Cie 9

CAPA I ESPASA Butl·letí de la Comparsa de Cristians

NÚMERO 9

Castalla. Juliol de 2003

SANT JAUME: DIA DE L’AVÍS (pàgines

Editorial, 2 Personatges de Capa i Espasa, 2 Tres en una, 3 Els cristians des de fora,4 La tribuna, 5 Presentació del llibre de Festes, 5 Dama i delegat 2003, 6 Los Sabandeños en Castalla, 7 Gent de la Festa, 8

4 i 5)

2 CAPA I E SPASA Personatges de CAPA I ESPASA

Stiff Atòmic Tranquil, servicial, discret, amic dels seus amics. Seguidor de l’Hèrcules i cristià de tota la vida. Stiff és el nom «artístic». Jorge Martínez Orts és el seu nom de veres. En circumstàncies que ara no venen al cas, algú em va dir que “urgents, urgents, soles són els policies i els bombers, lo demés tot té espera”. Aquell personatge, com el nostre Stiff, ens donen a entendre el seu caràcter tranquil, assossegat. Tots dos ens mostren la seua manera de pillar-se la vida amb filosofia, que tanta falta ens fa en este món accelerat, on tot es vol fer de pressa. Bé, és clar que manera de ser i ritme de vida són coses diferents, però en qualsevol cas, de tot i de tots deuen quedar-nos les coses bones. Per regla general, Jordi no és de les persones que més parla, però, a vegades, diu poquet i bo; clar, concís i concret. Com en aquella ocasió en què la seua esquadra es plantejava la possibilitat de canviar-se el Jordi Martínez Orts, «Stiff Atòmic» nom d’Orinals Atòmics i tenien una mena de discussió. La companys en la festa—, puc dir que és qüestió es va tancar quan Jordi va una excel·lent persona, amb qui sempre intervindre i va sentenciar: “Mooooosatros estàs a gust, i que és, com deia mos sentim orinals”. anteriorment, amics del seus amics. Ens Personalment, com a quinto meu veiem prompte, Jordi. i amic d’altres temps —a banda d’actuals Enrique Berenguer

CAPA I ESPASA Butl·letí de la Comparsa de Cristians

President: Óscar Bernabeu. Consell de Redacció: Enrique Berenguer, Antonio Bernabeu, Pasqual Bordera, Francisco J. Martínez, Javier Miró. Coordinació i Maquetació: José M. Espinosa

Editorial

Local de la comparsa Des de fa molts anys, la comparsa ha anat buscant a través de les seues directives, millorar les condicions i la ubicació del seu local social: des dels inicis, amb el bar situat a la Placeta dels Casinos fins al local dels colombaires; de la casa del carrer Horno Amorosas fins a l’actual local del carrer Fermín Bernabeu. Actualment, a qualsevol seu social de les comparses a Castalla, hi han molt bones condicions per a fer reunions, convits, celebracions, i com no, reunions d’esquadres, capitanies i equips de treball de les mateixes comparses. La directiva que ens governa té molt d’interès per a que la comparsa estiga oberta i plena de gent el major temps possible, amb reunions, celebracions, dinars o sopars de qualsevol esquadra o comparsista, ja que a hui en dia hem d’aprofitar iutilitzar el més possible unes instal·lacions que —en arribar els dies de festa— , moltes persones disfruten menjant, descansant i dormint (no només festers, sinó també músics, cuiners, cambrers...). A més, tenim un àtic on s’han ubicat els nostres capitans, i on hi ha moltes condicions per a gaudir del local com si fora un xiringuito. Així, ja sabeu, la seu de la comparsa —el nostre castell— està a disposició dels cristians i de les cristianes. Seria molt d’agrair que totes les setmanes de l’any la comparsa estiguera ocupada per alguna celebració dels mateixos comparsistes.

Tres en una

C APA I ESPASA

3

PRIMERA PART.- El sol relliscava per que els de l’oposició quasi no el Venga el jefe a la muralla. OCUPA 3: —¿Es de paz ese pendón? desmarxat per damunt de les teulades, deixaven obrir la boca): mentre li feia clucades d’ull als assetjadors. —No seas burro, musulmán, ni tientes tu DAMA DEL SEGUICI: —¿Pendón yo... Amb el trànsfuga vespertí s’esmunyien les buena estrella, porque me estás vacilando y ¡ton-to-lab-ha!? al psiquiatra y al oftalmólogo, pide citas sin demora, pues a la crishores, una a una, barrejades amb els te pondré una querella. vaivens d’arena d’un rellotge que es volteja Mártires de la fe santa, ¡votemos!: tiana confundes, con una petarda mora. tot sol, com el del uin-dous del meu ¿con honra entregar podremos el castillo de PARLAMENTARI 1: —Musulmán, capitulemos; entrégame esas murallas y franordinador. Castalla?... ¡No!, ¡no! .. (crida la “peña”). Sobre la muralla del castell —Tenéis la respuesta que vuestro Califa co paso os concedo ... dialogaven una dama i dos cavallers: aguarda. Añadiréis tres mensajes, si os que- PARLAMENTARI 2: —¡Calla! ¡calla! ¡que no se como escuchándote, DAMA: —Bien podéis, fieles solpuedo contener mi saña!. Expúldados, vigilar la explanada, las same, no me importa, como en sendas y los caminos que conduun casting de Gran Hermano, cen a Castalla. Del Mahimó el pues ahora ya tengo web, y venagreste pico, por la sierra de deré mi imagen, con la cimitaCastalla, por la de Onil y las de rra en la mano. Jamás volveré al Ibi y de Madroñals, escalan los desierto, cantando el “A-se-remoros las altas cimas y, cual fujé”, y me verás –famoso– en riosa avalancha de monstruos enTómbola, junto a Dinio y los tre las breñas, se arrojan, con fude la OT. ria insana, para cercar el castillo Ahí te quedas cristiano: ¡que te que nos sirve de morada. den! ... CAVALLER 1: —Del Forcall y (TRABUCADES). de Planises las sendas, fieros trasTERCERA PART pasan; las de Alfás y Favanella L’expectació és enorme, davant l’enfasi de l’Ambaixador. La ratlleta blava s’apropava als hollaron ya con su planta, dejando ríos de sangre por testigos de su marcha. dan pilas en el «airtel»: Que quiero la au- 34 graus i l’ordinador m’amenaçava amb También las “urbas” cayeron, ante la mu- todeterminación, que de aquí no me sacan una vaga salvatge, aquella vesprada de sulmana fiereza y sólo la autovía, imperté- ni los bomberos, ... y que sigo siendo juliol en la qual vaig escriure açò que t’has atrevit a llegir (gràcies). Teclejar amb rrita, al mahometano resiste, cual baluarte “aquel”. l’aixella xopada resultava prou SEGONA PART. de grandeza, ¡y no es chiste!. CAVALLER 2: —Mas ... si es cierto que Amb lentitud desesperant per als humorístic. Possiblement per això em va en Guadalete se apagó la viva llama del en- assetjadors, encara que massa de presa eixir, en clau d’humor, aquest còctel tusiasmo de Iberia, Castalla, nueva per als assetjats, anava l’ombra requisant desgavellat que vol ser —amb tot el resNumancia, avivara sus cenizas, y al musul- l’espai lliure per tal d’estrangular el cercle. pecte— el meu xicotet homenatge envers: mán, que es del Betis, junto al Green River Avançava així la vesprada, però encara 1.- D. Antonio de Cidón (València 1912), haremos trizas. De nuestra hazaña gloriosa hi havia un bri d’esperança, l’ultima autor d’un llibret per a les ambaixades de Moros i Cristians. de Castalla. Obra en el Pronto se hablará, y saldremos en las chance per a la pau. Al castell s’havien canviat els preciosa i quasi desconeguda, escrita per Crónicas, con el Boris y el Sardà. ORDENANÇA: —¡Un clarín! ¡gente aga- papers, doncs ara tallaven el bacallà, allà a 10 personatges (un d’ells femení) de la qual he utilitzat alguns versos per muntar damunt, els de l’oposició: rena, la enseña de paz alzada! PARLAMENTARI 1: —Cristianos, los OKUPA 1: —Cuentan nuncios, al alba la part “seriosa”. del castillo, guardas de la fortaleza, anun- venidos de Bocairente y Villena, que ya del 2.- Javi, Amparo i José-Tomás, per oxiciad a vuestro alcaide que aquí los moros campo son dueños, desde el valle hasta la genar extraoficialment el Programa, esperan, ... y sin probar mi paciencia, no sierra, y en Sax y en Alcoy y en Ibi domina- improvisant cada any, en la seu dels Cristians, una ambaixada delirant i molt desperdiciéis la hora que os concedo de cle- ron por la fuerza. OKUPA 2: —Dicen que Onil y Castalla divertida que m’ha inspirat la part mencia. En el móvil no tenéis ni saldo ni restan por rendirse a su coraje y que ya en “desgavellada”. cobertura, vegetáis –a estas alturas– sin fax Biar se apresta el bárbaro sitiador. La Mar- 3.- D. Eduardo Infante i Olivares (de y sin Internet. ¡Que Karmele me perdone, jal cruza al galope, con soberbia y desfa- qui també he copiat uns quants si algún cable se me cruza! pues menos me chatez, mientras canta (muy mal ¡por Alá!) fragments) Pablo Vidal, José-Vicente Leal i la resta d’una “peña” enorme, per els que quisiera ser un pez. costaría, dialogar con la pared. 125 anys de raons obvies (1879-2003). PARLAMENTARI 2: (fart d’escoltar a OCUPA 3: —¡Suena un clarin! Javier Guill Bravo l’altre una bona estona, i prou mosquejat PARLAMENTARI 1: —¡Ah del moro!

Diapositiva

4 CAPA I E SPASA D ELS

ESMORZARETS A L ’ AMBAIXADA , PASSANT PER LA INNOVACIÓ FESTERA

Els cristians des de fora

Fa algun temps que des de la comparsa me varen demanar que fera un article sobre la festa per a publicar-lo en la revista CAPA I ESPASA dels Cristians. Segur que no sóc la persona més indicada, però tots ells sempre Des de sempre, sobre tot després que a mitjans de la dècada dels seixanta la comparsa fora refundada, la comparsa dels Cristians ha segut vista com una comparsa, diguem-ne, carismàtica. Carismàtica en l’aspecte de que té un nombre de festers més o menys acceptable, rondant les 150 components (algun més) però que no arriba a la majestuositat de les grans comparses castelludes. Amb tot això, tampoc és una comparsa xicoteta, és a dir, es manté en una quantitat de festers similar cada any que passa. Però esta comparsa xicoteta, crida l’atenció per que són gent molt activa. Sempre estan fen coses per a la festa. Sempre estan ficats en tots els embolics que porta el mon fester i —el que es millor—, sempre estan lluitant per mantindre tradicions, fomentar la participació i innovar. Sí, innovar en el difícil i tradicionalista món de la festa. El primer que crida l’atenció son les localment coneguts “esmorzarets dels cristians”. Estan en dura competència amb altres comparses, però de tots és sabut que aquella persona que va als cristians a esmorzar en festes, esmorza bé, cosa que aprecien els festers i castelluts de manera especial, ja que amb el calendari tant complet d’actes, cal agarrar forces per poder fruir i aguantar la festa. Açò, a part del mèrit del “furiel o encarregat del menjar” també té que vore amb que no és una comparsa excessivament gran, la qual cosa facilita la llavor de la cuina i fa delectar-se el paladar dels festers. En el món de la innovació festera, cal dir que sempre estan proposant i fent coses. Des de fa uns anys editen la revista CAPA I ESPASA, revista en la que parlen de tots els temes de la comparsa, de la festa local, i en la que tenen cabuda tots els festers del poble. (Si mireu els números anteriors hi han opinions de

s’han portat de categoria amb nosaltres i no podia dirlos que no. Després de pegar-li voltes, tan sols se me va ocórrer escriure algunes línies sobre com veu una persona “de fora del mon fester” a la Comparsa Cristians.

Festes 2003: Uns dels bons moments en els esmorzars a la Comparsa Cristians.

molts festers d’altres comparses). Es un format alegre, entretingut i molt senzill de llegir, però que té una qualitat i — sobre tot— un esforç en la redacció envejable. Les entrevistes són molt completes (alguns ja voldriem fer-les la meitat de bé) i les seccions estan molt treballades (sobre tot “La Manguera” de X. Miró, una secció sense precedents moderns en la festa castelluda i que parla de manera irònica sobre les “coses i cosetes de la festa” Senzillament genial). Altra cosa que ens crida la atenció es la creació de nous actes i formes de vore la festa. Este any passat van demostrar les seues ganes de fer festa en la Desfilada Infantil, donant-li un caràcter alegre i humorístic amb la “percussió cristiana”, percussió que es va fer “en un rato” (paraules del Senyor President) i que va ser rellevant. Varen sorprendre al públic, amb la comparsa tocant tota classe d’instruments de percussió (i similars), i amb la junta directiva i les capitanes al capdavant. Però ahí no queda la innovació festera. Des de fa ja uns quants anys, i per gràcia de Xavi i de Josep Tomàs, es crea “l’Ambaixada dels Cristians”. És

una ambaixada en to humorístic, “extra oficial” però oficialíssima per a tots els festers i no tan festers. És impressionant vore tot el carrer de la comparsa ple de gent des d’una hora abans de començar l’acte. La funció es una ambaixada humorística que parla de la festa i del poble, amb una gràcia i personalitat pròpies dels millors artistes còmics del país. La gent gaudeix a lo gran i al final, la millor recompensa per als actors és l’impressionant aplaudiment que tributen tots els allí presents. Bé, podríem parlar de moltes més coses, com la vinculació amb l’Agrupació, l’estudi dels trages oficials de la gent de la comparsa, de mil coses mes. Però crec que ja me n’he passat de les línies que he de escriure. Així que, gràcies a tots per l’amabilitat que heu tingut amb mi, deixant-me escriure en la Revista, sort als Capitans, Dama i directiva 2003, sabeu que el periòdic sempre està obert a la festa i a Castalla i que us desitge Molt Bones Festes a totes i tots. Julio V. Cerdà Redactor de La Crònica de Castalla i Ciutat d’Alcoi

C APA I ESPASA La Tribuna

Viure la festa Vull aprofitar aquestes línies que se m’han brindat per a contar que passa durant l’any al voltant de la festa. Tampoc exactament el que s’ha de fer, ja que això ho saben molts que han estat, o estan, ocupant càrrecs dins la festa, sinó totes les sensacions bones que es produeixen durant l’any, pel fet d’estar ahí. Bé, després d’Aquesta introducció, el que vull és ressaltar tot el que passa durant l’any: que si tens reunió de directiva, que si tens reunió a la Casa del Fester, que si tens reunió d’esquadra,... i, per a postres, si estàs fent-te un trage nou, reunió del trage; que si anem a vore la música per a contractar-la, que si anem a vore les carrosses, que si anem a vore els cambrers i les cuineres per a festes; reunions per això, reunions per allò... Bé, no angoixaré al personal amb tanta reunió. Després estan els sopars i els dinars —esta part és la millor—: que si sopar de directiva, que si sopar d’esquadra, que si sopar de capitans i es porta una xaranga. Tot això —més moltes altres qüestions que estan ahí i que toca solucionar a preses i carreres— , forma un cúmul de coses que fan que la festa no siga soles cosa de quatre dies i es converteixca en una cosa de tot l’any, que, si saps fer-t’ho, t’ho passes de categoria. El fet de jo haja reflexionat de tot açò és perquè crec que durant l’any — torne a repetit— hi han moments que t’ho passes igual o millor que en festes, pels quals val la pena estar ahí. Això no significa que has d’estar sempre, però, si ho proves, de segur que t’ho passaràs molt bé i, quan arriben les festes no se te’n faran curtes per què, simplement, seran uns dies més, els més importants, i pels què has estat treballant tot l’any. I si tot ix bé, la satisfacció que dóna no té preu, a pesar de que estigues rebentat. Molts, al llegir estes línies, es sentiran identificats, altres no tant. Però perquè no ho han tastat. Així que si volen, ja saben. Ah!, se m’oblidava: el jornal és molt bo. Camilo García Bernabeu President de la Comparsa Mudéjares

P RESENTACIÓ

DEL

L LIBRE

DE

5

F ESTES 2003

Premis del concurs de cartells: a l’esquerra el guanyador, obra de Begoña Brotons Durà i a la dreta el Premi local, obra de Vicent Quiles Mira.

Disseny renovat

Com ja és habitual , el dissabte anterior a Sant Jaume es va presentar el llibre de Festes 2003. Toni Doménech, Caolla, Cronista de Festes i membre de l’equip que elabora la revista es va fer càrrec de mostrar al nombrós públic —que quasi omplia la Casa de Cultura—, les particularitats i les novetats més destacables de l’edició d’enguany. L’aspecte més novedós que presenta L’obra musical porta per títol 25 anys la revista és una nova aparença, més d’Unió, i va ser enregistrat per la Unió prop de les actuals tendències en Musical de Palomar, en matèria de disseny gràfic. Tots els commemoració del XXV Aniversari elements que formen la maquetació de col·laboració entre l’esmentada del llibre han estat trets de la portada banda i la comparsa de Moros Vells. que, així, es troba perfectament in- El disc és una bona mostra de músitegrada en la composició del llibre. ca festera i inclou Marxes Mores i Toni Caolla va fer un repàs per Marxes Cristianes, Pas-dobles i totes les seccions de la revista, va Marxes de Processó. exposar-ne els trets més ressenyables José María Espinosa i va destacar l’apartat gràfic, amb quasi 400 fotografies que mostren un ampli ventall de perspectives de les nostres Festes. A l’acte es van lliurar els premis del concurs de cartells, que van recaure en Begoña Brotons Durà — com a guanyadora absoluta, per segon any consecutiu— i en Vicent Quiles Mira —que va obtindre el Premi local—. Com a colofó de la sessió, Rubén Palacios, president de la comparsa Moros Vells, va presentar el CD 25 Anys d’Unió, portada del CD que ha editat aquesta comparsa. editat per la Comparsa Moros Vells

6 CAPA I E SPASA

Por nuestra Dama Trece hombres, trece nobles y aguerridos caballeros elegidos por la Orden Cristiana se preparan para la cruzada que se aproxima. Están deseosos de entablar la batalla que esperan con impaciencia, aun sabiendo que alguno de ellos probablemente muera en la defensa de su noble causa, pero no les importa: son valerosos y por ello están preparados para derramar su última gota de sangre, les mueve la fe que cada uno de ellos tienen en si mismo y, sobre todo, la adoración platónica y pura que sienten por su joven y apuesta dama. Mientras afilan sus espadas y pulen sus corazas, todos ellos saben, porque quieren creer en ello, que su espíritu siempre les acompañará en los difíciles momento de lucha, confían en que ella sea quien guíe sus flechas y quien les ayude a dar ese último golpe certero que tumbe y deje sin el último aliento al enemigo. Ninguno de estos caballeros se atrevería a entrar en combate sin contar con ese robusto pilar que supone su dama cristiana. No serían capaces de concebir la lucha sin imaginar su rostro pueril, terso y tierno, que les acompaña y les protege. Por ello la necesitan, necesitan creer en ella para salir victoriosos y poder dedicarle con satisfacción, respeto y humildad, la victoria final: su victoria. Por ello, mis nobles caballeros, y por ser de justicia, disfrutemos de estas noches que quedan de relativa paz e iniciemos nuestros jolgorios, bebamos sin razón y sin piedad hasta caer dulcemente embriagados y regocijémonos de contar con la bendición de nuestra dulce y amada dama antes de la batalla, inclinándonos ante ella con verdadero respeto y dedicándole nuestra victoria final. Els Guerrers

Dama i Delegat 2003 Mónica Sánchez Pérez, de 18 anys, serà la Dama d’Honor de la Comparsa Cristians l’any 2003. Mónica estudia 2n de Batxillerat i pertany a la Comparsa des de fa 5 anys: «He passat per vàries comparses i m´he quedat en la millor», ha declarat. D’altra banda, Ramon Galvañ Rico ha assolit la dificil i complicada tasca d’intentar que «las huestes de la Cristiandad» no es desmanden massa. El Dia de l’Avís serà la seua primera prova de foc i, ben segur, que la seua missió comptarà amb l’ajuda de tots i totes. Mónica Sánchez Pérez, Dama d’Honor de No de bades, la seua la Comparsa Cristians 2003. figura està avalada per la seua trajectoria en la comparsa —a la què pertany des de sempre— i els seus antecedents: son pare, Ramón Galvañ Ferri, és tota una institució a la nostra casa i ix de Cristià des del primer any que la Comparsa va tornar al carrer, i sa mare, Consuelo Rico Pérez, va ser una de les primeres Dames d’Honor dels Cristians allà per l’any 1967.

La Festa vista pels xiquets

Daniel Bernabeu Bordera (7 anys)

C APA I ESPASA

L AS C OMPARSAS,

JUNTO A LA

A GRUPACIÓN ,

7

ORGANIZAN EL CONCIERTO

Los Sabandeños, en Castalla El próximo día 2 de Agosto a las 22.30 horas, los habitantes de la población y sus alrededores vamos a tener Para conocer un poco de historia podemos decir que este grupo se crea alrededor del año 1966 a partir de un grupo de amigos del entorno universitario de La Laguna. Tienen más de 40 trabajos discográficos con canciones propias y del legado tradicional de Canarias, canciones de origen latinoamericano y últimamente el bolero. Han realizado conciertos por toda la geografía nacional y en innumerables países. Han cosechado infinidad de premios tanto nacionales como internacionales. Estamos en definitiva delante de una oportunidad irrepetible de ver en acción a un gran conjunto musical. Pero ¿porqué viene este grupo? ¿quién los contrata? La Agrupación de Comparsas junto con las siete comparsas de Castalla es la organizadora de este evento. Con ello no quieren ni buscan ganar dinero sino el dar a conocer Castalla, al igual que ocurre con otros certámenes o eventos que se celebran en la población (Feria de San Isidro, Fiestas de Moros y Cristianos...) y el demostrar que se pueden contratar grupos de primera fila al igual que ocurría años antes. Tanto el Presidente de la Agrupación como los siete Presidentes de Comparsas, han puesto toda su ilusión en que este concierto salga bien tanto a nivel organizativo como de participación ya que son muchas las reuniones y contactos realizados, todo ello con el fin de acercar un gran grupo musical a nuestra Ciudad de Castalla . En definitiva, no podemos perdernos esta oportunidad histórica de ver actuar a un gran grupo musical. Pasqual Bordera

la posibilidad de ver y escuchar al conocido grupo musical “Los Sabandeños”, originarios de las Islas Canarias.

La actuación de Los Sabandeños, en Castalla, está generando una gran expectación. Arriba, una imagen del del grupo canario y a la derecha, el cartel anunciador del concierto que tendrá lugar el próximo 2 de agosto, a las 22 horas.

C/. Reyes Católicos, 74 · Telf. 607 756 027 03420 CASTALLA (Alicante)

8 CAPA I E SPASA J OSÉ J AVIER O RTS F ERRI ,P RESIDENTE

DE LA

A GRUPACIÓN

Gent de la Festa M USICAL S ANTA C ECILIA

Las notas musicales de la Fiesta

Una vez mas nos encontramos ante la agradable papeleta vibración. La música que acompaña todas las celebraciode divulgar connotaciones de nuestras Fiestas que se tranes festeras, tiene su máxima difusión durante la primera ducen en manifestaciones de arte y cultura, de alegría y semana del mes de Septiembre de cada año. José Javier Orts Ferri, representa a ese elenco suelen ser momentos que podrías dedicar a la de personas dedicadas en cuerpo y alma a los familia, pero nos entienden y comprenden; si menesteres de infraestructura musical festera. no fuera así, sería imposible, así que desde aquí Presidente de la Agrupación Musical Santa quiero dar las gracias a las familias de todos los Cecilia de Castalla, desde hace escasamente 2 músicos por su apoyo y su comprensión”. meses, compagina su actividad empresarial, Nos parece que muchos de los compocon la de máximo responsable de la referida nentes de la Banda de Música, son muy jóBanda de Música, a la vez que comparte movenes: “La Agrupación Musical Santa Cecilia mentos festeros en la Comparsa de Moros está compuesta de 85 músicos cuya media de edad es de 21 años”. Grocs. Respecto a nuestras Fiestas de Moros y ¿Desde cuando tu participación en taCristianos, el acto mas significativo y emotireas de directivas de la Agrupación Musical vo para Javier es “L’Arranc de Les Musiques, y Santa Cecilia, y cual fue el proceso de tu eleccreo que no solo para mi, muchos compañeros de ción como Presidente?: “He colaborado en disla Banda creo que piensan como yo: es un día tintas directivas de la Agrupación Musical Sanespecial. En L’Arranc la formación está al comta Cecilia desde hace aproximadamente 15 años. pleto, vienen componentes de la Banda que son Mi elección como Presidente, resultó como conse- José Javier Orts Ferri. músicos profesionales y eso nos alegra y nos moticuencia de la distribución de cargos de la nueva Junta Directiva, elegida en la última Asam- con especial interés a José Vidal, que fue quien va”. Como festero participante de la Comblea General de Socios”. Matiza Javier que “hu- me enseñó a tocar el clarinete. Mas tarde, con la biera podido ser cualquier otro, el que desempe- incorporación como director de José Bermejo parsa de Moros Grocs recuerda: “he pasado ñara el cargo de Presidente. Pero me siento muy Avilés, se formalizó definitivamente la Escuela momentos inolvidables, pero tengo que decir que orgulloso y agradecido por esta designación. Por de Música, con plan de estudio, asistencia dia- el ser festero y músico me ha complicado un poco, porque intentas cumplir en todo y eso es impootra parte, me considero amplia y fuertemente ria a las clases y ensayos, etc.” Casado y con dos hijos, su familia si- sible. Para mi fue muy importante el año 2000, respaldado en mi gestión por los componentes de la Junta Directiva, así como de todos los miem- gue la tradición iniciada por él mismo, ya que año en el que mi escuadra fuimos Capitanes”. “mi hijo mayor, Darío, es componente de la Un aspecto en el que nuestro interlobros de la Banda”. Su inquietud como Presidente se con- Banda, y mi hijo menor, Xavier, asiste actual- cutor, ha hecho mucho hincapié y énfasis, lo creta en “La continuación de este maravilloso mente a las clases de la Escuela de Música.” Por constituye el hecho de que “las Comparsas proyecto que es La Agrupación Musical Santa otra parte, como comparsista: “Soy festero gra- deben apoyar un poco más a las Bandas de Cecilia. Nuestra intención, al igual que las dis- cias a mi esposa y mis amigos, que me animaron Música que contratan, e incentivarlas para que el número de componentes de las mismas sea el tintas directivas que nos han precedido, es la de a participar como Moro Groc”. Generalmente se asocia la actividad de conveniente para que la Música Festera se promover y ofrecer a Castalla y a sus gentes una oferta de Cultura Musical desde la perspectiva componente de una Agrupación Musical, a dignifique y pueda ser interpretada correctade la Banda de Música, intentando a la vez, la obtención de una retribución pecuniaria mente, con todo su esplendor, y así estaría a la mas o menos fácil. En este sentido nuestro altura que se merece dentro del contexto de las potenciar la Escuela de Música.” Entre sus hitos cuenta con el hecho de entrevistado, apunta que “si alguien piensa Fiestas de Moros y Cristianos”. También le hemos preguntado sobre ser uno de los alumnos refundadores de la que es una retribución «fácil» le diré que no, no Banda de Música. Inició su andadura musi- es fácil, es un trabajo como otro cualquiera. Para las actuaciones que efectúa la Agrupación cal en 1971. Su debut fue el 2 de Abril de algunas Bandas de Música las actuaciones en Musical Santa Cecilia de Castalla. “Nuestro 1972 durante la celebración de la Semana las Fiestas de Moros y Cristianos constituyen un trabajo como músicos se ve altamente recompenSanta. Este último hecho se considera como complemento económico muy importante resul- sado y valorado, debido a que en cualquiera de nuestros conciertos locales, el recinto donde se el acto de reinicio de la Agrupación Musical tante de ese trabajo”. Ciertamente es necesario estar dotado ubique la actuación, se ve desbordado de asisSanta Cecilia en su nueva etapa. Recuerda sus momento de formación de una gran abnegación y vocación para so- tentes, lo cual constituye nuestra máxima reen la disciplina musical, a cargo de las perso- portar el ritmo de ensayos y actuaciones que compensa. Por otra parte asistimos a desfiles y nas que por entonces componían la Banda comporta ser miembro de una Banda Músi- actuaciones en Festivales demostrativos, como de Música: “Tanto mis compañeros como yo, ca. También es necesario recordar en este sen- Bañeres, L´Olleria, Tibi, etc. Así como actos musicalmente hablando, somos el resultado de tido que los familiares mas directos, cónyu- festeros en Villena, Ibi, Crevillent, Alcoi, Sant la entonces Escuela de Música, allá por el año ges e hijos son los grandes pagadores de este Vicent, Beneixama, Campello, etc.” Javier, gracias por tu colaboración. 1971, donde los entonces músicos de la Banda tipo de situaciones. “Los ensayos y las distintas Antonio Bernabeu Bernabeu nos enseñaban solfeo a los alumnos. Recuerdo actividades de la Banda nos restan tiempo, que