Terminal. Arnau I Ester

TERMINAL. De Manel Dueso ESCENA 5 L’amor, el sexe i la mort En els fosc sentim uns gemecs de plaer. L’Arnau amb els pantalons abaixats té contra el contenidor l’Ester. L’Arnau li aguanta les natges mentre apreta el cos d’ella contra el seu sexe. L’Ester té les cames penjant al voltant de la cintura de l’Arnau, i els seus braços cauen com morts per la seva esquena. El rostre de l’Ester no denota cap mena de desig ni excitació. Tot el contrari li passa a l’Arnau que no para de gemegar endut per una gran excitació. Durant tota l’acció s’anirà fent la claror. Comença a caure la tarda. És una hora plàcida on les ombres perden sentit. L’Antoni entra per un lateral portant en una llitera la dona morta d’infart. S’atura en sentir els gemecs. ANTONI Arnau? Arnau! L’Arnau es deté, tapa la boca a l’Ester. Des d’on és l’Antoni no els pot veure. ANTONI Arnau! (Pausa.) Ester! L’Ester no contesta, l’Arnau tampoc i intenta mantenir la màxima quietud. L’Antoni no sap què fer. Després d’uns instants s’apropa al contenidor lentament, però a mig camí s’atura, pensa i torna enrere. Obre la porta gran i entra la dona morta, tanca. L’Arnau reinicia l’acte sexual i amb un parell de batzegades arriba a l’orgasme. Silenci. L’Ester està immòbil. L’Arnau se separa d’ella que rellisca per la paret del contenidor fins a quedar asseguda a terra. L’Arnau es treu el condó, mira la quantitat de semen que ha ejaculat i satisfet el tira al contenidor. Després es posa bé els pantalons i agafa una flor de les corones que hi ha al contenidor i l’hi dóna a l’Ester, que no l’agafa. L’Arnau li posa la flor a la mà i li apreta perquè la tanqui. L’Ester sense esma aguanta la flor. L’Arnau la contempla amb un somriure de guix i finalment recull les calces de l’Ester que són a terra i les olora, ensuma amb un delit foc. ARNAU Fan olor a mató, a mató agre. El meu pare deia que a la meva germaneta la patatona li feia olor de mató. El papa es menjarà el matonet, li deia, i la meva germaneta reia. Jo m’ho mirava i també reia, era molt petita la meva germaneta. Quan les dones sou petites no feu por. La meva germaneta va créixer molt de pressa i als divuit anys ja ha tingut un fill. Jo no en tindrè mai de

fills. (Es queda pensant mentre l’Ester està com a morta.) Quan jo vaig néixer la meva mare era morta. Després vaig tenir una altra mare que només s’estimava la seva filla, la meva germaneta. (Silenci. L’Arnau li ensenya les calces i les torna a olorar.) Posa-te-les. Aquestes no me les quedo. Només m’agraden les que són blanques, en el color blanc tot s’impregna més. (Li tira les calces.) Posa-te-les. L’Arnau se’n va fins al xiprer i d’esquena al públic pixa plàcidament. ARNAU Sempre que puc ho faig. És bo per les plantes. Els arbres ho agraeixen. Perquè el semen és vida. Després de follar en queden restes i l’orina els arrastra i els fa sortir amb força. Pixes i totes les restes de semen surten i als arbres els hi agrada, ho reben com a pluja d’estiu. Perquè el semen és vida. (Acaba d’orinar.) Mira aquest xiprer. El xiprer està content. Estàs molt guapa quan estàs relaxada com ara. Tranquil·la. I qui t’ajuda? Jo. Tots dos ens ajudem. És per això que véns tan sovint, perquè necessites que jo t’ajudi. Tots dos ens ajudem. Tots dos ens tranquil·litzem. És així. És un intercanvi, cadascú aconsegueix el que necessita. M’agrada ferho amb tu. Estic content, tu també estás contenta. (Pausa.) Posa’t les claces, pot venir algú. Sempre hi ha gent que s’equivoca i ve a parar aquí. L’Antoni no, té feina ara. Ha de preparar una dona que ha mort d’infart. Amb les dones hi has de passar més temps. El maquillatge és molt important amb les dones. Que la mort no els hi espatlli la bellesa. (L’Ester continua sense immutar-se. L’Arnau s’hi acosta.) Aixeca’t i posa’t les calces. L’Ester, amb un fil de veu, canta un fragment de la cançó de l’escena 4. ESTER ...I la noia sense amor plora que ploraràs. Mua mua mua. No, no, no, no, no. I la noia, ai!, què farà, un dia es morirà. Tararí tararà. No, no, no, no, no, no. ARNAU Aviat serà fosc. És el millor moment del dia. Hi ha una claror estranya. El sol està cansat. I quan la llum s’escapa m’agrada entrar dintre teu. Tocar-te els pits petits mentre estàs quieta, sense dir res, com si no respiressis. Em fan por les dones que criden i no paren de moure’s. Es

creuen intel·ligents i ho volen dominar tot. (Encén un cigarro. Fuma amb plaer.) És trist que pateixis. De debó que és molt trist. Jo miro d’ajudar-te. Pensa que la mort ve quan la crides. És així. I si el teu nòvio es va matar és perquè ell ho volia i ja està. (Pausa. Contempla el fum del cigarro.) I ja està. Jo entro dintre teu perquè sentis una mica de vida. I no m’importa perquè a mi me’n sobra. ESTER (Llunyana i distant.) Jo ho volia, però no era veritat. Potser va ser veritat per una estona. Ho volia, però no ho volia. L’Arnau li acarona els cabells amb suavitat. ARNAU Fan olor de menta. ESTER Volia que es matés amb la moto. Ho volia. Va ser culpa meva. ARNAU De petit em menjava les fulles de menta. ESTER (Comença a estripar la flor de manera automàtica.) Que no, que no, que no. M’ho va repetir moltes vegades. Que no. ARNAU Em menjaria els teus cabells ara mateix. ESTER Va voler fer l’amor i jo li deia que no. Que si em deixava per sempre, que no. Serà el nostre comiat, va dir. Jo no em vull acomiadar, li vaig dir. Em caso, em va dir, ja ho saps. Sí, li vaig dir, perquè tu ho vols. ARNAU Per què no et poses les calces? ESTER Casa’t amb mi, li vaig dir. No, em va dir, no puc. ARNAU Per què no et poses les calces? ESTER Ho vam fer, sí. Idiota, sóc idiota. Esperança. Ell es tornava boig amb mi. Li agradava posar-se els calçotets al cap, sempre vermells, vermells. Amb tu m’agrada el sexe, deia, ets la millor, deia. Però jo l’estimava. L’estimava i ell no tant. ARNAU (La vol ajudar a aixecar-se.) Aixeca’t, va.

ESTER (No s’aixeca.) Et cases amb un tros de puta que no sap follar. Queda’t amb mi. I no. On és la papallona, li vaig dir. ARNAU Tot això ja m’ho has explicat. ESTER I el vaig matar. ARNAU Va tenir un accident. Ell s’ho va buscar. En el fons ho volia. No sabia a qui triar. ESTER Molta ràbia. Va sortir de casa. Fins mai més, em va dir. Ràbia. Desitjava que s’estavellés contra un arbre, contra un cotxe, contra un camió... que es matés. Mata’t, pensava. No me’l podran prendre mai. ARNAU Jo t’agrado? ESTER No. ARNAU Això nostre no ho diguis a ningú. ESTER No. L’Ester ha acabat trinxant la flor. S’aixeca i comença a posar-se les calces. ARNAU T’ajudo? ESTER No. ARNAU M’agrades. ESTER T’agrado. ARNAU Sí. ESTER Tu a mi tampoc. ARNAU El Joan és mort.

ESTER Sí. (Pausa.) No. Cada dia es mata una mica perquè jo ho desitjo. Una estona només. ARNAU Quan tu et moris et maquillaré preciosa de veritat, et posaré un vestit blanc ben blanc i et faré l’amor. No em posaré condó. Et donaré una mica, mica, mica de vida. (Li fa un petó i l’Ester somriu.) La setmana que ve començo el curs de tanatoestètica. ESTER (S’arregla el vestit i els cabells.) He de fer un parell de porros per quan arribi el Joan. Avui és el seu aniversari. Vint-i-vuit. ARNAU Felicita’l. ESTER Què li podria regalar? ARNAU Demà vindràs? L’Ester calla i lentament se’n va mentre recorda la seva cançó. L’Arnau es treu una foto de la cartera i corre fins a l’Ester. ARNAU Ester. ESTER Mireia. ARNAU (Li ofereix la foto.) Té. És una foto meva. Despullat. L’Ester no li fa cas, se’n va per un lateral a l’exterior. L’Arnau es mira la seva foto i li agafa un atac de riure. Fosc.