Dinamiques T2

C&A Unitat didactica 2: Fonaments de la psicologia i sociologia aplicats a l’animició 1. L’ESSER HUMÀ, UN ESSER SOCIAL L’esser humà és un esser social des del moment que neiz, ja que necessita l’ajut d’altres persones per satisfer les seves necesitats bàsiques com l’alimentació, la higiene, la seguretat, la relació... El nen necesita explorar l’entorn físic i social en el que viu, interactuar amb les persones i objectes que l’envolten. Aquest procés d’interacció és el que s’anomena socialització. La Socialització: Es el procés mitjançant el qual la cultura, socialment organitzada es facilita als membres de la societat, transmetent-se de generació en generació. La Cultura: és el conjunt de tret distintius, esperituals, materials, intel·lectuals i afectius que caracteritzen a una societat o a un grup social, que inclou les arts i lletres, les formes de viure junts, els valors, les tradicions i creences. El procés de socialització s’ha d’aprendre. Les persones aprenen a percebre i utilitzar l’entorn desenvolupant habilitats i patrons de conducta que els indiquen com comportar-se en societat i como actuar davant diferetns solucions. Aquest procés afecta a dos camps:

 El procés de socialització es conitu i forma part del desenvolupament de la persona. Hem de veiure quines són les diferents etapes del cicle vital d’una persona.  El concepte de socialització està relacionat amb el concepte de grup i fem refarència a la rama de la psicologia que s’ocupa d’això: Psicologia de grups. 2. PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT. La psicologia del desenvolupament estudia els diferents estadis o moments pels quals l’individu va desenvolupant les seves capacitats psicologiques i intel·lectuals. 2.1. Etapes del desenvolupament en la societat actual. Existeix una necessitat evolutiva que fa que el desenvolupament passi en totes les persones per uns estadis; Infància Són les primeres relacions del nadó, que s’estableixen amb la seva mare o amb les persones que tenes cura d’ell. Les relacions no són orals sinó de gestos i senyals. S’estableix una sintonia mare-fill que satisfà les necessitats del nadó. El sentiment de seguretat i confiança així com els llaços afectius caracteritzen el primer any. Durant el primer any, les seves necessitats bàsiques són: L’alimentació, l’aseo i el descans que seran satisfetes pels adults i poc a poc anirà adquirint hàbits i habilitats que permetran que sigui més autònom.

C&A

Dels 3 als 6 anys, l’inici de l’escolaritat per a molts nens i nenes. Són més autònoms, amb capacitat d’expressar-se oralment. Es desenvolupa molt la forma de pensar, raonar i resoldre problemes. Els infants són egocèntrics. El joc és un factor important en el procés socialitzador. El procés socialitzador es dóna quan els nens aprenen els papers del gènere, els comportaments i les actituds que una cultura considera apropiats. Adolescència Entre els 13 i 19 anys aprox. Comença amb els canvis fisiologics de la pubertat i finalitza quan s’arriba a l’estatus sociològic d’adult. L’adolescència és un període de cris, producte dels canvis físics, psicològics i de conducta. S’adquireixen coneixaments cap a l’autonomia i la plena responsabilitat. Les relacions amb les famílies soles ser conflictives. El grup i les colles seran el seu referent en la recerca de la identitat i de la seva autestima. L’edat adulta Dels 20 als 54 anys aprox. Hi ha 3 grups:

 Adult jove (20-40). L’individu ha de començar a assumir rols socials i familiars. Fer-se responsable de la seva pròpia vida i de la família que forma. 3 etapes: - Edat d’establiment (20-30 anys): Recerca de parella, criança de fills, aprofundiment dels amics.. - Edat de consolidació (30-40 anys): es consolida els estudis, feina, té més força la parella i s’aconsegueixen fites pròpies. - Edat de transició (voltant dels 40 anys): gran alleberació de les grans pressions i recerca de plaers més individuals.

 Adult mig (40-65). Es dóna una crisis donada per una revisió i reavaluació de la vida passada.  La vellesa. A partir dels 65 anys, s’ha incrementat l’esperança de vida i s’ha reduït el temps de treball. Gaudeix més de l’oci. Pateixen en la seva vida, per: - Desplaçament social: La jubilació, el sentiment d’inutilitat i la pèrdua d’estatus social i econòmic es pot viure amb ansietat. - Sentiment d’inutilitat i la soledat. La persona es torna més depenent i té ments autonomia personal. - Pèrdua de persones estimades. 4. PROCESSOS D’ADAPTACIÓ SOCIAL I SITUACIONS D’INADAPTACIÓ Els processos d’adaptació es van formant quan l’infant es capaç de recollir tot el que els seus sentits perceben i la societat li transmet una serie de simbols, valors i costums pròpies del llov on neix. L’infant va descobrint i aprenent els comportaments dels demés, interioritzar els valors...

C&A Els processos d’inadaptació socials, són molts factors que influeixen per ser un inadpat socialment. Inadaptació: Transgesió de les regles i normes socials establertes en la societat o grup social al qual pertany l’individu. És un desviació del que es considera normal o establert socialment com a moral o correcte.  Desmotivació o inadaptació L’individu es desenvolupa en un entorn social desfacorable on por desenvolupar una conducta inadaptada amb respecte a les lleis i normes. La desmotivació fa que cada vegada sigui més inadaptat socialment. Per compendre una conducta inadaptada, tindrem en compte els següents aspectes: - Ralacions no adequades entre subjecte i entorn. - Permanència prolongada de relacions inadequades. - No por transformar la realitat històrica a causa d’una inadequada vivència i/o utilització de recursos personals i socials. Tot això comporta: - Una falta de participació activa i constructiva. - Dificultat per viure en societat. - Pertinença a grups allunyats dels patrons de comportament constructius i socialment acceptats.  Model de coerció de Paterson Paterson explica com és forma la conducta antisocial. Es desenvolupa en 4 etapes: 1. La família: Les pràctiques educatives no són adequades, el nen perceb que les seves conductes negatives (plorar,trencar objectes...) li resulten beneficioses, le permeten escapar de situacions desfavorables. El nen o nena aprèn a manipular a la família. 2. A l’escola: Si el nen no té les pautes familiar ben interioritzades que han de ser la base de la sociabilització, tindrá mancances d’habilitats d’interacció vàlides per les noves situacions, amb el probablement serà refusat pels companys. 3. L’aprenentatge amb els iguals desviats: Quan es sent exclòs pels companys, i viu el fracàs acadèmic buscarà relacionar-se amb els companys que siguin semblants a ell. 4. L’adult: es manifesten dificultats per adquirir diferents habilitats i aprenentatges per aconseguir una feina estable.  Influenciabilitat, marginació i delenqüència En la societat hi ha molts factors que propicien conductes inadaptades. Els adolescents viuen en zones marginals i no disposes de la formació adequada, això fà que disposin de massa temps d’oci. Durant aquest temp hi ha més oportunitats de relacionar-se amb el delit, consum d’alcohol o estupefacients o la influenciabilitat estan en la base de les conductes.

C&A

5. LES EMOCIONS La vida afectiva de les persones, esta plena d’emocions continues, no sempre de manera concient. L’emoció és un estat afectiu o reacció subjectiva a l’ambient, acompayada de canvis orgànics d’origen innat, influïda per l’experiència i tenen una funció adaptativa. (Por, sorpresa, ira, tristesa...) Els Sentiments són estats afectius complexes, estables, de més duració i menys intents que les emocions. (La felicitat, rancor, Amor, tristesa...) En cada instant les persones experimentem algun tipus de sentiment o d’emoció, aquests estats poden anar canviant durant el dia, en funció dels esdeveniments que succeeixin. 5.1. Els estímuls i manifestació de les emocions Les emocions no es poden controlar ja que sorgeixen davant d’un estímul. El que es pot controlar és la manifestació externa d’aquestes emocions. Hi ha dos tipus d’estímuls:

 Els externs, són els que provenen de l’ambient o del món exterior, els quals els reacciona amb por, alegria o ira.  Els interns, són aquells que es produeixen a nivell cognitiu, quan s’imagina alguna situació agradable o desagradable. 5.2. Emoció i agressivitat La ira és una emoció que es pot disparar de forma automàtica en determinades situacions, sovint quan existeix frustació. Quan una emoció negativa arriba a tenir un cert grau d’intensitat normalment apareix l’agressivitat. El comportament agressiu comporta la intenció de fer mal físic i moral tant a persones com a objectes i comporta conductes socialement inacceptables. Els infants que han sigut víctimes de violència poden tenir dificultats en les seves relacions amb els femés. Els sentiments d’odi-ira poden marcar la seva personalitat i dificultar el control del seu propi comportament. Per els infants que viuen en un ambient violent o d’inestabilitat familiar, és molt important formar relacions socials adequades i obtenir dels demés allò que els hi manca en la seva pròpia família. Els educadors han d’aconseguir l’autoestima i les habilitats necessàries per sobreviure. 6. LA MOTIVACIÓ La motivació és la causa o raó que mou a una persona a actuar de determinada manera. Tot comportament humà es dóna per un major o menos grau de motivació. Quan més motivat més esforç per aconseguir un objectiu.

C&A Bandura diu que la conducta està reglada per les seves conseqüencies. Part del fracàs escolar és degut a la desmotivació que no ha estat ben reconduïda. Perquè una persona es mobolitzi i canviï és necessari que hi hagi un equilibri entre el malestar del present i l’esperança de millorar al futur. 6.1. Teories de la motivació. Piràmide de Maslow Segons Maslow, totes les persones tenen necessitats. La necessitat és la font de la motivació. Les persones satisfan les seves necessitats en ordre ascendent, de les més inmadures a les més madures; 1. Necessitats fisiològiques: Són les necesitats bàsiques (gana, sono, set...) un cop satisfetes, sorgeixen altres. 2. Necessitats de seguretat: Nesessitats de sentir-se segur (estabilitat, protecció, seguretat física, allotjament...) 3. Necessitats d’afiliació: Amor i afecte (No sexe) amistad, pertinença a un grup... 4. Necessitat d’estima: Respecte i estima. Per una part autoestima (independència, metes personals, estatus...) i per altre part respecte i estima per part dels demés (prestigi, reconeixement...) 5. Necessitats d’autorrealització: Necessitats d’autosatisfacció, és toto allò que produeix satisfacció personal promevent la creativitat. 7. LES ACTITUDS Les actituds són la tendència a comportar-se d’una determinada manera. Són una de les peces claus que forma la conducta humana. S’aprenen convivint, intervenen tant els factors individuals com els socials. 7.1. Components de les actituds Estan formades per 3 components:

 Cognoscitiu: Allò que se sep a partir de les pròpies creences, valors, experiències, idees, opinions...

 Afectiu: Allò que se sent cap a alguna cosa.  Conductual: Allò que és creu que es faria davant alguna situació. Si aquets tres elements es contra deixen, s’anomena Dissonància cognitiva. 7.2. Canvi d’actituds

C&A Les actituds són força estables. Es poden canviar però es molt complicat. Hi ha moltes teories que expliquen els canvis d’actituds: 1. Teoria de la dissonància cognitiva Festinger (1919-1989), sosté que la dissonància cognitiva genera un estat de tensió, per això és busca un cert equilibri. Podem trobar tres estratègies:  Canviar la conducta concreta.  Canviar de creences.  Afegir una de nova que porti a l’equilibri. 2. Teoria de la Gesalt Salomonon Asch (1907-1996) deia que la persona es transforma en funció del seu entorn social. Els demés tenen molta influència en el canvi de les actituds. 3. Teoria de l’aprenentatge social Bandura diu, que es pot camviar d’actitud en funció de l’observació del resultat de la conducta d’altres, que si es veu que altres persones reben càstigs o premis segons una determinada actitud, s’aprèn per observació allò qu es vol aconseguir. 4. Importància del grup Lewin (1890-1947) deia, que la formació i el canvi d’actituds depèn principalment de les normes i del grup de que es forma part.