Cie 5

CAPA I ESPASA Butl·letí de la C ompar sa de C ristians Compar omparsa Cristians

N ÚMERO 5

Castalla. FFebrer ebrer de 2002 Editorial

Equips de treball Possiblement, aquest títol semble una mica estrany. La nova Junta que el passat més de novembre, va assolir la tasca de dirigir la nostra Comparsa ha format els equips de treball —que cobreixen diferents àrees del quefer dels Cristians—, amb la intenció de que aquests grups fomenten la participació i funcionen d’una manera autònoma respecte a la Junta Directiva. Un dels equips més matiners en la seua posada en funcionament és el del Traje Oficial, que ja porta tres messos treballant per tal de dissenyar una indumentària oficial per a la Comparsa. Un traje que satisfaça la majoria de les exigències de tots i totes les comparsistes i que, al mateix temps, puga contribuir a donar un aspecte més identificador a la nostra entitat. Coneixem les dificultats d’intentar la implantació d’un traje uniformador, però —amb la dedicació que l’equip de treball està aportant—, esperem vèncer les reticències. A més, hi han equips dedicats a l’organització de la nostra ambaixada, a la creació de l’arxiu, a la revista C APA I ESPASA..., en fi per a tots els gustos. Des d’aquestes línies aprofitem per a convidar-vos a col·laborar en qualsevol d’ells, si així ho desitgeu.

El nou president de l’Agrupació de Comparses, Jesús Manuel Guill Mira, al rebre la felicitació del seu antecessor, Alfons García Bernabeu.

Nou mandatari fester

L’Agrupació de Comparses ja té nou president. En l’Assemblea General celebrada el 2 de desembre, Jesús Manuel Guill Mira, dels Moros Mudéjars, va obtindre 25 dels 28 sufragis possibles en la votació efectuada per tal de “regenerar la direcció de l’Agupació”, en paraules de l’antic president, Alfons García Bernabeu. Després de rebre, simbólicament, la insignia de l’Agrupació, el nou mandatari fester es va manifestar disposat a “treballar per i per a la festa de Moros i Cristians de Castalla”. A la faena I apenes sense haver acabat de digerir els excessos nadalencs, l’11 de gener ja va tindre lloc la primera reunió de treball de la nova Junta de Govern de l’Agrupació, en la qual es van presentar el responsables dels diferents grups de treball. Així mateix, cadascú dels portaveus va començar a conformar els seus equips respectius. Pel que fa als representants de la comparsa de Cristians, José Luis Gallego Morote estarà al càrrec del grup de Concursos, Fotografia i Vídeo, en el què —fins a tindre un major coneiximent del seu funcionament—,

intentarà “seguir la línia actual i aportar alguna cosa, si és possible”. Les seues primeres tasques es centraran en el Mig Any i en la convocatòria del concurs de cartells de Festes. L’altre representant de la nostra comparsa, José María Espinosa, ha estat enquadrat en el grup responsable de l’edició del Llibre de Festes, on intentarà donar continuitat a la tasca desenvolupada per l’actual president del Cristians, Óscar Bernabeu, que va estar nou anys en aquesta comissió. Incombustible I, cóm no, Florencio Martín Cappa, el nostre entranyable Madrileño, continuarà al peu del canó. Tot i no tindre un funció específica, de ben segur que la seua col·laboració entusiasta es farà notar. José María Espinosa

CAPA I ESPASA Personatges de CAPA I ESPASA

Un tipus... d’interés a l’alça

Al parqué bursatil de la Festa ens el trobem envoltat de números, factures, rebuts, quotes, etc. Un món en el què es defensa com a gato panza arriba. És el Rove, un valor de la més alta rentabilitat que inverteix molt del seu temps al seu càrrec com a tresorer de la Comparsa. Com els temps avancen que és una barbaritat, també en la festa haurem de pujar al carro de l’euro. Al nostre carro particular, el dels Cristians, esperem que Francisco Javier Rico Esteve —que així li diuen al Rove— faça honor al seu primer cognom i, tot fent ús dels seus coneixements numeraris, ens converteixca cada pesseta en un euro... No és el trebal d’un tresorer fer tresors? Francisco Aprofita l’ocassió, Rove, i així t’anomenarem “el tresorer milacrer”. (¡Ahora, vas y lo cascas!). D’altra banda, de tots és coneguda (i si no ho és, per això ho dic) “l’afficció”que té el Rove per enfundar-se el traje de festes, a millor quan més metal. Durant el dinar del dia de l’Entrada és palesa la seua impaciència esperant el moment, el “sublim” moment, de passar de civil a gloriós guerrer de les Croades. Propose —per a donar-li “major gust”, si

Javier Rico Esteve, EuroRove.

cal— proporcionar-li una armadura completa i així la seua “felicitat” serà total. El meu més sincer reconeixement a aquest veterà comparsista. No només com a tal; també veterà com a directiu, amb molts d’anys dedicats a la tasca de que quadren els comptes i que el color amb què s’escriuen les xifres siga el blau i no el roig. Tasca, de segur, gens fàcil. Enrique Berenguer

CAPA I ESPASA

Butl·letí de la C ompar sa de C ristians Compar omparsa Cristians

President: Óscar Bernabeu Consell de Redacció: Enrique Berenguer, Antonio Bernabeu, Pasqual Bordera, Francisco J. Martínez, Javier Miró. Coordinació i Maquetació: José M. Espinosa.

2

La Manguera Fumata blanca des de l´Agrupació: Ja tenim nou president a l´Agrupació de Comparses de Moros i Cristians. Enguany el consell “cardenalici” de la susdita no ha volgut ser menys que el propi Vaticà, i va voler celebrar al gran sopar de germanor —que l´Agrupació sempre fa en pasar festes (enguany cel.lebrat a Novembre)—, la proximitat de tan esperada elecció. I així va començar, en plena degustació de les riques viandes servides al Casal dels Llauradors, a eixir un fum molt espés des de la cuina que, ràpidament, va envair tota l´atmòsfera de l´ampli local, amb un aroma a xulla cremada molt suggerent. “Habemus president” dien uns... “Esta nit quan aplegue a casa i em gite amb la dona, no mmmm...(això que ja sabeu)... perquè faré olor a xulla cremada” pensaven els altres. Bé, siga com siga, enhorabona al nou president Jesús Guill, i molt d’ànim des d´ací. De tots els comparsistes cristians és sabut que la gestió, preparatius de vaca i festes, i diverses tasques que es duen a terme dins la comparsa, s´han repartit i coordinat en grups de treball, segons una acertada idea del president Óscar. Però pareix que encara li falta crear un grup de treball molt necesari. —Xe quin va a ser? —Pos xí el grup encarregat de preparar les garrafes de mentireta a les guerrilles. El grup es diria oficialment “Grupo de gestión de garrafas”, encarregat de anar a la tenda de Pana a per l´aigua llimó (y un poal de gusanitos), preparar el brevatge, dur-lo a la guerrilla, y tornar-li la garrafa a Pana. Obviament necesitaria estar dirigit per un bon químic, capaç de fer la mescla ideal. Al respecte es parla d’Esteban, Toni El Llarg, o fins i tot El Madrileño. Llàstima que enguany Navarro estiga ocupat, i no puga col·laborar. J. Miró

CAPA I ESPASA

Unió Musical La Raboseta Segurament alguna vegada ens haurem preguntat què serien unes Festes de Moros i Cristians sense una Banda de Música o també què seria un poble com Castalla sense la seua Banda: faltaria alguna cosa

per a que li donara alegria i vida. Les passades festes,a la Comparsa Cristians van tindre l’ocassió de comptar entre nosaltres amb la Unió musical d’Otos, popularment coneguguda com La Raboseta.

Això mateix és el que consideració i atenció van haver de pensar que festers i festeres al poble d’Otos, en la presten als músics, el comarca de la Vall mateix Toni opinava: d’Albaida perquè “el públic està atent i el estem, segurament, músic content, perquè vas davant d’una de les a altres llocs, toques una bandes més joves de peça, acabes i «val, ja ha la Comunitat Valenacabat la banda»... i ací ciana: el día 28 de tot el món aplaudeix i desembre de l’any això s’agraeix”. 1992 es va constituir, Carlos, un altre de manera oficial, La dels components de la Unió Musical La formació otosina deia Raboseta, nom que ve que “es toca prou, però d’una antiga llegenda Formació de la Unió Musical La Raboseta, d’Otos, que va intervindre en molt bé, ens han servit les passades festes a la Comparsa de Cristians. local que assegura que prou bé” i es queixava una raboseta va habitar en el campanar que es faça només amb un bon grapat de que “ací has d’esperar-te molt de temps. del poble. Això fa que als otosins se’ls d’il·lusio i un gran esforç. Hi han molts actes i has d’estar molt de temps conega pels pobles veins com a La Junta Directiva de la Compar- reballat per les voreres”. “rabosetes” * sa Cristians va decidir (no després de molts maldecaps) canviar l’any 2001 de A Castalla “el públic està Banda de Música i dur a L’Unió Musical atent i el músic content, L’apel·latiu de La Raboseta d ‘Otos. Sempre quedava el dubte que perquè vas a altres llocs, ve d’una antiga llegenda es produeix en qualsevol canvi: còm toques una peça, acabes i local que assegura que un serà?, eixirà tot bé? bufaran prou?... i la «val, ja ha acabat la d’aquest animals va habitar resposta unànim de la Comparsa quan banda»... i ací tot el món en el campanar d’Otos. Això ja havia pasat tot: “de categoria”. aplaudeix i això s’agraeix”. fa que als otosins se’ls Però, i ells? quína és la seua opinió?, conega pels pobles veins com per a conèixer-la el nostre coordinador a «rabosetes» En resum, un canvi històric per a José María, el dia 4 de setembre —com Actualment el seu President és Mario Mira Alfonso. Com a Director tenen a Miguel Ángel García Boscà i compta al voltant de 120 socis i uns 40 components; l’esforç per mantindre una associaciò d’aquestes característiques en un poble tan menut (550 habitants) fa

a bon corresponsal de guerra festera i enregistradora en mà—, va entrevistar alguns dels components de La Raboseta. Toni, un dels joves músics afirmava que “la festa molt bé, s’han enrrollat molt bé, però és un poquet pesat. Es toca molt i pots dormir poquet, però en general bestial perquè acabes de p.m...” Respecte a la

C/ Rey Don Jaime 15 - Tel. 96 656 06 19 - CASTALLA

C/ Rei Jaume I, 4 - Tel. 96 556 08 36 - CASTALLA

3

la Comparsa Cristians que ha deixat satisfet a totes les parts. Esperem que aquest any 2002 ens reuneixca de nou. Pasqual Bordera *

V. RUIZ MONRABAL: Historia de las Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana.

CAPA I ESPASA Història de la comparsa de Cristians (I)

Els antecedents llunyans Amb aquest article encentem una sèrie que pretén esbrinar en la trajectòria de la Comparsa de Cristians. Intentarem submergir-nos en el passat, aclarir-lo i saber qui eren, què feien i cóm organitzaven la seua participació en la Festa els homes i dones que han format part de la nostra comparsa.

Intentarem aproximar-nos a l’evolució de la Festa a través d’una de les seues entitats. Cóm va anar conformant-se la Comparsa de Cristians que, des d’aquelles embrionaries organitzacions del segle XIX —amb els seus alts i baixos— ha arribat a ser el que, ara per ara, és.

Els orígens de la comparsa de “A las seis de la mañana, las comCristians es perden en la nit del parsas de Marinos, Cristianos y temps, al igual que el de les del Rosario con su música, asistipròpies Festes de moros i rán a una Misa rezada que se dirá Cristians. El principal obstacle en la Iglesia Parroquial...” amb que ens trobem al intentar Respecte als tres escarbar en els antecedents de les documents podem ressaltar comparses és la falta de que —al bàndol cristià— documents. No hi ha, apenes, l’ordre de les comparses és el textos escrits, que donen mateix. Des d’una perspecticonstància dels fets. Aquesta va actual podriem afirmar que carència s’intenta pal·liar amb la comparsa de Cristians l’utilització de la tradició oral. ocupava el segon lloc per Una font que pot ser de gran haver-se incorporat a la Festa utilitat per a omplir buits, però abans que ho fera la Cofradia que ha de ser convenientment del Rosario. Però no podem contrastada documentalment, Rebut de quota extraordinària de 1930 (els pagaments saber si aquesta suposició és setmanals eren d’1,50 pessetes). En aquest rebut quan siga possible. exacta, ja que, en aquella sembla figurar l’any 1920, com a una errada. Altres Pels diferents documents època, la Cofradia del Rosarebuts «regulars» d’aquell any mostren la mateixa que hem pogut trobar —sense cal·ligrafia i les mateixes signatures. rio podia ocupar l’últim lloc aprofondir massa, és a dir, per alguna altra raó, ara només utilitzant textos que estan a Els mateixos participants apareixen desconeguda. l’abast de tothom, per haver- se publicat en el Programa para las músicas, publicat per En tot cas, no podem establir amb a la Revista de Festes o que són de fàcil l’Ajuntament en 1892, un text en què certesa si va haver continuitat respecte a accés— podem afirmar que en 1885 ja l’alcade —Juan Pérez— dona una sèrie la comparsa de Cristians i, per tant, existien els Cristians. A la descripció de d’instruccions sobre el que han de fer les aquesta era la mateixa que va les festes que fa Vicente Zacarés Urriós bandes oficials de cada comparsa 2 . Ací desaparèixer en 1958 i va ser refundada podem llegir 1 : “(...) a continuación venía el podem vore: “El orden que guardarán las en 1964. O bé, si en un altre moment, es [bando] de los cristianos en correcta forma- músicas para salir tocando será. 1º la de los va dissoldre i va tornar a ser fundada més ción, compuesta de tres agrupaciones, que de- Marinos y Cristianos,; 2º la del Rosario; 3º la tard amb voluntat de refer-la o com altra nominan filadas, con sus variados y lujosos tra- los Moros Viejos; 4º la de los Moros Nuevos y alternativa diferent, sen se res que vore jes, una de marineros, otra con trajes a la 5º la de los Moros novísimos”. Cal resaltar amb l’anterior. J.M.E. antigua española, y otra de los inscritos ací que Marinos y Cristianos s’enumeren en la Cofradía del Rosario...” Ens atrevim conjuntament, sense poder atribuir-ne 1 Vicente ZACARÉS Y URRIÓS:Descripción de a interpretar que els festers vestits “con cap significat concret. las fiestas religiosas y populares que la trajes a la antigua española” no són altres Quatre anys més tard, segueixen les Villa de Castalla ha dedicado a su patona que els cristians, que portarien trajes mateixes comparses. Així a un programa la Virgen de la Soledad (7, 8, 9 y 10 de semblants als que, més tard, es van de mà de 1896, amb la denominació de noviembre de 1885), Comisión de Fiesanomenar, de sota. Respecte al text, hem Grandes Fiestas de Moros y Cristianos que de- tas y Agrupación de Comparsas, 1986, de dir que no fa menció, en cap moment, dica la Cuiudad de Castalla a su patrona la p. 14. (També publicada a la Revista de s de 1992, pp. 84-86). a la denominació “Festes de Moros i Virgen de la Soledad —signat per l’Alcalde, Feste 2 F. J. CERDÀ “Un interesant document del Cristians” i que presta més atenció a la Joaquín Cortés, i el Secretari de 1892”, en Revista de Festes de Moros i descripció ornamental i a glossar els l’Ajuntament, German Ronda—, Cristians , Agrupació de Comparses, actes religiossos, que no a la pròpia Festa. s’epecifica respecte al dia 2 de setembre: Castalla, 1995, pp. 92-93.

4

CAPA I ESPASA

Nuestras fiestas

—Iaia, i els cristians, què? —... Molts records són els que guarde, el meu germà Luis va ser cristià i a més fou un “puntal fort”. Quien tenía que decirme, que después de diecisiete años de pirata, terminaría saliendo de cristiano; razón tiene el dicho: “las cosas vienen así y así tenemos que cogerlas”. Apunta el himno de fiestas que son “quatre dies que brillen més quel sol” aunque hayamos muchos que los veamos un poc anuvolats, y es que somos muy festeros. Por ello ¿qué importa tanto el ser mariner o moro groc, pirata o moro verd?, lo importante es salir a fiestas, vivirlas, pero con una visión muy positiva, tal y como apunta Jovellanos en un escrito: “... el pueblo necesita diversiones, pero no espectáculos, y el gobierno tiene que dejarles divertirse. El pueblo buscará e inventará sus entretenimientos ...” Verdaderamente creo que nuestras fiestas avanzan mucho, pero también es cierto que se encaminan hacia un “espectáculo-teatro” en el que nosotros salimos, fem un numeret y la comparsa dels mirons nos aplaude por lo bien que lo hemos hecho. No hay que olvidar que las fiestas no se hacen por hacerse, sino que se hacen a nuestra Madre, y nuestra Madre es la Soledat Gloriosa, la Mare de Déu, y la fiesta no sólo

son las obligaciones o los desfiles oficiales, sino también, la asistencia a los actos religiosos y, por encima de todo, la diversión. Por ello, creo que nuestras fiestas, pierden su esencia de fiesta, de tradiciones, ete. —¿Qué son de las pastas que nuestras abuelas y madres hacían?, ahora son los panaderos los que las hacen por ellas. —¿Y del putxero en faseures del segon dia de festes? en muchas casas ha sido sustituido por las buenas comidas de las comparsas

o de los bares. De vegades, continuava la conversa amb la meua iaia Amparo: —Iaia, i el tio Luis, que feia en els cristians?. —Ja, ja, ja. ell, ell era molt fester, li agradava massa la festa i any si, any també, pegaya la volta de capitans. —Pero capità, això són molts diners? —Abans, en quatre sequillos, dos tonyes i mistela per a tots. Capitanía... Hay que resaltar lo más positivo de nuestras fiestas a la Mare de Déu, y es que es creadora de cultura y tal y como decía el antropólogo Taylor: “cultura es el conjunto de expresiones y manifestaciones que los pueblos emplean en sus vivencias”. Ocurrirá un año más; al llegar septiembre arrancaremos, subiremos encima del “pegaso” para llegar a la comparsa dels cristians guiados por la “brújula mágica”de las marchas cristianas. Volverán las barbaridades, els bons esmorzarets i dinarets con la buena sobremesa que se forma con la banda de música y els músics, nos juntaremos con la benvolguda Lulú (María Amparo). Y un año más podremos contar durante el resto del año que queda, todas las anécdotas y buenos momentos pasados con esa gente que estimamos, queremos dentro de la comparsa dels cristians, perquè aixó sí que s’anomena festa. José Tomás Marco Rico

Racó d’Esquadres

Esquadra Jaume I:Tot l’any de festa Escuadra singular donde las haya. Con gente veterana en la fiesta, son más de veinte los años de antigüedad, aunque en este caso no se cuentan sino los buenos ratos, las sonrisas, las anécdotas, los momentos vividos por un puñado de personas que han crecido al unísono con la comparsa. Escuadra formada en unos años no muy espectaculares para la comparsa, finales de los 70 y principios de los 80, con jóvenes unidos e ilusionados. Amigos, en suma, dentro y fuera de la fiesta. Desde un principio tomando responsabilidades, tanto en la comparsa como en la agrupación. Entre sus componentes encontramos presidentes, alcaldes de fiestas, delegados, secretarios, tesoreros, etc. Capitanes en el 86 por primera vez como escuadra. Tanto derroche de ilusión, de

pasarlo bien. De imaginación a la hora de la confección propia de los trajes. Trabajo en equipo, trabajo duro de horas de dedicación, de sacrificio. Pero recompensado por momentos inolvidables. Escuadra Jaume I, un tatuaje que cada uno de nosotros, estemos o no en la fiesta como parte activa, llevamos en lo más hondo del corazón. Y, como el primer día, el mismo organizado desorden a la hora de configurar la escuadra en los desfiles. Ahora saboreamos más la fiesta, con más sosiego, con más calma. Y aunque nos permitimos algún homenaje que otro, las consecuencias nos duran más (los años no pasan en balde). Cóm ens posem... es la frase de cada inicio de desfile. Y, aunque desaparecidas las torres de Nueva York, nosotros por no tener dos ... ¡tenemos tres!

5

(Entiéndase, Manolet, Enrique y Francis). Y esas torres no las tira nadie. Cuando caen, que no es fácil, caen solas. En conclusión, cada cena, cada esmorzaret, cada reunión es ya de por sí una fiesta. Hombro con hombro en los desfiles. Dejándonos llevar por increíbles marchas cristianas de fondo. 361 días al año nos sentimos también hombro con hombro. Unos al lado de otros. Nuestra denominación de origen: la pasión por nuestra comparsa. “La comparseta de la creu”. Y cuando en la entrada del día 1 de septiembre volvemos la cabeza hacia atrás y contemplamos las escuadras de los hijos e hijas, nos llenamos de sano orgullo. Y pensamos els cristians i les esponjes, les esponjes i els cristians. Ayer, hoy y siempre ... La escuadra

CAPA I ESPASA Gent de la Festa

PASQUAL BORDERA BELDA,

EXPRESIDENT DE LA

COMPARSA

DE

CRISTIANS

Un president de dos mil·lenis i dos segles La direcció, organització i gestió de la Comparsa de Cristians han corregut a càrrec de Pasqual Bordera Belda entre 1999 i 2001, al seu paper com a

president. Cristià de tota la vida, la seua trajectòria festera arranca amb molt curta edat, per la qual cosa acumula més de dues décades com a fester.

La seua tasca com a president ha estat envoltada de dessabors i alegries; decepcions i motivacions; disguts i il·lusions; incomprensions i satisfacions. La seua pròpia decisió el va dur a no repetir en el càrrec, una vegada finalitzat el su manament trianual, com a resultat —en part— de certa fartada i pel dessig de donar pas a un altre equip de persones, amb noves idees i ànims. Ara és el moment de fer balanç. En un plànol genèric, Pasqual opina que la situació general de la Comparsa “és òptima en quant a la cohesió interna del grup, tot existint un ample consens i una gran unitat alhora de prendre grans decisions. A més, hi ha una gran col·laboració entre les persones de l’equip directiu, així com d’altres, alienes a la pròpia junta, que es van oferir per col·laborar en allò que se’ls encomanara”. D’entre els grans guanys assolits Pasqual Bordera Belda. durant la seua gestió assenyala: “la compra de l’edifici colindant a la seu social de la Com- rada d’un any cap a l’altre, però en aquella ocassió parsa, així com la seua restauració i es va poder arribar a un acord. Ara no ha estat acondicionament”. Tot i això, afegeix, “encara així i la alternativa trobada amb la Unió Musiresten aspectes de remodelació i ampliació que s’han cal d’Otos, ha resultat ser adequada i positiva”. d’escometre amb certa urgència”. Pel que fa a la quantitat de Un altre aspecte del què Pasqual es comparsistes —aspecte que sol prendre’s mostra satisfet és de la gestió administra- com a referència per a avaluar la gestió tiva i econòmica: “s’han intentat aplicar d’un grup directiu— Pasqual afirma que, métodes i sistemes de gestió empresarial, amb ara “som uns 130 components, dels què tècniques de control de les despeses i, per altra aproximadament 90 formen part de les part, potenciant i no escatimant en els aspectes anomenades quotes adultes i la resta d’adolescents, que així ho requerien”. xiquets i xiquetes”. En opinió de El canvi de la banda de Música de l’entrevistador, el número actual té un La Canyada, que havia assistit als Cristians important component de creixement durant més de 30 anys, ha estat un altre vegetatiu intern —producte dels dels darrers maldecaps que l’expresident descendents de comparsistes— i que ha va enfrontar satisfactòriament, ja que “la possibilitat que a la desfilada dels més intransigència en la negociació dels aspectes menuts, per eixemple, la Comparsa tinga financers —que xocava frontalment amb els una nodrida representació infantil. En nostres criteris presupuestaris— ens va obligar a conclusió, el creixement forà és, més bé, buscar una altra alternativa. No era l’única vegada escàs o nul, ja que l’arribada de nous que es produïa un desacord en les condicions integrants s’ha correspost, tradicionalment, econòmiques amb la banda de La Canyada. Tinc amb l’eixida d’altres, malgrat els esforços referències d’una altra ocassió en què es va produir protagonitzats per algunes directives, tot una pretensió d’augment espectacular i desmesu- oferint diverses facilitats. Davant aquest

6

fet, Pasqual afirma que “les portes de la Comparsa de Cristians han d’estar —i, de fet, així és—, obertes a la vinguda de qualsevol persona. Però, al mateix temps, aquesta política no ha d’oblidar els límits a l’augment que, al seu moment, puguen imposar les condicions i les instal·lacions del local fester. Tot i això, aqust límit al creixement està per arribar i, tot i que fóra d’una altra manera, sempre seria benvingut qualsevol nou integrant”. La gestió de Pasqual Bordera com a president (igual que la de qualsevol altre fester amb el mateix càrrec) ha estat envoltada “d’incomprensions i exigències fora de lloc i de to. El recurs a l’antiguitat com a comparsista i, d’altra banda, a la desqualificació professional i personal han estat els recursos de certes persones per obtindre privilegis o alguna cosa que és inobtenible, donades les circumstàncies i característiques del moment. Tot i això, cal destacar que front a actituds intransigents i retrògrades, per sort, també han segut freqüents les actituds de comprensió i d’ànim de col·laboració en tots els sentits”. També seria convenient, segons Pasqual, “que tots els comparsistes participen, en diferents moments, de la gestió de la Comparsa i que aporten noves idees i métodes innovadors, tan necessaris per a una evolució que s’adapte als temps canviants”. Respecte a la Festa, en general, Pasqual Bordera fa énfasi en “el perill de normativitzar i regular en excés el desenvolupament de certs events festers que, per les seues característiques i circumstàncies no són tan atípics ni contraris a un desenrotllament nomal de les nostres Festes Majors. Per altra part, a nivell del màxim òrgan fester local ha de donar-se un tractament equitatiu a totes les comparses, ja que han estat manifestes i clares les situacions de tractament de favor cap a algunes comparses i de discriminació cap a d’altres”. Per finalitzar, Pasqual Bordera vol agrair la col·laboració i ajuda de tot els membres del seu equip directiu, així com a totes les persones que li van manifestar la seua comprensió i recolzament. Antonio Bernabeu