Elpunt Maig2007

6 | Maig del 2007

PUBLICITAT

EL PUNT

MÉS BENESTAR PER A SILLA Empar Hostalet. Candidata 4

JO SÓC ROMANESA Micaela Georgeta, candidata impossible Pitarch m’havia proposat formar part de la llista electoral del Bloc i jo havia acceptat complaguda, però finalment no aniré a la llista per problemes d’inscripció en el cens. I havia decidit d’anar perquè crec que el que hem de fer els immigrants és participar plenament en la vida social i política del país on, per les circumstàncies que siga, anem a viure i a treballar. Jo sóc de Pitesti, prop de Bucarest, i me n’he vingut a Silla, on he trobat feina en una bona empresa i m’hi guanye la vida treballant molt, cosa de la qual estic molt contenta. Els temps que vivim són complicats, ara per als romanesos i altres ciutadans de l’Est, els africans, sud-americans i alguns països asiàtics. Però no ens oblidem que també en altres moments els valencians heu hagut d’emigrar, cap a Amèrica, França i Alemanya. Quan hi ha situacions difícils en un país, la gent ha d’emigrar per a poder viure. La qüestió és com es fa l’emigració. Comprenc que hi ha qui pensa que tots els immigrants són problemàtics, perquè som elements estranys a la societat (no parlem valencià, no acabem d’entendre com sou els valencians). Però estem ací, treballant, i el que cal és integrar-nos i per això és necessari que establim bons contactes personals i contractes, perquè tots els immigrants hauríem d’estar donats d’alta en la seguretat social i cotitzar i ningun empresari hauria de tindre gent il·legal. Buna ziua, que vol dir bon dia; buna seara, que vol dir bona vesprada; noapte buna, bona nit.

Micaela Georgeta 831809/841764T

Crearem un Menjador Escolar per al col·legi del Parc Sant Roc, ara que ja hi ha prou demanda per a posar-lo en marxa (quaranta-sis hi assisteixen a altres menjadors desplaçats en minibús i cinc estan en llista d’espera).

El benestar social és un concepte que afecta tots els ciutadans i no només el col·lectiu de població necessitada o marginada. Ben entés, el benestar social té a vore amb l’urbanisme (per exemple, l’eliminació de les barreres arquitectòniques), la participació ciutadana (el benestar social és cosa de tots) i en general amb tots aquells aspectes de la política municipal que tenen una influència notable en la satisfacció dels ciutadans i ciutadanes. Per estes raons el Bloc crearà el Consell del Benestar Social, on participaran tècnics de l’ajuntament, polítics i representants d’associacions, amb la finalitat de decidir al voltant de les ajudes humanitàries i de caire social en les quals participe l’Ajuntament. Este Consell, a més, hauria de tindre capacitat per a d’adoptar mesures importants i urgents, evitant al màxim la burocràcia.

cià), els costums i les lleis que també l’obliguen.

Un dels objectius primordials serà treballar per la convivència social prevenint els conflictes. Per a complir amb aquesta tasca crearem el Mediador Intercultural, que tindrà com a finalitat gestionar la diversitat cultural i que servirà d’enllaç, com a part neutral, entre les persones immigrants i la societat acollidora. És precís que l’immigrant conega la societat que l’acull, l’idioma que parlem (valen-

L’Escola Matinera és el servei que acull els menuts des de les 07:30 del matí a l’escola, abans que arriben la resta de xiquets i de mestres. Ara funciona als col·legis Reis Catòlics i el Patí. Però el que volem és que totes les escoles en disposen. Tanmateix promourem el servei Berenar a l’escola, on els xiquets podran estar atesos per monitors fins les 19:00 h.

El Microbús Social tindrà a més de la funció actual, que és desplaçar gent a l’ambulatori, una nova funció, que serà desplaçar gent al tanatori perquè tots els veïns puguen acomiadar-se dels que han faltat.

Empar Hostalet

Continuarem amb els serveis “Ajuda domiciliària” i amb el programa “Major a casa”, que comprendrà un seguit de servicis: menjar en el domicili, bugaderia domiciliària (neteja de roba del llit i bany), neteja de la llar un dia per setmana. Posarem en marxa un Pla de Foment de la Corresponsabilitat, perquè la clau de la igualtat entre home i dona és compartir totes les tasques diàries d’una casa. Finalment, donarem ajudes per a guarderies, per a les famílies que tinguen xiquets en edats de zero a tres anys, com a mesura de foment de la conciliació laboral i familiar, sobretot de la dona.

AÇÒ NO HI HA QUI HO AGUANTE Joaquim Pérez Sanlorenzo. Candidat 6è Com la situació ja no hi ha qui l’aguante, des del Bloc voldríem dir tres coses: la primera, que el camp necessita recolzament tècnic, modernització d’estructures, investigació; la segona, que necessitem que se’ns asseguren uns preus mínims de referència, i que s’acabe la incertesa actual, que no sabem si cobrarem ni quant pels nostres productes; la tercera, que si no es fa res, el camp acabarà abandonat, com ja està passant, i tots ho lamentarem quan serà massa tard.

La baixa rendibilitat del camp i els abusos per part de les empreses comercials ens han posat als productors en una situació de desastre total, ja que ens han obligat a protagonitzar moltes protestes davant de Madrid i de la Generalitat, encara que no ens han fet ni cas. Ací van tres preguntes. Què volem els llauradors?: uns preus dignes en el camp i que s’acaben els abusos de les grans superfícies. Però, qui ha de posar remei a la situació actual?: els governs autonòmic, espanyol i europeu! La tercera pregunta és de caixó: i per què no fan res? I la resposta és: perquè els polítics no són llauradors! Si en lloc de guanyar-se uns bons sous hagueren de viure de la venda de la taronja, ja veuríem!

Com mentre quede un llaurador en peu el Bloc estarà al seu costat, crec que, malgrat tot, encara ens queda l’esperança. Per això jo tinc posada la confiança en el Bloc. Joaquim Pérez

PUBLICITAT

EL PUNT

Maig del 2007

|7

NO A QUALSEVOL URBANISME Josep Lluís Melero. Candidat 2 El Bloc té molt a vore en l’actual disseny de Silla, perquè sempre hem estat al peu del canó. Per exemple, l’any 1995, la UPV, que ara és el Bloc, va fer una exitosa campanya: “No volem la Pista per les Eres”. Gràcies a allò, la pista es desvià per la part de l’oest del terme, quan el govern central i la Generalitat volien ferla per les eres. Us imagineu la pista passant entre el poble i l’Albufera? Això és el que volien fer, i nosaltres ho evitàrem. I aquest és un exemple de la manera com entenem que s’ha d’actuar, perquè pensem que l’urbanisme és una de les activitats bàsiques de la política, entesa com la capacitat de la ciutadania per a organitzar l’espai on desenvolupa la seua vida quotidiana, i per això cal posicionar-se amb decisió i valentia sempre en defensa del bé comú. Però com s’ha de dissenyar el poble del futur? El disseny del poble de cara al futur no es pot deixar en mans dels interessos dels promotors i constructors, sinó que la ciutadania, amb la seua participació activa, ha de ser protagonista d’eixe disseny. Això ho tenim tan clar, que amb els vots del Bloc no s’aprovarà cap nou Pla General d’Ordenació Urbana si no hi ha consens popular. Per això volem restituir la idea del Bloc de crear un Consell d’Actuació Urbanística (CAU) on la participació ciutadana assegure que les visions i inquietuds de tots, i no només d’aquells que tinguen el poder econòmic i/o polític, influïsquen directament en el futur de Silla. Fomentarem les Agrupacions d’Interés Urbanístic i l’autoconstrucció on siga possible, exigint criteris de sostenibilitat ambiental i paisatgística.

Josep Lluís Melero

Propostes concretes d’actuació La peatonalització i l’enjardinament de la plaça del Poble, juntament amb el solar del bar Coa i els jardins immediats de la plaça de les monges i de l’interior del cinema King, així com la recuperació del

col·legi de les monges per a la seua integració en els edificis municipals. La reordenació dels espais centrals municipals, traslladant la caserna de la Policia Municipal a l’avinguda d’Alacant (Vamasa). L’execució de totes les fases del projecte d’evacuació de pluvials. L’actuació urbanística a l’entorn del futur Parc de les Eres i tot al llarg de l’avinguda d’Alacant, fomentant una urbanització de baixa densitat respectuosa amb el medi i que hauria de tancar per l’est l’expansió del poble. La recuperació del sòl que ara ocupa la terminal de contenidors de Renfe per tal de convertir-lo en sòl urbà. L’enjardinament dels espais públics disponibles en tot el nucli urbà i la reintegració del cinema King al servei de Silla i l’eliminació de barreres arquitectòniques. La creació d’aparcaments (tots els possibles) tot al llarg de la ciutat.

EL FAROLILLO ROJO Albert Forner. Suplent tercer

Teresa Antón. Candidata 5 Evidentment, els diners municipals són diners públics i per tant s’han de controlar democràticament i no segons el capritx dels polítics. És a dir, que no poden dependre dels interessos polítics d’un regidor ni de la pressió que puguen fer unes associacions més que altres. Per això, en les institucions el control de les despeses ha de ser disciplinat i eficaç, començant per fixar-se uns objectius i vigilant que es complisquen. Un bon objectiu és, sense cap dubte, treballar per la qualitat de vida del ciutadà, i això implica no sols que cada dia hi haurà més coses públiques a l’abast del ciutadà i de millor qualitat, sinó que a través de les associacions, a través de les quals els ciutadans s’organitzen, també hi haurà millors i més eficaces prestacions (o siga, millors falles, millors clubs esportius, millors instal·lacions a la Llar dels Jubilats, a la Casa d’Andalusia...). L’Ajuntament ha d’ajudar les institucions i associacions a dur endavant els seus projectes, però no ha de pagar tots els seus projectes, perquè ajudar no vol dir córrer amb totes les despeses, sinó col·laborar fins on es puga, que és molt diferent. La qüestió és com distribuir les partides pressupostàries destinades a associacions, i jo crec que una bona manera seria fent-ho públicament, solidàriament i participativament, a través d’un consell d’associacions (CAS). Coneixent-se mútuament unes i altres, contrastant públicament la gestió de cadascuna, etc., podrien prendre’s decisions justes.

llançant alguna idea (o parida)... Propose una “penya” perquè sona més informal i familiar; “tertúlia” és de poca gent i “associació” és massa formal. La proposta està llançada i invite a qui vullga participar a assistir a la primera reunió, el dissabte 26 de maig, vespra de les eleccions i jornada de reflexió, a les 4 de la vesprada, a la Lírica!

Fa 10 anys, un home molt entranyable per a mi, el tio Martínez (Vicent Martínez Mengual), acceptà d’anar a la llista del Bloc que encapçalava Pitarch, però a condició que el posaren l’últim, com el “farolillo rojo” dels darrers vagons dels combois. Les raons per les quals acceptà el tio Martínez són les mateixes que les meues: ho fem per tractar-se de Pitarch, perquè és un bon amic i perquè ens inspira confiança.

De tota manera, ja que he acceptat d’anar m’agradaria fer alguna proposta, o almenys suggerir-la: en primer lloc m’agradaria organitzar una penya de gent que un dissabte al mes ens reunírem a passar mitja vesprada prenent café, comentant-nos les coses,

DE QUI SÓN ELS DINERS MUNICIPALS?

Albert Forner

Una altra cosa que vull dir la dedique als propers polítics municipals i es refereix a la necessitat de millorar la dotació de la partida pressupostària destinada a la cultura en general i en concret al teatre i a l’Escola Municipal de Teatre. Però d’això, que ja he parlat amb Pitarch, continuaré insistint després de les eleccions.

Teresa Antón