Estivill - A Comer

Eduard Estivill

¡ A comer ! ¡ A comer ! Amanda Sánchez Rodríguez Noelia Fernández López Anna Alcalá Valverde Marta González Moyano

1

BIOGRAFIA Eduard Estivill va néixer a Barcelona. Va realitzar estudis de medicina en la Universitat de Barcelona durant el cicle escolar, 1967-68, 1972-73. Des de 1973 fins 1976 es va especialitzar en Pediatria en l’Escola professional de la Clínica Infantil de la Ciutat

Sanitària de la Seguretat Social, Vall

d’Hebrón de Barcelona. Al 1979 es va especialitzar en Neurofisiologia clínica i des de 1979-1985 va ser metge adjunt del Servei Neuro-Pediatric, secció de Epileptologia y Neurofisiologia Clínica, de l’hospital San Joan de Deu de Barcelona. També va treballar a l’hospital de la Santa Creu y San Pablo de Barcelona com a metge consultor del Laboratori del son i Cronobiologia de la Unitat de Toxicomanies, del Servei de Neuropsicofarmacologia. A l’actualitat es Director de la Clínica del Son Dr.Estivill de USP Institut Universitari Dexeus de Barcelona. Gaudeix de prestigi mundial i en la qual es realitzen programes d’investigació i “ensayos” clínics de nous medicaments, a més d’atendre a dos mil consultes a l’any de persones afectades per alteracions del son i exercir una gran labor de difusió en els mitjans de comunicació sobre la patologia del son. A més l’Institut conte amb un servei d’informació on s’assessora sobre la necessitat o no d’assistir a la consulta per una alteració específica.

2

IDEES PRINCIPALS La idea principal és la creació d’un mètode per ensenyar a menjar als nens. Una altra idea és que els hàbits alimentaris s’han de començar a construir des de la primera infància i el paper que han d’assumir els pares, que són els principals models de conducta, és el de guia. És molt important reforçar positivament l’infant i motivar-lo perquè aprengui que es pot gaudir de l’hora de menjar. Comentar també que el menjador escolar és un bon lloc per a fomentar la sociabilitat del nen i per a preparar-lo per a un entorn més gran que la família. Per finalitzar cal dir que l’objectiu no és només que el nen mengi sinó que aprengui a menjar bé i de tot.

3

ARGUMENTS QUE DEFENSA Estivill diu que els nens per aprendre a menjar bé no han de menjar amb joguines, perquè això no ajuda a l’aprenentatge del nen, sinó que el distreu i no treballa bé l’hàbit de menjar. Ha d’aprendre a menjar però també ha d’aprendre a menjar de tot per això, de mica en mica, l’hi hem d’anar incorporant aliments, perquè el nen els pugui anar adaptant a ells. El nen ha de tenir una sèrie de rutines i alhora de dur-les a termes l’hi hem de reforçar positivament per tal de que el nen es senti valorat, i desprès de fer la rutina. Aquest reforçament també ho hem de fer per a que és senti bé i aprengui a que el proper dia ho podrà fer igual o millor. Per exemple, un nen triga molt en dinar, la persona adulta l’hi pot dir “va que tu també t’ho passaràs mol bé al pati quan sortís”, desprès d’acabar aquest trosset de carn que et queda només i un cop termini el plat, l’hi direm, molt bé veus com saps fer-ho, segur que la propera vegada ho fas igual o millor. Llavors el nen es sent bé amb ell mateix i amb el que ha fet i ho repetirà. El reforçament positiu no vol dir comprar un objecte de valor per a que el nen ho faci, sinó que segons Estivill, això no fa que el nen es senti millor sinó que al contrari, ell defensa s’ha de reforçar verbalment davant d’un hàbit ben realitzada. Segons Estivill el nen aprèn per rutines, tots els nens necessiten una rutina per saber que fer, per no estar desorientats, és a dir han de seguir el mateix mètode en qualsevol feina i/o activitat. Per exemple alhora de dinar, han de fer servir els mateixos estris, ha de ser la mateixa persona la que l’hi doni el menjar i si no potser la mateixa persona, aquella persona ha de fer servir el mateix mètode, per a evitar que el nen es sentí confús. Ha d’haver una comunicació entre escola i pares. Ja que en l’educació d’un nen no és pas un problema únic de l’escola o dels pares, i per a evitar mals hàbits i comportaments, i saber el perquè del comportament del nen s’ha de mantenir una bona

4

comunicació. Ja que hi ha llocs on no hi ha aquesta comunicació i ningú sap el perquè el nen actua d’una manera o d’un altre o perquè no te un hàbit o te un altre. El mètode ideat per Estivill, consisteix en fer una preparació prèvia, on col·loquem els objectes vinculats als àpats en el lloc escollit pels menjars, el qual té que ser el mateix sempre i només una sola persona serà l’encarregat de guiar el nen alhora de menjar. Aquest mètode consisteix en tres intents per a donar el menjar els nens. El primer intent consisteix en que el nen mengi en tres minuts, però si rebutja el menjar, es pararà el menjar i es recollirà tot. I a continuació durant tres minuts es centrarem en fer una altre activitat. En el segon intent, la cosa canvia i el temps estimat per a menjar serà de quatre minuts, però si el nen torna a rebutjar el menjar, es recollirà tot i es realitzarà una pausa, però aquest cop la pausa constarà de 4 minuts. I per últim, el tercer intent que durarà 5 minuts, però si en aquest últim intent el nen continua sense menjar el procés es pararà i es recollirà tot fins l’hora del següent àpat, on es seguirà el mateix procés per a cada àpat. Però si el nen en qualsevol dels intentes comença a menjar, encara que es passi del temps establert, continuarem donant-li el menjar.

5