Tractament De La Imatge En Moviment

El vídeo digital: conceptes previs

El vídeo digital no deixa de ser un arxiu de dades (informàtic) amb imatges en moviment i so. Per crear un arxiu de vídeo digital es pot fer de dues formes diferents: • Passant un vídeo analògic (que tingueu en una càmera analògica o en un magnetoscopi) a l’ordinador a través d’una càmera digital o d’un gravador de DVDs. • Enregistrant un vídeo directament en format digital (amb una càmera digital o una webcam). En el cas de la càmera digital també haureu de passar la informació a l’ordinador. Això ho podeu fer pel port “firewire”, també conegut com “IEE1394”. Ens ocuparem només dels mitjans digitals. Com ja s’ha dit, les imatges ja vénen digitalitzades d’origen, però igualment s’han d’introduir a l’ordinador mitjançant una targeta capturadora que disposi d’una entrada i.LINK, un sistema de comunicació d'alta velocitat basat en l'estàndard IEE1394, que permet transmetre en temps real les imatges i l'àudio sense cap tipus de pèrdua.

Conseqüentment, el cable per unir càmera i targeta haurà de ser i.LINK, conegut també com IEE1394 o firewire.

Procés d’edició digital El procés d’edició digital passa, essencialment, per tres fases: Digitalització

Consisteix a introduir imatges enregistrades prèviament al disc dur d'un ordinador amb l'ajuda d'un programa d’edició d’imatge i so (l'Studio, el Premiere...). Les connexions entre ambdós aparells han de coincidir. La sortida de la càmera, per exemple, ha de ser la mateixa que la que correspon a l'entrada de la targeta capturadora, firewire. La introducció de les imatges per trossos o clips es desa en diferents arxius adequadament nomenats i ordenats en la carpeta destinada a aquest fi, dins el disc dur de l'ordinador. Edició

És la part més laboriosa del procés. En primer lloc, des del mateix programa d'edició, es procedeix a importar els clips prèviament seleccionats i desats en el disc dur.

En segon lloc, previ visionat del material, s'inicia el procés d'edició, que no és altra cosa que el tractament de les imatges i l'àudio: ordenar, editar amb tall per desprendre’s dels trossos no desitjats, inclusió de transicions, filtres, transparències, títol, crèdits... Exportació

Un cop acabat el procés d'edició, s’inicia la darrera fase del procés: l'exportació a un destí determinat, un DVD, a Internet...

Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2010-2011.

Juanjo Gené

1

El vídeo digital: conceptes previs

Abans, però, cal triar la configuració adequada que faciliti la compatibilitat amb el format de destí del producte final. Abans d’endinsar-nos en el món de l’edició de vídeo digital, haurem de conèixer alguns conceptes en relació a ell.

Vocabulari bàsic Bit Byte Píxel Resolució

Profunditat de color

Mida

La ràtio d’aspecte

És la unitat més petita d'informació digital que permet ser tractada per ordinador. Té dos estats: 1 o 0. Conjunt de vuit bits que representen caràcters, colors... en un sistema informàtic. Per exemple, la lletra a, en el primer cas; o bé el color blau, el vermell o el verd, en el segon. S’entén per píxel la unitat bàsica per formar imatges. La seva funció és similar als punts de tinta en una impressió. Mostra o defineix la quantitat de píxels que conté una imatge. Com més elevat és el nombre de píxels existents per unitat de superfície en pantalla, major és la sensibilitat i la qualitat de la imatge. Es mesura en línies horitzontals. Un sistema d’enregistrament en VHS té unes 240 línies de resolució, el mini DV prop de 480, etc. La formació de color en la imatge es basa en la barreja dels tres colors primaris: vermell, verd i blau. És el que es denomina RGB. Treballar amb vídeo digital requereix un mínim de 24 bits per píxel, ja que proporciona una paleta de colors gairebé real a l’ull humà Una pel·lícula és el conjunt d’un seguit de fotogrames posats un al costat de l’altre, com si parléssim d’un rodet de fotografies, però amb moltíssima més quantitat. Aquests fotogrames o frames tenen un format, una altura i una amplitud determinada, segons el sistema de vídeo que s’utilitzi, analògic o digital. L’elecció de la mida dels fotogrames depèn de la destinació que tingui, és a dir, del lloc on posteriorment es vulgui reproduir. • Si la seva destinació final és un magnetoscopi o televisor que utilitza el sistema de vídeo PAL (el que es fa servir a Europa, exceptuant França, que optà pel sistema SECAM), la mida haurà de ser 720 x 540. • Si és el Japó o els EUA, entre d’altres, la mida serà 640 x 480, perquè els seus televisors apliquen el sistema NTSC. • Si volem guardar les imatges d’un clip de vídeo en un CD per poder-les visualitzar amb qualitat acceptable a l’ordinador, amb una mida de 320 x 240 n’hi haurà prou. • Per passar-les per Internet, amb un mòdem de 56 kbit, el més aconsellable és reduir considerablement la mida a 160 x 120, per alleugerir-ne el pes i garantir un mínim de qualitat en la reproducció. La relació existent entre l’amplada i l’altura de les dimensions de la imatge és el que s’anomena ràtio d’aspecte. Segons la ràtio que es triï, la imatge es veurà d’una manera o d'una altra.

4:3

Mesura del temps

16:9

Els clips de vídeo i àudio no sols ocupen un espai, també un temps. Aquest cal mesurar-lo i per a tal fi s’utilitza, en general, el sistema d’hores, minuts i segons. Així ho veurem en qualsevol reproductor i en els diferents programes d’edició (en les finestres de monitors, de projectes o pistes de construcció). Per intervals menors a un segon, el sistema de mesura és el del número de fotogrames per segon. Per altra banda, cal tenir també present la mesura de la velocitat en què es reprodueix un clip de vídeo i àudio, que no s’ha de confondre amb el temps de durada, tot i que pot haver-hi coincidència. En aquest cas, la mesura de temps emprada és la de fotogrames per segon (fps). Segons la destinació del producte final es recomana 25 fps per edició de vídeo PAL i 24 fps per edició de pel·lícules cinematogràfiques.

Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2010-2011.

Juanjo Gené

2

El vídeo digital: conceptes previs

Identificació dels formats del vídeo digital El vídeo, no podia ser menys que el so i la imatge; també té els seus formats que comporten tota una sèrie de característiques específiques. Mireu aquest quadre resum: És un format pròpiament del Windows. Dóna bona qualitat però els seus arxius poden AVI pesar molt tot i que n’hi ha de diferents compressions i qualitats. Divx

És una variant de l’AVI però que ofereixen molta qualitat amb molta compressió. Actualment n’existeixen moltes variants i versions i està en continua evolució. (Divx 3, Divx 4, Divx 5.05, Xvid, ogm ...)

Mpeg

MPEG 1: és la primera versió. Dóna menys qualitat i s’utilitza per vídeos sobretot destinats al suport CD. MPEG 2: ens dóna més qualitat que l’anterior però a canvi els seus arxius són més grans.

Realvideo

Són arxius que solament es poden reproduir amb el Real Player o el Real One. Tenen poca qualitat però pesen poc. Estan destinats sobretot a la difusió de vídeos per Internet. Tant aquests com els .WMA són arxius amb poca qualitat i pensats per reproduir amb streaming. Aquest concepte està pensat pel món Internet i és una solució al problema del pes dels vídeos. El que fa és que l’arxiu es descarrega al mateix temps que es reprodueix.

Windows media

És la replica al real vídeo però fet per l’empresa Microsoft.

Quick Time

És el format pròpiament de Apple. Vindria a ser l’AVI de la casa Apple

Utilització del programari per reproduir Actualment existeixen gran quantitat de programes per reproduir fitxers de vídeo digital. Aquest fet condiciona perquè alguns d’ells solament reprodueixen un tipus d’arxiu. Windows Media Player És el que porta el Windows per defecte. Pot reproduir AVI’s i MPEG. Quick Time

És el que porta Macos per defecte. També existeix per PC i reprodueix arxius amb l’extensió .MOV entre altres.

Real Video Real One

Reprodueix arxius real.

DivX Player

És el clàssic reproductor d’arxius DVIX.

Reconeixement del programari bàsic per editar Studio 8

És el que actualment tenim a les escoles. Ofereix moltes possibilitats i el seu funcionament no és complicat.

Premiere

Ens ofereix algunes possibilitats més que l’Studio però el seu funcionament és més complicat.

Windows Movie Maker

És un programa que incorpora Windows a partir de la versió Millenium. És molt fàcil d’utilitzar però solament permet desar en format wma.

Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2010-2011.

Juanjo Gené

3

El vídeo digital. Aproximació al llenguatge audiovisual: del pla al guió

Per aconseguir una bona pel·lícula que es caracteritzi, entre altres criteris, per la seva expressivitat, coherència i creativitat cinematogràfiques, és imprescindible conèixer els diferents codis i normes de funcionament bàsic del llenguatge audiovisual, un llenguatge propi i complet que haureu d'aplicar en l'elaboració del guió, en l'enregistrament d'imatges i en la fase final d'edició o muntatge.

El pla i la seqüència El pla, unitat bàsica de la narrativa, constitueix, per agrupació, escenes, i aquestes, seqüències que, convenientment entrellaçades, configuren el relat final. La seqüència és una unitat del relat audiovisual on es planteja, desenvolupa i conclou una situació dramàtica. Una seqüència es pot desenvolupar en un únic escenari i incloure una o més escenes en diversos escenaris. També es pot desenvolupar de forma ininterrompuda de principi a fi, o bé fragmentar-se en parts, mesclada amb altres escenes o seqüències intercalades. L'escena és una part del discurs visual que es desenvolupa en un sol escenari i que per si mateixa no té un sentit dramàtic complet. La presa, també anomenada pla d'enregistrament, és l'enregistrament seguit d'imatges d'una escena o situació concreta. Per entendre'ns, si estem gravant en vídeo, la presa defineix tot allò que s'ha captat des del moment que la càmera comença a enregistrar, fins al moment que ho deixa de fer. Les preses poden ser posteriorment seleccionades, retallades, ordenades i muntades entre elles, per a construir una escena o una seqüència. El pla, determinat per l'enquadrament, fa referència a l'apropament que fa la càmera a un determinat element i per tant, a l'aparició dins de la imatge, de més o menys tros d'aquest element o elements. Els plans s'han ordenat a partir d'una categorització que pren com a mesura la figura humana i assenyala la porció que d'aquesta apareix a la imatge segons l'allunyament o apropament d'aquesta. Per classificar els tipus de pla i el seu significat i per ampliar coneixements (plans, continuïtat entre plans, composició, angle de visió, mobilitat de la càmera) podeu consultar els materials de formació del mòdul 7 del curs “Fem vídeo amb l’ordinador” que trobareu a http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdv31/dv31m7/index.htm

El Guió Tingueu present que tot projecte audiovisual implica un procés de treball que cal seguir amb cert rigor si voleu aconseguir un bon resultat. L'esquema següent us pot ser d'utilitat:

El procés de guionatge comença per l'elaboració de documents molt generals i acaba amb un document més específic i concret. • El projecte és el primer document que s'ha de desenvolupar i el que conté les idees principals i objectius bàsics. • El guió literari és un segon document on es concreten les accions, els personatges i els escenaris, desenvolupats àmpliament, però expressats de manera literària. • El guió tècnic, que descriu amb tot els detalls les característiques tècniques de cadascun dels plans, deixa constància d'allò que es veurà i com (tipus de pla, composició, angle de visió, moviment de càmera, efectes especials, continuïtat entre plans, etc.) i també d'allò que se sentirà i com. • El guió d'edició és el document final que es confecciona a partir de tots els arxius enregistrats i que donarà pas a l'inici de l'edició. El guió literari ens explica què succeeix, com és allò que es veu, com es mostra i què es pot escoltar, dóna forma a l'argument, configura el contingut de la pel·lícula i en determina bastant l'estètica. A partir d'aquest es pot començar a organitzar tota la fase de preproducció. El guió literari s'estructura per seqüències, convenientment numerades i col.locades una al darrera de l'altre en ordre temporal. En teniu un exemple a: http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdv31/dv31m8/guioliterariespot.doc

Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2010-2011.

Juanjo Gené

4

El vídeo digital. Aproximació al llenguatge audiovisual: del pla al guió

A partir del guió literari es pot definir el guió tècnic. El guió tècnic és la transcripció escrita de les imatges i dels sons tal com apareixeran després a la pantalla. Aquest, suposa una especificació del guió literari i determina exactament com s'han de gravar cada una de les seqüències de la pel·lícula, determina allò que es veurà en pantalla. En el guió tècnic es fa un desglossament dels plans de cada seqüència, s'especifica el comportament dels actors i de la càmera, es detallen d'altres elements tècnic (il·luminació, efectes...) i es concreta la banda sonora en relació amb els diferents plans. El guió tècnic desglossa i detalla la narració del guió literari i l'expressa en termes comprensibles per als equips tècnics i artístics que intervenen en la realització. El guió tècnic és un instrument de treball a partir del qual es poden preparar els decorats, la fotografia, el desenvolupament de l'acció dels personatges i també la planificació del rodatge. Els sistemes de construcció del guió tècnic són diversos. De fet no és tan important el format, sinó que s'hi recullen totes les indicacions que cal considerar en el moment de la planificació, l'execució i el muntatge. ELS PLANS: Cada una de les seqüències del guió literari s'especificaran amb PLANS. En el guió tècnic s'han de detallar amb un dibuix simple cada un dels plans que s'hauran de gravar, col.locant-los correlativament respecte l'ordre d'aparició i numerats. BANDA SONORA: La banda sonora s'inclou normalment en dos columnes: una referida al text i l’altra a la música o efectes sonors i ambientals. RECURSOS: Tot allò que heu de preveure per al moment de la gravació, des de mobiliari a fum per simular boira i la localització. EFECTES: Tot allò que fareu sevir al moment d’editar a l’ordinador: foses en negre, cromes, viratges, etc. Un possible exemple seria:

NÚM. TEMPS PLA

IMATGE

QUÈ ES VEURÀ

ÀUDIO

PLA ANGLE MOV. EFECTE

QUÈ SE SENTIRÀ

1 2 3 4 5 ... El guió d'edició és la base per fer el muntatge de la pel·lícula. Quan es comença a muntar la pel·lícula amb el programa d’edició, cal que disposem de tots els fitxers necessaris per a la producció, és a dir, cal que tinguem a l'abast tots els clips capturats, la música que hi vulguem incorporar, els sons, la veu, les imatges, els títols... En teniu un exemple a: http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdv31/dv31m8/guiotecnicespot.doc

i el producte final a: http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdv31/dv31m8/espotredu_t.rm

Pràctica.

L’enregistrament del nostre reportatge.

Ara que ja tenim les eines bàsiques, podem enfrontar-nos a la gravació d’un petit reportatge sobre la nostra aula de treball i el seu grup, que ens pot servir de presentació i de record. Prepareu un petit guió literari i després un de tècnic on pugueu estructurar el que voleu explicar i com ho voleu fer arribar. Trieu els plans, els moviments de càmera, les angulacions, les composicions de les imatges…. I la banda sonora i els textos que ho adobaran tot.

Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2008-2009.

Juanjo Gené

5

El vídeo digital. Edició de vídeo: Pinnacle Studio

Com que en la sessió anterior (en parlar de presentacions amb imatge fixa i so) ja vàrem presentar la interfície de treball del Pinncle Studio, ara n’avançarem més en la seva aplicació al treball amb imatges en moviment.

Captura de vídeo Un cop enregistrades les imatges, la captura de vídeo (la seva digitalització) és el primer pas en el procés lògic de creació d'una pel·lícula amb mitjans digitals. És el traspàs de les imatges de vídeo des de la font original al disc dur de l'ordinador. Segons la qualitat de la targeta capturadora, les imatges que capturarem són de més o menys qualitat; la rapidesa del disc dur també pot influir en la qualitat de les imatges que capturem. Per a poder fer la captura digital necessitem: • la càmera DV (o Digital 8) amb sortida DV, • una targeta amb port 1394 o firewire a l’ordinador (no tots en disposen) • el cable i-link 1394 necessari per a la connexió DV entre la càmera i la targeta 1394, apte per a transmetre totes les dades de vídeo i d'àudio

Assegureu-vos que la connexió sigui correcta. Aleshores cal tenir la càmera en posició On i, en prémer sobre Captura, l'Studio la detectarà: En el cas que no tingueu la càmera connectada, apareixerà un missatge com el següent:

Proveu els passos que indica el missatge perquè la connexió sigui possible. La interfície de captura mostra un aspecte com el que es veu a la imatge:

Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2008-2009.

Juanjo Gené

6

El vídeo digital. Edició de vídeo: Pinnacle Studio

Abans d’iniciar la captura serà convenient configurar-la correctament, a partir del botó Configuració dels controls de captura. A la nova finestra, cal situar-se a la pestanya Fuente de captura on caldrà posar els paràmetres que apareixen a la imatge

Podeu fer una prova per verificar si el vostre disc dur és prou ràpid per capturar el vídeo sense perdre frames. Amb la icona , podeu seleccionar la carpeta en el disc dur on voleu fer la prova de velocitat de transmissió. Clicant damunt el botó Test, el programa comença a fer la prova de velocitat i si el resultat és correcte, ens n’informa sobre aquest fet. Abans d’iniciar la captura, assegureu-vos que l'opció Grabación de DV en calidad total estigui seleccionada:

Si la connexió entre la càmera i l'ordinador és correcta, l'Studio permet tenir un control remot de la càmera a partir dels botons de control:

Amb els botons de control podeu desplaçar la cinta fins al punt on voleu que comenci la captura de vídeo. La finestra de visualització de captura mostra les imatges procedents de la càmera. El Diskometer o controlador de captura indica el màxim de temps que podeu capturar segons la capacitat del vostre disc dur: Si premeu la icona del Diskometer, podeu seleccionar la carpeta i unitat on s'emmagatzemarà el vídeo capturat. Si canvieu la unitat de disc dur, l'Studio farà un nou càlcul de la capacitat del vostre disc dur i del temps de captura màxim possible. No obstant això, malgrat que la capacitat del disc dur permet emmagatzemar molt de temps de vídeo, aquest es veu limitat per les possibilitats del sistema operatiu que s'estigui utilitzant. De tota manera, és aconsellable no fer captures de vídeo massa llargues, ja que això dificulta el treball amb la pel·lícula, la cerca d'escenes, el retall o la divisió, etc.

Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2008-2009.

Juanjo Gené

7

El vídeo digital. Edició de vídeo: Pinnacle Studio

Podem iniciar la captura a partir del botó ; en la nova finestra, haurem d’ escriure un nom per al fitxer que es capturarà, seleccionar la carpeta de destí del fitxer i, si ho desitgeu, marcar el temps màxim de captura.

Tal i com indica la imatge, un cop iniciada la captura, la podreu aturar prement la tecla Esc o bé clicant damunt del botó . Quan aturem la captura, l'Studio fa una detecció de les escenes segons el criteri que hàgiu marcat i les podeu visualitzar a l'àlbum d'escenes. Abans d’iniciar l’edició potser caldria recordar alguns aspectes: • convé anar desant cada cert temps la feina feta; només cal triar l’opció Guardar proyecto del menú Archivo • l’opció Archivo | Abrir proyecto ens permetrà continuar treballant en l’edició un clip ja iniciada en algun moment i que no havíem acabat.

•

•

la zona d’edició permet tres tipus de visualització del projecte

La informació que hi podeu obtenir és diferent i complementària. Habitualment, quan s'està editant, s'utilitza la visualització de la línia de temps, tot i que molt sovint hàgiu de recórrer a la vista del guió gràfic. podeu anar observant el resultat del vostre projecte en el reproductor de vídeo (monitor) prement els botons de reproducció:

Ara ja podem passar a l’

Edició del vídeo [En cas de no tenir cap captura feta, es pot fer, per exemple, a partir del clip que trobareu a http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdv31/clips/video/dv15-dv31/ciclista.avi] Hem se suposar que, prèviament, ja haurem elaborat el guió d’edició i tindrem preparats tots els fitxers de vídeo, foto i so que voldrem incloure en la nostra producció. Ens haurem de situar en el mòdul Editar de l’Studio

Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2008-2009.

Juanjo Gené

8

El vídeo digital. Edició de vídeo: Pinnacle Studio

Tenint activat el botó Escenes de vídeo de la icona .

cercarem la carpeta on tenim desada la nostra captura a partir

Veurem com Studio ens situa les diferents escenes en la zona de l’àlbum, el tipus de visualització de les quals podem variar clicant amb el botó dret del ratolí damunt l’àlbum

Afegir títols Podem començar l’edició del nostre clip per l’encapçalament (o títol). Per obrir l’eina de títols ho podem fer clicant sobre el botó Mostrar títulos o anant al menú Caja de herramientas | Crear titulo; depenent quina en triem, ens canviarà susceptiblement el menú. Anem a veure ambdues opcions: Opció botó Mostrar títulos . Clicant damunt el botó Mostrar títulos, a l’àlbum se’ns presentarà un ampli ventall de models; en triarem un i l’arrossegarem sobre la zona d’edició a la pista principal de vídeo o a la pista de títols, depenent de la forma en què vulguem que aparegui el títol, a “pantalla complerta” o “sobreimpressionat”.

Opció Caja de herramientas En voler crear un títol a partir del menú Caja de Herramientas, se’ns presenta directament la doble possibilitat de “pantalla complerta” o “sobreimpressionat”

En triar una o altra, es situarà en el seu lloc a la línia de temps i, automàticament, s’obrirà la finestra d’edició del títol. Un títol sobreimpressionat també es pot crear fent un doble clic damunt la línia de títols de la zona d’edició. Recordem que en ambdós casos, podem modificar algun aspecte, si no ens fa el pes, amb les eines de l’edició de títol.

Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2008-2009.

Juanjo Gené

9

El vídeo digital. Edició de vídeo: Pinnacle Studio

En l’editor de titulació trobem sis conjunts d'icones, distribuïdes per tot l'espai: Tipus de títol Estil de text Selecció de mode d'edició Disseny d'objectes Porta-retalls i esborrament Caixa d'eines d'objectes A la banda dreta del programa de titulació hi ha l'àlbum que permet editar el títol:

En aquest àlbum de l'editor de textos hi ha quatre icones que permeten donar format als títols: Aspectes dels títols Fons Imatges Botons (*) Trobareu més informació a http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdv31/dv31m3/index.htm Una vegada heu finalitzat l’edició, si cliqueu la caixa d’eines , ja podeu retornar a la interfície de l’edició d’escenes. Podem variar la durada del títol seleccionant-lo i situant el cursor en un marge; quan el cursor es converteixi en una fletxa blava de doble punta , s’ha d’”estirar” fins a allargar el títol el temps desitjat: Recordeu que la durada que el programa assigna a les transicions, títols i imatges està predefinit i es pot canviar en Editar... del menú Configurar. Si utilitzeu aquesta opció, però, no afecta el títol seleccionat; l'efecte es produirà quan inserim un altre títol. Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2008-2009.

Juanjo Gené

10

El vídeo digital. Edició de vídeo: Pinnacle Studio

Podem variar la durada del títol, amb més precisió, seleccionant la caixa d'eines de vídeo utilitzarem el comptador per establir la durada exacta en segons i fotogrames.

. En ella,

Afegir imatge Aleshores, podrem arrossegar les escenes d’acord amb el guió previst i la nostra imaginació (alterant l’ordre, duplicant-ne algunes, dividint-les...).

La línia de temps ens ofereix algunes eines que ens ajudaran, i/o facilitaran, en la tasca de l’edició, com per exemple: • el desplaçador (o scrubber), ens marca una línia vertical de dalt a baix de tota la finestra de vídeo per assenyalar el lloc de la línia de temps en què estem situats. Quan ens situem damunt del desplaçador, el cursor del ratolí canvia a una fletxa horitzontal blava de doble sentit . Si el premem, sense deixar-lo, us podeu desplaçar d'una manera ràpida per les diferents escenes de la finestra de vídeo. •

l’Escala de temps La franja groga de la línia de temps dóna informació de la durada total del projecte. En posar el ratolí damunt de l'escala de temps, el cursor canvia a una fletxa horitzontal blava de doble sentit amb un rellotge al centre . Si premem el ratolí i el desplacem per l'escala de temps, es pot variar la visualització del projecte segons l'amplitud de l'escala. També podem ajustar l'amplitud de l'escala prement el botó dret del ratolí damunt la franja groga de l'escala de temps i seleccionant el temps del projecte que voleu que sigui visualitzat a la finestra de vídeo. Això és útil quan es desitja retocar alguna part del projecte, si el projecte és massa llarg, de manera que es pugui accedir a la part de l'escena en què es vol incidir.

Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2008-2009.

Juanjo Gené

11

El vídeo digital. Edició de vídeo: Pinnacle Studio

A mesura que anem afegint escenes, ens podem trobar amb la necessitat d’haver d’eliminar i/o retallar alguna seqüència. Per damunt de la franja groga de la línia de temps, trobarem les eines que ens ho permeten fer: Ens permet tallar el clip o l'escena seleccionada. Ens permet esborrar el clip o l'escena seleccionada. Amb el desplaçador, cal situar-se en el punt exacte on voleu fer la divisió de l'escena. Per localitzar amb precisió el punt exacte on voleu fer el tall, podeu utilitzar els botons de fotograma a fotograma del reproductor. Una vegada situats en el lloc desitjat, premem la icona de dividir

. En aquest moment ja teniu el

clip dividit; cal que seleccionem el tros que volem eliminar i premem la icona d'esborrar . Aquesta acció de divisió d’un clip, també la podem fer, un cop situats en el lloc on vulguem iniciar el “tall”, clicant amb el botó dret i triant l’opció Dividir Vídeo-clip.

Afegir transicions Si ho creiem oportú, podem afegir nous elements com, per exemple, transicions. És un recurs que s’ha de fer servir amb mesura; no sol ser gaire eficient col·locar-ne gaires ni massa diversificades perquè cansen i distrauen. Obrirem l’àlbum de transicions que ens ofereix l’Studio tot prement la icona . A la part superior de l'àlbum podeu desplegar un menú amb diferents tipus de transicions. Els tres primers grups de transicions són els que uns ofereix el programa i podem utilitzar aquestes transicions lliurement, mentre que a la resta, en inserir-les al projecte, els apareixerà un senyal de la marca Pinnacle que indica que si les volem utilitzar cal comprar-les. Seleccionem alguna transició d'un dels tres primers grups (al monitor es mostrarà l'efecte que produirà: la lletra A mostra l'escena del davant, i la lletra B l'escena entrant) i arrosseguem-la a la finestra de vídeo deixant-la anar entre dues escenes. Observem-ne el resultat al monitor. El resultat d’afegir una transició a la línia de temps serà semblant al que mostra la imatge:

Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2008-2009.

Juanjo Gené

12

El vídeo digital. Edició de vídeo: Pinnacle Studio

Si canviem la visualització de la finestra de vídeo per la de guió gràfic , ens simplifica la informació que apareix a la finestra de vídeo i, potser, pel que fa a les transicions, es distingeixen amb més claredat.

Un cas en què l’ús de la transició és del tot justificat és anteposar-la a un títol per tal que aquest no aparegui de cop; no obstant, no totes les transicions ens serviran per aconseguir aquest efecte. En el cas de la imatge, s’ha utilitzat la transició d’encadenar per davant i per darrera del títol que farà que aquest aparegui i desaparegui de forma suau. Si haguéssim utilitzat la transició d’empènyer amunt, , haguéssim aconseguit que el títol apareixes per la part inferior de la pantalla.

Afegir so En tota producció audiovisual el so és tan important com la imatge. Utilitzat adequadament, és un recurs expressiu més que la complementa i que contribueix significativament a donar unitat al producte audiovisual. El so contempla tot tipus de possibilitats expressives, narratives i descriptives. Allò que se sent, com, quan, per què, etc., no es pot deixar per a la improvisació. El seu tractament ha d’estar sempre d'acord amb el que es vulgui comunicar, amb l’ambient que es vol crear, amb l’acció que es pretén reforçar, etc. És necessari preveure-ho juntament amb les imatges en el moment d’elaborar el guió, des de les intervencions en directe dels personatges fins als efectes sonors especials, passant pels silencis, la veu en off i els doblatges, les músiques de fons o intencionades, etc. L’Studio ens ofereix una caixa d’eines específica pel so

a partir de la qual portarem a terme moltes de les accions “sonores” referents als nostres clips. En activar la caixa d’eines, veurem, a l’esquerra, les possibilitats que ens ofereix el programa Control de volum de les tres pistes d’audio Enregistrament de veu en off Afegir música de fons des d’un CD Crear música de fons Trobarem tota la informació necessària a l’adreça: http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdforma cio/materials/tdv31/dv31m4/index.htm

Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2008-2009.

Juanjo Gené

13

El vídeo digital. Exportació de vídeo

Un cop acabat el procés d’edició d’una pel·lícula, cal processar totes les dades que la inclouen. Les diferents escenes amb la seva imatge i l'àudio d’origen retallats, les transicions i altres efectes, el text, la música i els efectes sonors s’han de transformar en un sol clip de vídeo i àudio, on s’unifica i s’integra tota la informació. Aquest procés es coneix amb el nom de visualització realista, o Hacer vídeo si emprem la terminologia de l’Studio. Un cop acabada la visualització realista, és quan es pot passar al darrer pas: l'exportació. Per iniciar-se en aquesta tasca, heu de seleccionar el botó Hacer vídeo de la barra de menús principal perquè us aparegui aquesta finestra.

El programa ofereix diverses opcions d’exportació. Segons el suport de destinació cal triar-ne una o altra. Per exportar a una cinta DV o VHS Aquest és un format de vídeo estandarditzat per al Windows que permet la reproducció en qualsevol ordinador PC. És el format dels fitxers digitalitzats amb l'Studio. En aquesta opció trobareu dues possibilitats: • MPEG 1: dissenyat per poder introduir vídeo en un CD-ROM, amb una qualitat d’imatge i so raonable. • MPEG 2: pensat per a la televisió digital i per als DVD, per la seva alta resolució, però requereix que a l'ordinador hi hagi instal·lat programari de descodificació de l'MPEG-2. També hi ha, en aquest cas, dues alternatives: • Real Vídeo: perquè la pel·lícula exportada es pugui veure en el reproductor RealVideo Player. • Windows Streaming Media: perquè es pugui veure en el reproductor Windows Media Player. Per compartir la pel·lícula a Internet amb altres persones, a través de la vostra pàgina web. Si l'ordinador disposa de gravadora de CD i/o DVD, l'Studio permet exportar directament les pel·lícules a un disc VCD, S-VCD i DVD. Hem de tenir present que tot procés d’exportació d’una pel·lícula passa, amb l'Studio, per ajustar les configuracions corresponents a l’opció triada, i que quan es dóna l’ordre de Crear la pel·lícula, tarda una estona, atès que ha de processar i generar una visualització realista de tota la informació. El temps dependrà bàsicament de tres factors: • de la configuració que s’hagi establert. • de la durada de la pel·lícula, de les transicions, dels filtres, dels títols i de l'àudio que s’hi hagin afegit. • de les característiques de l’equip informàtic: velocitat del processador, memòria RAM, capacitat de memòria lliure del disc dur, etc.

Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2008-2009.

Juanjo Gené

14

El vídeo digital. Exportació de vídeo

Fer vídeo com a fitxer AVI AVI és el format per excel·lència del vídeo digital.

Es pot configurar gairebé tot. Per un costat tenim el vídeo i per l'altre, l'àudio. Es recomana la utilització de còdecs de compressió ja que sinó el pes dels arxius pot ser gegant. Els còdecs més habituals són el Cinepak i l'Indeo. Sobretot, la versió 3.2 de l'indeo permetrà que tots els ordinadors reprodueixin l'arxiu sense necessitat d’instal·lar res. També podem definir la qualitat/pes i l'alçada i amplada del clip.

Fer vídeo com a fitxer MPEG Els arxius MPEG són més petits que els AVI. Qualsevol pel·lícula en format d’arxiu MPEG es pot visualitzar en totes les plataformes PC que treballin amb el sistema operatiu Windows; és molt interessant per, a més, té la possibilitat de ser reproduït per un aparell diferent a un ordinador.

Les possibilitats de configuració són múltiples, depenent del resultat que busquem; a diferència dels AVI, algunes possibilitats són molt tancades perquè són estàndards per poder visionar amb aparells que no són ordinadors. a. Internet de banda alta No ens deixa configurar res; poseu especial atenció als valors predefintis dins Anchura y altura. b. Vídeo CD No ens deixa configurar res. Està pensat per ser reproduït en reproductors de PC. Té poc pes i també poca qualitat.

Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2008-2009.

Juanjo Gené

15

El vídeo digital. Exportació de vídeo

c.

d.

e.

f.

g.

h.

Multimèdia És un format adequat per treballar des d'un CD-ROM i per petites demostracions que hagin de ser compatibles en qualsevol PC. VHS Coincideix en tot amb l’anterior, excepte en la taxa de transmissió de quilobits per segon de vídeo i d'àudio, que és molt superior. Com més alta és la velocitat de transmissió de dades millor és la qualitat, però l'arxiu obtingut també és més gran. SVCD compatible Les configuracions, que també vénen predeterminades, corresponen al compressor MPEG2. La mida dels fotogrames és més alta que les anteriors i la taxa de transmissió de quilobits per segon de vídeo és alta. El salt qualitatiu és considerable, però hem de tenir en compte que el temps per dur a terme la visualització realista en el moment de Crear archivo MPEG serà elevat. Pensat per a gravadores i reproductors DVD, per l'alta resolució que té requereix que a l'ordinador hi hagi instal·lat el programari de descodificació de l'MPEG2. DVD compatible És important fixar-se en la mida dels fotogrames (720 x 576), la taxa de transmissió de quilobits per segon (6.000), la taxa de mostratge de l'apartat d'àudio (48 KHz) i el fet que també faci servir el compressor MPEG2. Haurem de tenir el programari de descodificació de l'MPEG2, una gravadora de DVD i un programa de creació de DVD, per poder fer-ho servir. Compatible amb el MicroMV Amb l'Studio, és la màxima qualitat que es pot obtenir, però per processar les dades es requereix molt més temps. Com en el cas anterior, si no teniu instal·lat el programari de descodificació de l'MPEG2 i no disposeu d'una gravadora de DVD i d'un programa de creació de DVD, no el podeu fer servir. Personalitzar A diferència de la majoria dels casos anteriors, els paràmetres de vídeo i d'àudio no surten predeterminats. Ho podem fer segons la finalitat que vulguem donar a la pel·lícula. Dins de Compresión hi ha la possibilitat de triar el codificador MPEG1 o MPEG2. El segon ofereix una resolució i qualitat molt més bones, fins a un màxim de 720 x 576, però és necessari tenir instal·lat a l'ordinador el reproductor MPEG2, com ja s'ha comentat anteriorment. Si la vostra intenció és crear només un clip d’àudio, heu de desseleccionar Incluir vídeo i, només Incluir audio, si és a la inversa. Ambdós, si voleu incloure imatge i so. Pel que fa al format dels fotogrames, Anchura y altura, teniu l’oportunitat de triar els paràmetres que s’ajusten a les vostres necessitats. Si opteu per reduir molt, es guanya en la disminució de pes dels arxius, però no en qualitat. Cal trobar el punt d’equilibri. Tingueu present que la màxima resolució que permet l'MPEG1 és de 384 x 288. La Tasa de datos de vídeo és també manipulable; com més elevada, major qualitat en el producte. Només presenta un inconvenient, que pesarà més, cosa que caldrà tenir en compte si la destinació és Internet. Quant a l’apartat d’àudio, teniu dues opcions a la Tasa de muestreo, 44,1 i 48 KHz, i a la Tasa de datos, com enc el as del vídeo.

Fer vídeo per a Transmisión Amb l’objectiu de compartir-lo mitjançant la seva publicitació dins un bloc o la pàgina web. Studio ens ofereix dues possibilitats: a. Crear un arxiu de Windows Media Player compatible amb web. b. Crear un arxiu del RealVideo Player compatible amb web. En ambdós casos haurem de fer algunes modificacions de configuració depenent de les nostres necessitats.

Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2008-2009.

Juanjo Gené

16

El vídeo digital. Exportació de vídeo

Fer vídeo per a un disc (VCD, S-VCD, DVD) Per fer aquesta acció, és imprescindible que l’equip informàtic disposi d'una gravadora de CD i/o DVD.

a. VídeoCD. És una opció que suporta aproximadament 60 minuts de vídeo MPEG1, amb la meitat de qualitat d'un DVD. La seva configuració ens permet • gravar directament al disc, bé sigui en un CD-R (disc compacte gravable) o en un CD-RW (disc compacte que permet gravar, suprimir i tornar-hi a gravar) • segons el CD de destinació, triar entre dues alternatives • seleccionar el nombre de còpies que volem fer i la velocitat de gravació El procés que s'ha de seguir per crear el disc en S-VCD i DVD és el mateix, amb la possibilitat de triar altres paràmetres de configuració. b. S-VDC Amb el format S-VCD, podem escollir, a més, entre diferents tipus de qualitat de vídeo. c. DVD Amb el format DVD, també es pot triar entre diferents possibilitats de qualitat de vídeo, però (depenent del maquinari) no permet la gravació directa al disc. A més, requereix tenir instal·lada una gravadora DVD. Comproveu, també, com el valor que hi ha en quilobits per segon és molt més alt que en les altres dues opcions. En el quadre següent es mostra una relació dels llocs on es poden reproduir les pel·lícules exportades segons el disc. VídeoCD • •

•

S-VCD

En reproductors de VCD o S-VCD. • En alguns reproductors de DVD. La • majoria dels reproductors de DVD suporten mitjans CD-RW, però molts no llegeixen en CD-R. En un ordinador amb una unitat de CD o DVD i programari de • reproducció del format MPEG1 (com el Windows Media Player)

DVD

En un reproductor de S-VCD. • En alguns reproductors de DVD. La majoria dels reproductors de DVD poden treballar amb CD- • RW, pero molts no poden llegir CD-R. • En un equip amb una unitat de CD o DVD i programari de reproducció MPEG2.

En qualsevol reproductor de DVD que pugui treballar amb el format DVD gravat a la pròpia gravadora. En un equip amb una unitat i programari de reproducció de DVD. Tant si l'ordinador té gravadora de DVD com si no, l'Studio permet desar la gravació en un directori del disc dur i passar-ho a un disc.

Quant a la qualitat i capacitat dels formats de disc, observem el quadre comparatiu següent:

Qualitat

Capacitat aproximada

VídeoCD

S-VCD

DVD

Meitat d'un DVD

2/3 d'un DVD

Completa, amb vídeo MPEG2

60 minuts

20 minuts de vídeo MPEG2

60 minuts

Si voleu aprofundir en el tema ho podeu fer a http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdv31/dv31m5/index.htm Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2008-2009.

Juanjo Gené

17

El vídeo digital. Compartir vídeo

El vídeo via Internet, un dels principals recursos audiovisuals que es resistia a ser introduït al treball a l'aula, comença a estar a l'abast. Entre les diferents opcions dels portals que permeten de forma fàcil compartir clips de vídeo s'ha establert una dura pugna per veure quin d'ells és el que més ofereix i, a més, ho fa de la manera més senzilla. De moment, els que més guanyen són les persones que utilitzen aquests serveis en línia, ja que permeten compartir imatges de vídeo a la xarxa d'una forma molt senzilla a cost zero i amb uns serveis de xarxa que no cal que siguin espectaculars. YouTube i GoogleVideo, els dos principals servidors de vídeo a internet, ctualment, ofereixen la possibilitat de vincular els comptes.

YouTube Per accedir o donar-se d’alta a youtube cal anar a http://www.youtube.com/?gl=ES&hl=es

Si ja en som usuaris anirem a Acceder i si no en som i ens volem donar d’alta, a Registrarse. En aquest darrer cas, haurem d’omplir el formulari de creació d’un compte, tal com veieu a la imatge. És recomanable no donar l’adreça de l’xtec; millor utilitzar-ne una altra (gmail,...) Un cop registrats, YouTube ens dóna la benvinguda i ens envia, a l’adreça de correu que hem posat al registre, un correu en què en agraeix el nostre registre i se’ns demana que confirmem la nostra direcció de correu per a començar a participar en la comunitat YouTube. En aquest correu també tenim enllaços als termes d’ús i a uns consells sobre copyright, a més de les instruccions bàsiques per tal de pujar els propis vídeos i la visualització dels vídeos pujats pels membres de la comunitat

En la pantalla de benvinguda, podrem veure el nostre nom d’usuari i, mitjançant el botó Cuenta, podrem accedir a la configuració del compte que acabem de crear,

i incloure totes les dades i informacions que creguem necessàries. A partir dels enllaços de la part dreta tindrem accés a “Mis vídeos”, “Mi red” i la informació de Grups i del Canal.

Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2008-2009.

Juanjo Gené

18

El vídeo digital. Compartir vídeo

Per tal de pujar un vídeo al servidor, haurem de clicar a Subir.

Se’ns presenta una nova finestra on, a banda d’importants avisos sobre copyright i termes d’ús, s’informa de les característiques dels fitxers a pujar. Un cop llegides amb atenció totes aquestes recomanacions clicarem el botó Subir vídeo, per tal de poder navegar pel nostre ordinador a la cerca del vídeo que volem pujar. Un cop localitzat donarem l’ordre (Obre) i, mentre es fa el procés de pujada, omplirem el formulari informatiu del mateix.

Un cop finalitzada la pujada ens n’informa; no obstant, hem de saber, que la seva publicació no és automàtica i haurem d’esperar un cert temps a que YouTube accepti definitivament o no a fer-la efectiva.

Un cop això sigui així, ja podrem anar a veure el nostre vídeo,

i a partir d’aquesta nova pantalla, fer una sèrie d’accions sobre ell: • obtenir la informació per embedir-lo en el bloc o la pàgina web • reeditar-lo mínimament: afegir anotacions, canviar l’àudio,... • ... • i, fins i tot, eliminar-lo !!! A http://www.google.com/support/youtube/ trobareu el sistema molt complert d’ajuda de YouTube. Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2008-2009.

Juanjo Gené

19

El vídeo digital. Compartir vídeo

GoogleVídeo Com qualsevol altre “producte” (utilitat o eina) de Google, hem de ser usuaris per a poder gaudir de GoogleVideo. En cas de no ser-ho, haurem de crear-nos un compte a partir de l’adreça https://www.google.com/accounts/Login. Si ja tenim un compte, podrem accedir directament a GogleVideo des de l’adreça http://www.google.com/video/upload/Status; si no hi havíem accedit mai, el primer que haurem de fer és acceptar les condicions d’ús i, a partir d’aleshores, ja podrem fer-ne ús. La següent pantalla ens informa de l’estatus del nostre espai de vídeo i ens dóna la possibilitat de pujar-hi vídeos a partir de Upload Video.

Omplirem les dades del formulari de pujada i navegarem pel nostre ordinador fins localitzar el vídeo que volem pujar, a patir del botó Browse...

Finalment, acceptarem els termes i les condicions i clicarem Upload video per tal d’executar l’acció. A la part baixa de la finestra, ens apareixerà el gràfic del procés de pujada del vídeo.

Un cop finalitzada la pujada, tornarem a Video Status per adonar-nos que la pujada no és automàtica i que requereix un període de processament fins poder gaudir del nostre vídeo. Un cop passat aquest període i ens hagin acceptat el vídeo, clicant damunt el seu nom accedirem a la seva

Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2008-2009.

Juanjo Gené

20

El vídeo digital. Compartir vídeo

visualització, pantalla en la qual, a més, obtindrem les dades per poder-lo publicitar al nostre bloc o pàgina web

Publicador de l’XTEC Els usuaris de l’XTEC també disposem d’un gestor de fitxers de vídeo, anomenat VIXTEC. Vixtec és el Servei de Publicació de Video a la WEB que la XTEC posa a la nostra disposició. Aquest servei permet penjar video a la web per tal que altres usuaris puguin també visionar-lo o bé descarregar-lo mitjançant streaming (fluxe d'informació en temps real). En podeu trobar més informació a http://www.xtec.cat/xtecmedia/radio/publica.htm Donades les característiques d’aquest espai de vídeo disponible a nivell personal i a nivell de centre, és preferible utilitzar-lo per tal de descarregar d’espai ocupat el que disposem per a la pàgina web del centre o als blocs. D’aquesta forma, canvia la forma com enllaçar (o incrustar) el vídeo des de la pàgina que el volem visualitzar. Abans, però, de poder-hi accedir caldrà que estiguem donats d'alta al Servidor de Vídeo i Àudio del Departament d'Educació, cosa que aconseguirem omplin un formulari que trobarem a http://www.xtec.cat/xtecmedia/radio/formularis.htm; si us hi fixeu, està disponible a nivell individual i a nivell de centre educatiu. Un cop tinguem l’espai de vídeo del centre (o el personal, si és el cas), hi haurem de pujar el fitxer RealVídeo que haguem creat; aquest tipus de fitxer (rv) permet fer streaming. A aquesta zona de publicació de vídeo (i àudio) s’hi accedeix des de http://www.xtec.cat/audiovisuals/publicador/, identificant-nos com a centre (o personalment).

Un cop identificats, accedim a l’espai de vídeo

Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2008-2009.

Juanjo Gené

21

El vídeo digital. Compartir vídeo

a partir del qual, i mitjançant el botó podrem pujar els nostres fitxers tal i com fem amb qualsevol programa de protocol FTP (WS_FTP, Filezilla,...) Un cop pujats els vídeos, si seleccionem qualsevol d’ells, obtindrem certa informació indispensable per tal de poder incrustar qualsevol d’ells en una pàgina web o un bloc, a partir dels quals visionar-lo.

Per a poder fer això, incrustar el vídeo a la nostra pàgina web o al bloc, ens interessa el codi que se’ns facilita; podem bé copiar-lo manualment o bé clicant el botó El fet d’incrustar el vídeo al blog o a la pàgima web suposa haver-lo codificat prèviament a un format que permeti “streaming” (visualització del fitxer directament des del lloc web sense necessitat de descarregar-lo abans); en el nostre cas, haurem de pujar a l’espai de publicació els fitxers en format RealVídeo. Això comporta haver de “codificar” el nostre vídeo; a aquest format. Ja hem vist que això ho podem fer amb els nostres propis enregistraments des del propi programa d’edició Pinnacle Studio. Però com codifiquem els fitxers de vídeo fets, per exemple, amb Picasa, que tenen format windows media ? En aquests casos podem d’utilitzar (per exemple), amb gran facilitat, el RealProducer que podeu trobar a http://auditori.xtec.cat/eines/realproducer_basic_10_windows_setup.exe.

Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2008-2009.

Juanjo Gené

22

El vídeo digital. Compartir vídeo

Només cal seguir els tres pasos que s’indiquen en la següent imatge

Tot i que treballarem amb el publicador de l’XTEC (Vixtec), Youtube o GoogleVideo, hi ha d'altres serveis de similar factura, igual de bons, però potser menys populars, com poden ser: • http://www.vlogcentral.com/ • http://revver.com • http://www.mydeo.com • http://www.vimeo.com • http://blip.tv/ • http://www.viddler.com/ • .... i molts altres

Formació PELE. Serveis Territorials a Lleida. 2008-2009.

Juanjo Gené

23