Eduard Estivill - A Comer!

BIOGRAFIA Titulació Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la facultat de la Universitat de Barcelona

Especialitat Neurofisiología Clínica. Pediatría.

Nascut a Barcelona És director de la Unitat d'Alteracions del Son de l'Institut Dexeus de Barcelona, que té prestigi mundial i en la qual es realitzen programes d'investigació i assajos clínics de nous medicaments, a part d'atendre més de dos mil consultes a l'any de persones afectades per les alteracions del son més diverses i d'exercir una gran labor de difusió en els mitjans de comunicació sobre la patologia del son. Fins i tot l'Institut té un servei de informació que assessora sobre la necessitat o no d'assistir a la consulta per una alteració específica. Resum de Formació i Activitat Professional •

Estudis de Medicina en la Universitat de Barcelona durant el cicle escolar, 1967-68, 1972-73.

•

Des de 1973 fins a 1976: Especialitat de Pediatria en l'Escola professional de la Clínica Infantil de la Ciutat Sanitària de la Seguretat Social, Vall d'Hebron, Barcelona.

•

Des de 1976 fins a 1979: Especialitat de Neurofisiologia Clínica com a metge resident de la Ciutat Sanitària de la Seguretat Social, Vall d'Hebron, Barcelona.

•

Des de 1-3-79 al 31-12-85, Metge Adjunt del Servei de Neuro-pediatria, Secció de Epileptologia i Neurofisiologia Clínica, de l'Hospital San Juan de Déu, Barcelona.

•

Des de 1-3-87 fins a 1-3-89, Metge Consultor del Laboratori de Somni i Cronobiologia de la Unitat de Toxicomanies, del Servei de Neuropsicofarmacología, de l'Hospital de la Santa Cruz i San Pablo, Barcelona.

•

Des de març 1989 fins a l'actualitat: Director de la Clínica del Son Dr. Estivill de USP Institut Universitari Dexeus de Barcelona.

•

Professor honorari de la Universitat Nacional de Santa Fé de Bogota des de Juny 1993.

•

Des d'Octubre de 1999 fins a l'actualitat: Director de la Unitat d'Alteracions del Somni de l'Hospital General de Catalunya , Sant Cugat del Vallès.

•

Stage en el "CENTRI DE RECHERCHES DE BIOLOGIE DU DEVELOPEMENT FETAL ET NEONATAL" de l'Hospital de Port-Royal, de PARIS, França, en el servei de Neurofisiología clínica, dirigit per Mme. Dr. C Dreyfus-Brisac et Nicole Monod. Julio i agost, 1976, torns tarda i nit.

•

Stage en el "LABORATOIRE D´EXPLORATIONS FUNCTIONNELL DU SYSTEME NERVEUX" de l'Hospital de Sant Vincent de Paul, de PARIS, França, en el Servei de Neurofisiología Clínica, dirigit per Mme D. A. Leriche-Koechlin, Julio i Agost 1976, torn matins.

•

Stage en el "SLEEP DISORDERS CENTER" de l'Henry Ford Hospital de DETROIT, USA, dirigit per T. Roth, a l'agost de 1988 i Agost de 1989.

Membre de les Següents Societats

• • • • • • • • • •

American Sleep Disorders Association. European Sleep Research Society. Societe Francaise d´ EEG et Neurophysiologíe Clínique. Sociedad Latino-Americana de Sueño. Sociedad Española de EEG y Neurofisiología Clínica. Asociación Ibérica de Patología del Sueño. Sociedad Española de Neuropediatría. Liga Española contra la Epilepsia. Societat Catalana d´ EEG i Neurofisiología Clínica. Societat Catalana de Pediatría

Tots els llibres i obres de l’Eduard Estivill

• • • • • • • • • • •

Solos en casa (2008). Cuentos para crecer (2006). Recetas para dormir bien. Ideas prácticas para que nada le quite el sueño (2006). Lila tiene un hermanito (2006). Nuevos cuentos para antes de ir a dormir. Historias para aprender y soñar (2005). Lila aprende a comer (2005). Lila ve la tele (2005). Lila (2005). Lila va al cole (2005). ¡A comer!. Método Estivill para enseñar a comer a los niños (2004). Cuentos para antes de ir a dormir (2004).

• • • • •

El libro del buen dormir (2004). Duérmete niño. Cómo solucionar el problema del insomnio infantil (2003). Necesito dormir (2003). Método Estivill. Guía ràpida para enseñar a dormir a los niños (2002). Vamos a la cama. Método Estivill para niños entre 5 y 13 años (2002).

INTRODUCCIÓ •

La gana és un acte involuntari, una necessitat biològica, però aprendre a menjar bé s’ha d’aprendre com a hàbit.

•

Amb el mètode que es presenta al llibre es pretén ensenyar a menjar als nens i no a que mengin més.

Cap.1 “Aquest nen no menja” •

S’ha d’educar a l’hora de menjar i no enganyar (per exemple camuflant sabors, textures...), ja que això pot ser contraproduent, perquè desprès al menjar-ho en un altre lloc i d’una altre manera el nen tornarà a trobar inconvenients.

•

És durant la infantesa quan es construeixen els hàbits alimentaris.

•

És possible ensenyar a menjar bé, però sense obsessionar-me amb el tema i seguint un mètode concret, sense anar provant tots els consells d’altres pares o persones.

•

Els pares són els guies a l’hora d’ensenyar l’hàbit del bon menjar, sense deixar-se ensarronar pel nen o per altres persones, ja que si el nen té gana acabarà cedint i menjant.

Cap. 2 Escola de pares •

Els primers estímuls que reben els nens són els dels pares aportant els seus models de conducta, per a que el nen desprès desenvolupi la seva. Aquesta conducta no serà ni bona ni dolenta, sinó adequada o inadequada segons les circumstàncies.

•

Els pares sempre han d’aportar nous estímuls per reforçar o modificar el comportament del nen, ja que la conducta d’aquest sempre és modificable.

•

Una conducta adequada sempre s’ha de reforçar, mentre que una conducta inadequada, per modificar-la, es pot no fer-li cas perquè aquesta desapareixhi o donar-li un incentiu per canviar-la.

•

Quan un nen ha après una conducta i la sap utilitzar hi ha que continuar animant-lo i encoratjant-lo perquè vagi augmentant la seva confiança i seguretat; no perquè sigui més independent se l’ha de deixar de donar i mostrar afecte.

Cap. 3 Ens toca motivar •

•

•

És molt important la motivació per ensenyar l’hàbit de menjar bé als nens. Les paraules d’ànim, les felicitacions o els elogis sempre ens donaran més bons resultats que posar males cares, reganyar-lo o escridassar-li (reforç positiu). És bo utilitzar premis com incentiu ja que les recompenses poden ser un al·licient sempre i quan no s’abusi d’ells. Hi ha dos classes de premis els afectius que són els més recomanables d’utilitzar, ja que ajuden a fomentar el vincle entre els pares i fill i no fomenten el consumisme, que pot ser des de una abraçada, carícia, llegir un conte o cantar-li una cançó. I també estan els materials que han de ser objectes escollits pels pares, i sempre els ha de premiar ells, no el nen. El càstig no s’ha d’entendre com alguna cosa dolenta que li pesarà al nen, sinó com la prohibició d’una activitat que sapiguem que li agradi. Mai s’ha de recorre al càstig físic i sempre s’ha de tenir molta paciència.

Cap. 4 Si, a menja s’aprèn •

• •

Un hàbit es una conducta que s’aprèn a força de repetir-la. Hi ha dos factors a tenir en compte a l’hora de construir l’hàbit per menjar. El primer, diu que són fonamentals associar objectes a l’hora de menjar (Cadira, pitet, got, plat i coberts) i el segon factor igual d’important es que els pares a l’hora de donar-li el menjar als fills tinguin una actitud serena, tranqui-la i segurs de si mateixos. És molt important establir un horaris pels diferents àpats del dia, ja que això ajudarà al nen a fixar un hàbit correcte. Sis regles que has de recordar els pares: 1. Cap nen es mort de gana si te menjar al seu abast. 2. Els nens poden menjar de tot (exceptuant patologies i/o intoleràncies). 3. Les preferències del nen no volen dir exclusivitat. 4. Els nens no han de tenir els mateixos gustos que els seus pares. 5. Establer una rutina i un ritual, es el primer pas per aconseguir-lo.

6. Hem de començar amb quantitats i objectius petits per guanyar. •

Sis coses que mai s’han de fer: 1. Tenir una idea preconcebuda de la quantitat de menjar que s’ha menjar. 2. Si no ha menjat, no se li ha de donar menjar en altres moments o quan el nen li apeteixi. 3. Deixar que mengi el que vulgui entre hores. 4. Anar canviant d’aliments per trobar el que més li agrada al nen. 5. Encobrir els aliments amb altres sabors. 6. Obsessionar-te amb el tema, ja que el nen capta el que l’adult el transmet encara que no sigui verbalment.

Cap.5 Mans a la obra: •

Abans d’aplicar el mètode:

•

Fixar un lloc, sempre el mateix, amb un ambient agradable on pugui concentrar-se en el menjar. Millor una sola persona que condueixi al nen. Estimulació positiva tant abans de començar com, durant i desprès del menjar. Aquest mètode s’utilitzarà al esmorzar, dinar, berenar i sopar.

El mètode:

• •

• • •





Es posen els objectes associats al lloc on menjarà el nen (cadira, pitet, got, plat i coberts). Es fa el primer intent durant 3 minuts, si no vol menjar es retiren es tots els estris de la taula, i durant 3 minuts fem una altre coses, com si no hagués passat res. Al segon intent el temps dedicat serà de 4 minuts i es comença tot de nou (tots els estris damunt la taula). Si desprès d’aquest temps el nen segueix sense voler menjar, en torna a recollir tot i es fa una altra cosa, com si res. El tercer i últim intent durarà 5 minuts. Si continua sense voler menjar, es torna a recollir tot, però al ser l’últim intent fins el proper menjar no es tornarà a intentar. Si en qualsevol d’aquests intents el nen comença a menjar, continuarem donant-li en menjar encara que sobrepassi el temps previst. Es tracta de que mengi, no de que mengi ràpid. No tenim que alterar-nos si al principi menja poc o perd pes. Esta comprovat que aquest mètode serveix, i a mes a mes, tenen bastants reserves.

Cap.6 Estratègies per menjar bé: •

Aquest mètode té com objectiu a més de que el nen mengi, ho ha de fer bé i menjar de tot; una dieta sana i equilibrada és bàsica per a la salut tant de petits com adults.

•

Malgrat que el nen tingui uns aliments que li siguin predilectes, hem d’animar-lo perquè degusti nous sabors i els sàpiga apreciar.

•

Per introduir un aliment nou, jugarem a posar-li en un mateix plat una ració gran del seu menjar predilecte i una de petita del nou sabor; un cop l’hagi conegut augmentarem la quantitat del segon.

•

Una actitud positiva per part dels pares sempre ajudarà a solucionar situacions difícils.

Cap. 7 Com resoldre alguns problemes:

•

L’aprenentatge del hàbit de menjar necessita un temps, paciència, ignorar les negatives i sobretot aplicar sempre el mètode, amb constància.

•

Quan el nen presenta intolerància cap a un aliment en concret primerament se’l ha de portar al pediatre i si el pediatra ens diu d’eliminar el aliment ho fen. Això no implica un canvi amb el mètode.

•

Els nens tenen una gran facilitat per provocar-se els vòmits, per això no donar-li mes importància de la que te per a que el nen no ho torni a fer un altre cop.

•

Cal recordar que quan el nen estigui malalt no tindrà ganes de menjar, mes de veure. Així que al veure que no vol menjar no començar a alarmar-se.

•

Quan el nen només menja amb el televisor encès o amb una joguina al seu volant recordar que no li estem ensenyant-li el hàbit de menjar sinó que només el distraiem per a que es fiqui un aliment en la boca.

•

Les golosines i els aliments de bolleria son especial, només s’han de consumir en ocasions molt especial.

•

Es important que els pares dominin la situació i mostrar-se insegurs i que es vaguin tornant a l’hora de donar el menjar.

•

Mai s’ha de compensar al nen permetent-li modificar els seus hàbits, encara que hi hagi un nou membre en la família o una separació dels pares.

Cap. 8 Biberons i papil·les

•

El mètode en el cas de un lactant, s’ha de parlar amb el pediatre i pactar l’horari i la dosis necessària. No dolar-li de menjar fora de hores, s’ha de donar-li el pactat amb el pediatre

•

El lloc escollit per amamantar al nen a de ser sempre el mateix, ha de transmitir pau.

•

No s’ha de obligar al lactant a ingerí mes llet de la que el vulgui.

•

A l’hora de introduir les papil·les es el mateix que s’utilitzarà a nens de major edat.

•

Es molt important començar des de la primera infància els hàbits de l’alimentació perquè es mas fàcil, i no fer-ho mes endavant quan costa més.

Cap. 9 A menjar a l’escola: •

Els menús a l’escola estan preparats per especialistes, tenint en compte els criteris perquè els infants consumin una dieta sana, equilibrada i variada que incideixi de forma positiva en el seu desenvolupament.

•

El menjador de l’escola és idoni per fomentar la sociabilitat del nen/a i preparar-lo per un entorn més ampli que no es redueix únicament al familiar.

•

Els educadors i els monitors de menjador han de posar més atenció alhora de detectar els infants que tenen més dificultats a l’hora de menjar.

•

És fonamental una bona comunicació entre escola i pares.

•

Un dels problemes fonamentals que trobem en els menjadors és el fet de que hi han infants que són molt lents , davant d’aquesta situació tenim que: - Estimular-lo amb frases clau perquè vagi més ràpid. - No deixar-lo sol en el menjador mentre els seus companys juguen. - No comparar-lo amb els altres infants.

IDEES PRINCIPALS  La idea principal és la d’ensenyar a menjar bé als nens.  Els hàbits alimentaris s’han de començar a construir des de la primera infància i el paper que han d’assumir els pares, que són els principals models de conducta, és el de guia.

 És molt important reforçar positivament l’Infant i motivar-lo perquè aprengui que es pot gaudir de l’hora de menjar.  Per finalitzar cal dir que l’objectiu no és només que el nen mengi sinó que aprengui a menjar bé i de tot.  Ha d’haver una comunicació entre escola i pares. Ja que en l’educació d’un nen no és pas un problema únic de l’escola o dels pares, i per a evitar mals hàbits i comportaments, i saber el perquè del comportament del nen s’ha de mantenir una bona comunicació. Ja que hi ha llocs on no hi ha aquesta comunicació i ningú sap el perquè el nen actua d’una manera o d’un altre o perquè no te un hàbit o te un altre.

REFLEXIÓ SOBRE EL DEBAT Va ser un debat molt interessant, ja que així coneixem dos punts de vista diferents i els treballem a través d’un debat en el que vam tenir que defensar el nostre llibre encara que estiguéssim d’acord o no amb el que deia el llibre, i demostrar que el nostre mètode era el més adequat.