Edat Mitjana

EDAT MITJANA 1.- L'ESCRIPTURA DE LA MÚSICA. Per tal de cumplimentar aquest punt i per començar el tema, veurem el documental La invenció de la notació. Aquí veurem com va sorgir l'escriptura musical i el que ha suposat per a la música occidental. Contesta el següent qüestionari.

1.­Qüestionari sobre el documental “invenció de la notació”. a.­Com es transmetia la música abans de la notació? b.­Quines foren les primeres manifestacions escrites musicals a l'Edat Mitjana (EM)? c.­Qui fou Guido d'Arezzo? Quines foren les seves crucials aportacions per a la invenció   d'una notació musical fiable? d.­De quin himne provenen els noms de les notes? e.­Quins trets característic de la música occidental, que la diferencia de la música d'altres   cultures, han estat possibles gràcies a la invenció d'una notació? 2.-CARACTERÍSTIQUES DE LA SOCIETAT. – – –

L'Edat Mijana (EM) comprèn l'època que va des de la caiguda de l'Imperi romà ( 476) fins a principis del s XV, una mica més de nou segles. És una època que inclou períodes d'estabilitat i períodes turbulents i de grans transformacions d'ordre social. La societat és estamental: a) En primer lloc tenim els reis i el Papa i alts nivells del clergat ( bisbes, arquebisbes). Per altra banda tenim la noblesa: barons, ducs. Vivien en castells emmurallats i es dedicaven a fer la guerra. Aquests, juntament amb el sistema feudal portaran al desevolupament de la música profana. b) En aquest estament tenim el clergat: abats, bisbes. Vivien en grans centres culturals on es copiaven llibres i partitures. Seran els responsables del desenvolupament de la música religiosa. També els cavallers. c) A la base de la piràmide estamental tenim el poble o servs de la gleva, dedicat a la pagesia i a servir els seus senyors.

2.­Fes un esquema en forma de piràmide posant  els diferents estaments socials que hi   havia a l'EM i els membres de cada estament.

1

3.­Encercla la resposta encertada ( hi pot haver més d'una resposta correcta). El cant gregorià és... a) Un cant que fan els gregorians. b)Un crecull de cants cristians primitius c) Un cant que feia Gregori I. •

A Capella vol dir... a) Dins l'església b) Sense instruments c) Veus acompanyades d'instruments    • La finalitat del  cant gregorià era... a) Passar­s'ho bé a  l'església b) Resar cantant c) Donar unitat a la litúrgia cristiana •

• Música modal vol dir... a) Que utilitza unes escales sense alteracions anomenades modes b) Que és un model de pregària c) Sense lletra per cantar     

El cant gregorià és... a) Un cant modal, a capella, cantat en llatí a una sola veu. b) Un cant monòdic, a mode de pregària, cantat en llatí. c)Un cant llatí, cantat a les capelles de les esglésies a una sola veu •

El cant gregorià és... a) Música profana b) Música religiosa c)Música pagana •

El terme àmbit en música és... a) Des de la nota més greu fins a la més aguda d'una melodia b) El tema sobre el que tracta l'obra que s'interpreta. c) La velocitat de la cançó •

3.-EL CANT GREGORIÀ. Després de la caiguda de l'imperi romà, la unitat cristiana es va anar descomponent. El papa Gregori I per tal de donar una unitat al cristianisme, va ordenar recopilar els cants cristians primitius. Aquesta música va ser el cant propi i únic de l'església cristiana durant molt temps ( encara s'utilitza) avui en dia se'l coneix com a cant gregorià. En el seu temps s'anomenava cant pla. Característiques del cant gregorià: 1.- Cant monòdic d'àmbit reduït( monodia: una sola línia melòdica) 2.- A capella, és a dir, sense ús d'instruments. 3.- El ritme venia marcat pel ritme de les síl.labes del text en llatí.

2

4.- Era una música modal. No utilitzava escales com la Major o la menor, sino uns modes, cada un dels quals començava en una nota diferent i representava un sentiment diferent.

4.­Relaciona amb fletxes: Trobadors

Joglars

Goliards

Gent   que   tenia   una   formació   eclesiàstica   i  que   anava   rodant   pels   diferents   indrets   aprofitant la seva formació per cantar tant   en   llatí   com   en   llengua   vernacla   i   solien   cantar   temes   profans   com   els   deleits   de   la  taverna o el mal d'amors Eren   gent   cultivada.   Normalment   eren  autors i intèrprets el es seves obres i en alguns  casos eren nobles.

Eren rodamons. Es guanyaven la vida anant   pels   pobles   i  divertint  a   la  gent. No només  eren   músics   sinó   què   també   eren   malabaristes.

3

4.-LA MÚSICA PROFANA: ELS JOGLARS I ELS TROBADORS. Els joglars eren rodamóns que anaven d'un lloc a l'altre divertint el públic. Eren meitat poetets meitat saltimbanquies i barrejaven en les seves actuacions la mímica, els malabars, narració de gestes èpiques i la música. Foren els transmissors de la música popular no litúrgica. Els joglars s'acompanyaven sovint d'instruments musicals prohibits per l'església, que els considerava pagans i eines del dimoni. Els goliards eren clergues que després d'abandonar la vida religiosa es dedicaven a aquesta feina aprofitant la seva superioritat cultural. Cantaven i recitaven en llatí i en llengua vulgar. El seu repertori era molt variat i anava del més pur refinament a la poesia més grollera. Un exemple en són les cançons Carmina Burana. Els trobadors pertanyien a una classe social més elevada. Aquests eren compositors i intèrprets de les seves pròpies obres, mentre que els joglars interpretaven obres d'altres. El tema principal de l'art trobadoresc fou l'amor cortès, però també d'altres com la natura, política, la moral, gestes heroiques. 5.- L'INICI DE LA POLIFONIA. L'inici de la polifonia es situa al principi del s IX. La primera manifestació polifònica fou l'organum. Aquest consistia en una melodia gregoriana principal, anomenada cantus firmus. La segona veu se separa de la primera i la segueix nota contra nota a una distància de 4a o de 5a. A Anglaterra existia un tipus especial d'organum anomenta gymel en el qual la distància entre les veus era de 3a ( què és un interval no tan dur, és el que utilitzam avui en dia per crear els acords). Més tard apareix el discantus on les veus ja no són paral.leles, sinó que quan una puja l'altra baixa i a l'inrevés. Més endavant apareixerà una tercera veu i fins i tot una quarta veu. Aquest domini de la composició polifònica afavorirà l'aparició del conductus, on el compositor deixa de banda el cant pla i crea temes musicals originals. Derivat del discantus, sorgirà el motet (derivat de la paraula francesa mot= paraula) sovint la veu més greu, anomenada tenor prové del cant pla ( cant gregorià) i serveix com a referència harmònica a les demés veus de composició lliure o inventada. En el motet els textos poden ser diferents a cada veu, i en alguns casos fins i tot en llegües diferents. És el que es coneix com a motet pluritextual. Aquest nou art polifònic trova el seu punt culminant al final del s XII amb Léonin i Pérotin. Són els dos primers grans noms de la història de la música.

4

6.- L'ARS NOVA A finals de s XIII, a França s'inicia un moviment d'inconformisme cultural on buscaven ser més moderns. Musicalment, el moviment ve guiat per un tractat anomenat Ars Nova del monjo i també músic Philippe de Vitry La varietat de recursos musicals creix molt a partir del s XIV i es comença a compondre quasi més música profana (que s'impregna d'elements populars) que religiosa. Els progressos en la polifonia demanaven un sistema d'escriptura que indiqués el ritme amb precisió. Aquí comença la notació proporcional d'on deriva la notació actual ( de cada vegada, el ritme fluctuant del cant gregorià va desapareixent). Entre els compositors d'aquest període cal fer referència a Guillaume de Machaut, el músic més gran del seu temps. En la seva obra mestra, la Missa de Notre Dame es veuen molts elements característics de l'Ars Nova: a) Llibertat de ritme b) Independència de la melodia i el ritme de cada una de les veus. c)Canvi dels modes eclesiàstics a les escales major i menor. d)Utilització del silenci com a element musical. Aquest fet donarà lloc a l'hoquetus, manera de cantar en què les diferents veus s'alternen ràpidament i que recorda al singlot.

A finals del s XIV i principis del XV els nobles europeus disposaven de capelles musicals ( eren grups de músics al servei dels nobles o d'entitats religioses als quals acompanyaven en els seus deplaçaments) i es disputaven els millors compositors i intèrprets. Així, els compositors més avançats viatgen per tota Europa i difonen la polifonia, que prepara ja, l'arribada del Renaixement.

5

5.­ Completa el següent mots encreuats:

Horitzontals 1. Composició polifònia on no s'utilitzava un cant gregorià com a base. 4. Agrupacions de músics al servei de nobles o d'entitats religioses 5. Exemple de peça instrumental ( no vocal) de l'Edat Mitjana 6. Constava de dues veus paral.leles a distància de 5a o 4a. 11. Peça musical que es canta a Mallorca el dia de Nadal. 13. Monjo i músic de finals de s.XIII 14. Dues veus. Podien anar per moviment oblicu o contrari. Verticals 2. Tipus d'escriptura musical que era més precisa en la duració de les notes. 3. Compositor de gran importància dins l'Ars Nova 7. Tipus de motet on s'utilitzen diferents llengües en les diferents veus. 8. Llibre de Philippe de Vitry que dóna nom a un corrent musical a finals del s.XIII. 6

9. Recurs on les diferents veus s'alternen ràpidament repetint el mateix. 10. Tipus de composició que es basa en una melodia de baix anomenada tenor. 12. Era utilitzat a Gran Bretanya 7.-ALTRES MANIFESTACIONS MUSICALS. En l'EM existien també altres representacions musicals amb temàtica religiosa, però que no estan destinades a la litúrgia ( és a dir, no estaven destinades a la missa). Alguns exemples en són: a) Les Cantigas de Sta Maria: amb 400 melodies de lloança a la Mare de Déu. b) Misteri d'Elx: a València. És una mostra de teatre religiós que representa l'Assumpció de la Verge Maria als cels. c)Cant de la Sibil.la 8.-ELS INSTRUMENTS MEDIEVALS. A l'EM existien una gran varietat d'instruments. Els compositors poques vegades indicaven a les partitures qui havia de tocar cada part i ho solien deixar al gust dels intèrprets. El més habitual era que els instruments acompanyessin la veu, per tant, estaven sotmesos a la veu. No es pot parlar d'un gènere insttumental pròpiament dit, encara que trobam algunes melodies només instrumentals com les estampides Els instruments estaven prohibits a les esglésies, ja que evocaven elements profans i deien que evocava l'obra del diable. L'únic instrument acceptat era l'orgue.

6.­   Per   fer   la   següent   activitat,   en   grups   de   4   persones   cercareu   informació   sobre   els   següents   instruments   medievals   i   ho   lliurareu   amb   una   presentació   per   ordinador.  Hi   podeu incloure fotografies.

7