Elperiodicodelestudiant.abril.2008.eleccions I Probl-aigua

abril DEL 2008

any xVI número 7

eleccions generals del 9 de març

Pàgines 2 i 3

Zapatero revalida el càrrec de president El Partit Socialista aconsegueix 169 diputats, 15 més que el Partit Popular, la segona força

Els comicis han estat marcats pel bipartidisme, que ha fet que els partits petits perdessin força ARXIU / SERGIO CARO

JUSTÍCIA HISTÒRICA Pàgina 4

Catalunya aprova una llei pionera sobre fosses comunes

Mig món passa set

3El 40% de la població mundial viu sense un accés garantit a l’aigua potable CITA LITERÀRIA Pàgines 6 i 7

27 joves recomanen els seus llibres favorits per Sant Jordi

Pàgina 9

3 N’hi ha unes 179 a tot el

país, i més de 100 estan en cementiris municipals

El diari vermell de la Carlota

El noi del pijama de ratlles

Fairy Oak

John Boyne

Elisabetta Gnone

Empúries 256 pàgines 13,90 euros

Empúries 208 pàgines 16 euros

Mare Nostrum 284 pàgines 14 euros

Gemma Lienas

SARA REYES

diego neira

anna torres

SEGON D’ESO

segon d’eso

quart d’eso

«Narra la vida de la Carlota i els que l’envolten. La protagonista explica en un diari la seva visió de la sexualitat».

«Un llibre que et fa veure les atrocitats que van fer els nazis. T’adones de la finalitat que tenien i com tractaven els jueus».

«Llibre dirigit a aquells a qui els agrada la fantasia. Els detalls estan minuciosament explicats, s’entén molt bé i no pots parar».

2

Tema del mes

ABRIL DEL 2008

Les eleccions generals del 9 de març 3 El desenllaç

La societat espanyola renova la confiança en Rodríguez Zapatero El PSOE ha aconseguit 169 diputats, 25 dels quals són del PSC, amb uns resultats històrics

Els darrers comicis han estat marcats per un fort bipartidisme, que ha fet perdre pes a IU i ERC AGUSTÍN CATALÁN

el periódico barcelona

l

a societat espanyola va donar el 9 de març una altra oportunitat al president, José Luis Rodríguez Zapatero, que va aconseguir ampliar la majoria. Però, en certa manera, també va donar una altra oportunitat al cap de l’oposició, el líder del Partit Popular (PP) Mariano Rajoy, que va millorar els resultats del 2004 i va escurçar distàncies en vots, percentatges i escons. Amb l’impuls del gran resultat del PSC a Catalunya i del vot útil de l’esquerra, Zapatero, amb 169 diputats --cinc més dels que tenia--, governarà quatre anys més amb la mateixa comoditat que fins ara, tot i que potser forçat a travar aliances més estables. Al davant tindrà un PP més fort, amb sis diputats més que l’última legislatura. Per a Rajoy ha estat una dolça derrota, però s’ha de veure si l’ajuda a mantenir-se al capdavant del PP o només a gestionar més bé la seva pròpia successió. Cota històrica del PSC / Les urnes dei-

xen en mans de Zapatero aquesta “majoria més àmplia” que ell reclamava, encara que segur que no ho és tant com íntimament desitjava. I Rajoy, tot i la derrota, va tenir el consol de créixer en vots i en escons. Trist consol, perquè després de perdre el 2004, va orientar tots els esforços a impedir que el Govern socialista es consolidés, amb l’obvi propòsit de recobrar com més aviat millor el poder. I no s’ha d’oblidar que, tot i haver millorat la collita, el PP afronta quatre anys més a l’oposició. La victòria socialista s’ha fonamentat, encara amb més claredat que el 2004, a Catalunya. Amb Carme Chacón com a cap de llista, el PSC va arribar a la cota històrica de 25 diputats i va ampliar fins als 17 el seu diferencial amb el PP, que suma dos escons més. Tenint en compte que l’avantatge del PSOE sobre el PP al conjunt d’Espanya és només de 15 diputats, sembla clar que Zapatero torna a estar en deute amb Catalunya en general. I amb el PSC, molt en particular. Després de quatre anys de crispació, d’agre enfrontament entre socialistes i populars, la intensa polarització de la campanya, que va tenir el gran exponent en els cara a cara entre Zapatero i Rajoy, deixa com a herència un panorama polític molt més bipartidista que fins ara. En el nou hemicicle, el PSOE i el PP ocuparan 322 dels 350 escons, 10 més que en la legislatura passada. El vendaval bipartidista va arrosTRIOMF DEL BIPARTIDISME /

José Luis Rodríguez Zapatero, durant la nit electoral, després de conèixer els resultats que el feien president durant quatre anys més.

Bono, al Congrés José Bono va ser elegit president del Congrés en segona volta l’1 d’abril, a l’haver estat recolzat en votació secreta per la majoria simple de 170 dels 350 diputats de la cambra. És la primera vegada en la història democràtica espanyola que un president del Congrés no ha estat elegit en la primera votació. Bono no va aconseguir la majoria absoluta necessària (176 diputats) per ser elegit a la primera, ja que es va quedar en 168 vots, un menys que els escons del Grup Socialista. La candidata alternativa proposada pel Partit Popular per ocupar la presidència del Congrés és l’exministra Ana Pastor, que va obtenir el suport de 152 diputats. José Bono, que s’ha convertit en el vuitè president de la Cambra baixa des de l’any 1977, va rebre una ovació dels diputats socialistes, i també de dos diputats del PP, Eduardo Zaplana i Juan Costa, així que va ser comunicada la seva designació.

99,99% ESCRUTAT

PERCENTATGE DE VOT

PSOE+PSC 43,6%

169 escons

% Vot

CiU PNB ERC IU Altres

3,0% 1,2% 1,1% 3,8% --

(164 el 2004)

ESCONS 2008 2004

10 6 3 2 6

10 7 8 5 8

PP 40,1%

154 escons

(148 el 2004)

útil va ser, sense cap mena de dubte, Esquerra Republicana. Només tres parlamentaris, cinc menys que la legislatura passada, la representaran al Congrés. Tret que arribi a un acord amb el PSOE, cosa que sembla improbable, ERC també es quedarà sense grup propi. Els republicans no van aconseguir reeditar l’excepcional resultat del 2004, fruit de circumstàncies també excepcionals, però van millorar la marca d’un sol diputat que tenien fins aleshores. El revés d’ERC s’agreuja en contrast amb la consolidació de CiU, que amb els seus 10 diputats resisteix l’embat bipartidista i aconsegueix esgarrapar un diputat més a ultimíssima hora. El resum del 9-M el completen tres dades més: la nova majoria absoluta del socialista Manuel Chaves a Andalusia, encara que menys clara; l’important creixement del PSOE al Senat, on el PP continua com a primera força, i l’entrada al Congrés de l’exsocialista Rosa Díez, abocada al grup mixt. H consolidació de ciu /

MAJORIA ABSOLUTA

176 escons EL PERIÓDICO

segar les minories d’esquerres, fagocitades pel mateix PSOE que han recolzat l’últim quadrienni. El vot útil de l’esquerra, al qual Zapatero va apel·lar per foragitar l’amenaça d’un triomf del PP, va atropellar IU, privada de grup parlamentari al

conservar només un dels seus tres diputats: el seu cap de files, Gaspar Llamazares, que la mateixa nit electoral va anunciar que no optarà a la reelecció. També ICV-EUiA va perdre un dels seus dos escons. L’altra gran damnificada pel vot

Tema del mes

3

ABRIL DEL 2008

Les eleccions generals del 9 de març 3 Allò que cal saber

Deu interrogants electorals L’allau d’informació derivada del 9-M ha trasmès a la ciutadania alguns conceptes que plantegen certes preguntes H Les respostes a aquestes qüestions són bàsiques per entendre com funcionen unes votacions

FERRAN NADEU

CRISTINA FENÉS barcelona

A tots ens ha passat alguna vegada que quan llegim certes noticies ens fa la impressió que sabem menys del que deuríem. El següent decàleg pretén resoldre alguns dubtes.

1

¿Quines condicions fan falta per poder votar a les generals?

2

¿Què és el cens electoral i cada quan s’actualitza?

A les eleccions a les Corts Generals (Congrés i Senat) poden votar tots els espanyols que tinguin 18 anys o més i que estiguin inscrits al cens electoral. En el moment del vot és necessari presentar el DNI, passaport o carnet de conduir, i introduir el sobre amb la papereta dins la urna corresponent. Dies abans de la votació, els electors reben a casa la targeta del cens, on s’especifica el col·legi i la mesa electoral on podran votar.

El cens electoral és una base de dades que conté la inscripció de les persones que reuneixen els requisits per votar i no estan privats del dret al sufragi. L’actualització del cens electoral és mensual.

3

Si tinc 18 anys o més, ¿és obligatori que vagi a votar?

No. Ningú pot ser obligat ni coaccionat en l’exercici del seu dret a sufragi. El vot és universal, perquè tots els majors d’edat amb ple ús dels seus drets civils i polítics poden exercitar-lo; lliure, perquè no es pot obligar ningú a votar una opció determinada; igual, perquè tots els vots tenen el mateix valor; directe, perquè mitjançant el nostre vot es designa a les persones que volem que ens representin; i secret, perquè ningú pot ser obligat a dir a quin partit ha votat.

4

¿Com es designen els membres d’una mesa electoral?

La mesa electoral està formada per tres ciutadans —un president de mesa i dos vocals— escollits per sorteig entre les persones censades en una secció electoral. Aquestes persones han de tenir menys de 65 anys i saber llegir i escriure. El president ha de tenir el títol de Batxillerat o el de Formació Professional de segon grau o, subsidiàriament, el de Graduat Escolar o equivalent. La formació de les meses correspon als ajuntaments, sota la supervisió de les juntes electorals.

Uns electors busquen la papereta del seu candidat, el passat 9 de març, a l’Escola Industrial de l’Eixample.

5

¿Com són les paperetes del Congrés i del Senat?

La papereta del Congrés és blanca, impresa per una sola cara, i en ella hi apareix la denominació, la sigla i el símbol del partit polític, federació, coalició o agrupació d’electors, així com els noms i cognosm dels candidats i suplents. La papereta del Senat és de color salmó, única per a cada província i comú per a tots els candidats, que s’ordenen, dins de cada candidatura, per ordre alfabètic. L’elector pot posar la creu al requadre que apareix al costat del candidat que vulgui, fins a un màxim de tres, independentment del lloc que ocupi dins la candidatura.

6

¿Què és el vot nul? ¿Entra dins del recompte final?

El vot nul és un vot emès en un sobre diferent del model oficial, o alterat, o amb una papereta diferent del model oficial, alterada, pintada, trencada o esgarrada. Com el seu nom indica, es tracta d’un vot que no computa de cara al recompte final. També és nul el vot emès en una papereta sense sobre, i aquell a través del qual no es pugui dilucidar la voluntat de l’elector (per exemple, un sobre que contingui més d’una papereta de diferent candidatura). Si el sobre conté més d’una papereta de la mateixa candidatura, aquest es computarà com un únic vot vàlid.

7

¿Què s’entén per ‘vot útil’ i a quins partits beneficia?

El vot útil és una modalitat de decidir el vot ciutadà en funció del suposat resultat de les eleccions. Concedeix màxima importància a guanyar l’elecció concentrant el vot. Requereix una anàlisi prèvia de les possibilitats de cada candidat i de les seves probabilitats reals en uns comicis. El vot útil tendeix a polaritzar una elecció.

8

¿Què és votar en blanc? ¿És el mateix que abstenir-se?

En les eleccions al Congrés, es tracta del sobre que no conté papereta o que conté la d’alguna candidatura legalment enretirada. En les del Senat, es tracta del sobre que no conté papereta o que conté una en la que no hi ha marcat cap candidat. Hi ha qui diu que el vot en blanc és una opció legítima d’aquell elector que no troba una opció política que li satisfaci però vol manifestar el seu suport al sistema democràtic, i hi ha qui creu que aquesta opinió està expressada pel vot nul i que el vot en blanc vol dir, en realitat, indiferència davant les opcions que s’ofereixen. Segons Francesc Pallarès, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), «es tracta d’un vot vàlid però, per elevat que sigui el seu nombre, no compta a l’hora d’escollir diputats o

regidors», encara que «un elevat percentatge de vots en blanc mostraria una gran desconnexió entre partits i ciutadans». Votar en blanc no és el mateix que abstenir-se —no votar—. Segons Daniel Gràcia, politòleg, «el vot en blanc implica exercir un dret democràtic, per tant, no té el mateix significat polític que l’abstenció. El fet de votar en blanc incrementa l’índex de participació, però no influeix sobre el resultat final. L’abstenció sí que té uns efectes directes en el resultat, ja que afavoreix l’opció més votada».

9

¿Com s’atribueixen els escons al Congrés?

L’atribució d’escons al Congrés en funció dels resultats es realitza segons la llei D’Hondt, que s’utilitza per repartir els escons de manera proporcional als vots obtinguts per les candidatures, i que segueix el següent procés: 1) A les eleccions al Congrés s’exclouen les candidatures que no hagin obtingut, al menys, el 3% dels vots vàlids emesos en cada circumscripció (vots vàlids són els vots a candidatura més els vots en blanc). 2) S’ordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots obtinguts per les candidatures. Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera, fins un nombre igual al d’escons corresponents a la circumscripció. 3) Els escons s’atribueixen als quocients majors independent-

ment de la candidatura. Per a obtenir més informació sobre el mètode D’Hondt, podeu visitar la web del Ministeri de l’Interior i fer l’exercici que us proposa: http:// www.elecciones.mir.es/generales2008/i_visita8.html

10

¿Què fan el Congrés i el Senat?

El Congrés, format per 350 diputats, és una de les dues Càmeres que conformen les Corts Generals. Aquest organisme autoritza la formació del Govern, pot provocar la seva cessació, coneix en primer lloc la tramitació dels projectes legislatius i dels pressuposts i ha de confirmar o rebutjar les esmenes o vets del Senat als texts legislatius. El Senat està concebut a la Constitució com una futura Cambra de representació territorial. És en les matèries relacionades amb el desenvolupament autonòmic i la política regional o local on assoleix un major protagonisme institucional. Al costat d’aquestes competències, exerceix les seves funcions constitucionals ordinàries: actuació com a segona lectura de les lleis de l’Estat (encara que preval l’opinió del Congrés en el cas de discrepància), intervenció en l’autorització per concloure tractats internacionals, aprovació dels pressupostos, control polític al Govern, informació, estudi i investigació en qüestions d’interès general, etcètera. H

4

Actualitat

ABRIL DEL 2008

El Govern català aprova una llei sobre fosses comunes pionera ARXIU / FRANCESC TORRES

Els familiars de les víctimes podran exhumar les restes dels seus parents Hi ha unes 179 fosses comunes a Catalunya, més de 100 en cementiris EL PERIÓDICO BARCELONA

E

l Govern ha aprovat un projecte de llei, pioner a Espanya, que té com a finalitat promoure la senyalització i dignificació de les fosses comunes de la guerra civil i del franquisme perquè no caiguin en l’oblit, i delimitar les exhumacions a casos amb indicis o proves documentals. El conseller de l’Interior i de Relacions Institucionals de la Generalitat, Joan Saura, ha explicat que actualment hi ha unes 179 fosses comunes a Catalunya, més de 100 situades en cementiris municipals. La gran majoria reuneixen les restes de soldats que van morir durant la guerra civil, i es calcula que només entre 10 i 15 fosses corresponen a personal civil afusellat, segons ha precisat el conseller. El projecte legislatiu aprovat avui pretén reconèixer la dignitat de les persones desaparegudes durant la guerra civil i la dictadura, amb independència de les opcions ideològiques, personals o de consciència que les van fer víctimes de la repressió. Així mateix, amb aquesta nova llei es persegueix garantir el dret dels familiars a obtenir informació sobre el destí dels seus familiars, a la senyalització del lloc de l’enterrament i, si correspon, a la recuperació de les seves restes.

Una imatge del llibre que explica la història de les fosses comunes, Oscura es la habitación donde dormimos. ARXIU / JOSEP GARCIA

Fossa comuna al cementiri de Sabadell (Vallès Occidental).

Una iniciativa de l’Unicef ajuda més de 14.000 menors a Níger Des dels 5 anys els nens i nenes comencen a buscar-se la vida al carrer CARMEN MORENO BARCELONA

L’Unicef està treballant al Níger (Àfrica) per poder pal·liar un greu problema: la dura realitat dels nens i nenes, sempre els més vulnerables en situacions extremes. Menors que pateixen maltractaments, abusos, desnutrició... Un dels col·laboradors del projecte, Pedro Guerra, ha estat durant 15 dies al Níger treballant amb aquestes famílies i ho explica a El Periódico de l’Estudiant. «El que més em va impactar va ser la situació en què es troben les nenes. Són enviades a treballar a la ciutat, exposades a tot

tipus de perills, com abusos o maltractaments. A més, a la nit han de buscar-se un lloc per poder dormir», explica Guerra. El projecte arribarà a uns 14.000 nens i nenes dels cinc centres urbans més grans de Níger: Niamey, Agadèz, Maradi, Zinder i Tillabery. L’objectiu és poder millorar la protecció dels nens del carrer i d’infància vulnerable, així com incrementar serveis com per exemple escoles, assistència sanitària bàsica, formació professional a les famílies o centres d’acollida temporal. Per aquest motiu, cooperants, voluntaris i socis tenen un paper en joc. «La coordinació és crucial perquè la prestació d’ajuda humanitària sigui efectiva» afirma Ann M. Veneman, directora executiva de l’Unicef. Segons Guerra, el primer que es fa és localitzar aquests nens que

En aquest context, només es preveu la possibilitat d’obrir una fossa si ho demanen familiars amb proves documentals. Per autoritzar l’exhumació, la petició haurà de ser avalada per una comissió assessora formada per professionals de prestigi i, en últim terme, per la Conselleria d’Interior. Preguntat pel nombre de fosses que es podrien arribar a obrir, Saura ha assegurat que seran unes “dues o tres” cada any, i ha calculat que cada exhumació pot costar entre 40.000 i 50.000 euros. El conseller també ha recordat que des del 2003 la Generalitat ha rebut 2.161 sol·licituds de ciutadans que desitgen conèixer on van morir i van ser enterrats familiars seus, i que en 300 casos ja s’han localitzat els llocs on van morir. H

Compartir experiències per l’educació intercultural el periódico barcelona

La diversitat d’alumnes a les escoles catalanes i espanyoles és un fet que va en augment. Això pot causar certes dificultats a l’hora d’adaptar-se als nous companys i professors, i a l’inrevés. Per això, Educació sense Fronteres, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, promou les jornades Educant en la Interculturalitat. Unes jornades que es faran el 12 d’abril i on es reflexionarà sobre les implicacions que suposa per als centres treballar els valors propis de l’educació intercultural i la manera com tot això queda reflectit en els documents bàsics; on se sensibilitzarà sobre les diferents realitats multiculturals presents a l’aula i la necessitat d’atenció especial que mereixen, i on, finalment, es facilitaran diferents metodologies d’intervenció a l’aula per treballar aquesta realitat intercultural. El programa començarà amb un acte de benvinguda i es farà la presentació de les jornades. Xavier Besalú, doctor en Pedagogia de la Universitat de Girona, farà una introducció teòrica. Durant el dia hi haurà una taula rodona, es veurà un vídeo i es farà un taller. / Les jornades, que tindran lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), estan adreçades a docents de primària, ESO i batxillerat, a directors de centres educatius i a persones relacionades amb el món de l’educació. Les inscripcions són gratuïtes i per fer-les s’ha d’enviar un correu a: [email protected] amb el nom complet, el correu i el centre educatiu o entitat de procedència. H PER A PROFESSORS

UNICEF / TOTE TRENAS

malviuen al carrer i trobar les seves famílies. A més, també s’encarreguen de donar formació als seus familiars perquè es puguin guanyar la vida. la complicaciÓ / «És complicat que les

famílies hi col·laborin, que t’obrin les portes de casa seva, però normalment s’aconsegueix», afirma Guerra amb entusiasme. Per aquest motiu, és molt important tot tipus d’ajuda en aquestes poblacions. «La col·laboració de la policia i dels conductors d’autobusos és fonamental. Els conductors detecten quins nens viatgen sols i quin trajecte fan. Això ens ajuda a localitzar les famílies», explica Guerra. H MÉS INFORMACIÓ A INTERNET, A www.unicef.es

Els actors Ana Duato i Imanol Arias, durant el seu viatge a Níger.

Actualitat

5

ABRIL DEL 2008

AFP / BRITISH ANTARTIC SURVEY

Comencen les inscripcions de les colònies d’estiu 2008 el periódico barcelona

Fotografia feta el 25 de març per la British Antartic Survey del tros de gel desprès de l’Antàrtida a finals del mes de març.

Un immens bloc de gel es desfà i es desprèn de l’Antàrtida La placa de Wilkins, de 569 quilòmetres quadrats, es fon més ràpid del previst Experts britànics i dels EUA atribueixen el fenomen a l’escalfament global el periódico barcelona

U

n tros de gel de la mida de l’illa de Man ha començat a desprendre’s de l’Antàrtida, un fenomen que ha estat qualificat per científics com una prova irrefutable de l’escalfament global. Les imatges de satèl·lit indiquen que part de la capa de gel s’està desintegrant i aviat desapareixerà. La capa de gel de Wilkins s’ha mantingut estable al llarg de l’últim segle, però va començar a retrocedir durant la dècada dels 90. Sis capes de gel a la mateixa zona del continent ja han desaparegut, segons el Servei Britànic de Mesuraments Antàrtics (BAS, en les seves sigles en anglès), segons ha citat la BBC en la seva edició digital. PENJANT D’UN FIL / “Wilkins és la capa de

gel més gran de la península antàrtica que s’ha vist amenaçada fins ara”, ha dit el professor David Vaughn, del BAS. “No esperava que les coses es produïssin amb aquesta rapidesa. La capa de gel està penjant d’un fil. Coneixerem els pròxims ­dies o setmanes quin serà el seu destí”, ha afirmat.

EL GLAÇ QUE S’ACABA DE DESPRENDRE

A L’ARGENTINA

Glaç debilitat amb anterioritat

Mar de Weddell ANTÀRTIDA

PLATAFORMA DE GEL WILKINS

Mar de Bellingshausen

POL SUD

REGIÓ DESINTEGRADA Font: Reuters N

0

28- 2-2008

50 KM

Gel debilitat amb anterioritat

de moviment des de la fractura”, ha dit. “Grans i voluminosos trossos de gel, de la mida de cases petites, com si haguessin estat llençats com si fossin runa, com una explosió”, ha explicat Elliot. Un bloc de gel de 41 quilòmetres per 2,5 quilòmetres sembla que s’està desprenent, i gran part de la capa de gel de Wilkins només està protegida per una prima tira de gel que uneix dues illes. Com que una capa de gel és una plataforma flotant, la desintegració no tindria cap efecte al nivell del mar. No obstant, els científics han assegurat que això eleva les preocupacions sobre l’impacte del canvi climàtic en aquesta part de l’Antàrtida. MÉS RÀPID DEL QUE S’ESPERAVA / El pro-

PLATAFORMA DE GEL WILKINS

29-2-2008

8-3-2008

REGIÓ DESINTEGRADA FOTOS: AP/ INFOGRAFIA: ALEX R. FISCHER

Els investigadors del BAS es van adonar de la desintegració a través de la vigilància diària d’imatges per satèl·lit i van enviar un avió Twin ­Otter en una missió de reconeixement per filmar en vídeo el que

estava passant. El professor David Vaughan Jim Elliot, un dels passatgers de l’avió, ha assegurat que mai havia vist una cosa semblant. “Vam volar al llarg del principal trencament i vam observar la gran escala

fessor Vaughan va predir el 1993 que el segment nord de la capa de gel de Wilkins es perdria al cap de 30 anys si continuava l’escalfament global. No obstant, ara ha afirmat que està passant més ràpid del que s’esperava. “El que realment estem veient és un tros de gel que es desprèn d’una forma que suggereix que això no és simplement un aspecte normal de la formació de llenques de gel”, ha dit el professor a la BBC. “Això no és una qüestió de l’augment del nivell del mar, sinó que més aviat és una indicació més del canvi climàtic a la península antàrtica i de la forma com està afectant el medi ambient”, ha precisat. Els científics asseguren que la península antàrtica, que s’estén cap a l’oceà Austral en direcció a la punta de l’Amèrica del Sud, ha viscut un escalfament sense precedents durant els últims 50 anys. H

Escoltes Catalans és l’associació laica de l’escoltisme català que aplega 4.000 infants i joves. Aquest estiu organitzen diversos campaments. L’ocasió de gaudir de nous paisatges, descobrir el país, fer vida en tendes i conèixer gent. De ruta per la Vall d’Aran i Els boscos amagats de Sant Pere de Torelló són alguns dels campaments proposats per Escoltes Catalans. L’agrupació també organitza camps de treball com Molí de Mir, on els joves ajudaran a netejar un molí fariner, i contribuiran així a la recuperació de la memòria; Miravet, el camí dels templers, on els joves coneixeran els espadats que protegien el castell de Miravet mentre contribueixen a recuperar els camins que recorrien els templers; La batalla de l’Ebre 1, on els joves ajudaran a fer habitable el nucli antic del Cap de la Vila, on contribuiran a treure la runa i a descobrir què hi va passar durant la guerra civil. Els interessants a inscriure’s a les activitats Estiu Jove poden trucar al 93.268.91.14 o bé dirigir-se a la Fundació, al carrer Mare de Déu del Pilar 18 de Barcelona. H

El Saló Estudia orienta més de 70.000 joves estudiants el periódico barcelona

Entre el 2 i el 6 d’abril Fira de Barcelona va acollir el Saló Estudia, on es van posar a l’abast dels joves un seguit de professionals i d’eines per ajudar-los a orientar el seu futur. S’hi exposava tot tipus d’informació sobre batxillerat, formació professional, esports, ensenyaments artístics, programes de qualificació professional, formació d’adults, formació contínua i ensenyament d’idiomes. Destaca enguany l’especial atenció a explicar la filosofia del decret de batxillerat i el seu currículum, que entrarà en vigor el curs que ve, i la informació sobre la diversitat de cicles. El conseller d’Educació va destacar que pel que fa a l’educació post­ obligatòria, i especialment a la FP, “les dades indiquen que estem en el bon camí, lluny encara dels objectius que ens hem plantejat, però avançant decididament en la bona direcció”. En aquest sentit, va ressaltar els 23.600 inscrits a les proves d’accés a la FP. H

EL PERIÓDICO DE L’ESTUDIANT té un tiratge aproximat de 700.000 exemplars, que es distribueixen a tots els centres públics i privats d’ensenyament de Catalunya. EL PERIÓDICO de l’Estudiant. Director: Rafael Nadal. Redactor en cap: Pep Puig. Coordinació: Helena López. Consell Editorial: Xavier Carrasco, Miquel Fañanàs, Núria Homs, Albert Rossell, Laura Sabaté, Jaume Capçada, Jordi Navarro, Oscar García, Xavier Vidal i Maria Lluïsa Martínez Gistau. Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Aigües de Barcelona, Fundació Abertis, Federació Catalana de Caixes d’Estalvis i Gas Natural SDG, SA. EDICIONES PRIMERA PLANA. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA Consell de Cent, 425-427 - 08009 Barcelona. Telèfon: 93.265.53.53. GRUP ZETA: President: Francisco Matosas. Vicepresident executiu: Antonio Asensio Mosbah.

6

Actualitat

7

ABRIL DEL 2008

Especial Sant Jordi 2008 3 Els joves recomanen els seus llibres preferits El niño del pijama de rallas John Boyne

Carta d’una desconeguda Stefan Zweig Quaderns Crema 66 pàgines 8,55 euros

Salamandra 224 pàgines 12,50 euros

Pàgines 6 i 7 LLL

El palau de la mtjanit Carlos Ruiz Zafón

El codi del drac Tea Stilton

Camps de maduixes Jordi Sierra i Fabra

Destino 224 pàgines 14.50 euros

Edebé 352 pàgines 8.30 euros

Manolito Gafotas Elvira Lindo

Memòries d’Idhun Laura Gallego García

Alfaguara 144 pàgines 10,60 euros

Cruïlla 143 pàgines 7,41 euros

Cruïlla 556 pàgines 18,95 euros

ernest garcía

xin-yan chen

belén luna

paula pérez

berta llargués

patrícia lópez

neus luque

quart d’eso

segon d’eso

tercer d’eso

primer d’eso

TERCER D’ESO

segon d’eso

quart d’eso

«Descriu la vida en un camp de concentració. Al protagonista, fill d’un general, li expliquen, emmascarada, la realitat que viu.»

«Stefan Zweig crea una història on el principal fil conductor és l’amor. El llibre, molt romàntic, és curt i vols que no s’acabi.»

«Relata la història de quatre nois que viuen en un orfenat i els passen coses molt estranyes. És un llibre per a tots els públics»

«Llibre de misteri molt entretingut.Tea Stilton aconsegueix que quan obres el llibre és com si entressis a dins per art de màgia.»

«Jordi Sierra i Fabra tracta aspectes com les drogues, l’amor i l’amistat en l’ambient adolescent. Adreçat a un públic juvenil.»

«És un llibre divertit i xocant perquè sembla mentida que li puguin passar tantes coses en un dia al protagonista.»

«Màgia i triangles amorosos assegurats. La Resistència busca dos exemplars vius, un drac i un unicorn per salvar Idhun.»

El meu llibre favorit Alumnes de primer, segon, tercer i quart d’ESO de l’escola Marinada de Palau-solità i Plegamans fan les seves recomanacions per a aquest Sant Jordi. Hi ha llibres de tota mena. Títols d’autors de renom entre els joves de temàtiques ben diverses. Des de clàssics de tots els

El diari blau de la Carlota Gemma Lienas

matilda Roald Dahl Empúries 236 pàgines 8 euros

Empúries 207 pàgines 12,35

La Galera 100 pàgines 11 euros

Història de Catalunya (modèstia a part) Toni Soler

Anaya 192 pàgines 6 euros

Columna 246 pàgines 11,06 euros

La maledicció d’odi Maite Carranza Edebé 479 pàgines 18,05 euros

carla vivó

arnau blanco

CARLA MORILLAS

QUART d’eso

quart d’eso

TERCER D’ESO

«La protagonista és una noia que ha tingut leucèmia. Fins als 18 no ha viscut la vida. Es cura i llavors...»

«El director de Polònia fa un viatge a través de la història des de les èpoques primitives fins a les modernes amb un to irònic i divertit.»

«Sèrie de llibres on sempre estàs intrigat. És el Harry Potter per a noies. Tot i ser de bruixes, està adreçat a tots els públics.»

Donetes Louisa May Alcott

Bettina Malika Ferdjoukh

Molly Moon viatja a través del temps

Interrail Francesc Miralles

Editorial Molino 768 pàgines 8,65 euros

Cruïlla 240 pàgines 15,10 euros

Georgia Byng Cruïlla 349 pàgines 14,60 euros

Columna 127 pàgines 10,95 euros

temps com Donetes i Momo, que de ben segur ja els llegien els pares, fins a les últimes novetats, com tots els llibres de Harry Potter i el diari de la Isona, la protagonista de Ventdelplà. Misteri, màgia, història i romanticisme. Novel·les per a tots els gustos.

Isona, una nova vida a Ventdelplà Laia Aguilar

Todo lo que sé del amor Kate Le Vann

laura moreno

alba aleu

berta cardoner

marina mateu

clàudia marqués

oriol torres

olga trilla

segon d’eso

primer d’eso

primer d’eso

segon d’eso

primer d’eso

primer d’eso

tercer d’eso

«Mitjançant la visió de la protagonista, la Carlota, el llibre repassa en un diari temes com la violència, tant de gènere com escolar.»

«Està molt bé perquè quan algú coneix un nen prodigi, com la Matilda, hi té un tracte especial, però al llibre és tot al contrari.»

«Diari escrit per una noia de 15 anys, on explica com li van l’escola, els amics, la parella... Et sents identificada amb ella.»

«El llibre explica la vida familiar d’una noia amb la seva mare i la seva germana. S’ha de llegir amb calma i amb comprensió.»

«Narra moments divertits i tristos de la vida de Bettina i com el problema d’una germana afecta totes les altres.»

«L’autora ha creat una nena hipnotitzadora que descobreix com viatjar en el temps gràcies a uns cristalls màgics.»

«Interrail explica la història d’uns amics, cada un d’un país diferent, que fan una ruta per Europa amb tren.»

El diari vermell de la Carlota Gemma Lienas

El reino del dragón de oro Isabel Allende Plaza & Janés 336 pàgines 16,10 euros

Empúries 256 pàgines 13,90 euros

Momo Michael Ende

Skulduggery Pleasant Derek Landy

Voramar 254 pàgines 12,65 euros

Cruïlla 335 pàgines 16,50 euros

El meu nom és Stilton, Geronimo Stilton Geronimo Stilton Destino 128 pàgines 7,95 euros

Harry Potter i les relíquies de la mort J.K. Rowling

I després de l’ESO, què? Toni Cotet i Masià

Empúries 640 pàgines 22 euros

Edebé 144 pàgines 8 euros

aina costa

ELSA REIG

BRUNA ROVIRA

marc aragay

clàudia lerga

irene carbonell

maria llargués

segon d’eso

QUART D’ESO

PRIMER D’ESO

tercer d’eso

primer d’eso

TERCER D’ESO

tercer d’eso

«Diari novel·lat on la Carlota narra la relació sexual amb el Flanagan i el que aprèn de la sexualitat i els seus sentiments.»

«Els protagonistes viuen moltes aventures i ens donen a conèixer el món budista. La història fa girs inesperats i t’enganxa.»

«Momo és una nena òrfena que viu en un vell amfiteatre, on li passa de tot.És un dels millors llibres que he llegit mai.»

«Intriga i surrealisme garantits. Està ple d’animals, monstres irreals i de misteri. Pot semblar infantil però t’acaba captivant.»

«És entretingut i el format dels caràcters és molt divertit. Depèn del que diu el text fa servir dibuixos i lletres especials.»

«És una sèrie de set llibres que t’apropen al món màgic de J. K. Rowling, on el lector troba valentia, amistat i fantasia.»

«El llibre et fa reflexionar sobre qüestions que no t’havies plantejat abans, sobretot el temps que passes a l’ESO.»

6

Actualitat

7

ABRIL DEL 2008

Especial Sant Jordi 2008 3 Els joves recomanen els seus llibres preferits El niño del pijama de rallas John Boyne

Carta d’una desconeguda Stefan Zweig Quaderns Crema 66 pàgines 8,55 euros

Salamandra 224 pàgines 12,50 euros

Pàgines 6 i 7 LLL

El palau de la mtjanit Carlos Ruiz Zafón

El codi del drac Tea Stilton

Camps de maduixes Jordi Sierra i Fabra

Destino 224 pàgines 14.50 euros

Edebé 352 pàgines 8.30 euros

Manolito Gafotas Elvira Lindo

Memòries d’Idhun Laura Gallego García

Alfaguara 144 pàgines 10,60 euros

Cruïlla 143 pàgines 7,41 euros

Cruïlla 556 pàgines 18,95 euros

ernest garcía

xin-yan chen

belén luna

paula pérez

berta llargués

patrícia lópez

neus luque

quart d’eso

segon d’eso

tercer d’eso

primer d’eso

TERCER D’ESO

segon d’eso

quart d’eso

«Descriu la vida en un camp de concentració. Al protagonista, fill d’un general, li expliquen, emmascarada, la realitat que viu.»

«Stefan Zweig crea una història on el principal fil conductor és l’amor. El llibre, molt romàntic, és curt i vols que no s’acabi.»

«Relata la història de quatre nois que viuen en un orfenat i els passen coses molt estranyes. És un llibre per a tots els públics»

«Llibre de misteri molt entretingut.Tea Stilton aconsegueix que quan obres el llibre és com si entressis a dins per art de màgia.»

«Jordi Sierra i Fabra tracta aspectes com les drogues, l’amor i l’amistat en l’ambient adolescent. Adreçat a un públic juvenil.»

«És un llibre divertit i xocant perquè sembla mentida que li puguin passar tantes coses en un dia al protagonista.»

«Màgia i triangles amorosos assegurats. La Resistència busca dos exemplars vius, un drac i un unicorn per salvar Idhun.»

El meu llibre favorit Alumnes de primer, segon, tercer i quart d’ESO de l’escola Marinada de Palau-solità i Plegamans fan les seves recomanacions per a aquest Sant Jordi. Hi ha llibres de tota mena. Títols d’autors de renom entre els joves de temàtiques ben diverses. Des de clàssics de tots els

El diari blau de la Carlota Gemma Lienas

matilda Roald Dahl Empúries 236 pàgines 8 euros

Empúries 207 pàgines 12,35

La Galera 100 pàgines 11 euros

Història de Catalunya (modèstia a part) Toni Soler

Anaya 192 pàgines 6 euros

Columna 246 pàgines 11,06 euros

La maledicció d’odi Maite Carranza Edebé 479 pàgines 18,05 euros

carla vivó

arnau blanco

CARLA MORILLAS

QUART d’eso

quart d’eso

TERCER D’ESO

«La protagonista és una noia que ha tingut leucèmia. Fins als 18 no ha viscut la vida. Es cura i llavors...»

«El director de Polònia fa un viatge a través de la història des de les èpoques primitives fins a les modernes amb un to irònic i divertit.»

«Sèrie de llibres on sempre estàs intrigat. És el Harry Potter per a noies. Tot i ser de bruixes, està adreçat a tots els públics.»

Donetes Louisa May Alcott

Bettina Malika Ferdjoukh

Molly Moon viatja a través del temps

Interrail Francesc Miralles

Editorial Molino 768 pàgines 8,65 euros

Cruïlla 240 pàgines 15,10 euros

Georgia Byng Cruïlla 349 pàgines 14,60 euros

Columna 127 pàgines 10,95 euros

temps com Donetes i Momo, que de ben segur ja els llegien els pares, fins a les últimes novetats, com tots els llibres de Harry Potter i el diari de la Isona, la protagonista de Ventdelplà. Misteri, màgia, història i romanticisme. Novel·les per a tots els gustos.

Isona, una nova vida a Ventdelplà Laia Aguilar

Todo lo que sé del amor Kate Le Vann

laura moreno

alba aleu

berta cardoner

marina mateu

clàudia marqués

oriol torres

olga trilla

segon d’eso

primer d’eso

primer d’eso

segon d’eso

primer d’eso

primer d’eso

tercer d’eso

«Mitjançant la visió de la protagonista, la Carlota, el llibre repassa en un diari temes com la violència, tant de gènere com escolar.»

«Està molt bé perquè quan algú coneix un nen prodigi, com la Matilda, hi té un tracte especial, però al llibre és tot al contrari.»

«Diari escrit per una noia de 15 anys, on explica com li van l’escola, els amics, la parella... Et sents identificada amb ella.»

«El llibre explica la vida familiar d’una noia amb la seva mare i la seva germana. S’ha de llegir amb calma i amb comprensió.»

«Narra moments divertits i tristos de la vida de Bettina i com el problema d’una germana afecta totes les altres.»

«L’autora ha creat una nena hipnotitzadora que descobreix com viatjar en el temps gràcies a uns cristalls màgics.»

«Interrail explica la història d’uns amics, cada un d’un país diferent, que fan una ruta per Europa amb tren.»

El diari vermell de la Carlota Gemma Lienas

El reino del dragón de oro Isabel Allende Plaza & Janés 336 pàgines 16,10 euros

Empúries 256 pàgines 13,90 euros

Momo Michael Ende

Skulduggery Pleasant Derek Landy

Voramar 254 pàgines 12,65 euros

Cruïlla 335 pàgines 16,50 euros

El meu nom és Stilton, Geronimo Stilton Geronimo Stilton Destino 128 pàgines 7,95 euros

Harry Potter i les relíquies de la mort J.K. Rowling

I després de l’ESO, què? Toni Cotet i Masià

Empúries 640 pàgines 22 euros

Edebé 144 pàgines 8 euros

aina costa

ELSA REIG

BRUNA ROVIRA

marc aragay

clàudia lerga

irene carbonell

maria llargués

segon d’eso

QUART D’ESO

PRIMER D’ESO

tercer d’eso

primer d’eso

TERCER D’ESO

tercer d’eso

«Diari novel·lat on la Carlota narra la relació sexual amb el Flanagan i el que aprèn de la sexualitat i els seus sentiments.»

«Els protagonistes viuen moltes aventures i ens donen a conèixer el món budista. La història fa girs inesperats i t’enganxa.»

«Momo és una nena òrfena que viu en un vell amfiteatre, on li passa de tot.És un dels millors llibres que he llegit mai.»

«Intriga i surrealisme garantits. Està ple d’animals, monstres irreals i de misteri. Pot semblar infantil però t’acaba captivant.»

«És entretingut i el format dels caràcters és molt divertit. Depèn del que diu el text fa servir dibuixos i lletres especials.»

«És una sèrie de set llibres que t’apropen al món màgic de J. K. Rowling, on el lector troba valentia, amistat i fantasia.»

«El llibre et fa reflexionar sobre qüestions que no t’havies plantejat abans, sobretot el temps que passes a l’ESO.»

8

La Guardiola

ABRIL DEL 2008

Les caixes, amb els festivals de música Ritmes de clàssica, jazz, flamenc i rock centren concerts que sonaran per tot el país el periódico barcelona

El conjunt de caixes d’estalvis catalanes ofereixen un ampli ventall d’activitats musicals per a tots els públics. En aquest número presenten algunes de les seves últimes propostes. LA CAIXA El 19 d’abril és la data prevista per l’inici de la gira LKXA et porta El Canto del Loco. En total seran 60 concerts de la banda de Dani Martín, que començaran a Múrcia i acabaran a Pamplona, el 20 de setembre. CAIXA MANRESA Els Concerts d’Estiu a Montserrat es desenvolupen des de l’any 1995

CAIXA GIRONA

(enguany tindrà lloc la XIII edició), organitzats conjuntament per l’Abadia de Montserrat i Caixa Manresa, amb la direcció tècnica d’Euroconcert. Tenen lloc entre juliol i setembre. CAIXA GIRONA Organitzat per la Fundació Caixa Girona, el Festival Jardins de Cap Roig ofereix propostes musicals i escèniques d’alt nivell dirigides a un ampli i heterogeni sector de públic. Música clàssica, jazz, flamenc, músiques del món, dansa, etcètera, es donen cita cada any. Els concerts de l’edició del 2008 estan programats entre juliol i agost. CAIXA TERRASSA Des del mes d’octubre s’està duent a terme la nova temporada de música clàssica de Caixa Terrassa 2007-2008 al Centre Cultural de la institució. Hi actuen orquestres filharmòniques, simfòniques, orquestres i grups de

La Fundació Caixa Girona organitza el Festival Jardins de Cap Roig, durant els mesos de juliol i agost. cambra, músics i cantants solistes i companyies d’òpera. CAIXA TARRAGONA Les activitats referents a la música, dins l’acció cultural i educativa, són un dels àmbits amb més presència a

les instal·lacions de la Fundació Caixa Tarragona, l’Auditori i la Sala d’Exposicions; així com actuacions que es fan en diverses poblacions. Una proposta musical per a tota la família és el cicle Desconcerta’t. Coordinat per l’Escola Municipal de Música de Tarragona

LA PARAULA DELS PROFESSIONALS

(Ajuntament de Tarragona), aquest cicle té com a objectiu descobrir la música en família. D’aquesta manera, es vol apropar el món de la música als més petits de la casa, amb un seguit de concerts que es porten a terme els diumenges al migdia. H

per Míriam Argilés

«Tota societat està estructurada segons els grups d’edat i de sexe» CLARA DACHS ANTROPÒLOGA LA TITULACIÓ ¿Quins són els teus estudis? Sóc llicenciada en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona. En acabar la carrera vaig cursar el postgrau en Polítiques d’Igualtat de Gènere i ara estic al segon any del màster en Estudis de la Llibertat Femenina del Centre de Recerca DUODA, a la mateixa universitat. ¿Per què et vas especialitzar en temes d’igualtat de gènere? L’antropologia del gènere és una assignatura que forma part de la llicenciatura, i a partir d’aquest primer contacte vaig començar a fer una lectura del món des d’una òptica de gènere. Tota societat està estructurada segons els grups d’edat i sexe, i és, per tant, un eix fonamental de l’antropologia .

JORDI BARRERAS

el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. I fa poc, a l’octubre, es va fer una segona convocatòria per incorporar als ajuntaments de la província de Barcelona 60 agents d’igualtat.

EL FUTUR ¿Quines són les sortides laborals? Les sortides laborals d’antropòleg o antropòloga específicament són escasses, però poden fer qualsevol feina relacionada amb les ciències socials, o vincular-se a la investigació dins les universitats.

¿Com vas aconseguir ser agent d’igualtat? Quan va sortir el pla d’ocupació del Programa d’Agents Locals d’Igualtat es van posar en contacte amb les alumnes del postgrau i, després d’una entrevista, van considerar que el meu perfil era adient. Després, quan va aparèixer la convocatòria en concepte d’interinatge, m’hi vaig presentar i vaig aprovar.

¿Recomanaries aquests estudis tot i que no ofereixin grans sortides? ¡I tant! És una carrera que recomano a tothom. Ha estat un excel·lent aprenentatge personal, i ara que ja l’he cursada, segueixo igual d’apassionada que el primer dia.

¿Quina és la feina d’una agent d’igualtat? Implementar mesures que incorporin la perspectiva de gènere i que impulsin la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en tots els àmbits i de forma transversal.

LA FEINA ¿Quina és la teva feina actual? Treballo al Programa de la Dona de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat com a agent d’igualtat.

¿Quins aspectes de la teva feina et són més gratificants? Aquells que estan relacionats amb el contacte amb les entitats de dones i la coordinació amb grups de treball del Consell Municipal de les Dones.

¿Com va néixer el programa d’Agents Locals d’Igualtat? A partir d’un pla d’ocupació que l’any 2006 va oferir la Diputació de Barcelona en col·laboració amb

ELS ESTUDIS ¿Quina titulació es necessita per estudiar antropologia? És una llicenciatura de segon cicle, i per accedir-hi cal haver cursat un

que escollim la part que més ens interessi d’aquesta realitat social i que l’estudiem a fons.

L’antropòloga Clara Dachs, a Sant Feliu del Llobregat, on treballa. primer cicle de ciències socials o alguna diplomatura. ¿Donaries algun consell als futurs estudiants d’antropologia?

Sobretot, que s’interessin i s’especialitzin en un tema concret. L’antropologia és una carrera de dos anys que empeny a interessar-se per la cultura que ens envolta, però és important

¿Com valores les actuals polítiques d’igualtat de gènere? Actualment existeixen múltiples projectes, programes, tallers, tertúlies i persones que vetllen perquè aquestes polítiques es puguin desenvolupar. Enfocar la vida des d’una perspectiva de gènere és una cosa que s’ha d’ensenyar i és lent, però es va avançant. Un exemple és l’actual llei orgànica per la igualtat efectiva entre dones i homes del 22 de març del 2007, que aposta fort per la lluita de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, o la llei orgànica de mesures de protecció contra la violència de gènere del 2004. H

Ecologia

9

ABRIL DEL 2008

2008: L’ANY INTERNACIONAL DE L’AIGUA

Un món dividit per l’aigua El 40% de la població mundial viu sense un accés garantit a l’aigua potable, segons l’Organització de les Nacions Unides H Uns 2.600 milions de persones no disposen de les instal·lacions sanitàries bàsiques

les xifres DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ condicions pèssimes 3 Cada 20 segons mor un nen com a conseqüència de les pèssimes condicions de sanejament que pateixen 2.600 milions de persones a tot el món, fet que trunca la vida d’1,5 milions de joves per una causa que té una solució clara. 3 Les males condicions dels

serveis de sanejament, la falta d’aigua potable i una higiene inadequada són factors que contribueixen a incrementar la terrible xifra de morts a nivell mundial. 3 Amb els anys, els supervivents

tenen una oportunitat cada cop més baixa de disfrutar d’una existència saludable.

ES VA CELEBRAR EL DIA 20 DE MARÇ A TOT EL MÓN. NACIONS UNIDES HA DECLARAT EL 2008 ANY INTERNACIONAL DE L'AIGUA SANITÀRIA.

2.600

MILIONS DE PERSONES segueixen sense tenir garantit l’accés a l’aigua potable i sense disposar de les instal·lacions bàsiques d’aigua sanitària

L’ÀFRICA ÉS EL CONTINENT QUE PATEIX MÉS DEFICIÈNCIES. Només disposa del

8%

dels recursos mundials d’aigua potable

80%

de la seva població no disposa d’una xarxa de proveïment segura. AQUESTA SITUACIÓ ES PODRIA ARRIBAR A ESTENDRE MÉS ENLLÀ DEL CONTINENT AFRICÀ

7

MILIONS D’EUROS

És la inversió anual necessària per dotar el tercer món d’una xarxa de sanejament bàsica. EQUIVAL A POC MÉS DEL 0,5% DE LA DESPESA MILITAR AL MÓN

Cada dia moren

3.000 NENS

ID AL

I és que, encara que us costi de creure, prop de la meitat de la població mundial als països menys desenvolupats no sap què és un vàter, una dutxa i encara menys una banyera, no disposa d’aixetes als seus habitatges i sovint ha de recórrer cada dia distàncies de fins a 20 quilòmetres per omplir les seves galledes i portar aigua a casa. Les Nacions Unides ens volen recordar amb aquest any internacional que si aconseguíssim universalitzar aquest dret elemental de

EL 40% DE LA POBLACIÓ MUNDIAL, APROXIMADAMENT UNS

RU TV

Ni vàter, ni dutxa

DIA MUNDIAL DE L’AIGUA

IC :

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha declarat el 2008 Any Internacional del Sanejament Ambiental en l’àmbit de la dècada 2005-2015, que l’ONU, amb el lema L’aigua font de vida, ha consagrat a la lluita contra l’escassetat d’aigua potable al tercer món. D’aquesta manera, al llarg de l’any es faran tota mena d’actes arreu del món (com la celebració del Dia Mundial de l’Aigua el 20 de març passat) per recordar que, tot i que és un dret bàsic per a la salut de les persones i la conservació del medi ambient, el 40% de la població mundial, aproximadament uns 2.600 milions de persones, segueix sense tenir garantit un accés segur i continuat a l’aigua potable, i tampoc disposa de les instal· lacions bàsiques d’aigua sanitària per cobrir les seves necessitats més elementals: beure, mantenir la higiene diària i cuinar els aliments.

les persones, aquesta necessitat de disposar d’aigua potable per cobrir les necessitats bàsiques de l’ésser humà, es reduiria a més de la meitat la mortalitat infantil al tercer món i es millorarien notablement les condicions sanitàries i ambientals dels països afectats, sobretot a l’Àfrica, un continent castigat des de fa anys per la sequera i que només disposa del 8% dels recursos mundials d’aigua potable. Segons els experts, aquest simple fet, el de disposar d’aigua potable d’una manera segura, propiciaria el desenvolupament econòmic i social dels països del tercer món com de cap altra manera. I tot això sense dedicar-hi grans esforços econòmics, ja que, segons les diferents anàlisis efectuades pels experts de l’ONU, la inversió anual necessària per dotar el tercer món d’una xarxa de sanejament bàsica rondaria els 7.000 milions d’euros. Una xifra que equival a poc més del 0,5% de la despesa militar al món. Tanmateix, segons les organitzacions d’ajuda humanitària, si aquest baix nivell d’inversió, perfectament assumible per la comunitat internacional, es mantingués actiu durant només un parell de dècades, el benefici resultant de l’acció permetria cobrir les necessitats del conjunt de la població mundial. S’hauria acabat el problema de l’aigua sanitària al món. D’altra banda, des d’un punt de vista estrictament econòmic, l’esforç es convertiria en una de les operacions financeres més eficaces en el curt termini, ja que s’ha aconseguit demostrar que per cada euro invertit en sanejament de les aigües als països del tercer món s’aconsegueix un estalvi de més de 30 euros en les quantitats destinades a l’ajuda al desenvolupament. Així doncs, l’accés segur a l’aigua potable i als nivells elementals de sanejament ha de ser considerat com un dret humà i un dels principals reptes que haurà d’afrontar la comunitat internacional en els pròxims anys. En aquest sentit la declaració d’aquest 2008 com a Any Internacional del Sanejament Ambiental pot servir per promoure una sensibilització més important amb l’objectiu de sumar consciències a tots els nivells, incloent-hi per descomptat el ciutadà. Perquè tots hem de tenir cada vegada més clar que el fet d’obrir l’aixeta i disposar d’aigua potable és un privilegi, un fet al qual no donem cap mena d’importància en la nostra societat però que hauríem de valorar cada vegada més. L’aigua és vida: no la malbaratis, cuida-la, sobretot, i fes-ne un bon ús. H

ÀF

JOSÉ LUIS GALLEGO BARCELONA

IC UN nt: Fo

EF

GR

per culpa de malalties relacionades amb el consum d’aigua contaminada o per manca d’higiene

10

Lectors

ABRIL DEL 2008

CORREU

33Consell de Cent, 425.

08009. Barcelona

‘E-MAIL’

[email protected]

El dibuix que acompanya la carta principal de la secció La Bústia ha guanyat un concurs en què han participat alumnes de l’Escola Massana, de Barcelona. Cada mes, un estudiant d’aquesta escola d’artistes serà l’encarregat d’il·lustrar una de les cartes que els lectors envien a El Periódico de l’Estudiant.

IGUALTAT

Cartes

Homes i dones

L’extensió de les cartes no ha de superar les 25 ratlles. En cas contrari, ens reservem el dret d’escurçar-les. Indiqueu-hi el nom, els cognoms i l’adreça, i, al sobre, Cartes o Intercanvis. No es publicaran les cartes firmades amb pseudònim que no vagin acompanyades del nom del remitent. També podeu enviar dibuixos.

Marta Cladellas Granollers

Les dones tenen dret a manar, igual que els homes. Som tots iguals. En aquest país hi ha molt masclisme i costa molt que les dones puguin dirigir un país o una gran empresa. En el món laboral hi ha dones que cobren menys que els homes.

consumisME

Comprar i comprar i... Anna Esteve Torres de Segre

Als països desenvolupats la gent com­ pra en excés. En canvi, als països sub­ desenvolupats viuen tot l’any amb dos conjunts de roba si és que els tenen. De vegades tens coses a casa que no utilit­ zes. Comprar per comprar, o comprar sense saber què s’adquireix o adquirir un producte innecessari, aquesta és la nostra filosofia. Tot això és culpa de la societat de la imatge, que ens estimu­ la a la compra impulsiva.

contaminació

Natura feta malbé Josep Navarro Lligallo del Roig

educació

¿Escola pública? Pau López Palafrugell

¿Què significa escola pública? Una escola pública és una escola gratuï­ ta, o això diuen. Però, si és de franc, com és que cada any un pare s’ha de gastar un mínim de 100 euros? La inscripció és gratuïta, però per po­ der estudiar necessites un material que has de pagar i val molts diners.

ÁLVARO ORTIZ

Problemes per trobar un pis (i encara més problemes per pagar-lo) Avui en dia els pisos són molt cars. Els joves no opten per comprar pisos perquè tenen un preu tan exagerat que els és impossible. Per això decideixen viure de llo­ guer. Aquests també són força cars, però per mi aquesta vern no fa tant fred com hauria de fer. Si es continua així, quan arribi la primavera farà més calor del que és normal i a l’estiu serà insuportable. A més, amb el canvi climàtic la fau­ na i la flora moriran per la sequera.

ECOLOGIA

Escalfament global Sergio Esteve Barcelona

L’escalfament global és un tema se­ riós. Els pols Nord i Sud es desfan. Últimament, durant els mesos d’hi­

FIRA MEDIEVAL A MONTBLANC Montblanc estarà de festa la setmana del 18 al 27 d’abril. Per representar i gaudir de la llegenda del cavaller Sant Jordi no hi faltaran les fires, les desfilades, els sopars medievals, les escenificacions de diferents episo­ dis històrics i les representacions teatrals a les muralles i altres espais històrics de la ciutat. DIUMENGES DE TREN AL MUSEU DEL FERROCARRIL DE VILANOVA Els diumenges tenen un protagonis­ me especial al Museu del Ferrocar­ ril de Vilanova i la Geltrú. El primer diumenge de cada mes es fa l’Encesa de la Mataró. El segon, VideoTren, en què documentals, pel·lícules i curtmetratges de trens dins d’un va­ gó de mercaderies mostren el procés de restauració d’una locomotora. El tercer, NarraTren, s’expliquen re­ lats dels ferrocarrils, i el quart, Con­ teTren, una col·lecció de vehicles és

EDUCACIÓ VIÀRIA

Conducció temerària Pippa Wilde Palafrugell

Quan la gent es treu el carnet de conduir ha de ser responsable i cons­

explicada en forma de conte per uns personatges molt especials: el Víctor i els trens del museu. EXPOSICIÓ JOAN BROSSA El Teatre Nacional de Catalunya i la Institució de les Lletres Catalanes presenten una mostra sobre el món del poeta Joan Brossa, en el desè ani­ versari de la seva mort. L’exposició consta de dues parts: a la primera es mostren frases de diversos crítics i del poeta; a la segona es presenta Joan Brossa a través del seu art. IAGO PERICOT, AL MERCAT MozartNu 1986-2008 és un espectacle de moviment dirigit per Iago Pericot, que versa sobre la bellesa simultània com a ritual de confusió. A partir de la Missa de la Coronació de Wolfang Amadeus Mozart, Iago Pericot va es­ trenar l’any 1986 un espectacle que, amb el mateix nom, mostrava la be­ llesa de les relacions humanes. Ara,

situació és millor, perquè no has de pagar una hipoteca durant tota la vida. Els preus dels pisos, tant de compra com de lloguer, haurien de baixar perquè els joves pu­ guin viure en un lloc com cal. Nadia Viana Pascual

cient del vehicle que té entre mans. Una mala conducció (excés de velo­ citat, no fer ús dels intermitents i no respectar els senyals de trànsit) pot ocasionar accidents greus, com el que va patir la meva mare. Molts joves es fan els milhomes i no pensen en el mal que poden fer als altres i en la capa d’ozó. Ac­ celerar i frenar de manera brusca proporciona una gran quantitat de monòxid de carboni, substància molt contaminant per al medi am­ bient. Quan conduïm hem de pen­ sar en els altres conductors i en els vianants.

la proposta gira a l’entorn de dos muntatges simultanis en un mateix espai-temps que mostren com s’han modificat amb el temps aquestes ­relacions. Els intèrprets del 1986, Jordi Cor­ tés i Neus Ferrer, donen un valor afe­ git a l’obra al tornar-la a representar 22 anys després. Mercat de les Flors. Del 15 al 20 d’abril. ‘ÈTNIC’, PATRIMONI ETNOGRÀFIC Amb el nom d’Ètnic. De les cultures tradicionals a la interculturalitat, el Museu Etnològic de Barcelona presenta una exposició del seu patrimoni etnogrà­ fic. Des del 2004 s’hi exposen la majo­ ria de les seves valuoses col·leccions. La mostra consta de tres grans àm­ bits: L’origen, on es descriu l’inici de la història de l’antropologia; Els pobles, on el visitant podrà apropar-se a aspectes de la vida quotidiana; Els mosaics, que està dividit en dues parts: Tabú, on es mostren les diverses per­

L’altre dia vaig anar d’excursió a la desembocadura del delta de l’Ebre i el riu estava molt contaminat, tot ple d’escombraries. A la vora del mar hi havia ampolles de plàstic i de vidre flotant. Quan hi ha tanta con­ taminació i tantes visites, cal que hi vagi més personal de neteja. A més, trobo que la gent ha de ser més cons­ cient del que embruta i s’haurien de posar més papereres. salut

Menjar ràpid

maltractament animal

Álvaro Paredes Barcelona

Marta Tauste Cerro Palafrugell

A tots ens agrada menjar hambur­ gueses, pizzes, etcètera. Però no és sa. Gràcies a la globalització, ad­ quirim els costums americans del menjar ràpid. Aquesta és una de les principals causes d’obesitat en aquest país. Cada vegada més perso­ nes trien aquest tipus de menjar per l’escàs temps de què disposen.

Sacrificar per roba

Anualment 140.000 milions d’ani­ mals són sacrificats per utilitzar la seva pell per fer abrics, bufandes, etc. Alguns d’aquests animals són la guineu, el tigre i el lleopard. Per fer servir la seva pell els capturen i els crien en granges, on els priven del seu hàbitat natural. Lluny dels seus només esperen la mort.

cepcions culturals del cos humà, les formes de guarnir-lo i de mostrar-lo, i Sagrat, on el públic fa un recorregut per les religions i rituals vigents en el món mitjançant objectes de culte i els seus llibres sagrats. Passeig de Santa Madrona, 16. ‘SEDENTARIS, ELS PRIMERS POBLATS A CATALUNYA’ El Centre Cultural de Mollerussa acull l’exposició Sedentaris, els primers poblats a Catalunya, on es pot conèi­ xer quan, com i per què els nostres avantpassats van abandonar la caça per l’agricultura i la ramaderia, i per què es van establir en petits poblats. Amb l’ajuda de reproduccions d’ob­ jectes, audiovisuals, plànols i taules, l’exposició mostra que a conseqüèn­ cia del clima, de la influència d’altres cultures i de l’augment demogràfic, els habitants de Catalunya van dei­ xar de ser caçadors recol·lectors per adaptar-se a una forma de vida més

PODEU LLEGIR MÉS CARTES A www.elperiodico.com/estudiant

sedentària. Aquest va ser un canvi de­ cisiu en la forma de vida dels nostres avantpassats. Al final de l’exposició hi ha un grup escultòric de l’època de l’edat del coure. La mostra ha estat organitzada per l’Obra Social de La Caixa, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mollerussa. Es pot visitar fins al 13 d’abril al carrer Ferran Puig, 15. FIRA DE L’AIGUA a arbúcies Arbúcies, al peu del Montseny, té una gran riquesa natural, ja que l’en­ volten una gran quantitat de fonts i rierols. La Fira de l’Aigua se celebra en aquest municipi el 27 d’abril. Re­ ivindica i reforça tot el patrimoni de la comarca, amb una fira on també són protagonistes les cercaviles po­ pulars. Els artesans del massís del Montseny ofereixen productes que van des de la pastisseria, els embo­ tits, els formatges, els vins, fins a la ceràmica, la fusta, el paper, etc.

Passatemps

ABRIL DEL 2008

11

Opinions sobre la crisi de l’aigua, la llengua i la tele

Malaltia desconeguda que afecta 2.100 nenes

Les aventures d’un jove excavador a Londres

La història del fill d’un comandant de les SS

Amb el diagnòstic a la seva filla Gina de la síndrome de Rett es va ensorrar el seu món. La Gina no caminaria, no parlaria, no menjaria sola... La periodista Elisabet Pedrosa va decidir llavors iniciar un dietari que ha desembocat en Criatures d’un altre planeta: un viatge a través del dolor que es transformarà en una gran oportunitat per reformular-se i convertir la discapacitat de la seva filla en un gran sí a la vida. La síndrome de Rett és una greu malaltia neurològica que afecta sobretot les nenes. Encara que sigui poc coneguda és la causa de retard mental més freqüent en nenes després de la síndrome de Down. Concretament, afecta una de cada 10.000 nenes nascudes vives. Es calcula que a Espanya hi ha 2.100 afectades, i a Catalunya, 350. Dèria Editors: 17 euros.

Will comparteix amb el seu pare una afició molt estranya per a un noi de 14 anys: passa el seu temps lliure excavant, buscant tresors perduts a les entranyes de la terra. Així descobreix que al subsòl de Londres hi ha túnels que no consten a cap mapa i portes oblidades durant segles. Però... ¿on condueixen? Quan el pare d’en Will desapareix misteriosament, el jove decideix aventurar-se a la seva recerca, desafiant la foscor i el temor a allò desconegut. Amb l’única ajuda del seu amic Chester, es dirigeix cap a un món fascinant i alhora aterrador, un món ple de sorpreses, amb les seves pròpies lleis, personatges estranys i amenaces terribles. Túnels és una apassionant aventura que transporta el lector a un lloc extraordinari i màgic. Empúries: 16 euros.

Més de 200 pàgines que narren la visió d’un noi de nou anys al camp de concentració d’Auschwitz. En Bruno és fill d’un comandant de les SS a qui traslladen a treballar al camp. El protagonista de la novel·la canvia la seva mansió de cinc pisos per una de tres i no està gaire content del canvi que li acaben d’oferir els seus pares. Des de la finestra de l’habitació veu gent vestida amb el que ell anomena «el pijama de ratlles», però que resulta ser l’uniforme que han de portar els presoners jueus. Arran de l’avorriment provocat pel seu professor, decideix investigar què passa a Auschwitz. Aquí és quan coneix Schmuel, el seu únic amic al camp. Bruno l’ajudarà a trobar el seu pare i decidirà canviar la seva roba pel pijama de ratlles. Empúries: 16 euros.

El Bloc de l’Estudiant va néixer el desembre de l’any passat per donar continuïtat en xarxa a la iniciativa El Periódico de l’Estudiant, que fa 15 anys que aporta informació a les escoles i els instituts de Catalunya. Vivim en la societat de la informació i les notícies ens envaeixen cada dia. La situació canvia cada segon. Per poder arribar allà on no arriba el diari que teniu entre les mans va néixer el bloc www. elperiodico.cat/estudiant. Un portal on tots els estu­diants de segon cicle de primària, ESO i batxillerat que ho desitgin es poden informar sobre els temes que més els interessen i també opinar. A la secció El debat podeu parlar sobre temes tan diversos com l’últim concert del vostre grup favorit o la manera de parlar de la gent del vostre institut, fins a fer les vostres imaginatives aportacions sobre la crisi de l’aigua. En el debat sobre com parlen els joves, l’Alba, de Girona, opina: «Al meu institut hi ha de tot, però la veritat és que molta gent diu bastants tacus». Sobre el mateix tema, la Júlia opina: «Al meu insti s’hi poden trobar moltes coses bones i dolentes. Una de les

bones és que a dins es parla bé el català, però a fora ja és una altra cosa. Ja m’enteneu, oi?». Al debat sobre si

s’hauria de prohibir la teleescombraries, la Núria, de l’Hospitalet, diu: «Que la gent surti a la tele explicant la seva vida, i a més hi porti altres persones enganyades és vergonyós». Ja ho sabeu, podeu opinar sobre els vostres temes favorits a www.elpe­ riodico.cat/estudiant. H

12

El gràfic del mes

ABRIL DEL 2008

Cada dia hi topem desenes de vegades. Regulen la circulació d’una forma tan discreta com efectiva. Però... ¿us heu parat a pensar mai com funciona un semàfor? El Periódico de l’Estudiant ho esbrina. També investiga quin va ser el primer semàfor de la història i com

seran els del futur, coincidint amb el moment en què l’Ajuntament de Barcelona els vol renovar. El nou sistema comportarà un estalvi energètic, una gestió més eficaç de la mobilitat i la possibilitat d’adaptar tots els semàfors per a persones amb discapacitat visual.

¿Què s’amaga darrere els semàfors? LA RENOVACIÓ DELS SEMÀFORS DE BARCELONA L’Ajuntament invertirà

40milions d’euros

en la renovació dels semàfors de la ciutat. La renovació, tecnològica i estètica, suposarà importants beneficis per a la gestió de la mobilitat i per al medi ambient

¿COM FUNCIONEN ELS SEMÀFORS INTEL·LIGENTS? A Priorització dels serveis

EL TALLER

Aquesta nova tecnologia permet la millora semafòrica per a transports públics i serveis d’emergència. També facilitarà que el centre de control adapti la regulació semafòrica davant possibles incidents

Emetrà un so que farà que els discapacitats visuals sàpiguen que és el moment de creuar

25 x 10 cm. Perfora una tapa amb tres forats de 4 cm cada un. Perfora una altra tapa amb tres forats de 5 mm, on es col·locarà la base de cada bombeta (fig. 1)

FINS AL 2011, ES RENOVARAN

L’Ajuntament ha convocat un concurs per a professionals per dissenyar-ne el nou model. Però sí que en sabem algunes coses:

Polsadors de vianants Descomptadors Mòduls per a invidents Equips i antenes de telefonia mòbil o WI-FI

de cada color (groc, verd i vermell)

2

col·locaran espirals de cable per crear camps magnètics

CIRCUIT la tapa 1 Agafa i introdueix les tres bombetes als forats (fig. 3 i 4)

4 4 Les dades

el cable 2 Agafa negre i pela’l en tres

viatjaran fins al centre de control

2 Quan un cotxe hi passa per sobre hi ha una variació en el camp magnètic que permet comptar els vehicles que circulen

5 Allà els tècnics

del sistema identificaran les vies més saturades i els donaran prioritat de pas per fer la circulació més fluida

3 La informació sobre

la quantitat de vehicles i els temps dels semàfors es transmetrà per fibra òptica

(fig. 3) llocs, a l’altura de cada bombeta. Tot seguit, enrotlla les parts pelades a la base de les tres bombetes (fig. 4)

5 Centre de control

un 4 Enrotlla dels extrems

TECNOLOGIA LED Actualment el 15% dels semàfors de Barcelona ja funcionen amb sistema lumínic de LED. Aquesta tecnologia presenta nombrosos avantatges:

80%

D’ENERGIA

Garanteix el funcionament dels semàfors sense subministrament elèctric

2 HORES

MIDA REAL

DISMINUCIÓ D’AVARIES

COM SÓN LES BOMBETES LED

DURADA

Casc de plàstic transparent

HORES

Safata reflectora

100.000

BATERIES

l’inici i 3 Pela el final dels

cables verd, vermell i groc

ELS LLUMS

ESTALVI ENERGÈTIC

(fig. 2)

3

1 Als carrers s’hi

Es centralitzaran les cruïlles, fet que permetrà la monitorització de les avaries al Centre de Control La carcassa tindrà espai per incorporar futurs dispositius. Per exemple:

les tres 3 Pinta bombetes, una

Podrà tenir la capacitat per controlar més de dues interseccions amb semàfors amb valors de seqüència, temps i desfasaments independents

Estarà integrat en el mobiliari urbà Incorporarà el sistema lumínic de LED

deixa-la assecar (fig. 2)

1 C Controlador de trànsit

(fig. 1)

la caixa 2 Pinta de color negre i

B

semàfors

¿Com seran els futurs semàfors de Barcelona?

dos trossos 1 Agafa de cartró de

C

30.000 semàfors

LA CAIXA

A

ARA HI HA A LA CIUTAT

10.000

COM CONSTRUIR UN SEMÀFOR

B Dispositiu d’àudio

Les bombetes actuals tenena una vida de

8.000

Díode Càtode (-) és mes curt

HORES

Rajos de llum emesos

Ànode (+) és més llarg

pelats de (fig. 4) cada un d’aquests cables a la seva bombeta respectiva (l’extrem del cable verd a la bombeta verda, i així successivament). L’altre extrem et servirà per a la connexió amb la pila (fig. 4)

encendre les 5 Per bombetes, hauràs de

connectar els dos cables a la pila. Per exemple: per encendre el llum vermell, agafa el cable vermell i el negre, i posa’ls cada un en un extrem de la pila, i la bombeta s’encendrà

ELPRIMER SEMÀFOR COMPLEIX 135 ANYS

1914

J.P. KINGHT Va muntar una mena de regulador de trànsit semblant als utilitzats a les vies fèrries amb dos braços. Funcionava amb gas i emetia una llum verda o vermella.

1920

WILLIAM POTTS Un policia de Detroit (EUA) va reinventar el semàfor de tres colors per gestionar el trànsit per carretera. Funcionava amb electricitat i va incorporar la llum ambre.

1923

GARRETT MORGAN Va patentar el semàfor, un aparell rústic que es manipulava manualment i que dirigia el trànsit a dues avingudes. Indicava "parar" i "seguir".

Erròniament, se’l considera l’inventor de l’aparell, i en realitat no va tenir cap impacte en l’evolució d’aquest dispositiu modern.

Font: Ajuntament de Barcelona / www.ideafinder.com/history/inventions/trafficlight.htm / www.latercera.cl/icarito/enciclopedia (Proyectos tecnológicos). GRÀFIC: RUT VIDAL

Aquesta publicació ha estat possibles gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Aigües de Barcelona, la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis, Gas Natural SDG, SA i Fundació Abertis.