Cococaixa Tardor 2009

Cococaixa DT PAÍS VALENCIÀ-MÚRCIA

Núm 85– Tardor 2009

¡¡Pandèmia!! Virus ¡¡Alarma!! B 1 B 1 N 0 ¡¡Perill!! ¡¡Danger!! ¡¡Achtung!! Els primers casos van ser descoberts durant l'estiu de 2009 entre algun DAN. El virus B1B1N0 havia mutat i es transmetia en les reunions de directors. Frustració, angoixa, desmotivació, falta d'identificació amb la tasca, preocupació constant, tensió afegida. Si notes aquests símptomes és millor que t’ailles de la realitat laboral durant 7 dies. Si no pots fer això, llig-nos i aïlla't 7 minuts. Les autoritats de CCOO adverteixen que el Cococaixa conté altes dosis d'ironia, sarcasme i sentit de l'humor. És possible que perjudiqui la seva dedicació, li distregui del seu treball i pot causar alteracions en el seu somriure. Per això, no és recomanable per a persones amb amputación del sentit de l'humor o que no sàpiguen utilitzar la ironia com mètode de supervivència.

L’home que pensà que era el primer que pensava L'home que va pensar que va ser el primer a pensar va decidir que pujaria a aquella roca. AL baixar va descobrir la roda i el foc. Va descobrir la roda que permetia generar negoci, que ampliava els marges de benefici, que creixia en quota de mercat i et situava en posicions relatives de relativa tranquil—litat. I va descobrir el foc de la inquisició, aquell que crema als llibres

de la capacitat crítica, la poesia de la serenitat i la calma i escriu els versos satànics d'aquell que pensa que la distància de la plantilla és l'oblit. AL poc temps va tornar a la roca del pensament havia incrustada una espasa i va pensar que podria arrancar-la. Va pensar que podria utilitzarla per a tallar els caps dels seus enemics i d'aquells que no posaren suficient força en l'obstinació de la seua croada contra els infidels del sacrifici etern, la jornada prolongada i el pensament fix. A l'intentar

arrancar-la l'espasa es va resistir. Després de diversos intents i quan estava a punt de defallir en els seus intents va aparèixer Merlín, l'esperit de la Caixa, i li va dir que solament la suma de diversos cavallers agafant al mateix temps l'espasa i amb la mateixa convicció podrien arrancar l'espasa de la roca. L'home que va pensar que va ser el primer a pensar va deixar de pensar això. Va mirar endavant, enrere, dalt i baix però no va veure ningú. Llavors va ser quan va advertir la presència d'un enorme grup de professionals just al seu costat. Mai abans els havia vist. L'home que va pensar que va ser el primer a pensar va descobrir que el viatge professional no és un conjunt de fotografies de monuments i paisatges sinó una pel—lícula dinàmica i viva on el passat esdevé sobre el present condicionant el futur. Així va ser com l'home que va pensar que va ser el primer a pensar va descobrir que mai va ser el primer. Que en realitat la major part de les coses que ell pensava ja estaven

Campanya de la DGT per als empleats de la Caixa No podem conduir per tu Pero dis-nos com vas a cada kilometre

Ha arribat al oïts de la Direcció general de Trànsit que en la Caixa es reporta diàriament (fins i tot horariamente) tota la gestió comercial que es realitza. I han pensat que aquesta genial idea nascuda dels més alts cims –com l'aigua de Deu– podria tenir una gran aplicació a l'hora de reduir els accidents de trànsit –in itinere o in librinere– dels empleats que ja estan acostumats a aquesta dinàmica. Així que ha llançat aquesta nova campanya destinada a empleats de la Caixa. La intenció és que l'empleat pare el cotxe cada kilòmetre i reporte on està, que tal està el trànsit, si es troba bé, si ha parlat amb algú per telèfon i que hora pensa arribar a la seua gestió o oficina.

memo Caixa Ja no recorda que l'oficina 700 va ser la millor d'Espanya durant dos anys seguits? Ja no recorda que havia reptes de captació de promocions? Ja no recorda que aquesta DT ocupava els llocs de Champions en altres èpoques? Ha perdut records ben recents en la seua organització? Amb les noves pastilles Memocaixa obtindrà una memòria de ferro.

El DT ha insistit en que no col—loquem, que vengam

Uis.. Mira un fax del DAN

Las males llengües Conten les males llengües que després d'escoltar per enèsima vegada allò que la plantilla és el millor actiu de la Caixa un director va arribar a sa casa i la seua dona li va plantejar que feia temps que no era actiu sinó passiu i que si la cosa seguia així prompte deixaria de formar part de la plantilla de la casa. Conten les males llengües que el dia de la trobada amb directors a Gandia ningú s'atrevia a seure en les primeres files, com en els vells temps dels exàmens de facultat. Diuen que era igual que en la boxa. Volien estar prou a prop per a veure'l i prou lluny perquè no els esguitara la sang. Conten les males llengües que durant la mateixa trobada va sonar el mòbil de Bibiano amb un so peculiar que no podem reproduir per motius semblats als de les filles gòtiques de Zapatero i els cabrejos de l'Esteban. Conten les males llengües que la gent d'empreses ja no s'atreveixen a posar el dit en el detector. No siga cosa que ja no treballen allí.

“Per a demà vull que cada oficina faça una assegurança de bici”

Igual se referia a que no ens col—loquem abans de que vengam

¡¡¡Exclusiva!!!! Des que l'ONU inventarà allò del dia de la fam per a focalitzar en assumptes que per si sols passen diàriament distrets moltes són les organitzacions de tot tipus que s'han pujat al carro. Recentment ho ha fet la nostra DT creant el Dia de l’assegurança, el Dia de la Posada a punt i tenim constància que el nostre DT utilitza el divendres com Casual Day (dia sense tratge i corbata). Això ens proporciona l'oportunitat de proposar nous i interessants dies per a centrar l'atenció.

Quins altres dies crearies tu? Primera resposta: Jo crec que hi ha un que l’han creat sense dir-lo: el sexual day. És aquest dia que facis el que facis et van a acabar fotent. Segona resposta: Jo instauraria el “Dia del report diari” i així tot els reportis diaris els faríem un dia concret que estaríem tot el dia reportant, i vinga a reportar, i altra vegada a reportar. Tercera resposta: El dia del “bibirón” per la quantitat de mala llet que es pot ser capaç de generar en un sol dia. Quarta resposta: El dia de la bèstiaK. Per com em pose quan arriba a algú de fora a dir-me el que fa anys que ja sé. Cinquena resposta: El dia del ràtio finalK perquè a cada campanya sembla que es vaja a acabar el món. Sisena resposta: El dia menys pensat.. Que és el qual em prejubile i seré feliçK

El llibre

Un CIC de 7 minuts és el que reclama el jove guerrer de la llum que acaba d'arribar a la cinquena muntanya de la Caixa. És la seva manera de compensar la pèrdua d'autonomia professional de punts i tants alquimistes d'oficina reunions de directors .

Consells que no donen els jefes Ápaga i se n’anem En els temps que corren amb tanta ordre absurda circulant pel carril d'acceleració resulta difícil quadrar totes elles. Intentarem ajudar-te. D'una banda, el departament “elèctric” ens demana que apaguem tot fora d'horari. No obstant això el Director Territorial demana un “sobreesfuerzo” en dedicació a la gestió. Per a quadrar les dos ordres existeixen diverses possibilitats. La primera seria treballar amb veles i fer els càlculs a llapis. Aquesta solució ens duria molt de temps. La segona solució seria desconnectar-lo tot al sortir a les tres perquè ningú ens cride l'atenció. Així que, apaga i se n’anem PD: 25 graus a l'estiu? Podrem anar en pantalons curts? 20 graus a l'hivern? Podem dur-nos flassades?

El DVD

La música

En la trobada amb directors el DT va utilitzar la metàfora de la selecció espanyola de bàsquet que després d'un inici de campionat dolent va acabar per guanyar. Aquest DVD hauria de servir per a recordar que el primer que va fer Scariolo després del partit contra Sèrbia va ser preguntar que és el que pensaven els jugadors.

Està clar que al nostre Director Territorial li preocupa la nostra motivació melòdica. Ja van dues reunions i en les dues reunions la música ha estat tan cuidada que pensem que Bibi hauria de publicar un recopilatorio amb els millors temes de cada trobada amb directors