Harold Dwight Lasswell

Harold Dwight Lasswell

DADES BIOGRÀFIQUES DE L’AUTOR Nascut l’any 1902 a Illinois i mort el 1978, Laswell va ser un dels pioners de les teories de la comunicació, i el fundador de la psicologia política. Està considerat un dels impulsors de l’anàlisi sistemàtic de la comunicació en nacions i societats i de la comunicació política. Va estudiar sociologia a la Universitat de Chicago durant els anys 20, on va rebre la influència freudiana (a més d’altres autors com Dewey o Mead), present en la major part dels seus estudis en l’àmbit de la propaganda i de la comunicació en general. La seva tesi sobre la Propaganda en la Primera Guerra Mundial (publicada l’any 1927) el va fer mereixedor del títol de doctor. Arrel d’aquesta primera tesi, va escriure més de 40 llibres, la majoria sobre la propaganda en els temps de guerra. Els seus estudis es van centrar sobretot en la influència de la comunicació massiva en èpoques de canvi cultural i social, i com afecta aquesta a l’opinió pública, a la política... Va treballar en “l’Institute for Propaganda Analysis”, a més de fer de professor en diverses universitats i de diferents matèries. Va ser un investigador i un catedràtic molt respectat i va treballar en entitats importants com la Biblioteca del Congrés Nord-americà o la Comissió Hutchins.

ÀMBIT D’ESTUDI Laswell parteix de la ciència política (en la qual està llicenciat) per iniciar els seus estudis. Per aquesta raó, s’ha dit que el seu àmbit d’estudi és la psicologia política. Tot i així, el seu paradigma (de la mateixa manera que les seves investigacions) es situa més aviat en el camp de la sociologia, ja que estudia les relacions entre la persuasió i la comunicació, conservant sempre aquesta perspectiva política. CONTEXT GENERAL I HISTÒRIC-CIENTÍFIC: ENTREGUERRES La vida com a adult i els estudis de H.D. Laswell es van desenvolupar durant el període d’entreguerres (entre la Primera i la Segona Guerra Mundial), una etapa històrica caracteritzada per grans canvis en les relacions internacionals i els avenços en el camp de la tecnologia. En la primera dècada (anomenada posteriorment “els feliços anys 20”), el capitalisme viu un gran desenvolupament. Després de la recuperació de la Primera Guerra Mundial, té lloc el seu auge econòmic, encapçalat per la potència nordamericana. Durant la segona etapa d’aquest període, que té lloc durant la dècada següent, aquest procés es veu totalment invertit: és la crisi del sistema capitalista. L’any 1929 es produeix el Crack borsari a Nova York, les conseqüències del qual s’estenen fins a la Segona Guerra Mundial, i són un punt important en la seva gestació. L’establiment de governs autoritaris d’una banda i el gran desenvolupament del capitalisme (que comporta l’anomenada “American Way Of Life”) d’altra banda, impulsen la innovació tecnològica (en armaments i en aparells domèstics o pràctics). En aquest context, els mitjans de comunicació cobren una gran importància pel seu poder de manipulació en favor de una determinada posició política (evidentment, la que està al govern), i es consolida la ràdio i el cinema (a més de la ja predominant premsa). És per això que en aquesta època apareixen les primeres teories sobre els “mass media”, que analitzen la seva influència en la població. En totes elles predomina el funcionalisme, que es basa en l’autoregulació de la societat i l’equilibri de la societat a partir d’un coneixement objectiu.

EL PARADIGMA DE LASSWELL

1. Comunicador. Análisis de control. 2. Mensaje. Análisis de contenido. 3. Canal. Análisis de medio. 4. Audiencia. Análisis de audiencia. 5. Efecto. Análisis de efectos. El model de Lasswell intenta establir el perfil de les relacions i mediacions que es donen en la comunicació col·lectiva. Però la principal aportació és a amb quina intenció les persones es comuniquen, quines són les seves raons, motius i justificacions. Seran aquestes respostes les que determinin el mitjà de comunicació com també quines són les condiciones de recepció. Lasswell intenta explicar l’acte de la comunicació dels mitjans en la societat mitjançant el comportament comunicatiu interpersonal, examinant-ho així des d’una perspectiva més social i mantenint els elements principals: emissor, receptor, canal, missatge y efecte. En aquella època s’estava gestant la teoria de l’agulla hipodèrmica, que parteix de la idea que els missatges són rebuts de manera uniforme per tot el públic i que les reaccions immediates són disparades per aquests estímuls. A més, cada membre del públic es sent personalment y directament atacat pel missatge.

La gran aportació de Lasswell és la delimitació que fa del camp conceptual i dels eixos definitoris de l’acció comunicativa. El paradigma de Laswell parteix, en un primer moment, de l’anàlisi de les interrelacions entre audiències i efectes des d’una posició funcionalista. El funcionalisme intenta produir un sistema de coneixement objectiu que sigui capaç de formular condicions d’equilibri i d’autorregulació social (anomenat homeostasis). Així, les premises del funionalisme i en les que es basa Laswell, seran l’autoequilibri en la vida social/ la realitat social pot generar les pautes de la seva estabilitat/ la creença que el funcionament d’una societat democràtica i el seu equilibri es sustenta confiant en les insititucions. Segons Laswll els mitjans de comunicació es converteixen en un element equilibrador en la biologia social, per qual el coneixement de les tècniques persuasives i d’informació permeten desplegar eficaçment les funcions inductives sobre els individus, creant pautes de conducta, actituds i comportaments. Entre les funcions de la comunicació, Laswell destaca el de la vigilància i control de l’entorn, la transmissió dels valors de la identitat d’una cultura, la cohesió social...Entén, d’una manera similar a Walter Lippmann, la persuassió informativa i la propaganda com la inducció d’aquells valors que permeten als gestors de la societat conduir els ciutadans cap als millors objectius de progrés i llibertat. Per Lasswell, les premises bàsiques en tot procés de comunicació són les següents: En primer lloc, són exclusivament assimètrics, amb un emissor que produeix l’estímul i una massa passiva de destinataris que per l’estímul reacciona. En segon lloc, la comunicació és intencional i tendeix a tenir un objectiu observable i mesurable en quan dóna lloc a un comportament relacionable amb la finalitat pel qual s’ha originat. És llavors quan s’originen dos conseqüències: a) l’anàlisi del contingut es proposa com el instrument per inferir els objectius de manipulació dels emissors i b) els únics efectes són els que es poden observar, és a dir, els vinculats a una transformació, a una modificació del comportament, de les opinions, etc. Per últim, els papers del comunicador i el destinatari apareixen aïllats independentment de les relacions socials, situacionals i culturals en les que es produeixen els processes comunicatius. Lasswell intentarà respondre a quin hauria de ser l’enfocament metodològic adequat que permeti definir quins són els canvis socials, econòmics, polítics i culturals en els que els

mass-media incideixen d’una manera determinant. El model utilitzat serà l’anomenat Model Telegràfic: Qui diu què? A qui? Què diu? En quin canal? Amb quin efecte? Amb el Qui? Pretén estudiar als emissors i investigar-los: trets socials, comportaments comunicatius, repertori semàntic emprat... A qui? Fa referència a l’anàlisis de l’audiència i inclou totes les característiques dels receptors dels misstages, ja siguin reals, possibles, audiències, potencials, etc. El què diu condueix a l’anàlisi de continguts del missatge, quins són les característiques lògiques, retòriques, els seus valor informatiu en un context determinat i descobrir el contingut ocult. El En quin canal? analitza les característiques dels soports del missatge i es concreta en els recursos materials i físics que utilitza la comunicació (per cable, per ones, diaris, etc). Amb quin efecte? es vincula amb la intenció explícita amb la que s’emeten aquests missatges i per tant intenta determinar els fins de la comunicació, ja siguin aquests persuasius, cognitius o d’entreteniment. Els resultats de la comunicació s’hauran de comparar amb els diferents efectes que puguin tenir els missatges d’aquesta. I sobretot en el cas de l’Opinió Pública serà necessari, no només limitar-se a l’estudi dels missatges, sinó investigar també com és la recepció d’aquests.

Però tot i així, el paradigma de Lasswell no arriba a establir les interaccions entre les parts, com per exemple entre l’emissor (anomenat ‘comunicador) i el receptor, ja que l’audiència apareix encara desdibuixada en un tot massa uniforme, destinatària d’un fluxe unidireccional. No obstant, sí que atribueix efectes diferents en funció dels mitjans emprats. Lasswell es centra sobretot en el què diu? A través de depurades tècniques d’anàlisi de continguts centrades en els textos propagandístics del període d’entreguerres. També insisteix en els efectes, ja que estudiant-los pot esbrinar com es produeix la creació de influència com també conèixer els mecanismes més eficaços per persuadir a través dels mitjans. Per a Lasswell, el procés de la comunicació en la societat realitza quatre funcions: a) vigilància de l’entorn, revelant amenaces i oportunitats que afecten a la posició de la

comunitat i de les seves parts; b) correlació dels components de la societat a l’hora de donar una resposta a l’entorn; c) transmissió del bagatge social; d) entreteniment. La gran aportació teòrica de Lasswell és la delimitació del camp conceptual i el seguiment dels eixos definitoris de l’acció comunicativa. El seu paradigma, tot i haver sigut superat per altres visions analítiques més concordants amb el nou paisatge social i mediàtic, segueix conservant moltes d’aquelles virtuts que van permetre el desenvolupament d’estudis sistemàtics de la comunicació a Nord- Amèrica, a partir dels models sociològics organicistes i funcionalistes.