Zabala

6 de febrer de 2009 Avaluació de la Formació: avaluació dels processos d’ensenyamenaprenentatge, instruments i tècniques. Transferència i impacte de la formació. Antoni Zabala i Vidiella, professor de la UB. Va començar amb una comparació dels professionals de l’ensenyament i els professionals de la medicina, per provocar la nostra reflexió: La importància de formar-nos en la nostra professió, tant a nivell inicial com a nivell permanent. No ens hem de conformar sent aplicadors del que altres han establert. Hem de ser estratègics: capaços de redefinir les finalitats, els objectius, tractaments diferenciats i planificar segons les necessitats. Per fer-ho més clar: A, B, C, D, E, F, G......................W, X, Y, Z Aplicadors

Estratègics

Hem d’esbrinar on està cada un i encaminar-lo. No podem formar mestres que estan a la A amb tècniques i estratègies de Z, no ho entendrà, ho veurà llunyà i seguirà en la seva línia. De manera que no aconseguirem cap millora. Per identificar si una pràctica és més o menys apropiada ha de tenir un referent teòric: funció social i cóm s’aprèn. Funció social: El sistema segueix un model propedèutic i selectiu (A) les característiques del qual són: - Adreçat als futurs universitaris - Arrossegar fracàs escolar, per molts de mitjans que es posin no tots poden anar a la universitat. Però hauríem de caminar cap a un model de formació integral (Z) de la persona que orienti i ajudi a cada persona a desenvolupar-se al màxim de les seves possibilitats. Que arribi a ser un bon ciutadà capaç de donar resposta als problemes que li sorgeixin.

Per poder ajudar els mestres hem de saber a quin punt es troben. La tècnica de les quatre barres ens ajudaria: I: importància de 0 a 10 que atribuïm a un alumne que en acabar secundària tengui coneixements memorístics II: importància de 0 a 10 que atribuïm a un alumne que en acabar secundària tengui coneixements abstractes (comprensió) III: importància de 0 a 10 que atribuïm a un alumne que en acabar secundària tengui domini d’estratègies, mètodes, habilitats... (saber fer) IV: importància de 0 a 10 que atribuïm a un alumne que en acabar secundària tengui bona conducta, tolerància, no sexista, col·laboratius... (actituds) Com s’aprèn: Tenim diferents corrents: -

Psicologia evolutiva

-

Psicoanàlisi

-

Psicologia conductista

Agafam de cada una el més ens interessa en cada cas. És important conèixerles. Com a exemple per treballar l’avaluació férem una activitat pràctica: “La llista de la compra”, analitzant tots els elements necessaris per a l’avaluació. En relació al tema de compensar les hores de formació, és millor avaluar si el mestre aplica el que aprèn a l’aula, és a dir, comprovar si hi ha transferència, clar que això no seria tasca de l’assessor. No és convenient que el que s’ofereix per ajudar a millorar sigui el mateix que avalua. Nosaltres ajudam, no sancionam. Pens que la sessió fou molt profitosa i útil, el ponent molt clar i el tema importantíssim. Vaig trobar a faltar al final alguna activitat de grup sobre algun cas pràctic real, és adir, quin és el procediment d’un assessor quan arriba a un centre i ha de fer una avaluació per saber a quin punt estan i com continua una vegada que ho sap?