dels instruments, a qui van dirigits i els seu objectiu. o M2= enfoc etnogràfic. Metod qualitativa. Tècniques d’observació participant, entrevistes en profunditat, anàlisi documental, grups de treball. • Anàlisi: o No es veu clar que la inversió en investigació es rendibilitzi en la millora de la docència. Es viu l’esforç investigador com quelcom contraposat a la docència, com si siguin difícils de compaginar. o La investigació dóna prestigi i és més atractiva. La docència no està tan ben valorada. La investigació permet aportar coneixement i s´ha de lligar a necessitats socials. o El contrast entre la col·legialitat i el volgut aïllament (que algú confón amb llibertat de càtedra) que també simbolitza llibertat (presó/refugi). Però redueix les oportunitats d´aprendre uns dels altres. Es valora la forma com els professors veterans reben els nous. o Personal del futur: varis idiomes, TIC, mobilitat i intercanvi investigació i docència. Formació continuada i obligatorietat de la formació inicial. • Les conclusions formen un cercle amb la introducció. Des dels canvis socials (introducció) fins a la necessitat d’intervenir i interactuar més (conclusió). • Es descriu molt bé –amb delicadesa- la dicotomia entre aïllament/cooperació. Aspectes novedosos • L’anàlisi sobre la relació entre docència i investigació. La qualitat d´un professor no depèn de la qualitat de la investigació. Pots ser un bon docent sense tenir massa interès en la investigació. • Es valora la investigació en grup (grups heterogenis i multidisciplinaris)... la col·laboració a fòra.... què bé!!!! Preguntes que m’ha suggerit • La investigació beu de la ciència, la docència de l´art i la ciència. Per què es valora més la investigació? No seria oportú adoptar el lema de la Harvard School of Education: working at the nexus of practise, policy and research? • Té impacte l’aïllament dels professors sobre la incapacitat dels alumnes per fer anàlisi de la realitat globals, crítics i interdisciplinaris?. És la millor estratègia per un món complex i impredecible com el que defineix Morin?. • Per què el sistema d´avaluació del professorat es basa en la producció científica? Per què la revisió que proposen els docents es basa en incentius econòmics i no en adoptar un sistema d´avaluació de la docència?.