Travall De Recerca.

EL TEIXIT INDUSTIAL DE MANLLEU

4 ESO D

ÍNDEX: 1.- Agraïments......................................................................................................................pg: 2.- La importància del riu a la indústria de Manlleu:..................................................pg: 3.- Tríptic d'els tipus d'indústries que predominen Manlleu....................................pg: 4.- L'impacte del la indústria en el riu : incidència en la fauna i la flora.............pg: 5.- Circuit del passeig del ter...........................................................................................pg: 6.- El canal industrial del TER..........................................................................................pg: 7.- Estudiar una Indústria de Manlleu: Gràfiques Manlleu.....................................pg: 8.- La música: La Peña Flamenca......................................................................................pg: 9.- Conclusions i valoració...................................................................................................pg: 10.- Bibliografia......................................................................................................................pg: 11.- Annex................................................................................................................................pg:

1

EL TEIXIT INDUSTIAL DE MANLLEU

4 ESO D

1.- Agraïments. Agraïm a la la senyora Carme que ens a acompanyat i ens a ensenyat el procés que fan les maquines i de quina manera u fan les maquines i la historia de la industria. Agraïm als professos que ens van ajudar a completar el treball a classe. Agraïm també a la bibliotecària de la biblioteca que ens a deixat els llibres per fer el treball. També agraïm en Francesc sala el professor d'informàtica que dies enrere ens avia ensenyat com fer un treball i com presentar-lo. Agraïm també en David del Museu Industrial del TER que en a donat uns enllaços de pagines d'Internet on es podria trobar la fauna i la flora del riu TER.

2

EL TEIXIT INDUSTIAL DE MANLLEU

4 ESO D

ACTIVITATS 2.- La importància del riu a la indústria de Manlleu:

E

n 1802 ya habían aparecido los primeros edificios-fábrica que, en parte, sustituían el trabajo a domicilio dirigido por los paraires, ahora ya acaecidos fabricantes. En el cambio del siglo, el algodón había desplazado totalmente la lana. Estas fábricas incipientes, con maquinaria manual y de madera, eran llevadas por propietarios individuales ya menudo eran de carácter familiar. José Prado y Eduardo Rifa han explicado con detalle los primeros pasos del aprovechamiento hidráulico. La antigua s'equia que desde 1769, partiendo de la presa de la teja o del Dolcet, puso en movimiento la rueda de madera del Molí de Dalt o de Mierons, se aprovecha a partir del 1829 para manejar una fábrica textil adosada al mismo molino, Ménades por Domènec Feiner. En 1850 Manlleu había convertido en el primer núcleo comarcal de los hilados de algodón y ocupaba un lugar importante en el tejido mecanizado, con en total de 20.040 husos y 345 trabajadores ocupados en las 9 fábricas de hilados y 641 trabajadores repartidos en 25 fábricas de tejido. Esto sin contar los 170 telares manuales dispersos por las casas en los que trabajan unos 250 trabajadores más. Entre 1850 y 1875 el proceso se consolidó: la villa se había convertido indiscutible mente el primer núcleo de hilatura y de tejido de la comarca (Con un 71% y un 59% del total de la maquinaria, respectivamente) y uno de los más importantes de Cataluña. El crecimiento demográfico acompaña todo el proceso de industrialización en la compleja relación de causa y efecto. Los datos son suficientemente ilustrativas: si en 3

EL TEIXIT INDUSTIAL DE MANLLEU

4 ESO D

1842 la villa tenía 1991 habitantes, en 1857 tenía 4220, y en 1990 tenía 582 Los primeros años del s. XX se vieron condicionados por la crisis textil provocada por la pérdida de los últimos mercados coloniales. Los conflictos sociales a partir de entonces fueron graves y comportaron grandes penurias para la población, pero la Primera Guerra Mundial revitalizó la industria catalana y, por ende, la manlleuense. Dos aspectos importantes fueron la electrificación que evitó depender del agua del río y el mantenimiento de la industria textil como sector puntero, así como la aparición de nuevas iniciativas industriales en los sectores metalúrgico, alimentario y de la maquinaria. El estallido de la Guerra Civil en 1936 dio inicio a una época de penurias. El fuerte anticlericalismo comportó la expulsión del clero y la destrucción de la iglesia. El bando vencedor ocupó Manlleu el 4 de febrero de 1939, momento en que las tropas franquistas iniciaron las represalias de los dirigentes y combatientes republicanos. Las penurias de la posguerra se vieron agravadas por la inundación de octubre de 1940. Entre las consecuencias de la riada está la creación del barrio de Gràcia, para suplir las viviendas que desaparecieron y el inicio en 1968 de las obras de un muro de contención para impedir la repetición de la catástrofe. Con la liberalización económica, a partir de 1959 Manlleu experimentó un crecimiento en todos los ámbitos. Una gran oleada de inmigrantes hizo crecer la población de 9.410 habitantes en 1960 a 15.054 en 1975

4

EL TEIXIT INDUSTIAL DE MANLLEU

4 ESO D

3.- Tríptic d'els tipus d'indústries que predominen Manlleu.

5

EL TEIXIT INDUSTIAL DE MANLLEU

4 ESO D

4.- L'impacte del la indústria en al riu : incidència en la fauna i la flora.

E

l paisatge primitiu del terme de Manlleu. Fins després de l'home ibèric, estava constituït, bàsicament, per rouredes de roure martinenc. Aquestes masses boscoses ocupaven tant les planes com els turons i fondalades dels torrents, sempre que el sòl fos més o menys profund. En un segon pla hi havia una vegetació de ribera esplendorosa que s'estenia a la vora del Ter i dels seus afluents en forma d'una àmplia galeria. Els boscos, els habitaven grans mamífers com ara senglars, cérvols, daines i fins i tot óssos i llops, tal com testimonien les restes arqueològiques trobades a Osona. No hi mancaven tampoc grans ocells com les àguiles i possiblement els voltors. A partir de l'època romana, amb la introducció de l'agricultura, el paisatge començà a canviar, a causa de la transformació en conreus de les plantes ocupades per bosc. L'acció de la caça i la progressiva desforestació van comportar que els grans mamífers i rapinyaires entressin en un procés de regressió fins al punt de deseparèixer totalment de la plana. Actualment el paisatge de Manlleu està fortalment humanitzat. De les entigues zones boscoses, només en queden alguns retalls. D'altra banda, el bosc de ribera es troba força malmès, sovint desproveït de sotabosc natural i repoblat per plantacions de diferents espècies de pollancres. El paisatge vegetal de Manlleu correspon majoritàriament al de la Catalunya humida. Segons Oriol de Bolòs, podem constar que el 60% de les plantes de la plana de vic són capaces de viure tant en països freds i humits com secs i càlids i el 40% restant es reparteix a proporcions similars entre plantes termòfiles que pertanyen a la mediterrània. 6

EL TEIXIT INDUSTIAL DE MANLLEU

4 ESO D

Flora: La vegetació del municipi és marcada principalment per tres ambients molt diferenciats. Prop del riu Ter trobem la vegetació fluvial, principalment composta per vernedes, salzedes, pollancredes d'origen antròpic, canyissars i balques. Fauna: A les rieres solem trobar amfibis com les granotes verdes, els gripaus i les salamandres; insectes com els sabaters, l'escorpí d'aigua, els escarabats d'aigua i larves de libèl·lules; crustacis com els crancs de riu americans (espècie introduïda a Catalunya que s'està estenent ràpidament); anèl·lids com les sangoneres i els cucs. A la zona boscosa hi trobem rèptils com la sargantana cuallarga i el ratolí boscà, animals que viuen de les comunitats de pins com ara els esquirols, les larves d'insectes com les poc desitjables processionàries; ocells típics de l'estrat arbori com el tudó, el gaig, la merla, el pit-roig, l'abellot; mamífers com el conill, la llebre, la guineu, el senglar; aus rapinyaires com l'esparver, l'aligot, la miloca i el mussol. A la zona fluvial, al voltant del riu Ter, solem trobar peixos com ara la bagra, el barb, l'anguila i la carpa; rèptils com les serps d'aigua; aus aquàtiques com l'ànec collverd, la polla d'aigua, el bernat pescaire i l'esplugabous.

7

EL TEIXIT INDUSTIAL DE MANLLEU

4 ESO D

FIXA TECNICA DE LA FlORA DEL RIU TER.

FOTO:

ROUREDA

DEFINICIÓ: La roureda representa el tipus de bosc format pels diferents estrats, on l'arbre dominant és el roure martinenc. La densitat de les seves capçades fa que hi hagi un molt bon estrat d'arbustos, i s'hi ha estat mal tractat també hi creix un bon estrat d'herbes.

La verneda és un dels boscos de ribera per excel·lència.

LA VERNEDA Les acàcies són arbres o arbusts, generalment de fulles compostes pinnades però que en alguns casos tenen els pecíols que fan la funció de les fulles. Les flors són menudes i amb cinc pètals, normalment de color groc però poden ser d'altres com el porpra. El fruit és una llegum. LES ACÀCIES Centàurea, es un dels generés mes diversificats de la familia.la major part estan distribuidas al sud-oest de Asia, però també apareixen en la resta d'Europa i Àfrica. LA CENTAUREA

8

EL TEIXIT INDUSTIAL DE MANLLEU

4 ESO D

FIXA TECNICA DE LA FAUNA DEL RIU TER:

NOM:

DEFINICIÓ: El cuco (Cuculus canorus), es un ave estival en Europa, no arriba a Islandia. Viuen en zones boscoses, zones de molta vegetació.

CUCUT Es una especie de distribució mediterránea que es consideraba un perill d'extinció, a Menorca es troben moltes colonies. LES GAVINES

EL BLAUET

GRANOTA VERDA

ELS CONILLS

El blauet és un típic habitant de rius, rieres i basses d'aigües netes, amb talussos de terra on fer el niu en forma de galeria de fins prop d'un metre de fondària. Vola sobre l'aigua a gran velocitat, i tot hi la seva curta mida (poc més de 15 cm) els seus colors llampants el fan extraordinàriament vistos. La granota verda té la pell de color verd viu, però sovint està pigmentada amb tons de verd més fosc. Les potes posteriors són molt llargues. Caça petits insectes amb la seva llengua que llença amb rapidesa i precisió. Els conills són animals petits que no superen el mig metre, amb una cua molt curta i unes orelles molt llargues. Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no es correspon amb cap tàxon en particular. 9

EL TEIXIT INDUSTIAL DE MANLLEU

4 ESO D

5.- Circuit del passeig del ter.

Vam surtir de casa meva jo en fouzi i en mohamed said amrou. I vam anar cap al museu industrial del TER i vam fer un recorregut de 2,70 km des de casa fins al museu i després fins al pavelló. Al fer el recorregut teníem un mapa de manlleu i em marcat tot el recorregut. El mapa esta després d'aquest full.

10

EL TEIXIT INDUSTIAL DE MANLLEU

4 ESO D

6.- El Canal Industrial del Ter.

E

l canal industrial de Manlleu, construït entre 1841 i 1848, corre en paral·lel a la façana fluvial del Ter al llarg de 1.900 m, amb una amplada mitjana de 6,5 m, al seu pas per la població. En el seu curs, es van arribar a aixecar vuit fàbriques tèxtils (Can Llanes, Can Sangles, Ca l'Estapé, Les Tres Fabrique, El Dolcet, Can Remise, aquestes dues últimes, colònies tèxtils, i dos molins fariners, Molí Muntada i Molí de Miarons. Avui en dia, malgrat la desaparició d'algunes de les principals fàbriques originals, el canal està vivint un procés de rehabilitació que, gràcies a la intervenció en àrees emblemàtiques com les hortes, els safareigs i Can Sanglas, l'està transformant en un valor actiu del patrimoni industrial de Manlleu, de tot el Ter mitjà i de la primera industrialització de Catalunya. El Museu Industrial del Ter promou activament la recuperació patrimonial del conjunt del Canal Industrial i organitza visites guiades pels seus elements més emblemàtics. Va ser, però, a mitjan segle XIX quan Manlleu va començar a prendre forma de veritat i va posar els fonaments de la ciutat que és ara. Catalunya estava immersa en la revolució industrial i Manlleu i els municipis de la conca del Ter es van convertir en pilars fonamentals en aquesta revolució. La construcció del canal industrial, va suposar el llançament de Manlleu com a vila industrial agrupant grans colònies d'indústria tèxtil que perdurà pràcticament fins a finals del segle XX. Les antigues fàbriques encara perduren, reconvertides per exercir altres activitats o en allò que ara és el Museu Industrial del Ter. El canal industrial encara acompanya tot el recorregut del Passeig del Ter i encara es conserven els "rentants" (safareigs) i altres equipaments de l'època. Actualment la ciutat és un eix important de la indústria, l'agricultura i la ramaderia de la Catalunya interior. Manlleu té dos polígons industrials amb activitats diverses i grans centres industrials com la fàbrica de La Piara, BICC General Cable o Fundició Dúctil Benito, per citar-ne algunes. La comarca d'Osona és un dels centres on l'activitat ramadera i agrícola és més activa a Catalunya i un dels pocs llocs on la tradició pagesa encara està molt present. 11

EL TEIXIT INDUSTIAL DE MANLLEU

4 ESO D

7.- Estudiar una Indústria de Manlleu: Gràfiques Manlleu. Fa 22 anys que esta construïda des de l'any 1987. Esta situada a Manlleu al poligun industrial,El director es en Joan Contijoc. El va fundar el pare den Joan, Antoni Contijoc. L'empresa nomes te 1 planta però igualment es molt gran. Els objectius de la empresa es obri marcats. La empresa abans venien poca producció i ara venen mes producció. En la industria quan i vam anar vam beure el procés que feien les maquines cada maquina te el seu procés. Depèn del nivell del treballador cobren mes o menys. A la industria hi ha 3 torns. 1r del mati al migdia. 2n del migdia a la tarda. 3r de la tarda a la nit. La impremta Gràfiques Manlleu que va ser fundada l’any 1919, va començar com un petit taller tipogràfic. D’ençà, l’evolució de l’empresa ha estat continuada, s’han anat incorporant novetats tècniques que han portat a l’actual indústria gràfica a disposar de tecnologia punta. Actualment les instal·lacions ocupen 3.000 m2 en les que treballen 55 persones i 20 cossos d’impressió òfset. Gràfiques Manlleu va decidir implantar un SGMA segons la norma ISO 14001 per exigència dels seus clients i per millorar el seu comportament ambiental. Els avantatges que l’empresa esperava d’aquest procés són: • Demostrar a tercers el compliment de la legislació vigent i ser més respectuosos amb el medi ambient. • Incrementar el prestigi de l’empresa. • Establir en l’empresa una dinàmica de millora contínua. L’empresa no partia de zero donat que disposava d’experiència en aquests tipus de processos per la implantació de la ISO 9002 i per d’altres pràctiques ja establertes, com per exemple: • Separació selectiva del paper per al seu posterior reciclatge. • Gestió correcta dels residus perillosos, concretament els productes 12

EL TEIXIT INDUSTIAL DE MANLLEU

4 ESO D

químics (revelador) esgotats procedents de la preimpressió, olis minerals de les màquines i draps bruts de tinta. • Implantació de mesures al taller per a la reducció del soroll i control de la temperatura. El procés d’implantació: El primer pas que va dur a terme l’empresa va ser la realització d’una revisió inicial i disseny del SGMA. En tot moment del procés es van tenir en compte les següents premisses bàsiques: • • • •

El ferm compromís de gerència. Que es volia un SGMA «fet a mida» i pràctic. Disposar d’una documentació clara i entenedora. Evitar duplicitats amb la documentació del sistema de qualitat ja existent.

Amb la implantació i certificació del SGMA, Gràfiques Manlleu ha aconseguit millorar la gestió ambiental, concretament amb: • L’eliminació dels fotolits tot incorporant un sistema Computerto-Plate (CTP). • Reciclatge dels draps bruts de tinta. • Eliminació de l’alcohol isopropílic de la solució de mullat. • Substitució dels dissolvents i tintes per altres més respectuosos amb l’entorn. • Millorar l’ordre i la neteja del taller. • Incrementar l’estalvi i el reciclatge. • Garantir el compliment dels requisits establerts per la legislació ambiental. • Treballar respectant el medi ambient. Normes: –Menjar. Únicament està permès en el menjador. –Fumar en tota l'empresa. –Accedir els departaments de producció sense autorització prèvia. –Portar rellotges, polseres, anells, cadenes, etc. Dins els despertaments de producció. –Utilitzar càmeres de fotos, vídeo, telèfons mòbils, etc. Sense autorització prèvia. 13

EL TEIXIT INDUSTIAL DE MANLLEU

4 ESO D

ENTREVISTA A LA EMPRESA: GRAFIQUES MANLLEU

1.- Quin es el director de l'empresa ? Joan Contijoc. 2.- Quins objectius te la empresa ? Obri marcats. La empresa abans venien poca producció i ara venen mes producció. 3.- Com funciona l'empresa ?

procés.

Funciona amb diferents maquines que cada maquina te el seu

4.- Quin any es va funda la empresa ? Es va fundar l'any 1919. 5.- Qui el va fundar ? El pare den Joan. Antoni Contijoc. 6- On es situa la empresa ? Es situa a Manlleu a la Coromina. 7.- Quants diners cobren els treballadors ? Depèn del nivell. 8.- Quins llocs es situa la empresa a Catalunya ? Nomes hi ha una gran i les altres son petites. 14

EL TEIXIT INDUSTIAL DE MANLLEU

4 ESO D

9.- Quants anys fa que esta construïda ? Des de l'any 1987. fa 22 anys. 10.- Quantes plantes te la empresa ? Nomes en te una. 11.- Ens podeu ensenyar un plànol de la empresa ?

12.- Quin es el horari de la empresa ?

3r de la tarda a la nit.

Hi ha 3 torns. 1r del mati al migdia. 2n del migdia a la tarda .

13.- Quants treballadors hi treballen a aquesta fabrica ? Hi treballen 55 treballadors.

15

EL TEIXIT INDUSTIAL DE MANLLEU

4 ESO D

8.- La música: La Peña Flamenca.

E

l Flamenc va néixer al camp quan no i avia televisió, va néixer fa mes o menys 300 anys.

Aquí Manlleu fa nomes 21 o 23 anys. Aquí Manlleu el va fundar el poble, un grup d'amics de Andalusia. I participa mes o menys 170 persones però es lliure si pot incorpora mes gent. Estan situats en molts llocs, Manlleu, per tot Catalunya i a fora de Catalunya. No tots els de la peña flamenca treballen hi han que estan jubilats i cadascú te la seva feina. Fan servir molts instruments la Guitara, el Tambor, el Triangle, hi molts mes. Van actuar en molts llocs, Màlaga, per tot Espanya, França i molts més llocs. La peña flamenca de Manlleu els hi agradaria que s'incorporessin més gent i sobretot homes. La Dolors, i la Antònia. Son dues dones que fa molt temps que estan allà a la peña flamenca de Manlleu. Han actuat moltes vegades a Manlleu. Hi ha molts tipus de Flamenc: Ondo, Fandango, Sevillana, Missa Rocillera. Els de la peña flamenca de Manlleu pensen que es una pena que haguessin tret algunes indústries. I els i agradaria que hi posessin més indústries al voltant del ter, perquè així tota la gent pogués treballar, perquè hi ha gent que no treballa i està a casa sense fer res. Han visitat el Museu Industrial del Ter i també van cantar i ballat.

16

EL TEIXIT INDUSTIAL DE MANLLEU

4 ESO D

La Penya Flamenca de Manlleu va sorgir com a secció de l'Associació de Veïns del Barri de l'Erm el 1986. En efecte, des del començament la Penya va iniciar una tasca regular de tertúlies i recitals de cant i ball i es va implantar en la vida cultural i en les festes locals, del barri i carrers. Per això, entre les nostres activitats regulars, figuren tertúlies flamenques en racons de bars o tavernes, recitals públics de cant, ball, guitarra i poesia en el nostre local social (Escola d'Adults), i una escola de ball flamenc, que entronca amb la creixent i generalitzada afició per la dansa flamenc i folklòrica ". El 1991, la Penya es va dotar d'estatuts propis i es va inscriure en el registre d'entitats de la Generalitat i de la Junta d'Andalusia amb el seu nom actual (Agrupació Cultural Andaluses - Peña Flamenca de Manlleu). ACTIVITATS ORDINÀRIES QUE LA PENYA DU A TERME DE FORMA REGULAR, SEMANAL O MENSUAL: Tertúlies diverses de cant, Assaigs de cant amb guitarra Recitals de cant i ball, Classes de ball , Classes de guitarra Assaigs del cor infantil, Assaigs del cor d'adults, El programa "El Racó del Cante" a Ràdio Manlleu, Reunions obertes de la Junta Directiva, Intercanvis amb altres entitats. ACTIVITATS EXTRAORDINÀRIES DE CARACTER ANUAL: Jornades del Dia d'Andalusia (amb col·laboració amb les restants Associacions Andaluses d'Osona). Setmana Cultural de Sant Jordi (conjuntament amb la comissió d'entitats del barri de l'Erm). Setmana Flamenca de Manlleu, dins de la qual té lloc el Festival Flamenc coincident amb les festes del barri.

17

EL TEIXIT INDUSTIAL DE MANLLEU

4 ESO D

9.- Conclusions i valoració. Nosaltres no ens pensavam que el treball era així ens pesambem que era aburit però ens a agradat i sobretot l'excursió a “ GRAFIQUES MANLLEU ”, em apres com fan les etiquetes i les maquines com son, i no s'aviem que els etiquetes es feien així. L'excursió al canal Industrial Del TER també ens a agradat la practica, i sobretot quan mesuràvem la rapidesa de l'aigua, tirant una fulla a l'aigua i cronometrava el temps. També ens em esforçat i em treballat en grup.

18

EL TEIXIT INDUSTIAL DE MANLLEU

4 ESO D

10.- Bibliografia. Un llibre: V.V.A.A. Manlleu. Emu Editorial, 1990. Una adreça d'Internet: Flora i fauna del riu ter: http://webspobles.ddgi.cat/sites/flaca/Pages_LeftMenu/floraifauna.aspx Una adreça d'Internet: es.wikipedia.org/ Museu industrial del Ter: Em visitat el museu per saber la fauna i la flora del TER. Biblioteca municipal de Manlleu: Em anat tot els de la classe a la biblioteca municipal de Manlleu.

19

EL TEIXIT INDUSTIAL DE MANLLEU

4 ESO D

11.- Annex. FOTOS: EMPRESA GRÀFIQUES MANLLEU.

20

EL TEIXIT INDUSTIAL DE MANLLEU

4 ESO D

FOTOS: MUSEU INDUSTRIAL DEL TER.

21