Exercicis Unitat 1

EXERCICIS UNITAT 1 1. Explica per què en les oracions següents les paraules subratllades canvien de desinència: Amica amicum vocat. (L’amiga crida l’amic.) Amicus amicam vocat. (L’amic crida l’amiga.)

2. En llatí, cada funció gramatical ve determinada per un cas. Analitza els sintagmes de les oracions següents i digues quin seria el cas que utilitzaríem en llatí. Fixa’t en l’exemple: Els romans tenien molts déus. S CD nom. ac. a) El Senat decidia les qüestions polítiques. b) L’exèrcit romà va conquerir un gran imperi. c) Cèsar fou un general il·lustre. d) El general ha donat l’ordre als soldats. e) El símbol de Roma és la lloba capitolina.

3. Fixa’t en el genitiu singular de cada un dels mots següents i classifica’ls per declinacions: puer, pueri cantus, cantus natio, nationis bellum, belli militia, militiae sella, sellae dux, ducis 1a: 2a:

res, rei timor, timoris spes, spei homo, hominis senex, senis iter, itineris pinus, pini

pax, pacis causa, causae acies, aciei hostis, hostis argentum, argenti cohors, cohortis civitas, civitatis

3a: 4a: 5a: 4. Digues quina és l’arrel de cada un dels mots següents: cura, curae serva, servae dies, diei saxum, saxi consul, consulis manus, manus dominus, domini nomen, nominis genu, genus 5. Declina els mots següents només en els casos indicats: regina, -ae: nom. plural gen. singular abl. singular abl. plural. stella, -ae: ac. singular dat. plural dat. singular abl. singular. luna, -ae: gen. singular dat. singular nom. plural abl. plural. agricola, -ae: voc. singular nom. plural ac. singular gen. plural. 6. Declina en singular i en plural els mots següents: amica, -ae

terra, -ae

filia, -ae

opera, -ae

nauta, -ae

matrona, -ae.

7. Indica en quin cas o en quins casos poden estar els mots següents: Lunas: Tenebrarum: Senecta: Servis: Vilicae: Pugnarum: Inertiam: Dominas: Militiae:

8. Copia les frases següents i omple els buits amb el subjecte i el complement directe. a) Els mariners veuen l’illa. … … vident. b) Les deesses envien tempestes. … … mittunt. c) Els mariners perden les naus. … … perdunt. d) La boira no deixa veure la terra. … … non monstrat. e) El mariner no tem les tenebres. … … non timet.

9. Escriu els complements llatins que manquen a cada oració. Serveix-te de les normes que regeixen l’ordre dels mots en una frase. a) El treball del camperol millora la terra. … … … fecundat. b) Les noies valoren el treball dels camperols. … … … laudant. c) La filla del camperol treballa sempre. … … semper laborat. d) El camperol cultiva la terra dels boscos. … … … arat. e) El camperol observa la lluna i els estels. … … et … spectat.

10. Analitza morfosintàcticament les frases següents i tradueix-les (et donem la traducció dels verbs): a) Paula, Claudiae amica, bonam amicitiam laudat. (lloa)

b) Minerva, sapientiae dea, bona est. (és)

c) Aurelia, vilicae filia, semper laborat. (treballa)

d) Paula et Claudia, bonae amicae, in schola sunt. (són)

11. Analitza morfosintàcticament les frases següents i tradueix-les (et donem la traducció dels verbs): a) Regina servarum operam laudat. (lloa)

b) Vilicae filia quotidie laborat. (treballa)

c) Puellae dearum aras cum rosis ornant. (adornen)

d) Diana silvarum dea est. (és)

e) Discipulae in schola sunt. (són) f) Magistra in cathedra sedet. (seu) et discipulas vocat. (crida)

12. Copia aquestes frases i completa-les amb la paraula corresponent: historiam, fortunam, Romae, laetitia, deis. a) Poetae Romae … narrant.

b) Augustus … poetas protegit. c) Vergilius Aeneae … cantat. d) Poeta … operam dedicat. e) Poetae cum … laborant. 13. Construeix oracions amb les paraules de més avall. Com que encara no has estudiat els verbs, t’indiquem entre parèntesis la forma singular del present (acabada en -t) i la plural (acabada en -nt). a) Puella / amica / epistula / scribo (scribit / scribunt). b) Dea / nauta / stella / monstro (monstrat / monstrant). c) Iulia / epistula / amica / accipio (accipit / accipiunt). d) Magistra / fabula / discipula / lego (legit / legunt). e) Filia / nauta / luna / specto (spectat / spectant). 14. Busca mots catalans que provinguin d’aquestes paraules llatines de la primera declinació. Fixa’t en l’exemple: via (camí): viaducte, viària. littera (lletra): stella (estrella): nauta (mariner): vita (vida): aqua (aigua): epistula (carta):