Desigualdad Sexual I Lasswell

Comunicador. Anàlisis del control Nacions Unides y Kratky Films de Praga. Es realitzà a partir d’un conte original de Tina Jorgeson, presentat oficialment com una pel·lícula d’animació que mostra el repartiment desigual de les tasques domèstiques d’una família nuclear. Nacions Unides és la organització internacional més gran de països que existeix. Va ser creada el 1945 amb l’objectiu d’evitar nous grans conflictes mundials, promoure la cooperació econòmica, cultural, social, humanitària, etc. Es defineix com una associació de governs global que facilita la cooperació en assumptes com el dret internacional, la pau i seguretat internacional, el desenvolupament econòmic i social, els assumptes humanitaris i els drets humans, com per exemple la igualtat entre sexes. És per això que junt amb la col·laboració d’una productora cinematogràfica txeca ha coproduït un curtmetratge titulat “Un sueño imposible”. La finalitat del curtmetratge és sensibilitzar a la societat sobre la situació de desigualtat entre l’home i la dona, tant en l’àmbit laboral, com domèstic. El fet de que el curt hagi set produït per Nacions Unides i no per qualsevol associació defensora dels drets de la dona és molt rellevant, ja que la difusió del missatge repercuteix a un nivell pràcticament global i reflexa el punt de vista mundial enfront de l’esmentat problema. D’altra banda el fet que sigui una institució d’abast internacional confereix més credibilitat i serietat al curt, i per tant al seu missatge, tot i l’estil simple i desenfadat que presenta. A continuació procedirem a analitzar el contingut. Audiència. Anàlisis de l’audiència El públic objectiu d’aquest missatge es la població jove, des dels nens de l’escola fins als estudiants de batxillerat i FP. Aquest segment de població es el més important a l’hora de sensibilitzar l’esperit crític contra el sexisme. A més, els joves son els que tenen major probabilitat d’estar exposats a una rutina diària de desigualtat de sexes per part de la família, amb costums més antics i tradicional. Els joves que veuen constantment el sexisme ho perceben com una situació normal que s’ha de reproduir, i per això aquesta situació acaba convertint-se en un hàbit per a ells que després és molt difícil canviar. La segona categoria de públic objectiu al que pot estar dirigit el missatge es al propi cor del nucli familiar, que es la principal arrel del problema de la discriminació. Anàlisis del mitjà. Canal El canal utilitzat per transmetre el missatge és Internet, en el nostre cas, entenent el canal amb el significat del context de la situació comunicativa. Tot i això, el canal utilitzat a la difusió del missatge, des d’un punt de vista objectiu, és el curtmetratge cinematogràfic. Que el canal utilitzat i més accessible sigui Internet es molt significatiu ja que en l’actualitat és un dels mitjans de comunicació de masses a través del qual s’accedeix al nombre més elevat de públic objectiu jove.

Efecte. Anàlisis de l’ efecte L’efecte esperat que ha de provocar aquest missatge es el de sensibilitzar la població contra la discriminació de sexes i sobretot evitar que la població més jove caiguí en aquesta sèrie d’actituds de masclisme o submissió. El més important es que el missatge arribi al màxim nombre possible de població, que creï polèmica Quan el nen veu la pel·lícula després ho comenta amb la resta de la família. D’aquesta manera el nen es converteix en un mitjà de comunicació interpersonal (boca-boca), ja que el missatge arriba fàcilment i ràpidament a la resta de públic implicat en el problema de la desigualtat i ajuda a promoure un debat, conscienciar o modificar determinades actituds dins del dia a dia. L’objectiu de difondre el missatge d’aquesta manera es compleix molt més efectivament ja que un anunci, un vídeo però Internet o un cartell es molt mes probable que sigui ignorat o no creï tanta polèmica com el comentari que diu el seu fill als seus pares. Anàlisi de continguts El curtmetratge, que dura 7 minuts i 37 segons, reflexa les costums masclistes que avui dia continuen existint. Es tracta d’una família formada per l’home, la dona i tres fills en el qual la dona assumeix pràcticament totes les responsabilitats de la casa. Tot i que tant l’home com la dona realitzen la mateixa jornada laboral, només ella es preocupa de mantenir la llar i cuidar dels fills. En canvi, un cop surt de la feina, l’home es desentén totalment de tot allò que tingui a veure amb les tasques domèstiques. El curtmetratge mostra la rutina diària d’una família en la qual es donen moltes senyals de desigualtat entre sexes. Com a exemples més significatius podem destacar els següents: 1. La dona es programa el despertador molt abans que el seu marit a fi de llevar els seus fills, vestir-los i preparar l’esmorzar per a tota la família. Mentrestant, l’home continua dormint fins que l’esmorzar és a taula. 2. Arribada la jornada laboral, observem com l’home gaudeix d’un treball poc estressant mentre que la dona pateix la pressió dels superiors, obligant-la a augmentar la seva eficiència productiva, tot i ser difícilment realitzable. Cal destacar el detall masclista de l’home, intentant seduir una noia maca i jove en absència de la seva dona, mostrant despreci i poc respecte cap a ella. Finalitzada la jornada laboral, som testimonis de la desigualtat salarial entre l’home i la dona, tot i que l’activitat ha sigut molt més dura per la dona. 3. Al sortir de la feina, l’home es pot permetre el luxe de fer unes cerveses amb els amics al bar; en canvi, la dona ha de fer la compra de la casa a corre-cuita per tal d’arribar a temps a la sortida escolar dels fills. 4. El retorn a la llar no fa més que remarcar la diferencia de rols entre el pare i la mare. Cal remarcar en aquesta seqüència com tant el fill i com la filla copien els patrons de conducta dels seus progenitors: el pare llença la motxilla al terra, el fill també; el pare es passa la tarda mirant la televisió, el fill també. La mare renta els plats i fa la bogada, i la filla l’ajuda, sacrificant el seu temps de lleure.

5. Queda palès que la televisió reforça els mateixos valors, ja que apareix una dona treballant la terra de manera tradicional mentre que l’home fa ús de maquinària que evita l’esforç físic. 6. Finalment, un cop al llit, els últims pensaments abans de dormir són ben diferents per l’home i per la dona. L’home està satisfet de la situació a la llar, ja que no considera incorrecte cap dels seus comportaments, i el treball de la dona és el que hauria de ser. La dona, tot al contrari, somia en una realitat diària on tota la família, independentment del sexe, col·laboren per igual a les tasques de casa. L’home mostra afecte per la dona, cuida dels fills i comparteix responsabilitats. 7. I quan sona el despertador, sona pels dos.