Andratx, La Vila

Andratx, la Vila    RESUM HISTÒRIC I GEOGRÀFIC  El  terme  municipal  d’Andratx  es  troba  a  la  part  més  occidental  de  la  geografia mallorquina, just als darrers estreps de la serra de Tramuntana. És un  municipi costaner amb petites cales, grans penya‐segats i quatre illots, destacant  d’ells sa Dragonera. Està estructurat amb valls interiors i limitat amb Estellencs  al  nord‐est  i  amb  Calvià  a  l’est  mentre  la  resta  limita  amb  la  mar.  Té  una  extensió  de  82,55  km2  amb  una  altitud  mitjana  de  101  metres  i  una  població  d’uns 10.699 habitants (2006).  Dintre  del  terme,  els  nuclis  més  importants  de  població  són  Andratx,  es  Port d’Andratx, s’Arracó, es Camp de Mar i Sant Elm.  Les  altures  més  importants  són  la  moleta  de  s’Esclop  (928m),  les  Planes  d’en Verd, d’en Cabrit i de s’Ordi (entre 530 i 660 m), la serra de Garrafa (420‐ 460m), es Tres Picons (300‐310m) i sa Talaia (309m).                            L’origen  etimològic  del  nom  Andratx  és  incert  ja  que  hi  trobam  diferents  teories, la celta, l’àrab i la llatina. La darrera és la més acceptada, segons la qual  el topònim Andratx prové del mot antra que vol dir “coves”.  La  informació  sobre  els  primers  pobladors  d’Andratx  és  poc  coneguda  a  causa de la falta d’excavacions sistemàtiques, però constatada per l’ocupació de  diferents coves a l’Edat del Bronze, un bon exemple és la Cova de Son Bosc, les  Coves de Son Fortuny i altres.  p

Departament de Turisme  Av de la Cúria, 1 . 07150.  Andratx (Illes Balears)  Tel / Fax: 971628019 info‐[email protected],        Pag 1 de 1    

 

Andratx, la Vila    Més  tard,  està  la  cultura  Pretalaiòtica,  amb  les  famoses  navetes,  les  úniques restes trobades són a ses Basses. I ja, devers els anys 1300‐1000 aC ens  trobam  amb  la  cultura  Talaiòtica,  caracteritzada  per  grans  construccions  ciclòpies,  muralles,  habitatges  i  torres  (talaiots).  Podem  destacar  el  talaiot  de  Biniorella, el de Son Fortuny i el des Castellàs a s’Arracó.  A partir del segle VI aC va començar la decadència de la cultura Talaiòtica  i  l’arribada  de  nous  pobles  a  les  nostres  contrades,  com  els  grecs  i  els  púnics,  principalment  pel  comerç  i  la  formació  de  tropes  amb  foners.  D’aquest  intercanvi  hi  ha  restes  arqueològiques  de  vaixells,  àncores  i  ceràmica  als  jaciments.  Tot aquest món va patir un canvi amb la conquesta per part dels romans el  123  aC,  la  fundació  de  colònies  pels  soldats  i  la  centuriació  del  terreny.  D’aquesta època s’han trobat vestigis com camins, viles (Son Mas), vaixells, un  “miliari”,  etc.;  els  quals  indiquen  que  hi  hagué  una  forta  transformació  del  nostre terme.  Després arribaren els vàndals i els  bizantins  (segles  IV‐IX  dC).  La  presència  d’aquestes  civilitzacions  es  poden  constatar  gràcies  a  les  restes  ceràmiques  de  Son  Mas,  es  Camp  de  Mar,  entre  d’altres.  No  serà  fins  a  la  conquesta  musulmana  de  l’illa,  el  902  de  la  nostra  era,  quan  es  torni  a  donar  un canvi a la nostra fisonomia.   A Andratx, que formà part del juz  d’Al‐Ahwaz,  hi  havia,  amb  molta  probabilitat,  un  petit  nucli  de  cases  i  una mesquita, als voltants del carrer de  l’Estrella.  Però  la  resta  estava  estructurat  amb  alqueries  per  tot  el  terme,  com  Buendar,  Ator,  Biniorella,  Tor, Salmanoir i altres.   D’aquesta  època  ens  queden  molts  de  testimonis:  sínies,  molins  d’aigua,  qanats, aljubs, etc.  El 1229 les tropes dirigides per Jaume I varen conquerir l’illa i una vegada  acabada l’ocupació es produí el repartiment entre els grans senyors que havien  acompanyat el rei.   p

Departament de Turisme  Av de la Cúria, 1 . 07150.  Andratx (Illes Balears)  Tel / Fax: 971628019 info‐[email protected],        Pag 2 de 2    

 

Andratx, la Vila    El bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, es convertí en el primer senyor  cristià dels territoris d’Andratx, Calvià, Puigpunyent, Estellencs, Marratxí, el pla  de Sant Jordi i la parròquia de Santa Creu de Palma. Aquesta possessió feudal  arribà  fins  a  1811  quan  varen  ser  abolits  els  senyorius  i  altres  institucions  de  l’Antic  Règim.  Però  abans,  l’any  1323,  es  va  fer  un  nou  tractat  anomenat  del  Pariatge, segons el qual el rei i el bisbe de Barcelona compartien la jurisdicció de  tot aquest territori.  L’any  1248  apareix  institucionalitzada  la  parròquia  i  la  creació  d’un  nucli  de  població  al  Pantaleu.  Més  tard,  Jaume  II  fundà  a  principis  del  segle  XIV  el  nucli de Sant Elm.  Ja  entrat  el  segle  XV,  arriben  les  primeres incursions corsàries i per això  es  projecta  el  1406  la  fortificació  del  poble, però mai fou acabada.  Tot  el  segle  XVI  i  part  del  XVII  es  caracteritza  per  dos  fets  molt  importants.  Un  és  la  revolta  de  les  Germanies,  moviment  de  caràcter  social  contra les classes governants, ocorregut  al  1521.  Marcats  per  grans  crims  com  els  dels  membres  de  la  família  de  Son  Fortuny  a  mans  dels  agermanats  i  la  defensa de la torre de Son Mas en nom  del rei.   L’altre  fet són les incursions corsàries a la nostra terra de turcs i àrabs, a  on destaquen les dates del 24 d’agost de 1553, el 2 d’agost de 1578 i el 9 de juny  de 1643.  Els segles XVI i XVII són dos segles marcats per les fams, les penúries, el  decliu demogràfic i l’emigració cap a Ciutat, encara que es formalitza la creació  de dos barris a Andratx, el Pantaleu i el Pou Amunt.  El segle XVIII serà una època de recuperació, del creixement de la fesomia  actual  que  té  el  poble  i  la  creació  de  nuclis  petits  propers  com  sa  Coma,  d’un  desenvolupament de l’activitat pesquera i agrària però també de certes penúries  i avalots populars, a més de les transformacions polítiques i municipals a causa  de  la  publicació  per  Felip  V  del  Decret  de  Nova  Planta,  inaugurant  un  nou  sistema centralitzat d’administració estatal.    p

Departament de Turisme  Av de la Cúria, 1 . 07150.  Andratx (Illes Balears)  Tel / Fax: 971628019 info‐[email protected],        Pag 3 de 3    

 

Andratx, la Vila    Ja en el segle XIX es dona la gran expansió del poble, amb un creixement i  modernització de la vida econòmica i industrial amb la manufactura sabonera i  de fusta. Fins arribar a l’existència de 16 fàbriques de sabó i varies fàbriques de  fusta.  Però a finals de segle amb el decliu industrial i el gran nombre de població  que  existia  al  municipi  es  va  donar  un  procés  de  moviment  poblacional  molt  fort.  L’emigració  d’andritxols  cap  a  Cuba,  o  dels  arraconers  cap  a  França,  va  caracteritzar les últimes dècades del segle XIX i principis del XX.                            Dintre  del  segle  XX  se  diferencien  dues  etapes.  La  primera,  fins  als  anys  seixanta  a  on  el  decliu  comercial  és  molt  remarcat  per  l’emigració,  les  dictadures, la guerra civil i el contraban. I una segona etapa, marcada pel canvi  econòmic i productiu motivat per l’explotació turística, la construcció i el sector  serveis,  amb  un  fort  augment  poblacional  i  dels  nuclis.  Destaca  l’augment  del  nucli residencial del Port, la creació d’un nucli resident ampli a Camp de Mar i  Sant Elm i la unificació de Sa Coma al poble, convertint‐se en una barriada  Actualment  els  andritxols  es  dediquen  al  turisme,  la  construcció  i  als  serveis. 

p

Departament de Turisme  Av de la Cúria, 1 . 07150.  Andratx (Illes Balears)  Tel / Fax: 971628019 info‐[email protected],        Pag 4 de 4    

 

Andratx, la Vila   

GASTRONOMIA  La gastronomia andritxola és rica en productes de la terra i la mar. És una  cuina típicament pagesa i marinera. A on destaquen ingredients com l’ametlla i  els  productes  de  la  mar  combinats  amb  altres  del  camp,  donant  una  gran  varietat gastronòmica i una antiga tradició de cuiners.  Sopes mallorquines:  Plat elaborat amb verdures, fines llesques de pa, oli, sal i aigua. A vegades  juntament amb carn.  Tumbet:  Frit  realitzat  amb  albergínies,  pebres,  patates,  salsa  de  tomàtiga  que  es  combina amb carn o peix frit.  Greixonera de Pasqua d’Andratx:  Dolç fet amb llet, ous, sucre, llimona, canyella, mantega i dolces de bescuit.  Llet amb figuera:  Llet  quallada  amb  trossos  de  pa,  sucre  i  un  pàmpol  de  figuera  amb  l’escorça pelada.   Arròs amb peix frit:  Arròs amb brou de peix, normalment és gerret frit, i després es cou amb el brou  i l’arròs.  Gelat d’ametlla i de figa de moro:  Gelats tradicionals andritxols elaborat amb ametlla crua, ametlla torrada o  figa de moro.  Frit de matances:  Frit  fet  amb  costelles  de  porc, carn magra, llom, cebes,  patates,  pebres  vermells  i  verds, alls i herbes fermades.  Ensaïmada:  Pasta  dolça  feta  amb  saïm de porc, farina, ous, oli i  aigua.  És  característic  d’Andratx  farcir‐les  amb  sobrassada i cabell d’àngel.  p

Departament de Turisme  Av de la Cúria, 1 . 07150.  Andratx (Illes Balears)  Tel / Fax: 971628019 info‐[email protected],        Pag 5 de 5    

 

Andratx, la Vila   

FOLKLORE  Coral Municipal d’Andratx:   La  Coral  Municipal  d’Andratx  té  els  seus  orígens  en  una  proposta  de  l’Àrea  de  Cultura  de  l’Ajuntament  el  1989.  Però  no  va  ser  fins  el  25  de  gener  de  1990  quan  es  tramità  la  seva  creació.  I  la  seva  presentació  oficial  coincidí  amb  la  II  Festa  de  Germanor  Andritxola  del  mateix any.   Uns anys més tard es va crear la Coral Infantil. Han fet concerts al nostre  municipi,  a  altres  pobles  de  les  Illes  i  fora  d’elles;  del  seu  ampli  repertori  hi  destaquen les sarsueles. Actualment la coral està composta per 45 persones a la  Coral Municipal i 40 nins a la infantil.   Banda de Música d’Andratx:   La  Banda  de  Música  d’Andratx  fou  organitzada  l’any  1994  entre  la  Regidoria  de  Cultura  y  un  professor  de  música.  La  seva  primera  actuació  fou  aquell mateix any a la processó de Setmana Santa, i de llavors fins a l’actualitat  no han aturat. Han tocat a tots els nuclis del municipi, a diversos pobles de l’illa  i  inclòs  fora  d’ella,  com  a  València  i  a  la  província  de  Toledo.    La  Banda  està  composta  a  l’actualitat  per  32  músics,  la  majoria  sorgits  de  l’Escola  de  Música  d’Andratx.  Grup Folklòric Aires d’Andratx:   És un grup folklòric amb molta tradició a Andratx. Han tingut actuacions  tant  a  les  nostres  illes  com  a  diferents  llocs  de  la  península  i  de  l’estranger.  També  han  participat  a  molts  i  diversos  premis  de  folklore  tant  a  l’illa  com  a  l’exterior,  i  hi  destaquen  per  varis  premis  obtinguts,  especialment  els  del  Concurs  Internacional  de  Folklore  de  Mallorca.  Aquesta  agrupació  està  composta per: un grup de ball amb dues seccions, una adulta i una infantil; una  escoleta  de  ball  per  a  nins  petits  i  una  rondalla  de  música.  Dintre  de  totes  les  seves activitats cal destacar la recuperació de peces musicals i de ball típiques i  tradicionals d’Andratx  i  la  seva contrada, a més de la realització de desfilades  de roba antiga.  p

Departament de Turisme  Av de la Cúria, 1 . 07150.  Andratx (Illes Balears)  Tel / Fax: 971628019 info‐[email protected],        Pag 6 de 6    

 

Andratx, la Vila    FESTES  • Els Reis (5 de gener): Arriben a Andratx amb cavalls i reparteixen els regals.  • Beneïdes de Sant Antoni: A Andratx, el dissabte i el diumenge més pròxim  a  dia  17  de  gener,  foguerons  al  vespre  a  la  plaça  d’Espanya  i  desfilada  d’animals i carrosses, amb beneïdes a la plaça del Pou.                      •

Carnaval: Ruetes infantils el dijous llarder i el cap de setmana Rua. 

•

Processons de Setmana Santa: Diumenge del Ram, beneïdes de les palmes  a  les  escales  de  la  parròquia  i  processó  fins  a  l’interior;  Divendres  Sant,  processó  pels  carrers  del  poble  d’Andratx;  Dia  de  Pasqua,  processó  de  l’Encontre, culmina a la plaça del Pou. 

•

Pancaritat  (dilluns  de  Pasqua):  Segona  festa  de  Pasqua,  peregrinació  des  de tot el municipi fins a la torre de Sant Elm. 

•

Romeria (mes de maig): Son Orlandis  

•

Corpus:  Processó  des  de  l’església  per  carrers  del  poble.  Finalitza  a  la  parròquia. 

•

Sant Pere (29 de juny): patró d’Andratx. Festes al poble. 

•

Mare  de  Déu  dels  Àngels  (2  d’agost):  Commemoració  de  l’atac  dels  corsaris  musulmans  el  2  d’agost  de  1578.  Es  rememora  amb  una  missa  i  una representació teatral. 

•

La Dormició de la Mare de Déu (15 d’agost): Festes de sa Coma. 

p

Departament de Turisme  Av de la Cúria, 1 . 07150.  Andratx (Illes Balears)  Tel / Fax: 971628019 info‐[email protected],        Pag 7 de 7    

 

Andratx, la Vila   

FIRES I MERCATS   Mercat setmanal d’Andratx :  Tots els dimecres de cada mes als carrers d’Andratx. Es té constància de la  realització  d’aquest  mercat  des  de  mitjan  segle  XIX,  però  a  un  edifici  propi,  situat a la actual plaça d’Espanya. Després del seu esbucament de l’immoble a la  dècada  del  anys  seixanta,  el  mercat  continuà  en  aquell  mateix  lloc  fins  a  finals  dels  setanta  i  principis  dels  vuitanta,  que  es  va  traslladar  fins  a  l’actual  localització, als voltants del passeig de Son Mas.  Fira agrícola, ramadera, artesanal i industrial:  Es  celebra des de 1984  el primer  cap de setmana d’abril. L’organitza el  propi  Ajuntament  d’Andratx  i  hi  col∙laboren  el  Consell  de  Mallorca,  el  Govern  de  les  Illes  Balears  i  altres  entitats  locals.  El  lloc  de  la  celebració  són els voltants les cases de Son Mas.  Jornades gastronòmiques d’Andratx:  Aquestes  jornades  es  realitzen  dins  el  transcurs  de  la  Fira  Agrícola,  Ramadera, Artesanal i Industrial des  de 1996.   Es  distribueix  entre  un  sopar  el  dissabte  i  un  dinar  el  diumenge.  L’organització  d’aquest  acte  és  conjunta  entre  l’Ajuntament  i  la  Associació  de  Comerciants i Empresaris del Port d’Andratx.   

ARTESANIA  Dins tot el terme d’Andratx existeix una rica tradició artesanal, a on podem  destacar  el  brodat  clàssic  mallorquí  amb  punt  de  cadeneta,  fet  per  les  dones  d’Andratx  quan  els  seus  marits  eren  a  Cuba  i  que  es  distribuïa  per  tota  l’illa  i  Península  durant  les  primeres  dècades  del  segle  XX.  També,  per  la  gran  quantitat de garballó que hi havia a la muntanya les dones feien corda. Després  amb  aquesta  matèria  ja  podien  fabricar  senalles,  senalletes,  capells,  bosses  i  encordar cadires.   Actualment  tota  aquesta  artesania  està  en  vies  de  desaparició  de  la  vida  quotidiana de les famílies andritxoles. p

Departament de Turisme  Av de la Cúria, 1 . 07150.  Andratx (Illes Balears)  Tel / Fax: 971628019 info‐[email protected],        Pag 8 de 8    

 

Andratx, la Vila   

VISITES   Església Parroquial de Santa Maria d’Andratx  Aquesta església ja consta a la bul∙la  d’Innocenci  IV  de  1248.  Durant  els  segles  XIV  i  XV  estava  orientada  en  sentit  perpendicular  a  l’actual,  amb  el  portal al nord i sense capelles laterals, ni  sagristia ni campanar, però a mitjans del  segle  XV  es va  fer una torre de defensa  separada del cos principal. Al s. XVII ja  pateix  reformes  estructurals  i  just  al  s.  XVIII  es  construirà  un  nou  temple.  Aquesta  obra  no  acabarà  fins  el  vuit‐ cents  amb  la  construcció  del  cor,  el  campanar  i  la  capella  fonda.  Aquesta  parròquia  està  sota  l’advocació  de  Nostra  Dona  Santa  Maria  des  de  la  bul∙la de 1248.  Son Mas  És  l’antiga  alqueria  àrab  de  Buendar  que,  després  de  la  conquesta,  va  passar a mans de la família Seriol fins 1435, any que fou adquirida per la família  Pomar i més tard per Guillem Desmas, amb la qual cosa canvià el nom.                           p

Departament de Turisme  Av de la Cúria, 1 . 07150.  Andratx (Illes Balears)  Tel / Fax: 971628019 info‐[email protected],        Pag 9 de 9    

 

Andratx, la Vila      A l’actualitat ha passat per diverses propietats fins a l’adquisició per part  de  l’Ajuntament  d’Andratx  per  fer  la  seu  del  consistori.  La  seva  estructura  ha  variat  molt  a  causa  de  les  diverses  reformes  durant  tota  la  seva  història.  Des  d’una  petita  possessió  amb  una  torre  de  defensa,  construïda  al  segle  XV  i  coneguda  com  la  torre  del  Sagrament,  fins  a  una  gran  construcció  de  caràcter  regular amb pati central i decoracions de reminiscències gòtiques i àrabs.  La Cúria  L’edifici  que  antigament  era  la  seu  de  la  Cúria,  nom  com  es  coneixia  popularment  l’Ajuntament  d’Andratx,  és  l’actual  biblioteca  municipal  inaugurada el 2003. Però es un edifici històric que va patir un incendi provocat  per la Revolució de 1868, moment en el qual es va destruir el fons documental  de  l’arxiu.  Aquest  immoble  no  va  ser  reformat  fins  1886  amb  la  venda  de  la  torre  de  Sant  Elm  a  l’arxiduc  Lluís  Salvador.  Just  l’any  1889,  l’arquitecte  Joan  Guasp i Vicens projectà la seva remodelació, que es va dur a terme entre 1890 i  1892, sota la direcció del mestre d’obres Juan Calafell i Juan. Així va passar fins  a  l’any  1925  quan  es  va  dissenyar  per  Jaume  Alenyar  l’ampliació  que  va  romandre fins a 1998 quan la seu de l’Ajuntament es traslladà a Son Mas. 

p

Departament de Turisme  Av de la Cúria, 1 . 07150.  Andratx (Illes Balears)  Tel / Fax: 971628019 info‐[email protected],        Pag 10 de 10    

 

Andratx, la Vila   

    La torre de So Na Gaiana    En el barri des Pantaleu es troba al carrer de sa Murada la torre de So Na  Gaiana.     Únic  testimoni  del  recinte    fortificat  d’Andratx  projectat  l’any    i  construït  durant  tot  el  segle  1406  XVI,  però  mai  es  va  finalitzar.    Aquest  recinte  contava  amb  cinc    torres i trams de muralla.      Els molins de sa Planeta      A  la  part  més  alta  del  barri  antic  del  poble  d’Andratx    localitzem  una  ampla  esplanada    un  conjunt  de  tres  molins  de  amb  vent  fariners  del  segle  XVIII  a  on    estaven  antigament  ses  forques,    lloc  a  on  es  penjaven  els     malefactors.       

EXCURSIONS  

Oratori de Son Orlandis  Situat al putxet del mateix topònim, entre els nuclis de població d’Andratx  i  el  Port  d’Andratx,  es  troba  l’oratori  de  Son  Orlandis  construït  el  1935  per  decisió  de  mossèn  Pere  Suasi  a  partir  d’un  molí  fariner.  Aquest  oratori  amb  estil neoromànic es dedicat a la Mare de Déu i posseeix una imatge realitzada  en el s. XVIII i rajoles valencianes amb escenes religioses realitzades pel pintor  Luis Derqui cap a l’any 1950. Per accedir‐hi hi ha un camí, de fàcil accés,  que  envolta  la  muntanya  amb  un  seguit  de  cartells  construïts  i  decorats  amb  representacions  de  la  vida  de  Jesús  anomenats  “misteris”,  que  li  donen  un  caràcter peculiar a aquest paratge. 

p

Departament de Turisme  Av de la Cúria, 1 . 07150.  Andratx (Illes Balears)  Tel / Fax: 971628019 info‐[email protected],        Pag 11 de 11    

 

Andratx, la Vila    Puig de Garrafa  És un petit conjunt muntanyós situat al sud‐est de la vall d’Andratx. És la  muralla  natural  de  separació  entre  les  valls  d’Andratx  i  la  del  Camp  de  Mar  juntament amb el municipi de Calvià.  Per  accedir‐hi    es  pot  anar  per  dues  vies:  una  que  parteix  des  de  la  possessió  de  Son  Xina  devora  de  l’IES  Baltasar  Porcel,  i  que  puja  progressivament  fins  al  cim  del  puig,  a  uns  462  m;  o  una  altra  accés  pel  camí  vell  d’Andratx  que  es  troba  al  quilòmetre  28  de  la  carretera  que  uneix  Palma  amb  el  Port,  amb  un  ascens  més  inclinat  al  principi.  Des  d’aquest  puig  es  pot  gaudir  d’unes  immenses  vistes  panoràmiques  de  la  vall  d’Andratx,  del  Camp  de Mar i gran part del municipi de Calvià.   Puig des Cornador  Aquest  putxet  presideix  el  nord  del  poble  d’Andratx.  Segons  la  tradició,  des  d’aquest  puig  es  feia  bufar  un  corn  per  cridar  a  la  gent  del  perill  de  les  invasions.   És  de  fàcil  accés  des  de  la  carretera  que  uneix  Andratx  amb  es  Capdellà,  just  devora  de  la  rotonda  per  accedir  a  l’Ajuntament,  ja  que  hi  ha  un  camí  indicat per pujar al cim de 300 m, passant a la vora d’una gran era pels cereals.  Camí antic al Port (Camí de Morella)  El camí antic al Port d’Andratx és conserva fossilitzat al traçat del poble.  Aquest camí comença al principi del carrer de Catalunya a on queda la creu  de camí coneguda com la Creu dels Ullastres.   Després  s’ha  d’agafar,  a  la  cruïlla  de  carrers,  el  carrer  d’Aragó fins arribar  al començament del camí de Morella just  a  les  portes  del  camp  d’esports  de  sa  Plana. Des d’aquí ja es converteix en un  camí  petit  amb  unes  condicions  agradables  per  gaudir  d’un  passeig.  Finalitza  just  a  la  carretera  de  s’Estret  que  comunica  la  carretera  del  Port  amb  s’Arracó,  però  es  pot  continuar  fins  al  Port si tombam a la esquerra fins arribar  a  una  rotonda  i  a  continuació  s’ha  d’agafar el camí des Pla de Son Llarg fins  arribar al destí.   p

Departament de Turisme  Av de la Cúria, 1 . 07150.  Andratx (Illes Balears)  Tel / Fax: 971628019 info‐[email protected],        Pag 12 de 12    

 

Andratx, la Vila   

  TELÈFONS D’INTERÈS     Urgències ................................. 971 13 64 64  Policia Local .............................971 62 80 08  Guàrdia Civil ............................971 23 50 22  Centre de Salut .........................971 13 67 63  Ajuntament ...............................971 62 80 00  Protecció Civil ......................... 971 23 54 09  Creu Roja ..................................971 13 77 16  Turisme .....................................971 62 80 19  Correus ......................................971 23 53 44       

p

Departament de Turisme  Av de la Cúria, 1 . 07150.  Andratx (Illes Balears)  Tel / Fax: 971628019 info‐[email protected],        Pag 13 de 13