Adolescencia Epoca De Canvis

INTRODUCCIÓ L’ADOLESCÈNCIA. PERÍODE DE CANVIS Institut Psicològic Maricel C/ Sant Sebastià, 61 baixos 08870 Sitges

Carme Crespo Psicòloga [email protected]

ƒ Imatge positiva de l’adolescència. 9No és la pitjor època de la vida. 9La majoria dels adolescents no tenen problemes greus.

1

INTRODUCCIÓ

2

INTRODUCCIÓ ƒ L’adolescència cada vegada és més llarga.

ƒ L’adolescència també és una qüestió familiar, no només dels nois/es.

Té el seu inici en la pubertat (entre els 9-10 anys)

i s’acaba... 3

INTRODUCCIÓ

4

INTRODUCCIÓ

ƒ L’adolescència no està deslligada del que s’ha viscut a la infància i serà el punt de sortida cap a la vida adulta.

5

ƒ Durant l’adolescència, els pares, encara tenen influència sobre els fills per provocar canvis en les seves actituds i en els seus comportaments. 6

1

DEFINICIONS D’ADOLESCÈNCIA

DEFINICIÓ D’ADOLESCÈNCIA “L’adolescència es una mala jugada que va fer Deu a l’humanitat” Anònim. “Para mi la adolescencia es el periodo más difícil ya que tenemos que entregar lo mejor de nosotros y proyectarnos en un futuro que no conocemos tratando de que la decisión que tomemos sea la mas acertada ya que esta es la que nos va a acompañar por el resto de nuestra vida” Paola (extret d’internet)

És un dels períodes més importants de la vida, però és relativament curt. (entre 67 anys)

Durant aquest període han de prendre decisions importants que poden marcar la resta de la vida. És una època de canvis. TAN PELS JOVES COM PER ELS PARES.

7

8

L’ADOLESCÈNCIA ÉS UN PERÍODE CANVIS:

AL LLARG D’AQUESTA ETAPA: Estableixen el sentit d’identitat (qui sóc, què vull, què vull ser de gran, a què em vull dedicar, què vull estudiar). Comencen a voler independitzar-se del pares (econòmicament, però sobretot emocionalment). Posen en marxa totes les habilitats socials de les que disposen ( amb els amics, amb les parelles,...) Adquireixen la majoria dels hàbits de salut que mantindran fins l’edat adulta. Estableixen els seus propis criteris del que està bé o malament.

FÍSICS COGNITIUS PSICOLÒGICS I

SOCIALS

9

CANVIS FÍSICS

10

L’adolescent el que vol és:

Són els primers que es detecten.

“SER NORMAL”

Augmenta la velocitat de creixement. En les noies s’inicia uns dos anys abans que en els nois. LA PUBERTAD TARDANA O PRECOÇ POT PROVOCAR

ASSEMBLAR-SE AL GRUP AL QUE PERTANY

PROBLEMES D’ADAPTACIÓ 11

12

2

CANVIS COGNITIUS CANVIS COGNITIUS NO sempre es produeixen al mateix temps que els canvis físics. RECORDEU: Hem de tractar als adolescents segons l’edat que tenen i no segons l’edat que representen.

Es consolida el pensament abstracte. Empatitzen. Aprenen a posar-se en el llocs dels altres.. Adquireixen el raonament basant-se en les hipòtesis i les probabilitats. Comencen a pensar en el futur i a reflexionar a partir dels seus propis processos de pensament. Tenen més experiències i poden analitzar-la millor. La seva memòria és més eficaç. L’atenció selectiva està molt més entrenada. La presa de decisions i la capacitat per solucionar problemes augmenta.

13

14

CANVIS PSICOLÒGICS

Dels 13 al 15 anys

És l'època de la independència en vers els adults. L'adolescència passa per tres fases:

Distanciament dels pares ( anar amb ells és sentir-se petit.) Establiment de forts vincles amb el grup d’amics ( normalment del mateix sexe.) Necessitat d’espais propis. Manca de control dels impulsos. Objectius professionals inassolibles. Preocupació i/o no acceptació de la seva aparença física.

1. Dels 13 als 15 anys. 2. Dels 15 als 17 anys. 3. Dels 17 als 20 anys. 15

16

Dels 17 al 20 anys Dels 15 al 17 anys

Aproximació emocional als pares. Aproximació als valors emocionals. Disminució de la interacció amb el grup d’amics. Relacions més intenses ( relacions de parella). Objectius vitals més realistes. Desenvolupament d’un sistema de valors complex. Desenvolupament d’una identitat personal i social més complex.

Moment de màxima interacció amb els amics. Augment dels conflictes amb els pares. Augment de l’experimentació sexual. Augment de l’experimentació amb tòxics. Sentiment d’invulnerabilitat que comporta un augment de les conductes de risc.

17

18

3

CANVIS SOCIALS AL LLARG DE L’ADOLESCÈNCIA Comencen a adquirir un cert estatus social. Poden arribar més tard a casa. Segons la seva capacitat i els seus interessos, poden optar a diversos tipus d’estudis. Adquireixen la majoria d’edat. Poden començar a treballar. Poden conduir. Poden votar. Tenen responsabilitat penal. Etc...

DURANT AQUESTA ETAPA COMENCEN A SENTIR-SE COM ADULTS, I LA SOCIETAT COMENÇA A TRACTAR-LOS COM A TALS.

19

CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE LA ADOLESCÈNCIA

21

20

Com soc? Com m’agradaria ser? 22

Necessita compartir dubtes i preocupacions amb el seu grup d’iguals.

L’adolescent està buscant la seva pròpia identitat personal. 23

24

4

Necessita reflexionar, i estar estones sol.

Necessita diferenciar-se dels seus pares i del nen que ha estat fins ara. 25

L’adolescent experimenta atracció pel risc.

26

Abans d’entrar en conflicte hem de tenir clar que: 27

28

1. Tots aquests comportaments obeeixen a canvis que estan experimentant en el seu cos i la seva ment.

2. Els adolescents

29

continuen necessiten regles i límits. 30

5

Encara que cridin i amenacin, els adolescents són persones que no saben on estan ni cap a on van i, encara que “els molesti” la presència dels pares, necessiten d’ells per sentir-se segurs.

L’adolescent entra en una etapa en la que ha de prendre decisions. Això els hi agrada i els hi dona sensació de llibertat, però... lels espanta, i és en aquests moments en els que provoca als pares per que prenguin les decisions per ells.

31

L’error de molts pares es que davant de l’actitud agressiva del jove i la por de que cometi errors, acaben imposant el que han de fer.

32

Reacció de l’adolescent: a) Ataca, se rebota, discuteix. b) Fa el que vol d’amagat. Reacció de l’adult: a) El deixa per impossible i cedeix. b) Imposa límits encara més rígids.

33

La majoria dels adolescents necessiten fer un gran esforç per reconèixer-ho públicament, però saben que algunes regles i límits són de sentit comú. El que els hi molesta no es tant el límit en sí, com el fer de ser imposat. 35

34

QUÈ PREOCUPA ALS PARES Davallada en el rendiment escolar. Problemes de relació a l’escola . Amistats poc convenients. Ús i abús de tòxics (Alcohol, tabac, drogues...). Relacions sentimentals. Orientació sexual. Experiències sexuals. Abús d’activitats de lleure. Augment de despeses. 36

6

PROVOCACIONS NORMALS

SENYALS D’ALARMA

Cridar l’atenció amb la roba, el llenguatge o la forma no violenta d’actuar. Tancar-se a la seva habitació i decorar-la a seu gust. No fer els deures, estar distret amb les tasques i les obligacions de casa. Discutir amb els pares. Mostrar oposició als límits i les regles. Barallar-se sense violència física amb els germans. Escapar-se alguna nit de casa sense coneixementt dels pares. Cometre alguna infracció ocasional i sense violència: conduir sense carnet, colar-se en una disco, sostreure alguna cosa d’uns grans magatzems...

Davallada del rendiment acadèmic. Canvi sobtat d’amistats. Trencament d’una relació de parella llarga. Desinterès sobtat per les seves aficions o esports. Augment de la irritabilitat. Disminució del nivell d’activitat. Canvis en els hàbits d’alimentació Canvis en els hàbits de son. 37

38

1. Revisar les expectatives. 2. Descobrir el que pretenen.

QUÈ PODEM

3. Mesurar l'eficàcia dels “sermons” 4. Dirigir de forma adequada el

FER ELS PARES?

5. 6. 7. 8.

comportament. Esquivar les trampes. Coherència en la parella. Fomentar valors ferms. Gaudir també de lo bo.

39

Revisar les expectatives

40

Descobrir el que pretenen

No hem d’imposar determinats interessos o objectius als adolescents...

Descobrir com estan esperant que actuïn els pares davant dels comportaments negatius o les provocacions... I EVITAR LA REACCIÓ, DESTRUINT L’EXPECTATIVA.

SOBRETOT SI SON ELS NOSTRES 41

42

7

Dirigir de forma adequada el comportament.

Mesurar l’eficàcia dels sermons Potenciar la comunicació, sense retrets i exposant la importància de la convivència i el respecte als altres... I FER-HO QUAN NO PRETENEN CORREGIR DE MANERA IMMEDIATA UNA PROVOCACIÓ.

No han de sortir-se amb la seva... DIRIGI SENSE QUÈ ES NOTI, EXIGIR SENSE EXPLOTAR I EDUCAR SENSE ATACS (Missatges JO)

43

Esquivar les trampes

44

Coherència en la parella

Sorgeixen de forma espontània i eficaç, saben “quina tecla tocar” per aconseguir el que volen... IGNOREM LES PROVOCACIONS I NO ENTREM EN EL SEU JOC.

Davant de la disciplina i les tasques que no vol fer intenta l’enfrontament entre els progenitors per evitar-les... NO HAN DE TROBAR CAP DESACORD ENTRE NOSALTRES.

45

Fomentar valors ferms

46

Gaudir també de lo bo. NO ens hem de perdre ens els retrets...

Li atrau tot el que hi ha fora de la família i es poden deixar portar...

Hem d’aprendre a Gaudir de:

ÉS RESPONSABILITAT DELS PARES PROPORCIONAR VALORS FERMS I PERDURABLES

47

L’EMPENTA, LA IL·LUSIÓ, LA BELLESSA, LA FORÇA, L’ESPONTANEITAT, EL RIURE COMPARTIT, ELS SEUS INTERESSOS, ELS PETITS DETALLS... 48

8

Com disminuir els riscos I

Com disminuir riscos II

Mantenir oberts els canals de comunicació.

Escoltar atentament

No parlar quan estem cansats, de mal humor o quan veiem que el que estan buscant es barallar-se.

Intentar descobrir quines son les preocupacions reals.

Discutir les seves demandes en llocs i moments apropiats.

Interessar-nos per les seves coses.

Buscar temps de complicitat amb ells. Insistir en parlar de temes, que considerem, importants, encara que no vulguin escoltar.

Mantenir la calma i la paciència. 49

Errors de comunicació que hem d’evitar I:

50

Errors de comunicació que hem d’evitar II:

Victimisme parental.

Generalitzar acusacions.

( Em teniu com una esclava)

(sempre, mai, tots, ningú...)

Amenaçar amb coses de difícil compliment

Comparacions. ( Hauries de fer com el teu germà)

( No tornes a sortir fins l’estiu)

Reaccionar davant de les seves amenaces

Sermons. (Què no veus que t’ho diem pel teu be)

Atacs a la persona i no a la conducta. (Ets un gandul i un porc)

( Si no puc sortir no penso estudiar més.)

Utilitzar la Ironia i el sarcasme. “Mira’l ell què treballador, així si que tindràs bones notes”. Quan està estirat al sofà mirant la tele.

Crits i insults. (Atacs de qualsevol mena a la persona.) 51

REGLES BÀSIQUES PER COMUNICAR-SE AMB UN ADOLESCENT.

52

Busca el lloc i el moment adeqüats. 53

54

9

 Si

l’has de criticar o demanar explicacions, espera a que estigui tranquil i sol.  Si heu començat una discussió i veus que heu perdut el control i que no és el moment per continuar-la, interromp-la. Utilitza frases com: “ara estem molt alterats, continuarem parlant d’això en un altre moment, quan estiguem més tranquils.

Donar sensació de control , dona seguretat a l’adolescent.

55

56

Escoltar implica:

Deixa que parli i escolta’l.

ƒ

Observar el que diu i com ho diu.

ƒ

Adoptar una postura activa, no amenaçant.

ƒ

Mirar als ulls.

ƒ

Fer gestos d’acceptació i/o indicacions verbals.

ƒ

No interrompre.

57

58

Per empatitzar es necessari: ƒ ƒ

Empatitza

Parafrasejar: repetir el que ens diu: “Estaves a la classe i en Juan a començat a ... ” Iniciar la conversa amb un breu resum del que acaba de dir: “Si t’he entès bé m’has dit

que...”.

59

ƒ

Fer li saber que entenem com se sent: “Veig que

ƒ

Evita iniciar la conversa amb un judici previ.

ƒ

Evita iniciar la conversa oferint soluciones.

estàs (emoció)…”. “Entenc que estiguis...”

60

10

Després d’empatitzar:

Fes-li saber què penses i què sents.

ƒ

Valorarem tot lo positiu que ha dit l’adolescent: “M’agradat...”

“Estic d’acord amb tu quan dius... ”. ƒ

Li farem saber el que pensem i el que sentim utilitzant missatges en primera persona.

61

Parlarem en primera persona: ƒ

Expressem els nostres sentiments:

“Me preocupa…”. “M’espanta…”. “Estic trist…”.

ƒ

Expliquem el motiu d’aquest sentiment: “… por que…”.

ƒ

Els hi diem el que ens agradaria:

“… m’agradaria…”.

62

En lloc de dir: “Sempre fas el

que et dona la gana (arribar tard) , di: “He estat tota l’estona molt preocupat per que has arribat un hora tard. La pròxima vegada, en quan sigui l’hora pactada, truca i avisa...”

63

Per expressar el que pensem i sentim també convé evitar les negacions i les preguntes. 65

64

Evitar les negacions: ƒ

Digues el que vols , no el que no vols..

ƒ

Digues: “vull” en lloc de:

“no vull”.

66

11

Evitar les preguntes: ƒ

ƒ

ƒ

Les preguntes pressionen i assenyalen a l’altre amb el dit. Hem de substituir-les per afirmacions.

En lloc de dir: “Com

tornaràs a casa? digues: “M’agradaria saber si ja has pensat com tornaràs a cas”.

Utilitzarem la 1a persona. 67

En lloc de dir: : “Per

què has arribat tant tard?”, digues: “Estava preocupat per tu, pensava que arribaries a casa les tres”. 69

Arribeu a un acord parcial.

68

Si som capaços d’utilitzar aquestes premisses evitarem entrar en discussions interminables sobre mil temes que no tenen res a veure amb el motiu que inicia la discussió. Si això passa, guanya l’adolescent. Ell imposa la seva autoritat. 70

Per arribar a un acord parcial, convé oferir a l’adolescent solucions alternatives i donar-li l’oportunitat d’escollir.. 71

72

12

Arribar a un acord parcial significar cedir, reconèixer que l’adolecent també pot tenir part de raó. És un exercici de reflexió i un exemple de negociació, d’admetre errors o equivocacions per els adolescents. L’acord parcial pot expressar-se amb frases com: “es posible… però” o “si jo no

dic que no sigui cert això que dius, però...”

¿COM PODEN COMUNICAR ELS PARES ALGUNA COSA QUE ELS MOLESTA?

73

1)

DEIXALI CLAR, EN UNA FRASE, DE QUÈ ESTAS PARLANT. ƒ “He vist que vas en la moto del teu amic sense casc.” DILI COM ET SENTS DAVANT SITUACIÓ EN 1a PERSONA.

2) ƒ

D’AQUESTA

“hem dona por. M’espanta pensar en la possibilitat de que tingueu un accident i que us lesioneu greument.”. ASSENYALA LES CONSEQÜÈNCIES DEL QUE VEUS.

3) ƒ

“Hem de trobar una solució a això.”

75

74

4) DEIXA CLARA LA TEVA IMPOTENCIA, AL

TEMPS QUE EL GUIES CAP EL QUE HA DE FER.

ƒ

“Sé que no Puc controlar-te, ni prohibir-te, però m’agradaria que fessis servir el casc, que li demanessis a un amic o que el compressis.

5) DEIXALI CLAR QUE CONFIES EN QUE

PRENDRÀ LA DECISIÓ MÉS ADEQUADA I QUE ESTAS DISPOSAT A AJUDAR-LO.

ƒ

“Pensa-ho. Segur que prens la millor decisió. Si necessites alguna cosa en parlem.

76

Feu front a la perseverància, ignorant i utilitzant la tècnica del disc ratllat.

CÓM NEGOCIAR AMB UN ADOLESCENT?

77

78

13

1) DIGUES EN TRES FRASES EL QUE NO ET

SATISFÀ DE LA SITUACIÓ, QUÈ VOLS QUE CANVII I QUÈ DESITGES QUE T’AJUDI A CANVIAR-LA:

2) SI NO HI HA RESPOSTA, INSISTEIX

EN L’OFERTA DE NEGOCIACIÓ AMB FRASES EN PRIMERA PERSONA. ƒ

Frase 1: Juan, no m’agrada la forma com es distribueix el treball en aquesta casa. Frase 2: Vull que canvií la situació per que sigui més justa. Frase 3: M’agradaria que m'ajudessis a trobar una solució.

ƒ ƒ ƒ

ƒ

ƒ

Vull algunes idees sobre la forma de resoldre aquest problema. M’agradaria que m’ajudessis a trobar solucions. A mi em semblaria be que tu t’encarreguessis de... I jo de ... Què et sembla?

79

3) IGNORA LES BARABRITATS QUE PUGUI

DIR EL TEU FILL I CONTINUA INSISTINT.

80

5) SI ARRIBEU A UN ACORD, FES UN

BREU RESUM DEL QUE ESPERES:

Be, Jo faré... I compto amb tu per...

4) DÉIXA CLAR, SOLS UN COP, QUE ES

TRACTA DEL QUE A TU ET SEMBLA JUST I DEL QUE TU ESPERES.

Crec que seria just que pugues comptar amb que tu per que t'encarreguessis , totes les setmanes de fer..., i això es el que faré a menys que tu proposis un altre cosa.

5) SI EL TEU FILL BAIXA LA GUARDIA,

TORNAT A MOSTRAR-TE FERM EN ELS TEUS DESITGOS I OFEREIXLI DUES OPCIONS:

ƒ ƒ

M’agradaria que... Estigues recollit ara, o com molt tard, demà al matí. Vull que m’ajudis ara. Jo faré... I tu faràs...

81

7)

SI EL FILL INSISTEIX EN NO CUMPLIR, PARLA CARA A CARA, AMB UN TO DE VEU CORRECTE, I RECORDANT, A TRAVÉS D’UNA PREGUNTA, QUÈ ESTAS DISPOSAT A INSISTIR. ƒ

8)

82

Joan, recolliràs el menjador? Necessito que el recollis ara, o com a molt tard, jo om molta tard demà al matí.

NÉGAT A ENTRAR EN EL SEU JOC DE DISCUSIONS I COMENÇA A RESPONDRE AMB LA FRASE EN TRES PARTS I INFORMA’L DE LES CONSEQÜÈNCIES. ƒ ƒ ƒ

GRÀCIES.

Frase 1: Entenc que … (no vulguis fer-ho/ tinguis altres coses més interessants per fer...). Frase 2: però (expressa tels teus desitgos) jo vull ajuda ara. Frase 3: Insisteix en “lo que es just”. Vull comptar amb que cada persona d’aquesta família compleixi amb la part que li toca.

83

Carme Crespo [email protected] 84

14