Tema 2 Llenguatge Oral 5.1

UD2: EL LLENGUATGE ORAL “Els límits del meu llengautge són els límits del meu coneixement” L. Wittgenstein Aprendre a parlar implica conèixer les regles fonològiques, semàntiques i sintàctiques i saber-les utilitzar. Beth

Partim del què ja sabem:  El desenvolupament humàes caracteritzaper

ser social

i cultural.  L’adult responsable de transmetre l’herència sociocultural a l’infant. El llenguatge juga un paper privilegiat.  Aprendre a parlar es converteix en el primer gran assoliment cultural de l’infant. Per

tant el llenguatge té les següents funcions: Excel·lent instrument de comunicació Insereix a l’infant en un entorn cultural És un regulador dels processos mentals.

2.1.-Desenvolupament del llenguatge. 2.1.1.- Teories sobre l’adquisició del llenguatge 1. 2. 3. 4. 5.

T. de Chomsky T. de Piaget T. de Bruner T. de Vygostky T. Skinner

Pregunteu-vos… Com

es pot explicar el desenvolupament del llenguatge en l’infant a partir dels pocs estímuls ambienta s que rep?

Com és

possible que els infants siguin capaços en pocs anys d’articular un llenguatge sintàcticament i sistemàticament correcte, si estan acostumants a sentir frases i construccions més aviat sencilles, o fins i tot, incorrectes?

Teoria de Chomsky. LAD Aquestes

preguntes van ser el punt de partida on Chomsky es va valer per desenvolupar la sevateoria. Va dominar LAD (Language Adquisition Device). “Mecanisme d’adquisició del llenguatge” a l’estructura o capacitat innata que tenen les persones per adquirir el llenguatge i tenir-hi competència. Conté una sèrie d’universals lingüístics comuns a totes les llengües del món que permeten que cada persona desenvolupi la seva pròpia llengua

Chomsky afirma… La

capacitat de parlar està genèticament determinada, ara ve, per poder usar del llenguatge ha d’existir un cert coneixement de la realitat. És a dir, existeixen uns universals lingüístics que formen part del codi genètic, de forma que els infants aprenen a parlar de la mateixa forma que els ocells els creixen les ales. La condició necessària per l’aparició del llenguatge és la capacitat cognitiva. Les seves aportacions van influenciar molt en el camp sintàctic de la llengua.

Teoria de Piaget Piaget parteix de la cognició i considera al

context relativament poc important. El que diferencia als homes dels animals no és la capacitat lingüísitcasinó la cognitiva. El nen és vist comconstructor actiu del seu coneixement i, per tant, del llenguatge. Per Piaget, el llenguatge és un sistema de símbols i per tant, arbitrari, per això, per poder emprar-lo el subjecte ja de construir la capacitat per a simbolitzar

La repeteció:

representa un tipus de conducta que es canalitzxaper mitjàdel parlar. Ex: un nen davant un aquari escolta la paraulatritó i la repeteix diverses vegades.

El monòleg: representa una conducta

verbal lligadadirectament a l’acció. Ex: Una nena davant la tortuga i li diu: “Anem, camina tortuga” Ex: Un nen acaba un dibuix i diu: Ara faré una altre cosa.

El monòleg: reuneix caracterísitques

similars a l’anterior, amb la diferènciaque l’infant dirigeix el seu discurs cap a un interlocutor determinat.

Consideracions… El monòleg anirà desapareixent per

donar pas al llenguatge sociabilitzat, és la màxima expressió del pensament i del llenguatge adult.

Les estructures i

processos cognitius són previs i determinants en l’aparició i desenvolupament del llenguatge.

Teoria de Vigosktky Creu

que el desenvolupament humà es produeïx mitjançant els processos d'intercanvi i transmissió del coneixement en un mitjà comunicatiu i social (la cultura). És a dir, la transmissió dels coneixements de la cultura es realitza a través del llenguatge. Per tant, el llenguatge és el principal vehicle d'aquests processos i és el que influeix decisivament en el desenvolupament de la ment.

 Per

tant, llenguatge i pensament són dues coses amb orígens diferents i que al llarg del desenvolupament es produeix una interconnexió funcional en el qual el pensament es va verbalitzant i el parlar es va fent racional. De tal manera que es regula i planifica l'acció. En definitiva, el pensament no està subordinat al llenguatge, estàinfluït. Les relacions entre pensament i llenguatge són complexes. Un pensament neix a través de paraules. Una paraula sense pensament és una cosa morta, i un pensament desproveït de paraules roman en l’ombra. La connexió entre ells no és constant. (Vigostky, 1973)

 Per

Vygotsky el llenguatge infantil és inicialment social (és la manera de comunicació amb els adults) i és exterior en forma i funció. A poc a poc, el llenguatge s'interioritza i passa per un període egocèntric fins a ser social.

Teoria de Skinner Considera

que el desenvolupament del llenguatge depèn exclusivament dels estímuls externs.

El llenguatge són respostes que l’infant aprèn per

condicionaments aparents, respostes que són verbals i intraverbales, de manera secundària. Aquestes respostes intraverbales van permetre elaborar una teoria que sí admetia que en el desenvolupament del llenguatge no només hi ha respostes externes sinó que hi ha una mediació d'estímuls interns.

Diferencia

quatre tipus de resposta: els comandaments, els tactes, les respostes ecoiques i les respostes autocrítiques.

El

conductisme per aquella època estava en auge. Aspectes positius del conductisme: ◦ Parteix del context.

◦ És important el seu esquema estímul provoca una resposta. ◦ Va permetre programes de tractament d’infants amb alteracions del llenguatge o de tractament de logopèdia. ◦ Els estímuls no s'analitzen aïlladament sinó que s'estudia l'episodi verbal global, la conversa.

Teoria de Bruner  Pensa que l’infant

té algun tipus de coneixement del món real a través de les accions que realitza, és a dir abans d'aprendre a parlar, el nen disposa d'unes capacitats cognitives que seran la base per l’adquisició del llenguatge.

 Bruner

proposa el "pont cognitiu" : consisteix a unir els coneixements previs que el nen porta amb els quals va a adquirint posteriorment, influenciats pel context sociocultural que es dóna.



Defensa que el llenguatge s'ha d'adquirir en situacions socials concretes, en l’ús i el intercanvi comunicatiu diari.

La LASS es basa: 



 

Els infants estan “bioprogramats” per a percebre unes diferències entre els esdeveniments del món real, comunicar-se respecte d'elles i fer les corresponents distincions lingüístiques. L'adult ajuda a l’infat modelant frases que substitueixin a la comunicació gestual i vocal primitiva, perquè pugui complir les funcions comunicatives pertinents. Els jocs oferiran una àmplia gamma d'oportunitats per a aprendre el llenguatge i utilitzar-lo. La família i infant s'integren en formats de rutina, s'engeguen processos psicològics i lingüístics Els quatre mecanismes mentals que hemesmentat componen l'equipament mental mínimque l’infant necessita per a adquirir el llenguatge. No obstant això, qui vulgui aprendre una llengua necessita una mica més que aquesta maquinària elemental. No n'hi ha prou amb estar dotat de la capacitat lèxicgramatical, calsaber comutilitzar el llenguatge de forma comunicativa.

2.2.- Evolució del llenguatge verbal 2.1.1.- La importància del llenguatge

verbal

◦ La PARLA és el llenguatge humàper excel·lència , tot i que hi ha altres formes d’expressió. ◦ L’activitat del llenguatge : Suposa una estructura psicològica complexa. Es desenvolupa de manera molt ràpida en l’infant (primeres edats) Passa de no disposar cap codi ni capacitat d’abstracció a mantenir una conversa

Per l’infant suposaun aprenentatge, una assimilació , una pràcticadel codi de signes i normes complex i organitzat.

Té ús i domini de la llengua. És capaç d’intercanviar/ comunicar

informació. Es fa a través de la parla i més tard, de forma escrita

2.2.2.- Factors que afavoreixen l’adquisició del llenguatge “L’adquisició del llenguatge és una de les conquestes més impressionants de l’ésser humà.”

Una de les coses que crida més l’atenció,

malgrat que cada infant neix en cultures i civilitzacions heterogènies, és el fet que l’ordre d’adquisició del llenguatge és relativament regular en tots els nens i nenes, per tant, la seva adquisició és una característica universal.

1.- Factors que depenen de l’infant i el seu desenvolupament: L’infant neix amb una capacitat biològica

de desenvolupar el llengautge. Cal que els sistemes neurològic, fisiològic i perceptiu de l’infant estigui prou madur i, per tant, que els seu desenvolupament de les seves funcions sigui possible.

Els mecanismes d’adquisició del llenguatge que

depenen de l’infant són: ◦ El grau de percepció sensorial: agudesa auditiva i visual. Serveix per emetre o captar els estímuls de l’exterior. ◦ El desenvolupament de la intel·ligència: la capacitat de comprensió, associació, discriminació, memorització, imaginació, etc. Serveix per processar i interpretar aquests estímuls i donar les ordres. ◦ La madura del sistema nerviós. Serveix per transmetre els estímuls di les ordres. ◦ La capacitat del sistema fonoarticulatori. Per executar les ordres a través dels gestos, els sons o les paraules. ◦ L’habilitat d’adaptar-se a l’entorn, la qual cosa incidirà en la seva conducta.

2.- .- Factors que s’incorporen a través de la relació amb les persones adultes És imprescindible que l’infant interactuï amb les persones adultes de referència. El llenguatge emprat pels adults regula el comportament de l’infant, alhora que li transmet coneixements i afecte. L’infant va adquirint progressivament el llenguatge que li servirà d'instrument no només per comunicar-se, sinó per construir el seu propi pensament.

Els

adults contribueixen a interaccionar amb l’infant a través dels següents mecanismes: ◦ Una estimulació adequada, que propiciï la comunicació. ◦ Una comunicació motivadora, que faciliti la inteacció. ◦ Una interacció qualitativa, mitjançant la qual sàpiga escoltar i contestar adequadament. ◦ L’animació i invitació a la imitació, com a elements d’aprenentatge.

Activitat per grups: Lectura: DIDÁCTICA

DE LA LENGUA EN LA ESCULA INFANTIL Per grups: exposar un punt de la lectura usant les TIC. ◦ ◦ ◦ ◦ ◦

Grup 1: El entorno familiar Grup 2: Del hogar a la escuela: ciclo 0-3 años. Grup 3: Del hogar a la escuela: ciclo 3-6 años. Grup 4: La selección de los contenidos. Grup 5: Situaciones educativas para el desarrollo del lenguaje y el aula. ( 2 grups) ◦ Es duràa terme durant a finals de novembre– principis de desembre.

Chomsky: 

És una teoria de caràcter racionalista. Chomsky afirma que “l'adquisició de la llengua ésen gran part per una capacitat lingüística innata, maduració que és guiada per factors interns, per una forma de llenguatge innata que s'aguditza, diferència i arriba a una realització específica a través de l'experiència”.



Aquest autor proclama que el llenguatge és un "òrgan mental" amb una determinació casi-biològica.



La cognició no té cap paper en l'aparició del llenguatge, controlat, segons ell, per mecanismes específicsde la naturalesa innata.



Per tant, es pot resumir la seva teoria en tres punts: ◦ 1. El nen aprèn la seva llengua nadiva amb extraordinària facilitat i rapidesa, i emet i comprèn, de manera il·limitada, missatges que mai abans havia escoltat. ◦

2. Existeix en el nen, per tant, una “gramàtica interioritzada”, una estructura profunda que ho habilita per a fer un ús creatiu del llenguatge.

◦ 3. Això explica l'existència d'uns universals lingüístics, comuns a totes les llengües.

Vigostky 

 



La funció primària del llenguatge és la comunicació, el contacte social, i en aquest sentit, les formes més primitives del llenguatge infantil són també socials. Això s'oposa a la teoria de Piaget. Afirma que llenguatge i pensament procedeixen d’arrels diferents. Vygotsky va demostrar que l’infant en la seva primera infància construïx en la seva interacció amb el mitjà físic, esquemes representatius, i en la seva interacció amb el mitjà social, esquemes comunicatius. El llenguatge pròpiament aquest resulta de la fusió d'aquestes dues línies de desenvolupament, i en el procés de interiorització, el llenguatge pren el control de les facultats mentals de l'home per a convertir-se en pensament. Desenvolupament cognitiu i desenvolupament lingüístic formen una unitat, de manera que depenen un de l'altre.

Brunner: 





Afirma, que des del naixement, el nadó és capaç de realitzar les diferents conductes que subjeuen a un acte intencionalmente comunicatiu, però que és incapaç de seqüenciar-les adequadament en relació a un objecte. No s'arrisca a caracteritzar la intencionalitat com innata, però si aposta perquè el decisiu en l'establiment de la intenció comunicativa és el fet que els adults tracten totes les conductes infantils com si ja fossin intencionales. No li dóna importància a si va ser primer el lingüístic, o primer el cognitiu, ja que prefereix considerar-los com dos processos simultanis, coincidents. És impossible parlar d'un desenvolupament cognitiu dissociat del desenvolupament del llenguatge, així com tampoc és possible dissociar el llenguatge de la influència que sobre ell exerceix el mitjà.

◦ L’observació va dirigida a : Reconèixer un objecte. Fixar l’atenció en un esdeveniment escolar o familiar i treure múltiples possibilitats expressives. Interpretar un dibuix, lectura d’un conte d’imatges, Etc.

Acció

◦ Permet classificar, analitzar, estableix relacions, agrupar... ◦ Passaràd’un coneixement i ús pràctic concret a una capacitació mental i posteriorment a l’ús de la paraula i de la frase

Joc

◦ És essencial. Brunner va estudiar la relació entre determinats jocs i l’adquisició del llenguatge. ◦ Va usar el terme de “format” per descriure les interaccions triangulars que es donen entre l’infant, adult i l’objecte. ◦ I va distingir: Format d’acció conjunta ( situacions en les quals l’adult i l’infant actuen sobre un objecte de forma conjunta: joc de dinar i prendre, ficar i treure, etc)

Format d’atenció conjunta ( situacions en les quals l’adult i l’infant atenen conjuntament a un objecte: Jocs d’indicació, jocs de lectura de llibres, etc.) Format mitx ( atenció i acció conjunta, com el joc del cuit i amagar) En els 3 formats cal

elaborar procediments que assegurin la interacció entre adult i infant: quan s’inicia el joc, el lloc, quina conducte se segueix, etc.