Les animetes Albert es va assabentar, que Marieta no sabia cosir -Marieta perquè no m’havies dit que no sabies cosir? - va dir Albert a Marieta. -Es que tenia por que no em volgueres – va dir Marieta Marieta estava morta de vergonya. -Marieta! Et vull de totes maneres, perquè a mi em dona el mateix que sàpies cosir o no- va advertir Albert a Marieta -Ho sent molt Albert. Jo no sabia que a tu et donaria el mateix i tenia por de perdre’tva dir Marieta amb cara d’avergonyida -Aleshores això vol dir que em perdones? -Clar que si amor meu, però has de ser sincera la pròxima vegada!!-Esta bé no et tornaré a enganyar: seré sincera. Marieta i Albert es van besar i junts van estar fins el final. Paula, 1r A LES ANIMETES 2ª PART Al passar 2 anys, Marieta s'havia quedat amb la curiositat de saber cosir, filar, repuntar... Però Albert se l'havia prohibit i clar com ja tenien tres fills no volia que es separaren per una tonteria. Un dia li va demanar a Casilda que l'ensenyara a ser una bona dona de casa per al seu marit i els seus tres fills: -No puc -va dir amb tristesa- Albert no vol que acabes com les animetes... -Però Albert no s'enterarà, ja veuràs. -D'acord... Marieta havia estat un mes aprenent a cosir mentre que Albert estava treballant. Un dia Albert va tornar mes prompte de lo normal i va veure com Marieta cosia. Marieta es va quedar sorpresa i li va donar explicacions a Albert. Albert se va anar de casa i li va escriure una carta a Marieta que posava:
-Marieta ja t'he avisat que mai volia veure't filar i ara que t'he vist cosir el divorci vaig a exigir. Firmat: ALBERT Mª Victòria, 1r C
Les animetes -Per què has ficat aquest somriure tan enlluernador?-li va preguntar Albert a Marieta. En eixe moment es produeix un silenci absolut interromput per una animeta que va dir: -Ha ficat aquest somriure perquè ella no ha cosit la camisa nupcial-va dir l´animeta del braç llarg. -Açò es veritat?- va dir Albert. -Sí, és veritat perquè la camisa nupcial la vam cosir nosaltres-va dir l´animeta de gepa junt a la dels ulls unflats. Albert es va sorprendre -No pot ser!!!- va dir Albert. -Si es veritat però es que jo no sé cosir. Albert es va sorprendre encara més i quasi es cau de esquenes. -Dóna igual, si no saps cosir ja aprendràs-va dir Albert. I A CONTINUACIÓ ES VAN BESAR. Erika, 1r B
Les Animetes Quan va acabar el banquet Marieta va anar a on estaven les Animetes i els va dir: - Gràcies per haver-me ajudat amb la camisa. Les Animetes li van respondre: - No passa res Marieta. La seua iaia Casilda li va dir: - Neta meua, gracies per haver confiat amb mi. Marieta se n'anà amb el seu marit a Muntalt, on tenen la seua casa. Quan van arribar a Muntalt, Albert va anar a casa dels seus pares junt a Marieta. El seu pare li va dir a l’orella: - Estic molt orgullós que ja t’hages casat amb una xiqueta tan bonica. Albert li va dir al seu pare: - Gracies pare, jo també estic orgullós. Quan van arribar a la seua casa, Albert li va dir a Marieta tot el que el seu pare li va dir i Marieta es va posar colorada. Aurora, 1r C
Les Animetes Les animetes van parlar entre elles. Pensaven que havien de delatar Marieta i li ho van xarrar a Albert. -T’has adonat que Marieta no l'ha cosit? -No, l'ha cosit Marieta. -va dir Albert.-No l'hem cosit nosaltres. -van dir les animetes.Albert de Muntalbant va anar a vore l'avia de Marieta. -Per què no l'havies ensenyat a cosir?- va dir Albert.-Perquè a mi de xicoteta ni de major em van ensenyar.- va dir l'avia de Marieta. -Perdone'm, no ho sabia. Albert va anar a parlar amb Marieta. -Marieta per què no m'havies dit que no sabies cosir. -Perquè em feia por que em deixares. -No, jo no et deixaria mai. Doncs, qui em va cosir la camisa? -Casilda va cridar les animetes i te la van fer elles. Lucia, 1r B
Les animetes Després les animetes se n’anaren i ells dos es van seure al llit i Albert va tornar a advertir a Marieta: -Recorda, amor meu, que si tornes a cosir, tu i jo mai més ens parlarem. -Val amor meu, mai més tornaré a cosir. Després de tres anys Albert i Marieta van tindre tres fills que s’ anomenaven: Hèctor, Rodrigo i Maria. En aquestos anys Albert i Marieta no tenien quasi diners perquè s'ho havíen gastat tot en el decorat de la casa en què vivien. Llavors, no tenien ni per a la roba dels seus fills. Aleshores Marieta va pensar: -Els pobres dels nostres fills no tenen roba per a dormir, i per a estar així hauré de cosir. Però si Marieta cosia i Albert la trobava, mai més li tornaria a parlar i se n’ aniria. Albert se n’anà a la guerra i tornaria en una setmana. Marieta ho sabía perquè els va arribar una carta que deia que havien guanyant la guerra i que tornaria en una setmana. Però va ser mentira. Albert volía donar a Marieta una sorpresa. I quan Albert va arribar a casa va vore a Marieta cosir. -Bon dia Marieta, que estàs fent?
-Albert, però tu no arribaves en una setmana?! -Volía donar-te una sorpresa! Però, perquè estàs cosint? -Mira Albert, ens fa falta roba per als xiquets i no tenim diners, què vols que faça? -Jo vinc de la guerra i el rei ens beneficia a tot amb monedes d'or. T'ho vaig dir, que no te'n recordes? - No sabia si tornaries o què! -Marieta, jo te vaig dir que no cosires i també et vaig dir que si cosies me n’ anava. Així que, adéu Marieta: no vull tornar a vore't. I Albert se n’ anà i no va tornar mai a saber de Marieta. Víctor, 1r C
Les Animetes Alguns anys més tard, van tindre tres fills, van tindre dos xiques i un xic. Una es deia Maria, que l’havia heretat de la seua mare, l’altra es deia Lluïsa, i el xic es deia Arnau. Un dia, Marieta li va dir a Albert que li tenia que dir una cosa: -Albert, tinc que dir-te una cosa: la camisa que jo et vaig fer per a la boda, no la vaig fer jo sinó, aquelles coses rares, com es deien… Albert va dir: -Les Animetes. -Això, les Animetes et van fer la camisa. -No passa res Marieta –va dir Albert, com ja saps que jo et vaig dir que no tornares a cosir no passa res. I van viure feliços i menjaren pastissos. Roberto, 1rC LES ANIMETES En el banquet, a Casilda, se li escapà que Marieta no sap fer res: -No sap ni cosir una camisa.-va dir Casilda. El cavaller va posar cara d'alegria. -Per que estigues tan content si no sé cosir?-va dir Marieta. -Per que així no seràs com les animetes. El cavaller molt content agarrà a Marieta i li diu: -No passa res perquè no sàpigues cosir. I Marieta amb un somriure en la cara li diu a les animetes: -Gràcies per cosir la camisa de Albert. I les animetes, amb un somriure, se'n van anar al quadre un poc avergonyides. Pedro, 1r C