Entrevista Elpunt

8

❙

ENTREVISTA

EL PUNT · Del 7 al 13 de setembre del 2008

Ana Noguera La cinquena candidata a liderar el PSPV-PSOE en el pròxim congrés, l’única dona, es presenta amb un discurs nítidament esquerrà i renovador i amb la voluntat d’acostar el partit «al carrer» i allunyar-lo «dels despatxos» E. ORTS ●

És l’última a arribar a aquesta carrera. Els seus companys li porten alguns mesos d’avantatge. És això un entrebanc per a les seues opcions? — «No hauria de ser un entrebanc però és cert que jo no podré arribar a totes les agrupacions ni fer tants quilòmetres.» — I per què ha tardat tant? — «Per a mi era molt important respectar els temps que ens havíem marcat. Calia esperar que passaren les eleccions generals per tal de no crear un espai de confrontació interna que poguera despistar l’electorat i calia també deixar passar el congrés federal. Les formes i els temps són molt importants.» — S’ha especulat que el retard de la seua irrupció està directament relacionat amb la indecisió de la plataforma Socialisme i Ciutadania, aglutinada al voltant de la secretària d’Organització federal, Leire Pajín? — «Molts ens mostràvem partidaris de la formació d’una plataforma que representara un canvi completament nou, que advocara per la fi dels tendurs i la compravenda de delegats. La plataforma hauria de ser plural i no representar cap família, però això ha anat desvirtuant-se clarament. A hores d’ara no sé a qui ni què representa la plataforma.» — Creu que per a guanyar aquest congrés cal comptar necessàriament amb el suport o almenys la simpatia de Pajín? — «Per a mi, l’opinió de Ferraz i de Moncloa sobre el socialisme valencià és molt important.

Ana Noguera a les Corts valencianes durant l’entrevista. / JOSÉ CUÉLLAR

PERFIL

És filla de valencians emigrants i va nàixer en 1964 a Krefeld, Alemanya. És llicenciada en Filosofia i Lletres, disciplina en què s’ha doctorat. En 1997 va entrar a formar part de l’executiva federal del PSOE. En 1999 va ser candidata a l’alcaldia de València i posteriorment portaveu municipal del seu grup. En 2003 perdé les primàries per a ocupar el mateix càrrec enfront de Rafael Rubio. Posteriorment, va formar part de l’executiva de Joan Ignasi Pla. Actualment, és diputada de les Corts i portaveu de Cultura del seu grup.

L’opinió de Pajín també ho és perquè, a més de secretària d’Organització, és valenciana i coneix molt bé el PSPV-PSOE. Cal tindre en compte Ferraz i Moncloa perquè estem dins d’un projecte federal. Som vasos comunicants.» — No representa això una ingerència? — «Jo no admet ni interferència ni ingerències. Algunes actuacions de Ferraz han sigut certament perjudicials. Recordem que en el passat la direcció federal va anul·lar un congrés, va imposar gestores i, des de la secretaria d’Organització, es va jugar a ser jutge i part. Això és intolerable. Dic que és important l’opinió de Ferraz sobre la recuperació del socialisme valencià però també ho és a l’hora de garantir la neutralitat del procés congressual, és a dir, que no hi haja pressions sobre militants ni sobre delegats. La millor manera d’evitar-ho seria que els militants pogueren elegir el seu secretari general directament, no mitjançant els delegats.» — Això vol dir que tem que l’elecció de delegats i el congrés acabe en un tripijoc? — «Fa molts anys que perdem eleccions i fem malament els congressos. Ens hem instal·lat en una visió molt endogàmica. Però si ens plantegem canviar una societat necessitem un instrument polític adequat, un partit més democràtic, on els militants es manifesten lliurement. Quan aquests últims han tingut l’oportunitat de pronunciar-se, com ara en les primàries, els resultats han sigut distints als que esperava la direcció: recordem el cas de Jo-

«LA MILLOR MANERA D’EVITAR PRESSIONS ALS DELEGATS SERIA QUE ELS MILITANTS POGUEREN ELEGIR EL SEU SECRETARI DIRECTAMENT. EL MILITANT ESTÀ AL CARRER»

10

❙

ENTREVISTA / ANA NOGUERA

tituir-lo, ser alternativa, perquè tinc un projecte diferent, un projecte d’esquerres. I això fins ara no ho hem transmés a la societat. El PP, per exemple, ha patrimonialitzat els elements d’identitat dels valencians i nosaltres no hem sabut fer-li front. No som una referència política sòlida ni nítida i estem esgotant la paciència i l’estima de molts ciutadans que voten per nosaltres. Cal eixir al carrer i no quedar-nos als despatxos fent les sumes aritmètiques dels congressos.» — Cal reconéixer que com a candidata a l’alcaldia de València en 1999 i portaveu socialista a l’Ajuntament va assolir una gran popularitat. Creu que això és un valor que haurien de tindre en compte els delegats a l’hora de votar? — «Pense que sí i això que alguns em retrauen que vaig perdre aquelles eleccions, encara que vam passar de 8 a 11 regidors. Vaig fer un treball molt intens al carrer. Potser sóc coneguda perquè m’he esforçat per ser-ho. Això és un avantatge que hi aporte, igual que el fet de ser diputada a les Corts, la qual cosa em permet enfrontar-me cara a cara amb Camps.»

Noguera a l’hemicicle de les Corts valencianes. / J. CUÉLLAR

PSPV o PSCV? — És partidària del canvi de denominació del partit per què advoca la ponència que es debatrà en aquest congrés? — «No sóc una fonamentalista. El projecte el podem tirar avant amb un nom o un altre. Dit això, he d’aclarir que jo no hauria

EL PUNT · Del 7 al 13 de setembre del 2008

plantejat aquesta qüestió en aquest congrés. El problema no és el nom: hem guanyat també dient-nos PSPV. Cal recordar que el nostre partit i el nostre nom són uns referents no només per a tota l’esquerra política, també per a l’esquerra social i cultural. Si tu tens un restaurant que va fatal i et limites a canviar el rètol, sense tocar la carta o el servei que ofereixes, no milloraràs el negoci i fins i tot pots perdre la clientela que ja

tens.» — No troba que en la ponència hi ha una invitació a assumir el discurs conservador que destil·la la societat valenciana, que vota majoritàriament pel PP? — «La ponència conté una bona anàlisi electoral però també un grau de desorientació a l’hora de plantejar-ho. Nosaltres no podem imitar el PP. Som un partit d’esquerres. Qui sempre ha fet

avançar els drets en la història ha sigut la’esquerra. Hui les coses no serien el mateix si Fraga haguera guanyat les eleccions a González o si Zapatero no ho haguera fet amb Rajoy. No tindríem matrimoni homosexual, ni llei de dependència o de llei de terminis. L’esquerra sempre va dos passos per davant, ampliant els drets. Jo no vull anar al centre, sinó que m’estime més que aquell ciutadà que no s’haja definit políticament reconega almenys un projecte en nosaltres. En el PSPV hem caigut en la desorientació i en la immobilitat i no hem sabut anar dos passos per davant.» — Seria partidària d’exigir el requisit lingüístic per a exercir en la funció pública? — «Sóc partidària que tot el món tinga l’oportunitat de conéixer les nostres dues llengües. El valencià representa moltíssim per a mi, i lamente haver sigut educada en un ambient castellanoparlant, el que he viscut en la ciutat on m’he criat, València, tot i que ma mare era de la Ribera i mon pare de Russafa. He aprés el valencià ja de major. L’administració ha de ser exemplificant i per tant la funció pública ha de ser la primera que faça efectiu el dret dels ciutadans a la igualtat, parlen castellà o valencià. Malauradament hem perdut molts anys en el terreny lingüístic, per culpa del PP, que ha devaluat la Llei d’Ús i Ensenyament. Hi ha un gran menyspreu envers el valencià, començant per exemple per l’alcaldessa de València, que no és capaç ni de dir ‘bon dia’.»

«SEMPRE HE MANTINGUT UNA LLEIALTAT AL PARTIT BASADA EN LA SINCERITAT: HE DIT INTERNAMENT EL QUE PENSAVA. CADASCÚ TÉ LA SEUA TRAJECTÒRIA, AQUESTA ÉS LA MEUA» PUBLICITAT

! S A CASA TEVA PORTA L’ANGLÈ

només

l’any

C/ Tàpies, 2 - Barcelona 08001 Tel. +34 93 227 66 20 - Fax +34 93 227 66 26 email: [email protected]

801175-934198T

CATALONIA TODAY

ENTREVISTA / ANA NOGUERA

EL PUNT · Del 7 al 13 de setembre del 2008

sep Borrell enfront d’Almunia. El militant és al carrer i no està adotzenat, com molts càrrecs públics i orgànics.» — Tots els candidats s’autodefineixen com a renovadors. Vosté no és una excepció però, què la diferencia d’ells? — «No em toca a mi parlar dels meus companys. Només vull dir que cadascun dels aspirants tenim la nostra trajectòria. Cap de nosaltres no som nous en aquest partit, a tots ens coneixen. Jo tam-

bé sóc coresponsable del que ha passat aquests anys. Ara bé, vull posar igualment el meu recorregut, la meua coherència damunt la taula. Sempre he mantingut la lleialtat al partit, però una lleialtat basada en la sinceritat: he dit internament el que pensava, encara que em quedara a soles. Cadascú té la seua trajectòria, aquesta és la meua. Ara pertoca a la gent valorar-les. Tot el món coincideix que cal canviar però el canvi és un procés, el camí per a arribar a un

lloc, no allò que faràs després de...». — Vosté va formar part del corrent Esquerra Socialista, per què el va abandonar? — «Va ser una decisió personal vinculada amb una situació política determinada. La victòria de Zapatero en el congrés de 2000 va representar la fi d’una etapa on Esquerra Socialista havia sigut molt important. Vaig creure que era el moment de posar fi al joc de majories i minories. Era el temps

Noguera ha sigut l’última de les aspirants a la secretari general del PSPV-PSOE a fer públiques les seues intencions. / J. CUÉLLAR

❙

9

en què Esquerra Socialista havia d’haver-se incorporat al projecte de Zapatero, sobretot perquè estàvem d’acord amb ell. Me’n vaig anar tranquil·lament, la prova és que mantinc unes excel·lents relacions amb els companys del corrent. Des de llavors m’he mogut sense el paraigua de cap família ni de cap altra estructura, i he sobreviscut!». — També va formar part de l’executiva de Joan Ignasi Pla. És de les que pensa que l’exsecretari general hauria d’haver dimitit l’endemà de la derrota electoral de les eleccions autonòmiques de maig de 2007? — «La meua opinió és pública. Jo pensava que sí que hauria d’haver dimitit, cosa que no vol dir abandonar. Pla havia d’haver anunciat que renunciava a ser de nou secretari general i candidat a la presidència de la Generalitat, però que quedava a la disposició del partit mentre s’aclaria quin era el millor moment per a celebrar un congrés.» — Ha apuntat en alguna declaració que la crisi electoral del PSPV-PSOE és una conseqüència de la seua «invisibilitat social» i dels «problemes de comunicació». Realment en què es concreta això? — «No es tracta que no fem bé les notes de premsa... A mesura que hem patit revessos electorals ens hem recollit cada vegada més dins de la nostra casa i hem perdut autoestima i la capacitat de ser referència enfront del PP. Jo no vull succeir el PP sinó subs-

«JO NO HAURIA PLANTEJAT EL CANVI DE DENOMINACIÓ DEL PARTIT. SI UN RESTAURANT VA MALAMENT NO GUANYARÀ MÉS CLIENTELA PEL FET QUE LI CANVIES EL RÈTOL» PUBLICITAT

Interès assegurat

828575/501009N

Una altra manera de llegir l’actualitat, recentrada i ampliada, sense les presses de cada dia. Treballada amb un enfocament més complet, entenedor i selectiu. Pensada per informar i entretenir, pensada per satisfer el seu interès. Cada diumenge, Presència. L’interès està assegurat.

Cada diumenge