08 Edat Mitjana J.j. Ortega

EDAT MITJANA (s. V- s. XIV) QUAN? Del segle V d.C. fins al segle XIV d.C

ON? A tota Europa ( zona que ocupava l’imperi romà d’occident)

PINTURA DE L’ÈPOCA

CONTEXT HISTORIC  L’ edat Mitjana es pot dividir en: - Alta Edat Mitjana ( s. V- s. XII). Societat feudal, rural. La cultura únicament està als monestirs. - Baixa Edat Mitjana (s. XIII- s. XIV). A la Baixa Edat Mitjana apareixen les primeres universitats i també una nova classe social: la burgesia, que es va enriquint gracies al comerç.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ART DE L’ÈPOCA o A l’Alta Edat Mitjana l’art més utilitzat és el romànic, que utilitza les tècniques mes senzilles per construir. Les pintures són planes i els edificis baixos i foscos. o A la Baixa Edat Mitjana apareix el gòtic, amb una nova tècnica que feia els edificis mes alts i lluminosos. Amb algunes tècniques com la volta de creueria o els vitralls els sostres ja no eren tant pesants i es podien fer mes elevats. o L’escultura no era molt utilitzada, sovint l’escultura formava part d’una peça arquitectònica o eren de materials semblants a la fusta, poques vegades de pedra.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ART DE L’ÈPOCA II ARQUITECTU RA

ART ROMÀNIC

ART ROMÀNIC (ARC DE MIG PUNT)

ART GÒTIC

ART GÒTIC (VOLTA DE CREUERIA

PINTURA

ART ROMÀNIC

ART GÒTIC

ESCULTURA

ART ROMÀNIC

ART GÒTIC

A l’esquerra pintura de ESCULTURA EN FUSTA Sant Climent de Taüll, a DEL ROMÀNIC, (MAJESTAT (BATLLÓ). A la dreta una pintura LA DRETA UNA GÒTICA Gòtica.

PRINCIPALS COMPOSITORS La música religiosa monòdica estava composta per monjos, que no firmaven les obres. Totes les obres de ccant gregorià són anònimes. MÚSICA RELIGIOSA POLIFÒNICA

• •

Leónin: Va utilitzar l’ organum per a realitzar musica religiosa i polifonica. Se li atribueix el Magnus liber organi. Pérotin: El mes important músic de l’escola de Notre Dame de París. MÚSICA PROFANA

• •

Landini: Compositor italià que va compondre també música religiosa. Obres: 89 Ballates a dos veus, 42 Ballates a tres veus, El trobador Berenguer de Palou: Era un bisbe que va acompanyar al rei Jaume I. La seva obra mes important es : S'ieu sabi'aver guiardo.

audició MÚSICA RELIGIOSA LA MONODIA: EL CANT GREGORIÀ CARACTERÍSTIQUES GENERALS

TIMBRE

La música religiosa es va unificar gràcies a la decisió del papa Gregori I.Es cantada al monestirs, a les litúrgies religioses. Vocal, a capella, amb veu masculina (monjos) i blanca (nens)

TEXTURA

Monódica

MELODIA I RITME FORMES VOCALS I INSTRUMENTALS

La melodia es conjunta. El ritme: segons la importància de les paraules s'allarguen o no les notes

Les formes són: la missa (Propi i Ordinari) i els oficis SEQÜÈNCIES

TROPS

Es l’aplicació, de text al melisme d’ alleluia.

Estil sil·làbic ( 1 síl·laba= 1 nota) Estil neumàtic( 1 síl·laba= 3-4 notes) Estil melismàtic( 1 síl·laba= 4 o + notes) Solista: un capellà sol Responsorial: solista + cor Antifonal: Cor +

comunitat 1 nota del melisme = 1 sil·laba d’un altre text. Invenció de text i melodia Unicament la melodia és nova (Un nou

LA POLIFONIA ( En verd la música religiosa i en blau la profana)

audició

QUAN?

La polifonia va néixer al finals del segle IX.

TIMBRE

Vocal, a capella a la religiosa i pot portar acompanyament instrumental a la profana. Veu natural d’home i de nen (veus agudes)

TEXTURA MELODIA I RITME

Polifònica

Amb l’aparició de la polifonia va ser necesari la creació d’un sistema per anotar el ritme. Aparició de les figures rítmiques.

Els inicis( s. IX-XIII)

L’organum: A la veu principal se l’hi afegeix una veu

inferior, fent moviment paral.lel.* El discantus: Quan les notes de la 1ª veu pugen, les de la 2ª baixen (mov. contrari de les veus)* L’organum florejat: 1 nota gregoriana= diverses notes de la 2ª veu FORMES VOCALS

Ars antiqua Es continuen utilitzant les formes (sXIII) anteriors, però Conductus: Obra de 2 o 3 veuss’afegeix totes elleseldeconductus. nova Ars nova creació* (sXIV) El motet: a 3 veus. Amb tenor basat en cant gregorià La missa: Les parts de l’Ordinari es feien en polifònia a les misses. Balada, virolai, rondó: peces polifòniques profanes vocals.

FORMES POLIFÒNIQUES ORGANUM DISCANTUS

MOTET

MÚSICA PROFANA LA MONODIA CARACTERÍSTIQUES GENERALS

TIMBRE TEXTURA MELODIA I RITME

I N S T R U M E N T S

audició

La música profana es realitzava al voltant dels castells feudals i s'estenia gràcies als joglars, que anaven de poble en poble cantant i fent espectacle. Alguns nobles componien., els trobadors. Vocal, amb veu natural, normalment d’home, a vegades de dona. Monòdica. A la pràctica, els instruments que acompanyaven podien fer altres veus.

FORMES VOCALS I INSTRUMENTA LS

La melodia continua tenint una forma conjunta com a la música religiosa. Es cantava en la llengua vernacla.

Rondo, Virolai,...

Cordòfons

Llaüt, saltiri, arpa, viola de mà, viola de braç, rebec…

Aeròfons

Flauta de bec, orque portatiu i fix, xirimia, cornamusa…

Idiòfons

Sonalls, campanes, pandereta…

Membranòfons

Timbal, tamborí…

ELS INSTRUMENTS DE L’EDAT MITJANA

ORGANISTRUM SALTIRI XIRIMIA

TROMPETA MEDIEVAL

CORDÒFONS AERÒFONS IDIÒFONS PANDERETA

TAMBORÍ

MEMBRANÒFONS

LA MÚSICA MEDIEVAL CATALANA CARACTERÍSTIQUES GENERALS

L’ Edat Mitjana va ser un període ric per a la música catalana. Els monestirs i les corts catalanes difonien l’art i la música. Com a grans centres de difusió de la musica destaquen el monetir de Ripoll i Montserrat.

MONODIA RELIGIOSA MONODIA PROFANA POLIFONIA RELIGIOSA I EL LLIBRE PROFANA VERMELL DE MONTSERRAT es l’obra més important que es conserva. Es un llibre amb un conjunt de músiques ballades a la

Amb l’arribada del cant gregorià a Catalunya van desaparèixer els ritus mossàrabs i es van fer barreges de diferents tipus de música ( visigòtica, aquitana). S’han conservat poques melodies, entre les que destaquen les de Berenguer de Palou, Cerverí de Girona o Guillem de Berguedà.

ARS ANTIQUA: A Ripoll es troben algunes restes de polifonia del segle XI. A Tortosa, Escala Dei o Badalona s’han trobat altres que demostren que a Catalunya va arribar la polifonia

ARS NOVA: Els reis Pere III, Joan I i Martí I L’humà van ser mecenes de la música, la qual cosa va provocar que es desenvolupés perfectament la polifonia.

FITXA MUSICAL FITXA MUSICAL Mariam Matrem. Llibre vermell de montserrat

Títol obra / fragm. Obra completa Compositor Adreça del youtube Estil

Anònim

Forma

S. XIII, Espanya

http://www.youtube.com/watch?v=QEyd_K83lWI&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=9-GOjMusfBg&feature=related Ars Nova Edat Mitjana

Gènere

Música culta, religiosa i profana ballada

Moderato

Compàs

4/4

Tempo Timbre

Època/ Ubicació

Musica cantada per un cor mixt, amb veus de dona i d’home. Sense acompanyament instrumental.

Virolai

Textura

Polifònica homofònica.

Altres carac. (melodia*, ritme* característic, dinàmica*, text…)

Lletra Mariam Matrem Virginem attolite Ihesum Christum extollite concorditer. Maria seculi asilum defende nos. Ihesu tutum refugium exaudi nos. Iam estis nos totaliter diffugium totum mundi confugium realiter. Ihesu suprema bonitas verissima. Maria dulcis pietas gratissima. Amplissima conformiter sit caritas ad nos quos pellit vanitas enormiter. Maria facta saeculis salvatio. Ihesu damnati hominis redemptio.