El Futur De La Vellesa

EL FUTUR DE LA VELLESA

JOAN FSC. ROMERO MIRALLES

INTRODUCCIÓ

La vellesa ja és un fenòmen social generalitzat que modifica i modificarà la nostre societat, potser n’és un dels grans elements transformadors. No va ser fins als anys 70 del segle XX que es va començar a posar remei a una realitat social cada cop més urgent. Les espectatives o previsions que es van plantejar aleshores han estat prou sobrepassades i a més s’han pogut constatar grans canvis dins el col.lectiu de la gent gran. La capacitat d’una societat per a responsabilitzar-se i reaccionar devant les necessitats dels seus membres més febles en defineix el seu grau d’evolució. En èpoques anterios, aquesta funció la realitzava la familia, nucli d’una estructura social molt diferent a la nostre i amb recursos comunitaris precaris. Demogràficament i segons les dades que es disposen de Catalunya hi ha aspectes rellevants a destacar com ara l’augment de població (més de 7 millions al 2008), l’allargament en l’esperança de vida (entorn als 80 anys), l’envelliment demogràfic (17,2%) el retard en tenir el primer fill (29 anys) o l’augment de la poblacó immigrant (9%) que proposen incògnites pel futur dels individus i reptes pels professionals que se’n ocupen. Si aquest futur s’emmarca dins el col.lectiu de les persones que dintre de 10-15 anys tindran més de 65 anys, quines seran les característiques, necessitats i capacitats que tindrà aquest ampli gup social?. Cada cop més l’heterogeneitat de la vellesa es fa palesa amb més evidència donades les variables psicològiques, socials, culturals, econòmiques, conductuals i de l’entorn que modelen la nostre societat i els membres que hi pertanyen. D’altre banda el nombre de gent gran va adquirint major pes dins el conjunt del teixit social i aquest canvi en la piràmide poblacional, es a dir l’envellimet demogràfic, sol.licita una readaptació de les estructures sanitàries i dels professionals implicats per a donar resposta

a

les

demandes

necessitats que se’n derivin.

i

La infermeria gerontològica es caracteritza per la seva plasticitat, entent-ho com la gran capacitat d’adaptació i aprenentatge inherents al desenvolupament diari d’aquesta professió. Els canvis que s’han anat produïnt durant els darrers anys dins l’àmbit geriàtric exigeixen aquesta continua readaptació. Es axí com aquesta visió canviant ha afavorit el pas d’un model assistencial basat en els dèficits a un model centrat en les capacitats dels individus. Estar atents al canvis anomenats avans servirà per configurar models assistencials i eines de gestió que s’adaptin millor a una població tant heterogènia com ho és el col.lectiu de la gent gran. És en aquest sentit que s’ha de posicionar la infermeria gerontològica ocupant el paper de lideratge que li correspon. Possiblement la prevenció i la educació per a la salut seran els principals focus on s’hauran de dirigir els esforços però també caldrà incorporar dins l’hàmbit assistencial models basats en els avenços biomèdics, l’ètica i el respecte als drets de les persones. La complexitat assistencial d’aquest grup social ve configurada en primer lloc per les característiques pròpies d’aquesta darrera etapa del cicle vital. Les pluripatologies, la polimedicació, els graus de dependència, situacions personals i familiars, processos de dol o simplement l’adaptació individual al propi procés natural d’anar envellint es plantejan ja d’entrada com a reptes importants alhora d’abordar les problemàtiques d’aquestes persones. D’altre banda cal afagir-hi el paquet de variables (econòmiques, sociels, culturals, etc) avans esmentades que configuraran un col.lectiu divers i que tendeix a una demanda d’atenció més individualitzada, professional, satisfactòria.

humana i

Bibliografia
 
 ‐Institut
Català
de
l’Envelliment.
Anuari
de
l’envelliment.
Catalunya
2004.
1era
edició:
 Novembre
2004.
 ‐Dean.
M.
Envejecer
en
el
siglo
XXI.
Rev,

Perfiles
y
Tendencias
nº
21,
febrer
2006.
 ‐Pérez
Díaz,
J.
“L’envelliment
demogràfic
a
Catalunya”
II
Jornades
de
població
(2005).
La
 població
a
Catalunya.
Centre
d’Estudis
Demogràfics.
Disponible
en
internet
a
:
 http://digital.csic.es/bitstream/10261/13818/1/2005Jornades.pdf
 ‐


Institut
d’Estadística
de
Catalunya.
IDESCAT.CAT.
(accés
el
17/11/09)
 http://www.idescat.cat/