Clever Consumers Investigate Detergents. Clil Module. Teacher's Book

ENSENYAMENT SECUNDARI OBLIGATORI (12-16)

SEGON CICLE Crèdit variable integrat

Llibre per al professorat

Ciències de la naturalesa en anglès _________________________________________________________________ ____

CLEVER CONSUMERS INVESTIGATE DETERGENTS _________________________________________________ __

Joellen Quincannon, Teresa Socias i Mª Teresa Navés (membres del “Content Teaching Group”)

Assessorament i coordinació: Margarita Ravera i Mª Teresa Navés Assessorament científic: Glòria Pegueroles, Aureli Caamaño

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Direcció General d’Ordenació Educativa Edició: Servei d’Ordenació Curricular març de 1999

AGRAÏMENTS

Volem agrair la col.laboració dels professors y professores que es varen animar a experimentar aquests materials en els seus centres, aleshores en fase d’elaboració, y que varen aportar els seus comentaris y suggeriments per la seva millora. Els equips de professors experimentadors varen ser: Gemma Coll (Ciències de la naturalesa)

IES Badalona-7

Fernando Cuesta (Anglès),

IES Badalona-7

Elisabet González (Ciències de la naturalesa)

IES del Vallès

MªAngeles Fuertes (Francès)

IES del Vallès

José Luis Bricio (Francès),

IES del Vallès

Ajut informàtic i de disseny: Nona Viguer Dibuixants: Rodolfo Valero, Lluís Vilardell i Joan Serradell A les persones que han prestat les seves veus: Joan Mitjavila, Roser Basco i Cristina Serradell Assessorament científic: Miquel Erra

A tots, moltes gràcies!

ÍNDEX 1. Introducció 1.1. El projecte d’innovació curricular 1.2. L’opció metodològica del crèdit variable integrat 1.2.1. Dins el marc de la Reforma Educativa 1.2.2. “Content-Teaching” 1.2.3. Ciència, Tecnologia i Societat (CTS) 1.3. Justificació de la selecció de continguts

5 5 5 6 6 7 8

2. Contingut 2.1. Estructura del crèdit 2.2. Estructura de les unitats 2.3. Programació dels continguts del crèdit unitat a unitat

8 8 8 9

3. Objectius del crèdit

14

4. Activitats d’aprenentatge

14

5. Criteris i activitats per a l’avaluació

20

6. Temporització

22

7. Orientacions per a la intervenció pedagògica 7.1. Estratègies didàctiques de “Content-Teaching” 7.1.1. El diari com a eina de seguiment setmanal 7.1.2. Ús de la llengua estrangera a classe 7.1.3. Estructura de la sessió i rols de les professores de les dues àrees 7.2. Estratègies didàctiques de Ciència, Tecnologia i Societat (CTS) 7.2.1. L’errada com a estadi d’aprenentatge 7.3. Estratègies didàctiques de “Cooperative Learning” 7.3.1. Els rols de cada membre de l’equip al laboratori

22 23 23 24 24

8. Bibliografia

28

9. Recursos didàctics 9.1. “Tapescripts” 9.2. Propostes de controls i exàmens 9.3. “Reference material”

29 29 30 49

10. Índex d’il.lustracions

62

25 25 26 27

Teacher`s Book

“CLEVER CONSUMERS INVESTIGATE DETERGENTS”, UN CRÈDIT VARIABLE INTEGRAT DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA EN ANGLÈS PER AL SEGON CICLE D’ESO

1. INTRODUCCIÓ 1.1. El projecte d’innovació curricular El crèdit variable integrat “Clever Consumers Investigate Detergents” fou creat com a part d’un projecte d’innovació curricular encarregat i subvencionat per la Direcció General d’Ordenació Educativa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Els responsables de la creació dels materials, la formació del professorat participant en el projecte i l’avaluació del mateix foren els membres del grup de treball “Content Teaching Group”. Tots els integrants del grup de treball (Àngel Raluy, Joana Masip, Manuel Morer, Teresa Socias i Joellen Quincannon) són professors d’anglès a centres públics d’ensenyament secundari a Catalunya. Les professores Margarita Ravera (autora, a més, del crèdit “Keep Fit”) i Mª Teresa Navés portaven la coordinació del grup. El “Content Teaching Group” va dur a terme un projecte curricular de dos anys de durada. Durant aquest temps, van escriure tres crèdits variables integrats: “How to Become a Young Scientist” (1r cicle de l’ESO) i “Clever Consumers Investigate Detergents” (2n cicle de l’ESO) de ciències de la naturalesa en anglès i francès i “Keep Fit” (2n cicle de l’ESO) d’educació física en anglès. Els materials dissenyats pel “Content Teaching Group” foren experimentats durant els cursos 1994-1995 i 1995-1996 a diversos centres públics i concertats a l’àrea metropolitana de Barcelona (CEIP Costa i Llobera, IES del Vallès, IES Badalona7, Escoles Pies de Terrasa). Els cursos de formació per als professors participants en el projecte van tenir lloc el primer trimestre del curs 1994-1995 i al setembre de 1995. L’avaluació del projecte va començar al febrer 1995 fins al juliol 1996. 1. 2. La base pedagògica del crèdit variable integrat Els currículums escolars de diversos països de la Unió Europea ja tenen una tradició d’ofertar algunes assignatures (història, ciències, etc.) en una llengua estrangera. La Direcció General d’Ordenació Educativa i, més concretament, la secció d’Innovació Curricular, volia dur a terme una experiència similar a Catalunya. Els membres del “Content Teaching Group” es van entusiasmar amb el projecte, puix que era una oportunitat de posar en pràctica la metodologia de “Content Teaching” i comprovar si el “Content Teaching” era efectiu en la situació educativa de Catalunya. No es tractava de treballar matèria curricular en la segona llengua dels alumnes sinó en una llengua estrangera. Des del principi, el projecte s’enmarcava dins de la línia pedagògica de la Reforma Educativa i de la línia metodològica de “Content Teaching”. Els dos crèdits de ciències de la naturalesa, a més a més dels enfocaments citats, seguien una metodologia d’ensenyament de les ciències anomenada “ciència, tecnologia i societat”.

5

Clever Consumers Investigate Detergents

1.2.1. Dins el marc de la Reforma Educativa La Reforma Educativa té com a objectiu la formació global de cada nen/a de Catalunya sense discriminacions de sexe, ètnia, classe social o capacitat intelectual o física. L’enfocament pedagògic de la Reforma Educativa és el constructivisme. Segons el constructivisme, el procés d’aprenentatge s’ha de construir sobre els coneixements previs de l’alumne/a, incloent els seus conceptes erronis, puix que els errors formen part del procés d’aprenentatge. Els conceptes de la Reforma Educativa recolllits en el projecte d’innovació curricular són els següents: a) l’aprenentatge significatiu b) l’errada com a estadi d’aprenentatge c) la finalitat cabdal de l’ensenyament-aprenentatge és la formació integral dels alumnes d) els eixos transversals d’educació per al consum i educació medioambiental e) un dels crèdits tipificats consisteix en iniciar els alumnes en el disseny de petites investigacions f) treball cooperatiu (cada alumne té una tasca dins del seu equip. A més, els alumnes han de discutir molts punts de les activitats i posar-se d’acord per prendre decisions. També s’han d’ajudar mútuament per superar les dificultats que se’ls hi presentin tant a nivell de llengua com de contingut) 1.2.2. “Content Teaching” A més de seguir les orientacions de la Reforma Educativa, els membres del grup “Content Teaching” proposava un ensenyament de continguts de dues matèries diferents en llengua estrangera. Segons aquest enfocament, els professors empren els materials d’aprenenatge, les tasques d’ensenyament-aprenentatge i les estratègies didàctiques pròpies de les àrees de contingut acadèmic (en aquest cas de ciències) com a mitjans pel desenvolupament dels continguts acadèmics, les capacitats cognitives i les destreses d’aprenentatge. La llengua estrangera és la llengua vehicular per a l’aprenentatge de ciències, història, educació física i altres assignatures. S’imparteix l’ensenyament segons diferents fórmules: 1. el/la professor/a és l’especialista de l’assignatura que, degut al seu nivell de llengua estrangera pot impartir el crèdit íntegrament en anglès o francès. 2. el/la professor/a és l’especialista de llengua estrangera, però és una persona que està familiaritzada amb l’assignatura o bé els materials després d’un procés de formació. 3. Un equip format per un/a professor/a de la matèria curricular i un/a professor/a de llengua estrangera que treballen coordinats dins l’aula. Aquesta última fórmula va ser l’emprada en el període d’experimentació del crèdit variable integrat “Clever Consumers Investigate Detergents”. Dos professors, un de cada especialitat, treballaven conjuntament a l’aula amb els alumnes.

6

Teacher`s Book

Els membres del grup de treball “Content Teaching Group” creien que un ensenyament basat en continguts és adient per una classe d’alumnes de l’ESO per les següents raons: a) el llenguatge emprat en els materials és autèntic. b) l’ús de materials de continguts acadèmics desenvolupa totes les destresses: lectura, escriptura, pràctica oral i aural, i també hi ha un treball de lèxic. c) l’ensenyament de continguts acadèmics dóna prioritat a l’ús de tècniques que faciliten la comprensió. d) es busca una correspondència entre els interessos i necessitats de l’alumne/a i els materials d’ensenyament-aprenentatge. e) els materials de continguts en llengua estrangera poden incrementar la motivació de l’alumne/a que li agrada l’assignatura de ciències o educació física i, en canvi, no li fa tant el pes l’assignatura de llengua estrangera, i viceversa. 1.2.3. Ciència, Tecnologia i Societat (CTS) Els dos crèdits variables de ciències d’aquest projecte d’innovació (“How to Become a Young Scientist” i “Clever Consumers Investigate Detergents”) foren inspirats per l’enfocament metodològic de ciències anomenat “ciència, tecnologia i societat”. Aquesta didàctica de les ciències va sorgir a Gran Bretanya als anys seixanta després de l’estudi que va fer la Fundació Nuffield sobre el currículum de ciències a les escoles públiques angleses. Segons aquest enfocament, tot els alumnes havien de fer crèdits de ciències, independentment del seu nivell o interessos acadèmics. La Fundació Nuffield, però, advocava per un enfocament diferent de les ciències. Enlloc de memoritzar conceptes científics, fórmules, etc., es volia enfatitzar el fet que els alumnes haguessin d’utilitzar el mètode científic per resoldre problemes en un contexte quoditià. D’aquesta manera, els alumnes utilitzen la ciència com a mitjà per resoldre problemes i comprendre l’entorn i, per tant, se n’adonen de la importància de la ciència en les seves vides diàries. La metodologia de “ciència, tecnologia i societat” proposa cinc tipus diferents de treball pràctic: a) experimentació per comprovar una llei, un concepte, un principi científic b) experimentació per resoldre un problema, dubte que els alumnes han articulat c) investigació d’un problema real en el qual els alumnes han de dissenyar la investigació d) utilització de destreses bàsiques: mesures, instrumental, etc. e) observació de fenòmens per a extreure conclusions Dr. Aureli Caamaño, un dels assesors de ciències del projecte d’innovació, és l’impulsor a Catalunya de l’adaptació de les conclusions de la Fundació Nuffield a l’ensenyament de ciències a Catalunya. Va ser ell qui ens proposà treballar en aquesta direcció.

7

Clever Consumers Investigate Detergents

1. 3. Justificació de la selecció de continguts Per què un crèdit variable interdisciplinar de ciències en anglès? D'una banda, és una oportunitat perquè els alumnes puguin millorar el seu nivell d'anglès tot utilitzant-lo en una àrea específica del seu currículum i entrar en contacte amb el lèxic del llenguatge científic. D'altra banda, ofereix un espai perquè els alumnes dissenyin i realitzin les seves pròpies investigacions posant en pràctica la comprensió procedimental de la Ciència i s'informin sobre aspectes interessants relacionats amb els detergents, no només des del punt de vista estrictament científic, sinó des de la globalitat que ens proporciona un enfocament CTS. Aquest enfocament ens permet tractar aspectes d’educació pel consum i educació medioambiental (eixos transversals). 2. CONTINGUT 2.1. Estructura del crèdit Els alumnes d'aquest crèdit variable formen part d'una organització de consumidors anomenada "Clever Consumers". Pertanyen a uns equips d'investigadors (“research teams”) que atenen els problemes i qüestions que els hi adrecen els consumidors. Les consultes dels consumidors poden ser de tipus pràctic o bé teòric. Si les consultes són de tipus pràctic, han de dissenyar i realitzar investigacions senzilles per tal de resoldre els problemes plantejats i després de recollir les dades i analitzar els resultats dels experiments, informar de les conclusions del seu treball. Les consultes de tipus teòric són una excusa per a que els alumnes s'interessin i s’informin sobre el tema que es tracta. Els continguts de conceptes s'intenten introduir sempre des d'observacions al laboratori ("practical work") o bé de l'entorn immediat i coneixements previs dels alumnes. Les unitats 1 i 3 consisteixen en el disseny d’una investigació. Les unitats 2 i 4 introdueixen conceptes a partir de les pràctiques de laboratori proposades. 2. 2. Estructura de les unitats UNITS 1 and 3 What do you know about ...? (Avaluació inicial) Consumers want to know Let’s investigate a) Identify the problem b) Design the investigation c) Do the experiments d) Observe and record the results e) Draw conclusions “Clever Consumers“ respond Self-assessment

8

UNITS 2 and 4 What do you know about ... ? (Avaluació inicial)

Consumers want to know Let’s find out a) Identify the problem b) Look for information c) Draw conclusions “Clever Consumers“ respond Self-assessment

Teacher`s Book

A més a més, intercalades en aquesta estructura marcada pel funcionament intern de l’organització de consumidors “Clever Consumers”, hi ha una sèrie de diferents tipus de fitxes. Les que aporten una informació de caire teòric s’anomenen “Fact Files”. Les que presenten pràctiques de laboratori s’anomenen “Practical Work”. Les “Field Work” són treballs de camp, en aquest cas estudis comparatius dels components dels diferents detergents per rentar roba que trobem als supermercats o bé dels diferents detergents que tenim a casa. A l’apendix 1 presentem una sèrie de fitxes a part, “Lab Skills Files”, on es treballen diferents tècniques de laboratori des d’un diari d’aprenentatge, els rols dels alumnes quan treballen en equip (“research teams”) i hàbits de treball al laboratori fins a tècniques per utilitzar els estris de laboratori per mesurar liquids, etc. A l’apendix 2 hi ha quatre propostes de “Projects”. Els materials estan dissenyats per tal que el professor pugui seleccionar els materials segons els seus interessos i els dels alumnes i adequar-los al nivell dels alumnes. 2.3. Programació dels continguts unitat a unitat Veure fulls apaisats.

9

Clever Consumers Investigate Detergents

UNITATS CONCEPTES

PROCEDIMENTS

VALORS, NORMES, ACTITUDS

Introduction

Comprovació de coneixements previs Lectura per contrastar les idees prèvies

Sensibilització del paper de l’alumne/a com a consumidor Sensibilització envers la funció de les organitzacions de consumidors Respecte envers els companys, idees, opinions, les instal.lacions, material... Responsabilitat en les tasques

Unit 1

Consumidor Societat de Consum Organització de consumidors Comprovació i anàlisi de productes Format i convencions d’una carta formal de sol.licitud d’informació i de resposta Format, convencions i ús d’un memoràndum

Introducció a les tècniques de laboratori i de recerca Passos en la planificació i realització d’una investigació científica a. identificació del problema a investigar b. disseny de la investigació c. realització dels experiments d. observació i enregistrament dels resultats e. extracció de conclusions Variables i variable independent Factors que influeixen en el procés de neteja de la roba

Comprensió global i específica d’una carta formal de sol.licitud d’informació i d’un text expositiu sobre el tema objecte d’estudi Extracció de la qüestió a recercar Transferència de la pregunta de la carta de sol.licitud d’informació a un memorándum Redacció d’una carta formal de resposta a una sol.licitud d’informació Planificació dels passos d’una investigació Identificació de les variables: dependents i independents Tria escaient de l’instrumental de laboratori Discussió dels valors a assignar a les variables (quantitat, durada, temperatura ..) Elaboració d’un informe dels experiments (objectius, materials, estris, instruccions i il.lustracions) Realització dels experiments utilitzant les tècniques de mesures adequades Redacció de les observacions realitzades durant l’execució dels experiments Anotació de resultats Comparació dels resultats propis amb els dels altres equips Redacció de les conclusions Transferència d’informació d’uns mitjans a uns altres

10

Apreciació dels mètodes de treball científic Interès per cercar la forma més científica de resoldre el problema plantejat Valoració de la utilitat de documents específics com el memoràndum, l’informe dels experiments, el full d’observacions, etc. Participació activa en la presentació d’idees Ordre en el treball Respecte a les normes de seguretat i als protocols del laboratori Valoració de la importància de la precisió en l’observació i presa de notes Reflexió sobre els processos seguits en la planificació i realització de la investigació

Teacher`s Book

UNITATS CONCEPTES Unit 2

PROCEDIMENTS

VALORS, NORMES, ACTITUDS

Maneres d’embrutar-se

Exploració de conceptes previs Lectura d’un còmic per contextualitzar la trucada telefònica Comprensió global i específica d’un missatge al contestador Transferència de la pregunta del contestador a un missatge escrit Identificació de la informació sol.licitada en un memoràndum

Fases en el procés de neteja de la roba Dificultats en el procés de neteja de la roba: com fer que l’aigua penetri la roba i com fer que la grassa es disolgui amb aigua La tensió superficial dels líquids Insolubilitat dels greixos amb aigua i solubilitat dels greixos amb aigua i detergent Hidrofílic i hidrofòbic Funcions dels detergents Format i convencions d’una carta semi-formal de resposta a una sol.licitud d’informació

Comprensió de les fases en el procés de neteja de la roba Observació directa de la base científica d’un fenomen quotidià Traslació de les experiències pràctiques a un marc conceptual Relació de les experiències pràctiques amb les causes de les mateixes Comparació de la solubilitat dels greixos en aigua i de greixos en aigua amb detergent Resum dels resultats obtinguts Redacció d’una carta semi-formal de resposta a una sol.licitud d’informació

Reflexió sobre coneixements previs i idees preconcebudes sobre les maneres d’embrutar-se i les maneres més efectives de netejar Valoració de les experiències quotidianes com a element de reflexió sobre la neteja Curiositat per descobrir la base científica d’activitats de la vida diària com la neteja de la roba Interés per comprovar fets descrits en un text expositiu mitjançant una experiència pràctica al laboratori

11

Clever Consumers Investigate Detergents

UNITATS CONCEPTES Unit 3

Format i convencions d’una carta formal de sol.licitud d’informació i de resposta Format, convencions i ús d’un memoràndum

Passos en la planificació i realització d’una investigació científica a. identificació del problema a investigar b. disseny de la investigació c. realització dels experiments d. observació i enregistrament dels resultats e. extracció de conclusions Tipus d’aigua: aigua molt dura, aigua dura, aigua tova i aigua destilada La neteja segons els tipus d’aigua Tipus d’aigua en diferents zones d’Espanya Causes de la duresa de l’aigua Conseqüències de la duresa de l’aigua en la neteja de la roba

PROCEDIMENTS Comprovació de coneixements previs Comprensió global i específica d’una carta formal de sol.licitud d’informació i d’un text expositiu sobre el tema objecte d’estudi Extracció de la qüestió a recercar d’un memorándum Redacció d’una carta formal de resposta a una sol.licitud d’informació

VALORS, NORMES, ACTITUDS

Respecte envers els companys, idees, opinions, les instal.lacions, material... Responsabilitat en les tasques Curiositat per descobrir la base científica de fenòmens de la vida diària com la duresa de l’aigua i les seves implicacions en la neteja de la roba Apreciació dels mètodes de treball científic Planificació dels passos d’una investigació sobre la quantitat de detergent com a variable Interès per cercar la forma més científica de resoldre el problema en la neteja de la roba en relació de la duresa de l’aigua plantejat Identificació de les variables Valoració de la utilitat de documents Tria escaient de l’instrumental de laboratori específics com el memoràndum, Discussió dels valors a assignar a les variables l’informe dels experiments, el full (quantitat, durada, temperatura ..) d’observacions, etc. Elaboració d’un informe dels experiments Participació activa en la presentació (objectius, materials, estris, instruccions i d’idees il.lustracions) Ordre en el treball Realització dels experiments utilitzant les Respecte a les normes de seguretat i tècniques de mesures adequades als protocols del laboratori Redacció de les observacions realitzades Valoració de la importància de la durant l’execució dels experiments precisió en l’observació i presa de Anotació de resultats Comparació dels resultats propis amb els dels notes altres equips Reflexió sobre els processos seguits en Redacció de les conclusions la planificació i realització de la Transferència d’informació de les etiquetes de investigació detergents a una graella Lectura de mapes geològics de zones amb diferent tipus d’aigua

12

Teacher`s Book

UNITATS CONCEPTES

PROCEDIMENTS

VALORS, NORMES, ACTITUDS

Unit 4

Exploració de conceptes previs Comprensió global i específica d’una entrevista radiofónica sobre problemes medioambientales Identificació de la informació sol.licitada en un memoràndum

Reflexió sobre coneixements previs i idees preconcebudes sobre les ingredients dels detergents Curiositat per descobrir l’impacte medioambiental d’activitats de la vida diària com la neteja de la roba Interés per comparar la composició de diferents detergents del mercat Curiositat per conèixer quelcom sobre la quotidianitat: els ingredients dels productes de la neteja de la roba Foment de l’hàbit d’informar-se sobre els productes que comprem Posicionament com a consumidor conscient davant l’oferta del mercat Valoració crítica dels efectes nocius dels detergents Senibilització envers els problemes de contaminació de les aigües i el nostre paper com a consumidors contaminants Respecte a les idees dels altres i al torn de paraules Participació ordenada en un debat

Els ingredients dels detergents i la seva funció Característiques dels detergents biològics Biodegradabilitat Els fosfats i els seus substituts Estudi comparatius L’impacte dels ingredients desl detergents en el medi ambient L’impacte desl fosfats en el medi ambient: eutroficació de l’aigua

Identificació del ingredients del detergents i la seva funció per una lectura ràpida (“scanning”) Transferència d’informació d’etiquetes de detergents a una graella Interpretació de la informació de l’etiquetatge dels detergents per rentar la roba Comparació de les quantitats dels ingredients de diferents detergents per rentar la roba Identificació dels ingredients nocius pel medi ambient Comprensió global i específica d’un text expositiu sobre l’impacte medioambiental dels fosfats Llistar arguments a favor i en contra Contrastació i discussió d’idees Resum de les conclusions del debat Redacció d’una carta formal de resposta a una sol.licitud d’informació

13

Clever Consumers Investigate Detergents

3. OBJECTIUS DEL CRÈDIT L’alumne, en acabar el crèdit, ha de ser capaç de: 1. Iniciar-se en el plantejament de petites investigacions. 2. Fer una anàlisi de les variables i estudiar el procés de la neteja de la roba. 3. Comparar alguns detergents i el seu efecte en el medi ambient. 4. Valorar críticament el rol de les persones com a consumidors. 5 Comprendre i produir missatges escrits i orals en anglès. 4. ACTIVITATS D’APRENENTATGE INTRODUCTION: CLEVER CONSUMERS What do you know about consumer organizations? Avaluació inicial sobre les organitzacions de consumidors: objectius i funcions de les mateixes Fact File 1: What are consumer organizations? Text expositiu sobre la història, objectius i funcions de les organitzacions de consumidors. Els exercicis que acompanyen el text serveixen per explotar-lo amb el fi de construir nous coneixements. També el “fact file 1” és una presentació de l’organització de consumidors “Clever Consumers” a la qual pertanyen els alumnes que cursen aquest crèdit. Aquesta organització imaginària (“Clever Consumers”) és el fil conductor i suport temàtic de tot el crèdit. UNIT 1: STAINS What do you know about planning investigations? Avaluació inicial sobre tècniques de laboratori i investigació científica per crear expectatives sobre el tema i el treball de la unitat Consumers want to know 1. A letter from students from Sant Vicenç del Munt Lectura d’una carta sol.licitant l’ajut de l’organització “Clever Consumers” 2. A memorandum Totes les unitats del crèdit contenen memoràndums, una forma de comunicació escrita i interna utilitzada en moltes oficines, institucions, etc. L’ús del memoràndum durant el crèdit contribueix a donar major credibilitat i professionalitat a l’organització imaginària “Clever Consumers” i serveix per transferir el problema plantejat pel sol.licitant d’un format a un altre. D’aquesta manera, reforça la comprensió del problema a investigar. També afavoreix la pràctica de la llengua estrangera. Activitats d’explotació del problema plantejat a la carta. 3. A memo for you from “Clever Consumers” Reformulació del problema a investigar 14

Teacher`s Book

Let’s investigate: A/ Identify the problem Identificació del problema a investigar B/ Design the investigation 1.2. Pluja d’idees o maneres de resoldre el problema a investigar 1.3. La finalitat d’aquest exercici és introduir el vocabulari bàsic de les accions a realitzar en els dos experiments per a que el puguin utilitzar quan hagin d’escriure les instruccions de l’informe. Com que el que es pretén és que siguin els alumnes els qui defineixin els detalls dels experiments el més acuradament possible, l’exercici mostra els passos a nivell general i en un context no-científic Fact File 2: Controlled or independent variables Texts i exercicis per identificar i comprendre les variables d’una investigació

Nota: A mesura que fan el crèdit, els alumnes poden confeccionar un petit glossari de termes científics, paraules referents a activitats de la vida quotidiana, etc. Al costat de la paraula poden incloure la seva transcripció fonètica utilitzant els diccionaris de l’escola. És important aconseguir una acurada pronunciació dels termes d’ús més freqüent durant el crèdit. També poden incloure la traducció de la paraula en castellà i català.

C/ Do the experiments Una vegada que els alumnes hagin definit i planficat la seva investigació (tria del instrumental apropriat, control de les variables, resum dels passos a seguir, etc), han de realitzar els experiments al laboratori. Arribat a aquest punt, suggerim anar a Lab Skills File 3: Laboratory roles i Lab Skills File 4: In your research team, who does what? i llegir el punt 7.3.1. de les orientacions per a la intervenció pedagògica, on en un requadre es llisten les instruccions a seguir pel professor/a per organitzar la sessió al laboratori. D/ Observe and record the results Enregistrament de les observacions i resultats dels experiments al laboratori. Els alumnes han de posar el nom del detergent sota “biological” /”non-biological” a la graella. E/ Draw Conclusions Avaluació dels resultats, omplint diverses graelles, comparant els resultats amb els resultats obtinguts pels companys, i finalment, establint conclusions. “Clever Consumers” respond Carta de resposta a la carta inicial. És una carta formal. Cal remarcar les convencions de les cartes formals, utilitzant el model de la carta original i aquesta. Fact File 3: Factors which influence the cleaning power of detergents Lectura sobre els factors que influeixen en el procés de neteja de la roba Es treballa la comprensió lectora a la vegada que s’introdueix informació d’utilitat per les altres unitats (unitat 3: com el tipus d’aigua afecta el procés de neteja de la roba) Self-assessment

15

Clever Consumers Investigate Detergents

Auto-avaluacions sobre els procediments científics i l’ús de la llengua estrangera utilitzats al llarg de la investigació, i sobre actituds, valors i normes. UNIT 2: DIRTY AND CLEAN What do you know about cleaning? Avaluació inicial que anticipa els temes d’aquesta unitat Consumers want to know 1. A cartoon strip: A day in the life of Marc Rovira Activitat de lectura per presentar el protagonista de la trucada telefònica i el vocabulari de la brutícia en anglès. S’han de fer activitats curtes i senzilles de prelectura per introduir el tema i el vocabulari. El dibuix de la portada pot ajudar. Si ho considera necessari, el professor/a pot fer la distinció entre les paraules “cloth” (de la primera unitat) i “clothes” (paraula clau de les unitats 2/3) 2. A telephone message Els alumnes escolten un missatge deixat al contestador automàtic. El missatge presenta el problema a investigar de la unitat 2. 3. A memo from “Clever Consumers” El memoràndum recull el problema presentat en el missatge telefònic. Aquest cop és una consulta més aviat teòrica. Let’s find out: A/ Identify the problem Identificació del problema a investigar B/ Look for information Fact File 1: What does cleaning mean? Lectura d’un text informatiu per ajudar l’alumne en la comprensió del procés de la neteja de la roba Practical Work 1: The wetting action of water Ara al laboratori els alumnes observen el primer problema dins del procés de la neteja de la roba: com fer que l’aigua penetri la roba. Cal decidir amb els alumnes la quantitat de detergent d’utilitzar (molt poc). Fact File 2: Why is water not very good at wetting things? Aquesta lectura explica per què l’aigua té una pobra capacitat mulladora. Aquest concepte científic s’anomena la tensió superficial de l’aigua. El text utilitza el pronom “you” com a forma impersonal, col.lectiu. Practical Work 2: Mixing oil and water Una experiència pràctica al laboratori per observar que l’oli no es barreja amb l’aigua sola (i per tant l’aigua sola no pot treure taques d’oli) però si es barreja amb aigua amb detergent. Nota: cal que els alumnes conservin el vas de precipitats de l’experiment 1 (oli amb aigua) mentre facin l’experiment 2. Fact File 3: Why does oil mix with detergent and water? Lectura d’un text amb imatges per tal de reflexionar sobre les causes del la sol.lubilitat dels greixos amb aigua amb detergent. El text no menciona la paraula “molecule” sinó utilitza “particle”. Si el professor/a ho creu adient, pot utilitzar la paraula “molecule”. C/ Draw Conclusions Una oportunitat per repassar i resumir la matèria de la unitat 2

16

Teacher`s Book

“Clever Consumers” respond La carta de resposta a la pregunta d’en Marc Rovira demana una síntesi de tot allò que s’ha fet durant la unitat didàctica. És una carta semi-formal i no cal posar l’adreça del Marc al començament. Self-assessment Auto-avaluació dels hàbits de treball i participació a classe

UNIT 3: ARE ALL WATERS THE SAME? What do you know about water? Avaluació inicial sobre els tipus d’aigua i la seva influència en el procés de la neteja de la roba Consumers want to know 1. Isidro Cuesta’s letter Lectura d’una carta sol.licitant ajut per resoldre un problema quotidià. Preguntes de comprensió lectora. 2. A brief summary Transferència i resum d’informació d’un mitjà escrit (carta) a un altre (resum) 3. A memo Reformulació del problema a investigar Let’s investigate: A/ Identify the problem Comparació de l’aigua de Barcelona i la de Madrid per tal de descobrir com el tipus d’aigua incideix en la neteja de la roba B/ Design the investigation Definició i planificació de la investigació (tria de l’instrumental, control de les variables, passos a seguir, etc.) Per fer l’experiment, els alumnes han d’utilitzar aigua destil.lada, CaCl2 i aigua de l’aixeta. Si només utilitzen una gota d’aigua destil.lada, només han d’utilitzar un gram de CaCl2, 2g perquè els resultats siguin més obvis. Fact File 1: Hard water Lectura informativa sobre el què és l’aigua dura Field Work 1: Detergent labels Un mini-projecte per veure la diferència en la quantitat de detergent emprat en la neteja de la roba segons el tipus d’aigua i la presència/no-presència dels fosfats en els diferents detergents d’ús domèstic. Els alumnes fan el projecte a casa seva per deures C/ Do the experiments Treball de laboratori per observar la reacció del detergent barrejat amb aigua dura, de detergent barrejat amb aigua tova i de detergent barrejat amb l’aigua de l’aixeta. D/ Observe and record the results Enregistrament de les observacions i resultats dels experiments al laboratori. E/ Draw conclusions Avaluació dels resultats dels experiments al laboratori. Establiment de conclusions per tal de poder respondre la carta escrita per l’Isidro Cuesta. 17

Clever Consumers Investigate Detergents

“Clever Consumers” respond Carta de resposta a la carta inicial de la unitat 3 Self-assessment Auto-avaluacions sobre els procediments científics i l’ús de la llengua estrangera utilitzats al llarg de la investigació, i sobre actituds, valors i normes.

UNIT 4: CLEAN CLOTHES, DIRTY RIVERS? What do you know about detergents? Avaluació inicial per veure què coneixen els alumnes sobre els ingredients dels detergents per rentar la roba així com l’impacte dels detergents sobre el medi ambient Consumers want to know 1. An interview with Maria Puig, the mayoress of Sant Vicenç del Munt Audició i comprensió d’una entrevista radifònica amb l’alcaldesa de Sant Vicenç del Munt. 2. A memo from “Clever Consumers” Presentació del problema a investigar. Let’s find out: A/ Identify the problem Identificació del problema a investigar. B/ Look for information Activitat de preparació per la lectura del Fact File 1. Buscar en el “Fact File 1” els equivalents en anglès dels noms del ingredients dels detergents i la seva funció. La finalitat és que els hi sonin alguns ingredients que després es mencionaran com a característiques de detergents biològics o bé que trobaran a les etiquetes dels detergents en el treball de camp. Fact File 1: The most common ingredients in detergents Lectura sobre els ingredients dels detergents per rentar la roba Fact File 2: Characteristics of biological detergents Lectura sobre els ingredients dels detergents biològics per rentar la roba. Field Work 1: A comparative analysis of concentrated washing powders Taules d’anàlisi comparatiu de diferents detergents per rentar la roba de venda a Espanya. Els equips d’investigació han d’omplir la seva taula fent un treball de camp al supermercat. Recordem que la legislació actual no obliga a les empreses a mencionar la composició exacta dels detergents. Comprensió i debat sobre les dades de les dues taules al dossier i les taules dels companys. Fact File 3: Where do the detergents you use at home go? Lectura sobre l’impacte dels detergents en el medi ambient i explotació de la lectura per comprovar comprensió. C/ Draw conclusions Activitat preliminar de pluja d’idees (brainstorming) sobre els avantatges i inconvenients de la construcció i posta en marxa d’una bugaderia industrial a Sant Vicenç del Munt. Contrastació i debat d’idees que condueixin a unes possibles solucions al problema exposat per l’alcaldesa 18

Teacher`s Book

“Clever Consumers” respond Carta de resposta a la crida de l’alcaldesa feta a l’entrevista per la ràdio Self-assessment Auto-avaluació dels hàbits de treball i participació a classe

APPENDIX 1: LABORATORY SKILLS Lab Skills File 1: Què és el que saps sobre planificar i realitzar una investigació? Auto-avaluació sobre procediments científics. Lab Skills File 2: Becoming a young scientist: a Clever Consumer’s diary Funció i ús del diari d’aprenentatge. Lab Skills File 3: Laboratory roles Organització i funcions dels equips d’investigació. Lab Skills File 4: Who does what in your research team? Assignació de rols als equips d’investigació. Lab Skills File 5: Becoming familiar with laboratory equipment in English Aprenentatge dels noms (i la seva pronunciació) de l‘instrumental de laboratori més comú en anglès. Els alumnes poden utilitzar el diccionari i copiar la transcripció fonètica tots o només dels més utilitzats. Lab Skills File 6: How to use an electronic balance Text i exercicis per un ús correcte del balanç electrònica Lab Skills File 7: How to use a measuring cylinder Text i exercicis per un ús correcte de la proveta per mesurar i la lectura del menisc. Lab Skills File 8: Laboratory rules Exercicis sobre normes de comportament al laboratori Lab Skills File 9: Self-assessment on lab skills Auto-avaluació sobre procediments científics

APPENDIX 2: PROJECTS Project 1: Washing Survey Creació d’un qüestionari per detectar els hàbits personals envers la neteja de la roba. Project 2: I wash, you wash, he washes... Creació d’un qüestionari per comprovar la preponderància/no preponderància d’un sexe sobre l’altre en la cura de la neteja de la roba domèstica. Project 3: How much detergent do you use? How much water do you use? Observació personal dels hàbits de consum (d’aigua, d’electricitat, de detergent, etc.) en la neteja de la roba i el seu càlcul. Project 4: Washing symbols on clothing labels. What do they mean? Estudi i exposició dels símbols de neteja en l’etiquetatge de la roba.

19

Clever Consumers Investigate Detergents

5. CRITERIS I ACTIVITATS PER A L’AVALUACIÓ 5.1. Avaluació inicial

Opcional: Abans d'entrar en l'anàlisi de la introducció entorn a què és una organització de consumidors i la seva missió, què són estudis comparatius d'un mateix producte en el mercat, com per exemple els detergents en pols per rentar la roba (Fact File 1), el professor pot extreure tota la informació que els alumnes tenen relacionada amb aquest tema i la va anotant a la pissarra en forma de mapa conceptual, posant un interrogant a les qüestions que desconeixen o no n'estan segurs. Al començament de cada unitat, hi ha un qüestionari amb els principals conceptes que es treballen dins la unitat amb la finalitat d'esbrinar què és el que realment saben, explorar les idees preconcebudes que tenen entorn al tema i a la vegada anticipar els continguts que treballaran al llarg de la unitat, així com crear expectatives sobre el què ens disposem a fer. Els resultats d'aquest qüestionari ens serviran de punt de referència per a conèixer l'evolució de l'alumne/a.

Opcional: els alumnes poden tornar a fer el qüestionari al final de la unitat, aquest cop aplicant tot el que han après. 5.2. Avaluació formativa Dins la seqüència didàctica de la planificacció de la investigació hi ha moltes activitats que són una mica redundants perquè són de connexió entre un pas i l'altre o tenen la funció d'anar reciclant el nou vocabulari per facilitar-ne el seu ple assoliment i que, realitzades durant els primers 10 o 15 minuts de la classe o al final, es poden utilitzar com a exercicis d'avaluació formativa (veure els “tests”). L'objectiu és comprovar, d'una banda, si els alumnes van seguint el fil conductor de les activitats, què és el que els recorden, què és el que "exactament" han entès (recordem que el fet d'utilitzar una llengua estrangera fa que molts alumnes es quedin amb una idea "aproximada" que pot ser no del tot acurada), detectar problemes de ciències i, d'altra banda, fins a quin punt van superant o no les dificultats lingüístiques. Els resultats d'aquestes activitats ens proporcionen un “feedback” molt útil que ens permet decidir si continuem endavant o introduïm algunes activitats de reforç ("remedial work") de llengua o de procediments de ciències. 5.3. Avaluació sumativa Les activitats d’avaluació de les unitats 1 i 3, on es dissenyen dues investigacions són les següents: 1. Elaborar un informe detallant tots els passos a seguir per la realització dels experiments (objectius, material, equip de laboratori, instruccions i il.lustracions dels diferents passos) 2. Respondre oralment a preguntes dels professors sobre qüestions referents a la

20

Teacher`s Book

investigació i als procediments a utilitzar. 3. Planificar una investigació semblant, però amb diferents variables a controlar. Per a l'avaluació sumativa de continguts de procediments de les dues àrees utilitzarem el full d'instruccions de la investigació que els alumnes han escrit individualment, tot i que, prèviament ho han fet amb el grup sencer (apartat 5 del disseny d’una investigació). Aquest informe de la pràctica recull tots els procediments instrumentals de ciències, així com la utilització de la llengua estrangera per una finalitat concreta. Ara bé, la prova més interessant és la que fan els alumnes quan han de dissenyar individualment una investigació semblant, però on les variables són un xic diferents. És en aquesta prova on realment podem comprovar si els alumnes han interioritzat els pasos d'una investigació i no simplement els han memoritzat, i fins a quin punt són capaços d'entendre un nou contexte, i identificar un nou problema a investigar a través de la llengua estrangera i sense les pautes que tenien en les activitats d'aprenentatge. Per tal de contemplar la diversitat dins l'aula en aquest punt de l'avaluació, aconsellem que, enlloc de donar una puntuació a cada exercici de l'examen tot aplicant un barem comú per tothom, es doni una nota global al conjunt de l'exercici de cada alumne tenint en compte el seu treball per véncer les dificultats lingüístiques que ha hagut de superar donat el seu nivell inicial d'anglès o les dificultats de tipus procedimental de ciències. Per últim, si es vol acabar d'arrodonir la nota, suggerim la possibilitat de fer una petita prova oral al final de cada unitat. Com que per molt que hi insistim, els alumnes parlen en castellà o català entre ells la major part del temps i, de fet, és normal, per esperona'ls a que l'utilitzin una mica més se'ls hi pot dir que al final de cada unitat tindran una prova oral en anglès. Així, al final de "Let's investigate", cada professor agafa un grup de tres i els hi fa preguntes sobre els diferents passos de la investigació que van dissenyar a la prova i els procediments utilitzats. Com a exercici és interessant per a comprovar què és el que els alumnes han après i si tenen les idees clares sobre els procediments d'identificar la qüestió a investigar, identificar les variables, escollir mesures apropiades i realitzar-les de forma acurada i si tenen clars els passos a seguir. És molt fàcil detectar els alumnes que no han assolit els objectius mínims. A més, hi ha dos fulls d'auto-avaluació, un sobre els procediments de ciències i l'altre sobre l'ús de l'anglès. Els dos fulls d'auto-avaluació són molt útils perquè ens donen una idea de la percepció que té l'alumne del seu treball i en la majoria dels casos correspon amb la nota que els hi assignem. Per a l'avaluació sumativa de conceptes de ciències utilitzarem la carta que els nostres grups de recerca de l'organització de consumidors "Clever Consumers" han d'escriure en finalitzar tota la seqüència didàctica als consumidors que els hi han adreçat les qüestions a investigar. En la redacció d'aquests resultats trobarem sintetitzats els continguts de conceptes principals, com per exemple, les

21

Clever Consumers Investigate Detergents

característiques d'un detergent biològic o bé l'impacte medioambiental dels fosfats en el medi aquàtic. Està clar que en uns materials integrats d'aquest tipus, l'avaluació dels continguts de ciències de la natura no pot anar desvinculada de l'avaluació dels continguts instrumentals de la llengua estrangera, ni fer una prova de llengua del tipus tradicional (exercicis d'imperatius, preposicions de lloc i moviment, vocabulari, etc) aïllada del context que s'ha treballat. Com a avaluació sumativa de valors, actituds i normes es pot utilitzar el full d'auto-avaluació que hi ha al final i on s'expliciten d'una manera molt sintètica els punts que avaluem en aquest apartat. Veure les propostes d’exàmens a la secció de recursos didàctics. 6. TEMPORITZACIÓ Hi ha molts factors que intervenen a l’hora de que el professor seleccioni les activitats que prefereixi: que el crèdit es faci a 3r o a 4rt d'ESO, al primer o a l’últim trimestre, si els alumnes estan habituats a realitzar mesures i a treballar al laboratori d'una manera bastant independent, si interessa més el procés de disseny d’investigacions o els resultats, si es vol aprofundir més en les qüestions de química (parts de la mol.lècula de detergent: hidrofòbica, hidròfila, etc.), si els alumnes estan avesats a escoltar les instruccions del professor en anglès i a utilitzar-lo a nivell oral, sobretot de “classroom language”, etc. A més, cal tenir en compte que el fet d'utilitzar la llengua estrangera com a llengua vehicular fa que no s'avanci al mateix ritme que es farien les mateixes activitats en la llengua materna. A l’apartat 2 ja hem explicat que a part de l’estructura determinada pel funcionament de l’organització de consumidors “Clever Consumers” (consulta, investigació/ recerca bibliogràfica o pràctica, resposta amb les conclusions del treball), inclosos en aquests materials hi ha tota una sèrie de fitxes que es poden realitzar o no en funció de la durada del crèdit, el professor que imparteix el crèdit (és a dir, si és de llengua estrangera, química o ciències de la natura), els interessos, edat, nivell de llengua estrangera, coneixements previs de procediments científics dels alumnes, etc. És, per tant, difícil establir una temporització més o menys raonable degut a totes aquestes variables que hi ha en joc. Això sí, el professor que s’engresqui a dur aquests materials a la classe no s’ha de plantejar realitzar “totes” les activitats que ofertem, perquè això no és possible en un crèdit de 35 hores lectives, sinó que ha de seleccionar el que més bé s’adequi als alumnes als quals va dirigit el crèdit. 7. ORIENTACIONS PER A LA INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA El crèdit variable integrat de ciències de la naturalesa en anglès “Clever Consumers Investigate Detergents”utilitza estratègies didàctiques especifíques de “Content Teaching”, de la metodologia “ciència, tecnologia i societat” i del “Cooperative Learning”.

22

Teacher`s Book

7.1. Estratègies didàctiques de “Content-Teaching” Les tècniques d’ensenyament de “Content Teaching” és poden resumir en els següents punts: a) Els/les professors/es fan ús de gestos corporals i facials i mímica per tal de facilitar la comprensió i connectar l’abstracte amb el concret. b) Els alumnes poden anticipar l’ordre d’activitats de la classe puix que el/la professor/a ha establert unes rutines previsibles. c) S’aconsegueix la comprensió a través de visuals i accions. La informació es presenta a través d’il.lustracions, dibuixos, objetes reals, etc. d) La comprensió és possible perquè hi ha una redundància en els materials, permitint que l’alumne/a tingui moltes oportunitats per comprendre la matèria. e) També el/la professor/a procura parlar de manera clara i lenta, emprant un vocabulari limitat. e) El/la professor/a ha de comprovar el nivell de comprensió de l’alumne regularment.

7.1.1. El diari com a eina de seguiment setmanal Un dels problemes que al començar la investigació de seguida vàrem veure les professores que experimentàvem els materials va ser comprovar el nivell de comprensió de l’alumne/a i intentar detectar si els/les alumnes sabien el que estaven fent o senzillament seguien les activitats mecànicament sense interioritzar el procés. Va ser aleshores quan vàrem introduir el diari com a eina de seguiment setmanal. Volíem un de més fàcil, amb opcions tancades, però no ens servia de res, perquè el que realment volíem era que els alumnes ens expliquessin amb les seves pròpies paraules el que havien fet, què els hi semblava que havien après i que donessin la seva opinió. Vàrem detectar que la majoria de les vegades podien fer les activitats més o menys bé, però sense saber per què ho feien d’aquella manera i no d’una altra i sovint no tenien consciència de que estaven seguint diferents estadis d'un procés. Estan acostumats a seguir instruccions com si fossin receptes i no interioritzen el que fan ni el per què ho fan, a no ser que se'ls hi faci reflexionar sobre aquest fet en diferents fases del procés. També vàrem constatar una manca de mètode de treball a l'hora de deixar-los dissenyar i decidir el què i el com fer una investigació senzilla. Al recollir els diaris d’aprenentatge, de seguida vàrem veure que els seus comentaris eren tant generals que no ens donaven gens d'informació. Vàrem voler aleshores resaltar una característica del científic que és la d'observar i anotar amb la màxima precisió possible tot el què fa i veu. Quanta més informació i detalls recull, més possibilitats té de trobar una explicació a les preguntes que se li van plantejant a cada pas de la seva investigació. El/la professor/a abans de començar el crèdit ha de considerar si realment l’interessa aquest “feedback” setmanal que rep dels alumnes via aquest diari d’aprenentatge, ja que és completament opcional.

23

Clever Consumers Investigate Detergents

7.1.2. Ús de la llengua estrangera a classe Una norma a seguir per part de tothom és la de parlar sempre en anglès a classe. És molt important mentalitzar els alumnes des de la sessió de presentació de la importància d'aquesta norma i cal ser bastant estricte al començament, de manera que s'ho prenguin com un joc o com un repte. Entre ells és molt difícil que ho aconsegueixin, perquè hi ha alumnes amb diferent nivell d'anglès dins del mateix equip. Però els professors han d'estimular-los a que formulin els seus dubtes en anglès, si és que volen que se'ls hi contestin. Una altra norma a seguir per part dels professors és la de no traduïr al català o al castellà les instruccions o paraules que no els hi són familiars si no és del tot necessari. S'ha de buscar sinònims o definicions, utilitzar gestos, etc. i esperar que els alumnes ho encertin. És precisament en aquest context on els alumnes s'enfronten a la necessitat més real d'utilitzar la llengua estrangera. Els/les professors/es responen els dubtes de llengua, si és que no hi ha diccionari a l'aula, o d'instruccions, però no els dubtes que els alumnes tinguin sobre les seves decisions o respostes. En el disseny de la investigació es tracta que els alumnes formulin les seves pròpies hipòtesis i discuteixin quina és la més encertada en equip. La solució que ells busquen no l'han d'obtenir fins a la correcció que es fa amb tot el grup-classe sencer al final de la secció B del disseny de tota la investigació, on es discuteixen totes les possibilitats i quines són encertades i quines no. Es pot dir que al final de cada lliçó hi haurà una prova oral individual, per tal de comprovar els seus progressos en l'ús de l'idioma. La finalitat no és espantar-los, sinó que facin l'esforç d'utilitzar-lo en tot el que els hi sigui possible. Aquesta prova consisteix en respondre una pregunta que els hi formula el/la professor/a sobre el que han fet en aquella unitat, mentre la resta de la classe fan exercicis o omplen els fulls d’auto-avaluació o bé organitzen el dossier.

7.1.3. Estructura de la sessió i rols de les professores de les dues àrees En el cas que siguin dos professors/es que entrin dins l’aula, un de cada matèria, és molt important entendre's amb la persona amb la qual col.laborem dins i fora l'aula a nivell de metodologia, disciplina i hàbits. Com en totes les classes, és important establir uns hàbits, una rutina, i sistematitzar-la. El que aquí proposem només són algunes de les pautes que van establir les professores en la fase de pre-experimentació dels materials a l'aula. Després que els alumnes entressin al laboratori i s'asseguessin en el lloc de sempre junt amb els altres membres del seu grup, el primer que havien de fer mentre encara estaven adormits o xerrant era treure el material de l'última sessió i posar els deures sobre la taula si és que n'havia. La professora de ciències passava taula per taula anotant les faltes d'assistència i la realització dels deures, mentre la professora d'anglès començava a fer l'escalfament previ a les activitats del dia. Normalment consistia en recapitular des del començament, per exemple,

24

Teacher`s Book

la carta dels nens de Sant Vicenç del Munt, i recordar els diferents pasos que havien fet fins a situar-los en el què tocava aquell dia. En aquests 5 o 10 minuts inicials, s'aprofitava per refrescar vocabulari, inclús pronunciació, conceptes, solucionar dubtes, i després es passava a comentar i corregir els deures. La feina de passar taula per taula és lenta i absorbeix molt de temps, entre que els alumnes troben els fulls que busquen o bé s'excusen per no haver fet el què calia o no tenen les fotocòpies de la sessió anterior perquè no van venir. Si entre les dues professores haguéssim fet aquesta tasca, hauríem perdut més temps, perquè els professors també hem de fer uns preparatius previs per començar la classe. A més els primers minuts sempre eren de disbauxa, alguns alumnes s'arrepenjaven en el fet que no havien entès el què s'havia de fer. Els deures del divendres sempre eren fer un diari de les sessions d'aquella setmana, és a dir, reflexionar sobre el què havien fet i què havien après, a més de la seva opinió al respecte. Els entregaven a la professora de ciències quan passava taula per taula cada dimarts, i després de donar-los-hi un cop d'ull i anota'ls-hi si estaven bé o els comentaris eren tant generals que no deien res, els hi tornàvem el divendres següent. Pel que fa a la resta de la sessió, el que procuràvem fer entre nosaltres en les posades en comú era preguntar-nos mútuament sobre problemes que havien sorgit durant el treball en equip o idees que volíem resaltar, a la professora de ciències dubtes pel que fa als procediments o conceptes de ciències i a la professora d'anglès els dubtes de llengua. 7.2. Estratègies didàctiques de “Ciència-Tecnologia-Societat” Les estratègies emprades en la metodologia “ciència, tecnologia i societat” complementen les tècniques del “Content Teaching” i a vegades són similars. Hi han moltes estratègies per preparar els alumnes abans de començar la investigació, per exemple, enquestes per comprovar coneixements prèvis, llistat d’idees i conceptes per després sotmetre’ls a la discussió del grup-classe, l’ús de mapes conceptuals, classificació de respostes, idees i suggeriments. També hi ha l’ús freqüent de la transferència d’informació d’una font a altra. Com a les tècniques del “Content Teaching”, el/la professor/a ha de comprovar contínuament el nivell de comprensió.

7.2.1. L’errada com a estadi d’aprenentatge Aquests materials estan dissenyats de manera que els alumnes hagin de pensar i decidir què han de fer per resoldre científicament la pregunta que se'ls hi adreça que és del tipus "comparar quin de dos productes és millor", per exemple. Aquesta part de disseny i planificació és esgotadora pels professors perquè els alumnes no estan acostumats a haver de resoldre qüestions que no se'ls hi han explicat abans com resoldre-les ni a prendre decisions respecte a les proporcions i estris a utilitzar en els experiments. Tenen la sensació que no han entès les instruccions o ens consulten perquè els hi diguem si ho fan bé o no. Els professors han d'estimular els alumnes per a que aquestes qüestions les discuteixin entre ells i prenguin una decisió, que després l'executin i comprovin si

25

Clever Consumers Investigate Detergents

de fet estava bé o no. Cal insistir que no tindran mala nota si el seu procediment o mesures no eren del tot correctes i recalcar la metodologia de formulació d’hipotèsis a comprovar i modificar segons els resultats. Per exemple, pel que fa a mesures molts grups varen decidir utilitzar 5 l d'aigua i utilitzar un vas de precipitats per posar-la. Després del primer esborrany, vàrem dedicar una sessió per a que comprovessin si les mesures que havien decidit eren correctes i es podien mesurar amb els estris que ells havien escollit. Algun grup va intentar mesurar 50 g de detergent amb la balança electrònica i quan anaven per 10 g ja varen veure que la proporció que havien decidit era una exageració. Del que es tracta és que a partir d'aquestes observacions vagin sent cada cop més acurats i es sentin més segurs de ser els protagonistes reals de la investigació. Com se'ls hi fa fer i re-fer el que han fet o una activitat que han discutit en grup se'ls hi fa fer a nivell individual o amb una perspectiva diferent per comprovar què els hi ha quedat, algunes vegades els alumnes tenen la impressió que estan repetint el mateix. Hem d'intentar considerar el nivell d'assoliment del grup i escollir o suprimir les activitats segons el ritme del grup o dedicar més o menys temps segons el seu funcionament. 7.3. Estratègies didàctiques de “Cooperative-Learning” Amb el propòsit de promocionar un aprenentatge més autònom i menys dirigit pel professor/a, s’empren estratègies de treball cooperatiu. Tant “Content Teaching” com la metodologia “ciència, tecnologia i societat” proposen activitats d’aprenentatge-ensenyament en les quals l’alumne/a és un participant actiu, tant en l’organització de l’actitivat com en la realització de l’activitat i la seva posterior avaluació. El treball en equip en un crèdit en llengua estrangera és fonamental, perquè els primers problemes de comprensió els han d'intentar resoldre entre els membres del grup. Cada equip té un espai assignat a l'aula i al laboratori. Els/les professors/es van per la classe d'un grup a l'altre seguint la roda en el mateix sentit. És per a que tothom esperi el seu torn de ser atesos i mentretant vagin discutint pel seu compte. Aconsellem treballar en equips de tres alumnes i que siguin el més heterogenis possible a nivell de grup-classe, sexe, nivell de ciències i d'anglès, personalitat, ... dissenyats pels professors/es. Han d’escollir un nom per a identificar el seu equip i distingir-lo dels altres. Es poden fer abans de posar en ordre la carta dels consumidors i veure com funcionen en aquesta activitat, si hi ha algun grup que veiem que queda una mica descompensat, podem fer algun canvi en la següent sessió. Els equips són els mateixos al llarg de la planificació de la investigació de la unitat 1 com a mínim. Abans de començar la segona meitat del crèdit és un bon moment per introduir algun canvi si es considera que hi ha algun problema amb algun equip o alumne/a.

26

Teacher`s Book

7.3.1. Els rols de cada membre de l’equip al laboratori A “Lab Skills File 3/4” hi ha les funcions de cada membre de l’equip quan treballen en l’execució de les investigacions o bé els ”Practical Work”, repartides en tres rols diferents i rotatius. En el requadre següent trobareu tots els passos del funcionament de les sessions pràctiques de laboratori. AT THE LABORATORY 1. The teacher recalls the objective of the investigation, the laboratory equipment and materials the students need, and the most important steps. Students can ask about things which are not clear enough for them. 2. The performers fetch all the laboratory equipment the team needs following the instructor’s instructions and put it on their table. 3. The performers fetch all the material they need following the instructor’s instructions and put it on their table. 4. The instructor checks that everything they need is on the table. 5. The instructor starts reading the first instruction of experiment 1 and the performer of experiment 1 starts doing what the instructor says. 6. The instructor starts reading the first instruction of experiment 2 and the performer of experiment 2 starts doing what the instructor says. 7. When they finish, all the members of the team observe the results of the two experiments and compare them. 8. Then they take notes of the results of the two experiments and fill in the grid from section D. 9. The three members of the team clean all the instruments and take everything back to their place. 7. When they finish, they observe the results the results of the two experiments and compare them. 8. Then they take notes of the results of the two experiments and fill in the grid from section D. 9. The teacher checks whether all the teams cleaned all the instruments and took everything back to its corresponding place.

27

Clever Consumers Investigate Detergents

8. BIBLIOGRAFIA 1. Amades, Joan: Històries i Llegendes de Barcelona, volum II, Edicions 62, Barcelona, 1984. 2. Beene, Linda, Goodson, Phyllis, Lauer, Lois, Slesnick, Irwin: Life Science, Scott Foresman & Company, Glenview, Illinois, 1990. 3. Cantera, Resu, de la Iglesia, Rosa, Múgica, Maite, Ortiz de Lanzagorta, Carmen, Pérez Fabo, Ascen, Tejedor, Javier: Curso Práctico de Ciencias Naturales (I. Geología), Akal Editor, Madrid, 1981. 4. Chevenal, Jean-Pierre: “La Toxicidad de los Detergentes”, Mundo Científico, nº 133, volumen 13, páginas 216-223, marzo 1993. 5. Cooney, Timothy, Pasachoff, Jay, Pasachoff, Naomi: Earth Science, Scott Foresman & Company, Glenview, Illinois, 1990. 6. “Quién lava más blanco”, Ciudadanos, páginas 44-49, noviembre 1994. 7. De Bolòs i Capdevila, Oriol, Gosàlbez i Noguera, Joaquim, Nuet i Badia, Josep, Panareda Clopès, Josep M., Riba i Arderiu, Oriol: Geografia Física dels Països Catalans, Ketres Editora, Barcelona, 1980. 8. Freiman, Chana “Head to Head Testing”, Science World, September 15, 1995. 9. Gott, Richard, Welford, Geoff, Foulds, Ken: The Assessment of Practical Work in Science, Basil Blackwell Ltd., Oxford, 1988. 10. Hunt, Andrew: Chemistry, Nuffield Coordinated Sciences, Nuffield-Chelsea Curriculum Trust, Longman Group UK Limited, United Kingdom, 1988. 11. Mason, C.F. : Biología de la contaminación del agua dulce, Editorial Alhambra, Madrid, 1984. 12. Monger, Grace: Biology, Nuffield Coordinated Sciences, Nuffield-Chelsea Curriculum Trust, Longman Group UK Limited, United Kingdom, 1988. 13. Parnwell, E.C.: Oxford Picture Dictionary, Oxford University Press, Oxford, 1985. 14. Williams, Alma: Your Choice?, Longman Structural Readers Stage 5, Longman, 1980.

28

Teacher`s Book

9. RECURSOS DIDÀCTICS 9.1. TAPESCRIPTS

UNIT 2: DIRTY AND CLEAN

CONSUMERS WANT TO KNOW

2. A TELEPHONE MESSAGE FOR “CLEVER CONSUMERS” (pages 51-52)

“Hello? Clever Consumers? This is Marc Rovira speaking. I’m calling because I have a question and I think maybe you can give me an answer. You see, my mother gets really angry with me because my clothes are always dirty. She says getting my clothes clean is very difficult. What is complicated about cleaning clothes? It seems easy to me, but then I don’t have to wash my clothes. Well, please write me a letter and explain the process of cleaning clothes to me. Oh, you can send the letter to me at the Escola Mestral, Sant Vicenç del Munt. Thanks and....’bye.”

29

Clever Consumers Investigate Detergents

UNIT 4: CLEAN CLOTHES, DIRTY RIVERS?

CONSUMERS WANT TO KNOW

1. AN INTERVIEW WITH MARIA PUIG, THE MAYORESS OF SANT VICENÇ DEL MUNT (page 94) Interviewer: Good afternoon from VSV, the Voice of Sant Vicenç, your local radio station in Sant Vicenç del Munt. Today we have with us the honourable Maria Puig, the mayoress of Sant Vicenç del Munt. We are going to talk to the mayoress about the new industrial laundry they want to build near the lake. Well, Mayoress Puig, are they going to build that big industrial laundry near our lake? Mayoress Puig: The town hall hasn't made a decision. We are studying the situation. Interviewer: Is it true that the waste water from the laundry will go into our lake? Mayoress:

Yes, the waste water will go into the lake. And this waste water will contain phosphates and other chemical substances from the detergents they use in the laundry.

Interviewer: Are these chemical substances bad for the fish in our lake? And what about the water? Will the water in our lake be polluted? Mayoress:

We don't know what the impact of the waste water on our lake will be. We haven't got the answers. We need the advice and help of consumer organizations and scientists. I send a message to all the citizens of Sant Vicenç who are listening today to contribute their ideas and suggestions.

Interviewer: Thank you Mayoress Puig. I am sure that all the citizens in Sant Vicenç will make an effort to find out if the laundry will be beneficial for our town. And now the sports report coming up in one minute.....

9.2. PROPOSTES DE CONTROLS I EXÀMENS En els fulls següents recollim algunes propostes de petits controls per l’avaluació formativa, la finalitat dels quals és comprovar el nivell de seguiment dels materials per part dels alumnes o bé reforçar algun concepte o simplement un lèxic específic. Segons el grau de dificultat que comportin pels alumnes, es poden fer individualment o en equips. A més, oferim un exemple d’examen al final de cada unitat. Recordem que a l’hora d’avaluar aquests últims, el més important són els continguts del crèdit i no la correcció a nivell d’”accuracy”!!

30

Teacher`s Book

C.V. “CLEVER CONSUMERS” INVESTIGATE DETERGENTS UNIT 1: STAINS Name: ....................................................... Research team: ....................................... Class Group: ................. Date: ........................................................

TEST: Stages of an investigation

1. Which steps did you follow in your investigation? Put them in chronological order. .... DO THE EXPERIMENT .... OBSERVE AND RECORD THE RESULTS .... IDENTIFY THE PROBLEM .... DESIGN THE EXPERIMENT .... DRAW CONCLUSIONS

2. Which steps did you follow in your investigation when you designed the experiments? Put them in chronological order. .... Choose appropriate laboratory equipment to control each variable .... Decide the measurements (how much?how long? what temperature?...) .... Identify the variables to be controlled .... Write the instructions of the experiments in detail .... Think about what to do (general ideas)

3. Write 5 instructions that you think are important when working in the laboratory. DO

DON'T

31

Clever Consumers Investigate Detergents

C.V. “CLEVER CONSUMERS” INVESTIGATE DETERGENTS UNIT 1: STAINS - Avaluació de Procediments Name: ....................................................... Research team: ....................................... Class Group: ................. Date: ........................................................

TEST: How did you control the variables in your experiments?

1. The amount of water: a) How much water did you use? b) How did you measure it?

2. The amount of detergent: a) How much detergent did you use? b) How did you measure it?

3. The amount of stain: a) How many drops did you drop in each cloth? b) How did you count them?

4. Washing time: a) How long did you keep the two cloths in the water? b) How did you control the time?

5. Water temperature: a) How long did you keep the thermometer in the water? b) Did you read the temperature inside the water? immediately after taking it out? some time later?

32

Teacher`s Book

C.V. “CLEVER CONSUMERS” INVESTIGATE DETERGENTS APPENDIX 1: LABORATORY SKILLS - Avaluació de procediments Name: ...................................................... Research team: ....................................... Class Group: ................. Date: ........................................................

TEST: Laboratory Skills Read the following sentences. Are they RIGHT or WRONG ? If they are WRONG, correct them. RIGHT

WRONG

RIGHT

WRONG

RIGHT

WRONG

RIGHT

WRONG

RIGHT

WRONG

1. To measure the amount of washing powder, we get some detergent with the spatula and put it directly on the electronic balance.

2. To measure 200 ml of water we use a beaker and a dropping pippette to be exact.

3. To measure the water temperature, we put a thermometer in the beaker of water which is on the Bunsen burner. The Bunsen burner is ”on”.

4. To read the amount of water in a measuring cylinder, you hold the measuring cylinder in your hand at the level of your eyes.

5. It's OK to leave a test tube on the table if you do it carefully.

33

Clever Consumers Investigate Detergents

C.V. “CLEVER CONSUMERS” INVESTIGATE DETERGENTS UNIT 1: STAINS - Avaluació de procediments Name: ...................................................... Research team: ....................................... Class Group: ................. Date: ........................................................ EXAM: Design an investigation LET’S INVESTIGATE

Hot water cleans stains better than cold water. But this is not true for all types of stains. Design an investigation to test if blood stains are better eliminated in cold water or hot water.

A/ IDENTIFY THE PROBLEM

I have to investigate "Why .............................................................................. ......................................................................................................................... ..............................................................................................................?"

B/ DESIGN THE INVESTIGATION

1. THINK ABOUT WHAT TO DO What will you do to test this? Say it in a few lines.

34

Teacher`s Book

2. IDENTIFY THE VARIABLES TO BE CONTROLLED

You have to compare the power of the same detergent to clean a blood stain at two different water temperatures.

EXPERIMENT 1

EXPERIMENT 2

WATER TEMPERATURE: .............

WATER TEMPERATURE: ..........

2.1. Decide which temperatures you are going to use to clean the clothes in the two experiments. Write them in the table above. 2.2. Compare these two experiments and answer the questions below. a) What is different in the two experiments?

b) What factors will you keep the same in the two experiments?

c) What will you measure at the end?

2.3. Which variables do you have to control? (=Which factors do you have to keep exactly the same?)

35

Clever Consumers Investigate Detergents

3. DECIDE APPROPRIATE LABORATORY EQUIPMENT AND MEASUREMENTS Fill in this grid. CONTROLLED VARIABLES

HOW MUCH? HOW LONG? ...

LABORATORY EQUIPMENT FOR MEASURING

1.

2.

3.

4.

5.

5. DEFINE ALL THE STEPS OF YOUR INVESTIGATION IN DETAIL Write all the instructions for your experiments on the next page. Include all the necessary details. Draw each step if you have time.

36

Teacher`s Book

CLEVER CONSUMERS INVESTIGATION .......... Objective:

Material:

Laboratory Equipment:

Instructions

Pictures

37

Clever Consumers Investigate Detergents

C.V. “CLEVER CONSUMERS” INVESTIGATE DETERGENTS UNIT 2: DIRTY AND CLEAN - Avaluació de procediments Name: ..................................................... Class Group: .................

Research team: ....................................... Date: ........................................................

EXAM: Design an investigation LET’S INVESTIGATE Water mixed with detergent cleans clothes. But what about water on its own? Design an investigation to test the cleaning power of water alone. Investigate which of the following substances, sugar, flour or mayonnaise, water alone can dissolve.

A/ IDENTIFY THE PROBLEM

I have to investigate "....................................................................................... ......................................................................................................................... ..............................................................................................................?"

B/ DESIGN THE INVESTIGATION

1. THINK ABOUT WHAT TO DO What will you do to test this? Say it in a few lines.

38

Teacher`s Book

2. IDENTIFY THE VARIABLES TO BE CONTROLLED

You have to compare the cleaning power of water alone on three different substances: sugar, flour and mayonnaise. Can water alone clean a stain of sugar, a stain of flour and a stain of mayonaise?

2.1. Draw the experiments in the table. 2.2. Compare these experiments and answer the questions below. a) What is different in the experiments?

b) What factors will you keep the same in the experiments?

c) What will you measure at the end?

2.3. Which variables do you have to control? (=Which factors do you have to keep exactly the same?)

39

Clever Consumers Investigate Detergents

3. DECIDE APPROPRIATE LABORATORY EQUIPMENT AND MEASUREMENTS Fill in this grid. CONTROLLED VARIABLES

HOW MUCH? HOW LONG? WHAT TEMPERATURE?

LABORATORY EQUIPMENT FOR MEASURING

1.

2.

3.

4.

5.

5. DEFINE ALL THE STEPS OF YOUR INVESTIGATION IN DETAIL Write all the instructions for your experiments on the next page. Be specific. Draw each step if you have time.

40

Teacher`s Book

CLEVER CONSUMERS INVESTIGATION .......... Objective:

Material:

Laboratory Equipment:

Instructions

Pictures

41

Clever Consumers Investigate Detergents

Avaluació de conceptes Now you are ready to perform the experiment in the laboratory. But can you predict the results? And can you give reasons for your predictions? Use what you have learnt in unit 2 to explain why these substances, sugar, flour and mayonnaise, are or aren’t dissolved in water alone. Use these sentences as a model to write your predictions of the results of the experiments.

I predict that water will dissolve ..................... completely / partially, because ... I predict that water will not dissolve ...................., because ...

42

Teacher`s Book

C.V. “CLEVER CONSUMERS” INVESTIGATE DETERGENTS UNIT 3: ARE ALL WATERS THE SAME? Name: .................................................... Class Group: .................

Research team: ....................................... Date: ........................................................

Avaluació de Conceptes

A/ How many words can you define? 1. Variable:

2. Controlled variable:

3. Hard water:

4. Water softener:

5. Phosphates:

B/ Answer these questions. 1. Where does our tap water go? Mention the different places.

2. Why do we need more detergent with very hard water than with soft water?

43

Clever Consumers Investigate Detergents

C.V. “CLEVER CONSUMERS” INVESTIGATE DETERGENTS UNIT 3: ARE ALL WATERS THE SAME? Name: .................................................... Class Group: .................

Research team: ....................................... Date: ........................................................

EXAM: Find out about the kind of water and water softening systems that you use LET’S FIND OUT In this unit you read about the kind of water you use to wash, drink and cook? Is it very hard, hard or soft? Do you have a water softening system in your home?

A/ IDENTIFY THE PROBLEM

I have to find out "..................................................................................... .....................................................................................................................?"

B/ LOOK FOR INFORMATION

FACT FILE: Is the water in the place where you live hard? Hard water can cause problems in homes and in industry. You have seen that hard water leaves solid deposits. These deposits can damage water pipes and the parts of many machines that use water (washing machines, dishwashers, etc.) Most detergents have a water softener, a substance which softens the water and consequently makes it easier for the detergent to dissolve in water. However, you still have to use more detergent in an area of hard water than in an area of soft water if you want the detergent to maintain the same cleaning power. Some homes have a water softening system. This system consists of a water tank filled with salt. The water for the home passes through the salt-filled tank and loses the calcium and magnesium compounds which make it hard.

44

Teacher`s Book

FACT FILE EXERCISES

1. Use what you have learnt in unit 3 to answer the following questions. 1. Is your local water very hard, moderately hard or soft?

2. Where does your water supply come from?

3. Does the origin of your water supply explain your answer to question 1?

If you answered yes, explain why.

2. Does your home have a water softening system ?

Which one?

3. Some of the machines we use at home (appliances) need simple water softening systems to keep the machine free of the deposits caused by hard water. 1. Are there any machines in your house (washing machine,dishwasher, etc.) that have a simple water softening system ?

2. Which machines are they?

3. What does the water softening system consist of?

45

Clever Consumers Investigate Detergents

4. Look at this geomorphological map of the Catalan Pyrenees and surrounding area. It shows the composition of the rocks and soil of each area in three different patterns. 1. Central Pyrenees: granite

2. Pre-Pyrenees: calcareous rock and loam* (*”margues”)

3. Ampurdan: clay* (*”argiles”) and conglomerates

Which of these three areas do you think has got hard water? Why?

46

Teacher`s Book

C.V. “CLEVER CONSUMERS” INVESTIGATE DETERGENTS UNIT 4: CLEAN CLOTHES, DIRTY RIVERS? Name: ............................................. Class Group: .....................

Research team: .............................. Date: ..............................

Avaluació de Conceptes 1. Complete this table on the characteristics of biological and non-biological detergents. Non-biological detergent

Biological detergent

Cleans dirty clothes

Contains sulphates

Non-biodegradable

Contains surface-active agents

2. Look at this detergent label. Give the function of each ingredient.

1. Surface-active agents

1.

2. EDTA

2.

3. Zeolites

3.

4. Enzymes

4.

47

Clever Consumers Investigate Detergents

3. Complete this outline on the process of eutrophication.

a. Nutrients in the form of ....................... enter the lake. b. .................................. multiply rapidly because there is more .................... c. Microorganisms .................. and descend to the .................... of the lake. d. ..................................... decompose the .................... matter at the bottom of the lake. e. Most of the ......................... dissolved in the water at the bottom of the lake is consumed by .......................... f. Fish and other forms of aquatic life haven't got enough oxygen and die of ..................................

Avaluació de Valors, Actituds i Nornes

1. What detergent do you use to wash clothes at your house? 2. Is it biological or non-biological? Why? 3. Will you convince your family to use another detergent? Why (not)?

48

Teacher`s Book

9.3. REFERENCE MATERIAL 9.3.1 Article extret de: SCIENCE WORLD, September 15 1995 ( pp.4-7).

WHAT’S THE SECRET BEHIND A GOOD SCIENCE PROJECT?

HEAD-TO-HEAD TESTING

As we started to put together this especial issue on experiments, we decided to check out how real scienytists work. But instead of heading to a nuclear-research lab (too risky) or a spider-research lab (no thanks!), we went to the Consumers Union (CU) in Yonkers, New York. The scientists there test the products we use every day -from bike helmets to boom boxes, cameras to cookies, TVs to trash bags. They try to determine if certain brands hold up to their claims and if some brands outperform others. Finding out about what these scientists do, we figured, could help us come up with some fun science projects. SHOP AROUND All CU tests start with the same step -shopping! The company hires shoppers around the country to purchase products and deliver them to the scientists. Then testing begins. There’s no fixed setup for all CU experimenters to follow. (The people testing cars might not follow the same procedures as someone testing oatmeal.) But there is a method to the madness the scientific method. At CU, the scientific method takes off with simple observation. Over in the Recreation and Home Improvement Department, Maurice Wynn, a CU project leader, gets ready to test bike helmets. “We look at all the (helmets) that are selling best,” says Wynn. “We also look for models that claim to have innovations to see if they’re better than the old (models).”

Wynn observes everything he can about the helmets: the variety of brands; manufacturers’ claims (“Best buy!”, “Tough on impact!”, “Safer than all the rest!”); different models; and the helmets’ “qualities”, such as durability and fit. Then Wynn comes up with questions that shoppers like you may be concerned about. For example: Will the helmet stay on a rider’s head when she’s riding fast? How well does a certain bike helmet protect a rider’s head if she falls? To answer each question, Wynn starts with a hypothesis, an educated guess or prediction about what the answer will be: For instance, he might hypothesize that all helmet brands will protect riders’ heads equally well. Next, Wynn puts his hypothesis to the test. He designs an experiment, a carefully designed trial that examines the effect of one variable (characteristic of a product) on another. VARIOUS VARIABLES Wynn picks one variable to change -in this case helmet brand. In any experiment, the variable you change on purpose is called the independent or manipulated variable. Brands and models are the top independent variables that CU scientists investigate since that’s their main job -comparing different brands or models of a product. But the variables the scientists measure to see if there are any differences between brands or models depend on the products they are testing. So, for example, Wynn might measure how well each helmet brand absorbs the shock of a fall to the floor. Other CU scientists might measure how many kernels pop for each

49

popcorn brand, or which ice cream tastes sweetest. In each of these cases, the variable scientists measure is called the dependent variable or responding variable. That’s because this variable sometimes changes in response to changes in the independent variable. In other words, the scientists want to see if the the change they make in the independent variable (i.e., testing different brands) has any effect on the dependent variable. To do accurate experiments, the CU scientists test the effect of only one independent variable at a time. “Otherwise you won’t be sure what caused your results,” says Connie Corbett, the director of testing in the CU foods department. For instance, if Corbett changes popcorn brand and the type of popping machine in the same experiment, she’ll never know which variable caused the most kernels to pop. RELIABLE RESULTS So it’s important to keep all the variables other than the one being tested constant, or the same. For corbett’s experiment, that means the number of popcorn kernels she starts with, machine type, popping time, and more must be held constant to test for differences between brands. (Think about what variables must be held constant in Wynn’s helmet test.) For each product they test, the CU scientists also conduct repeated trials “to look for consistent results,” says Wynn. If one helmet performs better on the crash test one time but not another, you might have a problem with your experiment design -or the helmet may not really be a better product.

Clever Consumers Investigate Detergents

The people who test products for Consumer Reports and Zillions say: Use the scientific method. THE REPORT Several months after the first products come through the front

door, Wynn, Corbett, and the other CU testers are ready to report their results. But they don’t just toss their findings around the lab so their co-workers can “oooh” and “ahhhh”. Like scientists in other fields, they present their findings to the world - in this case, in CU’s monthly magazine Consumer Reports, or in Zillions, a consumer magazine for kids. That way shoppers like you can check which products offer you the best value. You might even learn how to do product tests and other experiments for

50

yourself. That’s what this special issue is all about. The rest of the articles will take you through the process of experimenting step by step - from coming up with an original experiment idea to publishing your results. You’ll even meet some teens who turned their projects into new inventions! As you’ll see, experiments can really pay off.

by Chana Freiman

Teacher`s Book

9.3.2. Article extret de la revista: CIUDADANO, novembre, 1994. (pp. 44-49)

ANALISI COMPARATIVO

Buenos resultados generales de los detergentes concentrados

QUIEN LAVA MÁS BLANCO Para realizar este ensayo hemos analizado doce marcas No son tan maravillosos como los pinta la publicidad -quién no recuerda las horrorosas “manchitas rojas”- pero los detergentes analizados son en general bastante aceptables, algunos incluso buenos. Entre los mejores, el nuevo Skip Poder, cuya nueva formulación, al menos en nuestros análisis, ni ha deteriorado la ropa ni ha degradado los colores. La única pega que tienen es que utilizan productos no demasiado buenos para el medio ambiente, entre otros fosfatos y EDTA.

La polémica surgió rápidamente. Casi sin dar tiempo a que Lever España lanzara su nuevo producto, el Skip Poder, la competencia, Procter & Gamble, se lanzó a por él. Su argumento: el manganeso que se usaba en su composición estropeaba el color y rompía la ropa. Con las pruebas en la mano fotografías de una serie de

La mayor parte de los detergentes son bastante similares, así que conviene tener en cuenta las frecuentes ofertas. calzoncillos lavados con Skip Poder, completamente destrozados, y con una de sus marcas, Ariel, en mejor estado recorrieron redacciones y otros despachos donde pudieran estar interesados en sus argumentos. Desde fuera de España, donde el nuevo producto se había comercializado antes, llegaron también los primeros análisis de laboratorio: resultado, P&G parecía tener razón. La única respuesta a esta guerra por el mercado de los detergentes

era hacer nuestros propios análisis. Se trataba de comprobar la composición de los detergentes para valorar su posible impacto ecológico, su poder para eliminar distintas manchas, la degradación que provocan en los colores y en el posible deterioro de las prendas, así como la información que ofrecen a los consumidores las doce marcas analizadas. BUENA INFORMACIÓN Por lo que respecta a la información al consumidor en este capítulo se ha valorado fundamentalment el etiquetado, así como las indicaciones medioambientales que ofrecen. Sobre el primero hay que destacar que el nombre y la dirección del fabricante, así como diversas indicaciones como “biodegradable”, “no ingerir” o “mantener fuera del alcance de los niños”, así como la dosis de producto que se deben usar aparece correctamente en todos los productos. Bilore, Flota y Punto-Matic tienen peor valoración en este apartado porque no incluyen el código de fabricación -en la primera marca estaba en algunos envases, pero parcialmente borrado-. Aunque no es obligatorio, todos los

51

fabricantes incluyen la composición de sus productos entre las informaciones que ofrecen, pero, en el caso de Casa Verde, aseguran que no contiene EDTA cuando nuestros análisis demuestran lo contrario. Además del teléfono del Servicio Nacional de Información Toxicológica, la mayor parte de las marcas incluyen un número de teléfono gratuito o un apartado de correos a los que los consumidores pueden dirigirse en caso de querer realizar cualquier tipo de consulta. De lo que no se priva casi ninguno es de llenar sus envases de menciones ecológicas, algunas veces interesantes, otras menos y en ocasiones fuera de lugar (por ejemplo, que se trata de un producto biodegradable cuando es obligatorio que lo sea). Por lo que respecta al envase todos son de cartón, excepto Luzil -metálico- y Skip Poder -de plástico- que presentan la ventaja de ser más resistentes a la acción del agua, y tiene un contenido neto que va desde el kilo quinientos veinte gramos de Punto Matic a los dos kilos doscientos

Clever Consumers Investigate Detergents

gramos de Bilore. De todas formas, lo importante no es la cantidad de producto de cada envase, sino el número de lavados que permite realizar de acuerdo con las dosis recomendadas por cada fabricante. POCO ECOLOGICOS En el apartado de componentes químicos lo que se ha analizado son las sustancias que conforman un detergente con el fin de valorar su posible impacto medioambiental y en el cuadro se han agrupado en virtud de la función que cumplen. En esta valoración se han tenido en cuenta algunos de los criterios de la actual propuesta para la cncesión de etiqueta ecológica a los detergentes, aun cuando todavía no está aprovada. Entre estos criterios destaca, por excluyentes, la presencia de EDTA o fosfatos, por lo que en principio ninguno de los detergentes analizados podría considerarse ecológico y por ello han recibido una valoración que no supera el regular/aceptable. Los productos peor valorados en este aspecto son los Skip analizados. El Poder porque tiene la mayor proporción por lavado de materia activa (tensioactivos y jabones) y una de las mayores cantidades de EDTA, sólo superado por el Micro Plus. Dentro de lo malo, lo menos. Por eso Flota, que no lleva EDTA ni perboratos y tiene menos cantidad de fosfatos, queda en mejor posición. Además, tras Casa Verde, es el producto con un menor contenido de materia activa. El sigue Dash, sin fosfatos, que es el que menos cantidad de EDTA tiene. EN LA LAVADORA Dada la dificultat de encontrar un detergente que no contenga productos nocivos para el medioambiente -al menos entre los aquí analizados-, serán las pruebas de aptitud para la función las que marcarán la

valoración final de cada detergente, aunque siempre teniendo en cuenta que hagan el menor daño posible. En estas pruebas no se trata sólo de quitar las manchas sino de que la ropa no se deteriore, que eran las acusaciones que se vertían contra Skip Poder. Dentro de las pruebas de lavado la valoración ha sido en general buena. Para llegar a estos resultados se ha comprobado el comportamiento de cada detergente en tres tipos distintos de tejidos y sobre manchas distintas. En los tejidos de algodón no ha habido problemas para quitar las manchas de sebo y aceite virgen de oliva, pero los otros aceites vegetales y los minerales no se han visto tan favorecidos. En los tejidos de poliéster y algodón sucede algo similar, en este caso con las manchas de aceite vegetal, mientras que en los de poliéster los resultados han sido bastante peores, excepto con el detergente de Flota, que ha resultado en conjunto el mejor detergente, seguido por Colón. En el otro extremo se sitúan Dixan, Bilore y, sobre todo, Punto Matic, con resultados entre aceptable y bueno. COLORES Y RESISTENCIA Más problemas parecen tener en general los detergentes para eliminar las manchas proteínicas (sangre, cacao, leche, etc.), aunque los resultados han sido excelentes, con Flota que denuevo se lleva la palma. Queda, finalmente, el poder blanqueante de los detergentes analizados, una prueba para la que se ensucian tejidos de algodón con café, té, vino y zumo de frutas. Se trata de manchas muy persistentes y para eliminar se utilizan el perborato y el EDTA. Hay que resaltar los malos resultados de Flota y Punto Matic, dos detergentes en cuya composición, precisamente, no figuran los

52

blanqueantes. Por el contrario, los productos más eficaces son los que tienen más proporción de ambos y, en concreto, Skip Poder, que incorpora otro activador -el tan traído “accelerator” que no es otra cosa que manganeso-. Este producto, responsable del deterioro de los tejidos antes comentado ha sido reducido drásticamente en la nueva composición (desde las 60 partes por millón iniciales a 7 p.p.m., según nuestros análisis) y nosotros no hemos detectado ningún problema. Primero porque no degrada los colores más que la mayoría de los detergentes analizados, un aspecto en el que el producto mejor valorado ha sido el de Flota (prácticamente no ha degradado nada), y los peores Dash, Dixan y Ariel. Y, segundo, porque la posible degradación del tejido ha sido inexistente en su caso. Algo que, por otra parte, no pueden decir todos los detergentes, en especial Ariel y Dash, que deterioraron visiblemente los tejidos mezcla de viscosa (20 por ciento) y algodón (80 por ciento) y Skip Micro Plus, que tuvo el mismo efecto sobre esta mezcla y el algodón sólo. VALORACIÓN FINAL Como resultado de todas las pruebas realizadas, el mejor detergente es Colón, aunque seguido muy de cerca por Skip Poder, con mejores resultados en las pruebas de aptitud, y de Flota, con un menor impacto ambiental. Si hemos elegido éste como opción es porque, además, cada lavado con este producto sale casi por la mitad de precio de los anteriores. En cualquier caso, esté al tanto de las ofertas de los productos que mejor han quedado en la clasificación ya que si los encuentra más baratos cambiará la relación calidad/precio.

Teacher`s Book

DETERGENTES CONCENTRADOS MARCA

Colón Ultra Skip Poder Flota Ultra Wipp Supra Plus Luzil Micro Plus Dixan Megaperls Dash Acción Lejía Bilore Compact Casa Verde Punto Matic Pro-tex Ariel Ultra Skip Micro Plus

PUNTOS FUERTES

PUNTOS DEBILES

Eficaz contra todo tipo de manchas. Eficaz contra las manchas proteínicas y oxidables. No deteriora los textiles. Eficaz contra las manchas grasas y proteínicas. No degrada los colores. Eficaz contra las manchas proteínicas y oxidables.

Poco eficaz contra las manchas oxidables.

Eficaz contra las manchas proteínicas. Eficaz contra las manchas proteínicas.

Degradación de los colores.

Eficaz contra las manchas proteínicas.

Degradación de los colores.

Deteriora poco los textiles. Elevado número de lavados. Eficaz contra las manchas proteínicas.

Pequeño número de lavados.

No deteriora los textiles.

Poco eficaz contra las manchas oxidables.

Eficaz contra las manchas proteínicas y oxidables. Eficaz contra las manchas proteínicas y oxidables.

Degradación de los colores. Deterioro de los textiles.

NUESTRA OPCIÓN Con el mejor coste por lavado junto con Bilore, Flota ha resultado el detergente elegido no sólo por su precio sino fundamentalmente porque tiene buenos resultados de lavado, aunque con un menor poder blanqueante. De cualquier forma, debería mejorar su etiquetado.

Nuestra Valoración Ponderación

FLOTA ULTRA

Información y protección al consumidor ..................... 10% Impacto medioambiental ............................................. 15% Aptitud para la función ................................................ 75%

UN MERCADO EN CONFLICTO Sien algo se pueden poner de acuerdo las distintas empresas que se dedican a la elaboración de detergentes es sobre el importante mercado que representan. En 1991 se vendieron en España unos 10 kilos de detergentes sólidos por persona. Por ello no es de extrañar

que las batallas para conseguir el mayor número de ventas sean bastante habituales. La primera gran batalla de los últimos años se centró en uno de los componentes de los detergentes: los fosfatos,

53

responsables de la eutrofización de lagos y embalses. Para solucionarlo los fabricantes empezaron a comercializar nuevos productos esta vez elaborados con zeolitas, que cumplen la misma función que los fosfatos pero cuyo único efecto negativo conocido es

Clever Consumers Investigate Detergents

un aumento de los lodos en las depuradoras de aguas residuales. Buena acogida Acabada la que se dio en llamar “la guerra del fosfato” y aunque se sigan fabricando detergentes con él, la batalla se trasladó a la reducción de las sustancias químicas que se lanzaban al medio ambiente. Los detergentes se concentraron y el formato reducido (de los 4 kilos a los aproximadamente 2) ganó la

confianza de los consumidores (tienen una cuota aproximada del 30 por ciento del mercado), no sólo por su menor impacto medioambiental (menos residuos, menor dosificación, menos agua y energía) sino también porque son más cómodos de transportar y guardar que los antiguos. Coincidiendo con la reducción de los envases, se empezó a utilizar en éstos papel reciclado y se oferció a los consumidores los denominados “eco-packs”, que

servían para rellenar un envase único, y que se producen menos desechos. Cuando las aguas parecían haber vuelto a su cauce, la nueva polémica estaba otra vez servida. Esta vez la causa era la aparición deun nuevo producto que según sus fabricantes era mucho más eficaz y que, de acuerdo con la competencia estropeaba la ropa y degradaba el color.

QUE ES UN DETERGENTE Los detergentes no son otra cosa que un conjunto de componentes químicos, cada uno de los cuales desempeñan una función concreta durante el lavado. Materia activa. Formada por tensioactivos que, junto con otros componentes complementarios, como enzimas, blanqueantes y coadyugantes, tienen como misión eliminar la suciedad adherida a la ropa. Los tensioactivos pueden ser aniónicos, no iónicos y jabones, que según sus proporciones confieren al detergente las adecuadas propiedades espumantes. Coadyugantes. Son una serie de sustancias que mejoran e incrementan la eficacia detergente del tensioactivo. Entre ellos están los fosfatos, las zeolitas y los carbonatos. Su acción consiste en ablandar el agua de lavado para mejorar la eficacia del mismo. Blanqueantes. Como su nombre indica, eliminan las manchas difíciles, blanqueando los tejidos. Actúan sobre las denominadas manchas “ oxidables” : café, té vino, fruta, hierba, etc. El más empleado es el perborato, que libera oxígeno. Activadores. Blanquean más a temperaturas más bajas. Entre éstos se encuentra el EDTA, cuyo uso está cuestionado por sus repercusiones medioambientales y la dificultad de su biodegradación. El más reciente es el manganeso, empleado en la formulación del Skip Poder. Encimas. Son componentes biológicos que degradan la suciedad procedente de materia orgánica: sangre, leche, huevo, etc. Tienen como inconveniente que provocan problemas de alergias o de irritación en la piel en algunas personas.

54

Teacher`s Book

9.3.3. Article extret de la revista: OCU-Compra Maestra nº 209 - Enero 1998 (pp.14-17)

SUAVES CON LA ROPA Un detergente para cada colada DETERGENTES LIQUIDOS PARA LAVADORA Analizados los detergentes líquidos normales y concentrados para lavar a máquina y comparamos los resultados con los de los detergentes en polvo: sin duda, los líquidos lavan peor, pero también son menos agresivos con los tejidos. Los detergentes para lavar a máquina que más se utilizan son los detergentes en polvo. No obstante, algunos consumidores prefieren los detergentes líquidos (tienen un 3% de cuota de mercado en pesetas, según la asociación de fabricantes), ya que cuentan con dos ventajas: son más fáciles de dosificar y les afecta menos la humedad (importante en las poblaciones de la costa, donde el detergente en polvo se queda apelmazado). Hemos querido comprobar la eficacia de los detergentes líquidos, tanto de los normales como de los concentrados; además de compararlos entre sí, hemos contrastado sus resultados con los detergentes en polvo, tomando como referencia los mejores detergentes en polvo de los últimos análisis realizados en OCUCM.

contacto prolongado con la piel o en caso de ingestión; a excepción de Novo, proporcionan el número de teléfono del Servivio Nacional de Información Toxicológica. Algunos fabricantes se muestran un poco tacaños, pues no llenan las botellas hasta el nivel que deberían según declaran en la etiqueta: esta roñería la practican (lo hemos comprobado en las 5 muestras analizadas de cada producto) Gior, Wash-me, Ariel-Ultra y Casa Verde en pequeña cantidad, y, especialmente,Novo, que entrga un 5,5% menos de lo que dice. Tampoco los detergentes en polvo se ven libres de esta crítica.

¿Cómo lavan?

Los análisis de lavado en el laboratorio se han efectuado a 20 y 60 ºC de temperatura y utilizando las dosis recomendadas por el 12 líquidos fabricante. Obtenemos datos reales Enviamos al laboratorio detergentes acerca de su poder limpiador y del líquidos de 12 marcas diferentes: 8 posible daño en los tejidos. Finalmente, hacemos una de ellos son normales y los 4 restantes pertenecen al grupo de los valoración del impacto concentrados. Añadimos en el envío medioambiental según los criterios 2 detergentes en polvo, uno de ellos reconocidos para la atribución de la etiqueta ecológica. normal y el otro, concentrado. Los detergentes líquidos vienen envasados en botellas de Según la mancha polietileno, con capacidad de 2 o 3 Las pruebas se han realizado litros para los normales y de 1,5 reproduciendo las condiciones litros para los concentrados. La normales de utilización de los mayoría presentan un tapón usuarios; empleamos una lavadors antigoteo (Novo, Oro y Vial buena, según nuestros propios constituyen las excepciones). La análisis, con una carga de ropa etiqueta de todos los envases recoge blanca de algodón. correctamente la composición de los productos, por franjas de contenido, así como la advertencia sobre el posible peligro de un

55

Del análisis que presentamos en estas páginas podemos concluir que los detergentes líquidos no conviene utilizarlos con cualquier tipo de ropa o de mancha. El ofrecemos unas indicaciones para elegir el más adecuado en cada caso. - Detergentes en polvo: son los más apropiados para lavar la colada general. Contienen agentes blanqueadores químicos (perboratos), que sirven para eliminar determinadas manchas vegetales por oxidación. No deben utilizarse a mano por el riesgo de irritación de la piel. - Detergentes líquidos: debido a que no pueden llevar perborato, pues es inestable en medios acuosos, su poder limpiador en manchas oxidables (té, frutas, café, etc.) es bajísimo. Por el contrario, gracias a su efecto enzimático, lavan bien las manchas proteínicas (leche, chocolate, huevo...) y por su riqueza en tensioactivos, también son eficaces ante las manchas grasas. Su eficacia es menor que los de polvo, pero también resultan menos agresivos, por lo que se pueden indicar para ropa (síntetica o de mezcla) menos sucia. -Detergentes de color: tal como su nombre indica, son apropiados para la ropa de color en general, sobre todo en tonos pastel (no tienen blanqueantes ópticos ni químicos que puedan afectar a los colores). Se consideran eficaces, salvo para manchas vegetales oxidables; tampoco logran el blanco inmaculado del algodón que otros detergentes sí consiguen. - Detergentes para lavar a mano: para no irritar la piel, estos detergentes son poco o nada alcalinos. Su uso está indicado cuando no hay lavadora (una urgencia, vacaciones...) o en ropa que se quiere evitar que sufra el trato de la lavadora. - Detergentes para lana y seda a mano y a máquina: se caracterizan por la ausencia total de alcalinidad (que favorece el frotado) y de enzimas; le quedan los tensioactivos y se les añade unos agentes especiales que protegen las fibras.

Clever Consumers Investigate Detergents

Cuellos y puños Los resultados no son maravillosos: Gior Pasta es el que mejor lava, mientras que Vial y Oro son los que peor lo hacen. Los detergentes en polvo son más eficaces en la limpieza de cuellos y puños, siendo esta superioridad sobre los detergentes líquidos más notable en agua fría.

Manchas proteínicas Las manchas de sangre, leche, huevo, salsas, moho, carbón, vómitos u orina salen bastante bien con estos productos, a excepción de Oro y Novo Profesional (-). En este caso, con agua fría otra vez los detergentes en polvo lavan mejor.

Manchas oxidables EN este grupo reunimos las manchas de vino, frutas, zumos, café, té, tomate, cola, hierba, tabaco, etc., manchas que se eliminan utilizando un compuesto que las oxide. Ni uno solo de los detergentes líquidos obtiene resultados aceptables en la limpieza de estas manchas; la explicación es, por otra parte, lógica: al contrario de los detergentes en polvo, los líquidos carecen de perboratos, pues, técnicamente no es posible añadirlos en un medio acuoso.

Manchas de grasa Las manchas de aceites, grasas, mantequilla, cera, alquitrán, barra de labios, etc., son tambien difíciles de quitar. Los detergentes líquidos son tan buenos como los de polvo en agua fría e incluso mejores en agua caliente.

Blancura Los fabricantes, conscientes de la importancia que el consumidor concede al efecto de reluciente blancura, mejoran sus resultados incrementando ese efecto con un compuesto azulante llamado “blanqueante óptico”. El blanqueante consigue dar a la ropa un aspecto visual de “más blanco”, que es independiente de la eficacia del lavado. Tan sólo un detergente queda mal paradoen este aspecto; se

trata de Novo Profesional, el único que no tiene blanqueantes ópticos.

En conclusión... ...apenas hay diferencias entre los líquidos normales y concentrados: la mayoría lavan entre bien y aceptable y dos obtienen resultados francamente malos (Oro y Novo); ...los detergentes en polvo superan la eficacia limpiadora de los líquidos en casi todos los tipos de manchas, especialmente cuando se trata de manchas vegetales oxidables (vino, fruta, café, tomate, etc.); ...verter el detergente directamente en la mancha antes de introducir la ropa en la lavadora sólo es aconsejable en la suciedad de cuellos y puños, pero nunca en manchas vegetales oxidables, pues puede tener un efecto negativo; ... si la ropa está muy sucia, en lugar de poner detergente en cada mancha es mejor poner un programa de agua más caliente o utilizar detergente en polvo.

Deterioro Después de 25 lavados a 60 ºC, ¿la ropa queda muy dañada?

Comparando los detergentes líquidos y en polvo, se observa claramente que los primeros son mucho más cuidadosos y suaves que los segundos. Así pues, para la ropa más delicada es mejor utilizar detergente líquido.

Poco desgaste Todos los productos líquidos analizados obtienen un + en lo que al desgaste se refiere, nota superior a la alcanzada por los detergentes en polvo.

Incrustaciones Aparecen cuando los detergentes no han neutralizado convenientemente las sales minerales presentes en el agua de lavado. Pero en los detergentes que estamos analizando este problema está resuelto.

Decoloración Los detergentes líquidos no son agresivos con los colores, bastante menos que los detergentes en polvo. El detergentemás suave en este aspecto es Novo Profesional (+), el único producto que no contiene blanqueantes ópticos.

COMPRA MAESTRA “Lavar bien sin dañar los tejidos ni alterar el medio ambiente”: esto es posible gracias a los detergentes en polvo concentrados. Ariel en polvo concentrado, producto que, en su día, fue el Mejor del Análisis (análisis de detergentes en polvo concentrados, OCU-CM nº 200, abril 1997), sigue manteniendo aquellos resultados. Los detergentes líquidos para lavar a máquina que hemos analizado son adecuados para lavar ropa más delicada, pues tratan los tejidos con más suavidad que los de polvo. Sin embargo, su eficacia limpiadora deja bastante que desear: quitan bien las manchas grasas, pero no las de vino, fruta, zumo, café, té, hierba o tomate. En cuanto a los resultados de los líquidos concentrados y los normales, apenas se observan diferencias entre ambos tipos. El título de Compra Maestra va a parar a Continente Concentrado (475 ptas), detergente que lava razonablemente bien y cuyo precio de lavado es bastante más bajo que el de la media: una colada con este detergente sale por 35 ptas. Si en su ciudad no tiene posibilidad de comprar este detergente, el informamos de que hará una buena elección comprando Eroski Wash Me Concentrado y, en su defecto, los clásicos Gior Pasta o Eroski Wash Me.

56

Teacher`s Book

Impacto ambiental Para medir el impacto ambiental de cada detergente, nos hemos basado en los criterios reconocidos por la Comisión Europea para otorgar la etiqueta ecológica (no son perfectos, pero, de momento, son los únicos criterios que existen): - la cantidad de material de embalaje utilizado y de sustancias químicas empleadas en cada lavado: esta cantidad es menor en los detergentes líquidos concentrados; a continuación son los líquidosclásicos y los detergentes en polvo concentrados los que menos cantidad emplean y, en último lugar, los detergentes en polvo normal.

Oro es el que menos sustancias químicas por lavado contiene; - en cuanto a la biodegradabilidad de sus componentes, los líquidos son los que exígen más oxígeno (peor para el medioambiente); - cuatro detergentes utilizan fosfatos, todos ellos dentro de los límites aceptados según los criterios indicados: son Oro, Novo, Gior y Skip. En general, podemos afirmar que los detergentes menos dañinos para el medio ambiente serán los productos concentrados, que no contengan fosfatos, ni blanqueantes ópticos, ni blanqueantes químicos y que se biodegraden con mayor rapidez.

57

Precios muy variados Los precios de los detergentes líquidos se mueven en una banda muy amplia, que va desde las 349 ptas de Novo hasta las 885-1.185 ptas de Casa Verde. Apenas se constatan diferencias en función del tipo de detergente, normal o concentrado, pero sí de la marca: las hay caras (Ariel) y más económicas (Dia). El detergente es un producto que pierde eficacia con el paso del tiempo (¿para cuándo la fecha de caducidad indicada en el envase?); así pues, aproveche las ofertas sólo si piensa utilizarlo en breve.

Clever Consumers Investigate Detergents

9.3.4. Informació extreta de Microsoft Encarta 1998 Consumers Union of United States, Inc., nonprofit organization established in 1936 to provide consumers with information and advice on goods, services, health, and personal finance, and to initiate and cooperate with individual and group efforts to maintain and enhance the quality of life of consumers. Consumers Union tests products, informs consumers of the results of these tests, and protects consumers through legal action. Consumers Union tests products for performance, safety, reliability, and value based on government and industry standards as well as on the organization's own standards. Products are tested at Consumers Union's National Testing and Research Center in Yonkers, New York, and Auto Test Center in East Haddam, Connecticut. To supplement laboratory testing, the organization issues an annual questionnaire to subscribers to the organization's monthly publication, Consumer Reports, to gather information about their experiences with various products and services. To inform consumers of test results, Consumers Union publishes the periodicals Consumer Reports and Zillions: Consumer Reports for Kids; the newsletters Consumer Reports Travel Letter and Consumer Reports on Health; and various books. The organization's Auto Price Services and Facts by Fax are accessible by facsimile, mail, and telephone. The organization also makes information available through electronic on-line services; television shows; Report to Consumers radio features; and From Consumer Reports, Consumers Union's syndicated newspaper column. The organization also has an education department that produces teachersupport material for use in the classroom. The organization has advocacy offices in Washington, D.C., Austin, Texas, and San Francisco. Representatives of these offices testify before federal and state legislative and regulatory bodies, petition government agencies, and file lawsuits on behalf of consumers concerning economic discrimination, environmental issues, food, health care reform, housing, insurance, product safety, and other consumer issues. The Consumer Policy Institute, located at Consumers Union headquarters in Yonkers, conducts research and education projects examining such issues as biotechnology, community right-to-know laws, pesticides, and toxic air pollution. In order to protect the organization's impartiality, Consumers Union has no affiliation with commercial interests, does not allow commercial use of its name or test results, and accepts no free products for testing. Consumers Union is governed by a board of 18 directors, who are elected by Consumers Union members and who meet quarterly. Reviewed by: Consumers Union of the United Statesi

58

Teacher`s Book

History of the Consumer Movement From the earliest days of the U.S., federal and state governments have enforced laws that benefited consumers, such as those setting uniform weights and measures. Private organizations have worked to solve consumers' problems and represent their interests. Concern for consumer rights has peaked in three periods: the Progressive era of the 1890s and early 1900s, the depression years of the 1930s, and the 1960s and '70s. In the late 19th century, increasing industrialization and completion of a national network of railroads created an opportunity for new markets; businesses started to advertise and sell their products nationwide. As food companies and meat packers began to centralize their operations and use refrigerated railroad cars to ship their products, the medical profession, the press, and various private groups became increasingly concerned about the unsanitary conditions under which food was processed and about the dangers of preservatives and dyes used in these processed foods. Attempts to secure a federal pure food and drug law failed several times. In 1906, however, public reaction to the American author Upton Sinclair's novel The Jungle, an exposé of the filthy conditions in meat-packing plants, spurred Congress to require meat inspection and to pass pure food and drug legislation. Food and drug safety was also a major concern in the years of the Great Depression. The inadequacy of the Pure Food and Drug Act (1906) was brought to national attention in 1937, when more than 100 people died after using Elixir Sulfanilamide, a liquid sulfa drug. A new law, the Federal Food, Drug, and Cosmetic Act (1938), included a provision requiring manufacturers to prove the safety of new drugs to the FDA before putting them on the market. World War II diverted national attention from consumer problems, and major protection activity did not begin again until the 1960s. In 1962 President Kennedy proposed new programs to protect the public, as well as improvements in existing programs. President Lyndon B. Johnson created the post of special assistant for consumer affairs in 1964. The Consumer Federation of America was formed in 1967, in Washington, D.C., as the national umbrella organization of consumer, cooperative, and labor groups. With the publication of his book about the automobile industry, Unsafe at Any Speed (1965), Ralph Nader emerged as the leader of a wide range of reform efforts. Many young people volunteered to work in his organizations. Under his leadership, they engaged in research, writing, and lobbying to improve consumer protection. The growth in organized consumer activism in the 1960s and '70s resulted in passage of vital consumer laws. Among them were the Hazardous Substances Act

59

Clever Consumers Investigate Detergents

(1960, with later amendments), the Motor Vehicle Safety Act (1966), the Consumer Product Safety Act (1972), and legislation to strengthen the FTC.

Worldwide Consumer Movement Industrialization brought to other countries the same kinds of consumer problems it caused in the U.S., and response to these problems has been similar. In many nations the government plays a major role in product testing and consumer education. In the Scandinavian countries and Mexico, for example, the government funds consumer information and education activities. Some nations place great emphasis on informative labeling. The Swedish Institute for Informative Labeling, for instance, works to promote the use of standardized labels that include information about the product's performance in specific “standardized methods of measuring performance” tests. Other countries focus their efforts on making consumer assistance and information more accessible. Austria's Verein für Konsumenten Information operates a demonstration center in Vienna where the public can inspect available brands and receive impartial buying advice. Most industrialized nations, and many developing countries, have consumer product testing organizations that also publish reports on product tests, services, and other matters of importance to consumers. The International Organization of Consumers Unions (IOCU) links activities of some 127 organizations in 51 countries. It serves as an international forum on consumer problems and works to stimulate an interchange of product test information, consumer education materials, and other data among organizations of different nations. IOCU sponsors an Asian-Pacific Regional Office to assist consumers in developing countries. The organization also represents consumer interests in international agencies such as the United Nations.

60

Teacher`s Book

9.3.5. Names and addresses of the five most important European consumer organisations 1. Bureau Européen des Union des Consommateurs-BEUC Fax 32 2 735 74 55 Ph 32 2 743 15 90 Adr Av de Tevuren, 36 B-1040 Bruxelles 2. Conféderation des Organisations familiales de la Commmenauté Européenne -COFACE Fax 32 2 514 47 73 Ph 32 2 511 41 79 Adr Rue de Londres, 17 1050 Bruxelles 3. Confédération Européenne des Syndicats- CES/ETUC Fax 32 2 224 04 54 Ph 32 2 224 04 11 Adr Bd. El Jacqmain, 155 B-1210 Bruxelles 4. Commenuaté Européenne des Cooperatives-EURO COOP Fax 32 2 231 07 57 Ph 32 3 285 00 70 E-mail: eurocoop aracadis.be Adr Rue Archimede, 17 B-1000 Bruxelles 5. Institut Européen Interrégional de la Consommation-IEIC Fax 33 320 54 18 45 Ph 33 320 21 92 50 E-mail: wwieic/nordnet.fr ieic°nordnet.fr http://www.nordnet.fr/ieic Adr Rue Gantois, 79 F-59000Lille, France The addresses of the most important national consumer organisations are mentioned in the “International Consumer Directory 1997” published by Consumers International in the UK. E-mail: gpcuªconsint.org.uk and http://www.consumersinternational.org

61

Clever Consumers Investigate Detergents

10. ÍNDEX D’IL·LUSTRACIONS

Llibre de l’alumnat Introduction 1. dibuix de portada: Rodolfo Valero 2. “Fact File 1”: “Garfield”, Jim Davis Unit 1 1. “Putting steps in order”, dibuixos: Teresa Socias 2. “Identify the variables to be controlled”, dibuixos: Rodolfo Valero 3. “Choose Appropriate Laboratory Equipment”, Oxford Picture Dictionary, pages 2223 4. “Fact File 2”, Històries i Llegendes de Barcelona, volum II, pàgina 39 Unit 2 1. dibuix de portada: “Garfield”, Jim Davis 2. “A Cartoon Strip”, cómic: Lluís Vilardell 3. “Fact File 1”, dibuixos: Rodolfo Valero 4.” Fact File 2”, dibuixos: Rodolfo Valero 5. “Fact File 3”, Chemistry, Nuffield Coordinated Sciences, pp. 61-62 6. “Fact File 3”, Microsoft Encarta 95 Unit 3 1. fotografia de portada: Teresa Socias 2. “Identify the Problem”, dibuixos: Rodolfo Valero 3. “Fact File 1”, fotografia: Teresa Socias 4. “Fact File 1”, mapa d’Espanya, detergente Ariel 5. “Fact File 2”, dibuix: Rodolfo Valero Unit 4 1. fotografia de portada: Microsoft Encarta 95 2. “Fact File 1”, dibuixos: Rodolfo Valero 3. “Fact File 3”, dibuixos: Rodolfo Valero 4. “Fact File 3”, dibuix: Microsoft Encarta 95 APPENDIX 1: LABORATORY SKILLS 1. fotografia de portada: Microsoft Clipart 2. “Lab Skills 6”, dibuixos: Rodolfo Valero 3. “Lab Skills 7”, dibuixos: Rodolfo Valero APPENDIX 2: PROJECTS 1. dibuix de portada: Nona Viguer

62