Expressi I Comunicaci

22.09.08

T-1 EXPRESSIÓ I COMUNICACIÓ

En els primers anys de vida, el llenguatge és un procès de desenvolupament, cal motivar l’infant amb altres formes, amb, per exemple, gestos. 1.1.Comunicació humana 1.1.1. Comunicar-se, una necessitat L’ expressió és una necessitat humana, és la forma espontània de manifestar les necessitats fisiològiques i sensitives. Amb l’expressió ens podem adaptar al món, ser autònoms, creatius i imaginatius. Hi ha diferents formes de comunicació, que són: -

Llenguatge oral

-

Llenguatge corporal

La comunicació respon a la necessitat humana de viure en societat, els costums i la tradició. -

L’infant ha de viure el procès d’aprenentatge de forma lúdica i natural per afavorir el seu desenvolupament i la seva autonomia. Per sí mateix ha de ser capaç d’expressar el que sent, pensa i vol.

-

L’adult ha se der capaç d’entendre, atendre, acollir i respondre les necessitats de l’infant a través d’una escolta activa. Ha de valorar els progressos i mostrar afectivitat tot afavorint la capacitat expressiva.

1.1.2. La comunicació i el procès comunicatiu Cal situar el llenguatge entès com l’eina indispensable de la socialització, com a instrument de l’autoconsciència i com a mecanisme per al control del món. El llenguatge és la facultat humana de comunicar pensaments, coneixements, sentiments, etc… a un receptor mitjançant un codi. Comunicació significa posar en comú o compartir. La comunicació és un procès per a la transmissió de senyals informatius entre una font emissora i un destí o receptor. Es tracta del pas d’informació entre un emissor i un receptor per mitjà d’un o més canals. Per tant, cal usar el mateix codi i tenir la mateixa capacitat de descodificació i interpretació.

1.1.3. La relació comunicativa entre persona adulta i l’infant

29.09.08

Elements de l’acte comunicatiu En qualsevol acte comunicatiu cal considerar la presència dels següents elements: -

Emissor: és qui emet el missatge o senyal.

-

Receptor: és qui rep el missatge. Percep a través dels sentits, descodifica i interpreta.

-

Missatge: és el contingut de la comunicació transmessa de l’emissor al receptor.

-

Referent: és la realitat a què fa al·lusió el missatge transmès per l’emissor.

-

Canal: és el medi pel qual viatja el missatge (escrit, oral, …).

-

Context: és el lloc on es realitza l’acte comunicatiu.

-

Codi: és el conjunt de senyals i de signes que formen el missatge. 01.10.08

Funcions del llenguatge

-

Emotiva o expressiva: manifest dels sentiments per part de l’emissor. Exemple: Uf! Que fantàstica és la vida!.

-

Referencial o denotativa: l’emissor informa objectivament sobre algun aspecte de l’entorn comunicatiu. Exemple: Són les vuit i en punt.

-

Conativa o apel·lativa: busca influir o actuar en el comportament del receptor. Exemple: No facis això!.

-

Fática o de contacte: manifesta la intenció de mantener la comunicació amb el receptor, de manera que el missatge se centra en l’establiment d’un contacte social per mitjà d’un canal. Exemple: Bon dia!.

-

Metalingüística: se centra en el codi que s’està utilitzant. Exemple: El verb dir és transitiu.

-

Poètica o estètica: enfoca l’atenció sobre la forma del missatge, vol crear un efecte creatiu. Exemple: A la tardor se’n van les flors, per que és a la primavera quan surt la primera!. 06.10.08

Característiques del procès de comunicació La bona comunicació és fonamental en l’existència d’un entorn estimulant i acollidor que enriqueixi i proporcioni instruments per exterioritzar millor els sentiments. 1.1.4. Altres factors que influeixen en la comunicació L’ ENTORN: -

S’entén tant l’entorn afectiu (les persones que conviuen amb l’infant) com l’espai físic (context cultural).

-

Ha de ser un entorn estimulant i acollidor.

-

Ha d’enriquir i proporcionar instruments per exterioritzar els sentiments.

1.2.L’expressió en l’infant -

L’infant és un èsser social, necessita relacionar-se amb l’entorn. Per tant ha de seguir un procès llarg d’adaptació, el qual necessita comunicar-se.

-

L’origen i l’objectiu de la comunicació és la necessitat de viure en societat, introduir les formes de conviure i la cultura.

-

Ha d’assolir els coneixements i el mestratge necessaris per un bon intercanvi.

-

Inicialment, s’expressa de forma no verbal (plor, gest, ...) a mesura que augmenta l’experiència i el creixement utilitza nous mitjans per expressar-se:  Funció simbòlica, li permet representar la realitat.  El llenguatge, és fruit de la capacitat de simbolitzar la realitat.

-

L’infant fins els sis anys d’edat no parlarà com un adult, a mesura que creix va integrant tres aspectes: 1. CONTINGUTS (lèxic, vocabulari) 2. ÚS (manera de parlar) 3. FORMA (coherència, funcionalitat)

(fotocopia que nos dio la bety 6/10)

Variables que intervenen en el procès d´adquisició del llenguatge: •

L´adquisició del llenguatge implica un adequat funcionament dels mecanismos a nivell neurofisiològic, psíquic i sociocultural interrelacionats:

1. Maduració neurofisiològica: es necessita una maduració del sistema nerviós central del Cervell de l´aparell fonatori, i contraccions musculars implicades en la producción de sons. 2. Maduració psíquica: és necessaria l´aparició de la funció simbòlica (estructura cognitiva). Cal tenir en compte, la relació afectiva en l´adquisició del llenguatge. 3. Context sociocultural: es fonamental l´estimulació verbal que rep l´infant en el seu ambient natural. Les tres coses tenen que estar interrelacionades.

1.3.La funció de la persona adulta •

Pacient

•

Enriquir i estimular l´entorn de l´infant.

•

Afavorir la sensibilitat, creativitat i l´autonomia. ↘ Comunicació entre l´infant i adult sigui rica i forta L´adult provoca en l´infant una actitud d ´escolta i atenció. Tant l´adult com l´infant intercambien papers d´emissorreceptor.

NO OBLIDEU QUE SOU PROFESSIONALS…………. Per tant: •

Heu de posar en pràctica de manera consciente, intencionals, entusiasta i motivadora una planificación que permeti aconseguir amb éxito els objectius plantejats.

•

Heu de conèixer i identificar el nivell maduratiu i Intel.lectual de l ´infant i adecuar al ritme evolutiu i particular i integrar-lo al ritme global del grup.

•

L´atenció i comunicació individualitzada es fonamental, per tant, heu de trobar, provocar moments i circumstàncies que afavoreixin l´acte comunicatiu.

- Les rutines diàries com canviar bulquers, vestir-los….. són una bona ocassió de comunicació.

Tingues en compte: -

Parlar-hi normal sense posar-hi un altre veu, que encara que ens pensum que no enten, si que ho fan.

-

El ritme de veu que sigui pausat, normal. L´aniran habituant al llenguatge verbal i així aniran estructuran el pensament. Ex: em posso el jersey perque tinc fred.

-

Durant els primers anys de vida, la comunicació es realitza per mitjà de diferents formes d´expressió, és per aixó que el professional ha de dominar les diferents tècniques expressives: vocals, musicals, plàstiques, motrius, etc….

-

Sense entrar en discusions filosòfiques.

1.4.Diversos tipus de comunicació: El llenguatge es la manera de expressar-se de diferents tipus: