El Feudalisme

EL FEUDALISME El vocable feudalisme ha tingut un ús tan extens en l’àmbit acadèmic (també en el popular) que, segons el punt de vista que s’adopti, varia notablement tant en la seva cronologia com en l’àmbit territorial que va abraçar, com fins i tot els aspectes que ateny. Així, uns autors el consideren com un sistema de relacions socials i polítiques propi de l’Edat Mitjana, que hauria desaparegut al segle XVI amb l’aparició dels estats moderns. Altres, en canvi, situen l’abolició del feudalisme entre finals del segle XVIII i principis del XIX, època de la Revolució francesa i de la caiguda de l’Antic Règim. Sobre els seus inicis també hi ha opinions diverses, des dels que afirmen que ja es configura durant el Baix Imperi Romà fins als que el situen després de l’any 1.000. Quant a l’àmbit territorial, alguns autors el circumscriuen a Europa Occidental, d’altres a l’Imperi Carolingi, i altres parlen de feudalisme bizantí, musulmà o japonès. La varietat de definicions i explicacions al voltant del feudalisme es pot reduir, tanmateix, a dues concepcions fonamentals: - la institucionalista, que es centra en els aspectes jurídics i polítics; - la materialista (materialisme històric) que es centra en els elements socials i econòmics; En el corrent institucionalista han militat nombrosos autors europeus i nordamericans, i hi ocupen un lloc destacat l’espanyol Claudio Sánchez Albornoz, el seu deixeble Luis García de Valdeavellano i el belga F. L. Ganshof, un dels principals difusors d’aquest corrent historiogràfic amb el seu llibre Qu’est-ce que la féodalité? Ganshof defineix el feudalisme com un conjunt d’institucions que creen i regeixen obligacions d’obediència i servei, generalment militar, d’un home lliure (vassal) envers un altre home lliure (senyor), i obligacions de protecció i sosteniment per part del senyor cap al vassall. A més, l’obligació de protecció i sosteniment sol tenir per efecte la concessió del senyor al vassal d’un feu. En definitiva, el feudalisme equivalia al conjunt d’institucions feudo-vassallàtiques, amb dos elements fonamentals: - l’homenatge o jurament de fidelitat del vassall cap al senyor; - el benefici, generalment un feu, del senyor cap al vassal. Per Ganshof, la societat feudal, que situa a l’Europa occidental dels segles X a XII, es caracteritza per: - un desenvolupament considerable dels vincles de dependència entre els homes, que situaria en una posició de supremacia a una classe social de guerrers professionals; - un gran fraccionament del dret de propietat; - una jerarquia de drets sobre la terra derivats d’aquest fraccionament, amb una correspondència entre la jerarquia i els vincles de dependència; - una fragmentació del poder públic, amb una diversitat d’institucions autònomes que exerceixen en interès propi els poders normalment atribuïts a l’Estat. La societat que s’instaura basada en aquestes institucions és la de l’Imperi de Carlemany, per la qual cosa es redueix a l’àmbit francès i alemany dels segles X a XIII, tot i que perviu, en declivi, fins al XV. Aquest model es va estendre a altres terrritoris, com Catalunya o Anglaterra. J. R. Strayer, tot i que en la mateixa tendència historiogràfica, concep el feudalisme més com un mètode de govern, caracteritzat per la fragmentació de l’autoritat, el pas del poder públic a mans privades i un sistema militar basat en contractes privats. Strayer situa aquest tipus de societat en l’Europa occidental. R. Boutruche considera que els pilars del sistema feudal són: - el feu, com l’expressió per antonomàsia de les relacions feudals, i; - la disseminació del poder des d’una instància pública en retrocés cap a mans privades en ascens. Boutruche afirma: sense contracte vassallàtic, sense feu, sense organització social i política sobre llaços privats... no hi ha règim feudal. Per la seva banda, Sánchez Albornoz, interpretant de forma rigorosa aquesta tendència de reduir el feudalisme exclusivament a les institucions feudovassallàtiques, arriba a afirmar que Espanya no es va feudalitzar, si se n’exceptua Catalunya. L’altra concepció del feudalisme, sorgida de l’escola marxista del materialisme històric, es fixa sobretot en els aspectes econòmics i socials.

1