T2 Rosa Maria Florensa Palacios Opt A-2

TEMA 2 XARXES LOCALS

1

1. Volem recuperar un arxiu de 512 MB a través d'una xarxa. Suposant que podem utilitzar la màxima velocitat de la connexió: a)Calcula la mida de l'arxiu,en bits i en gigabytes. a)512x1.024x1024x8bits=4.29.967.296bits b)512 dividido 1024 = 0.5G gigabytes

b)Quant de temps tardarem a recuperar l'arxiu si utilitzem un cable de parell trenat?

c)I si es a través d'una connexió Bluetooth?

2. Explica les diferències entre una xarxa d'àrea local i una d'àrea estesa. Posa un exemple de cadascuna. Segons les dimensions de les xarxes le poden classificar en xarxes d' area local o LAN (local area network), que engolben àrees reduïdes, com ara una oficina, un edifici i fins i tot el teu institut, i xarxes d' àrea estesa o engloben àrees geogràfiques més extenses.

3. Poden saber quina OUI té assignada un fabricant determinat a través de la pàgina web que trobaràs a http://www.editorialteide.com/ ?8685. Esbrina les OUI deis fabricants Adlink, 3Com i Intel. 00-30-64 (hex) ADLINK TECHNOLOGY, INC. 003064 (base 16) ADLINK TECHNOLOGY, INC. 9F, NO. 166, JIEN-YI R.D. CHUNG-HO CITY TAIPEI TAIWAN, REPUBLIC OF CHINA 00-02-9C (hex) 3COM 00029C (base 16) 3COM 405 SPRING HILL ROAD SHARON NH 03458 UNITED STATES 00-04-0B (hex) 3com Europe Ltd. 00040B (base 16) 3com Europe Ltd. 3com Centre Boundary Way, Hemel Hempstead Hertfordsh HP2 7YU UK UNITED KINGDOM 00-01-2A (hex) Telematica Sistems Inteligente 00012A (base 16) Telematica Sistems Inteligente Rua Miguel Casagrande, 200 Sao Paulo BRAZIL

2

00-02-B3 (hex) Intel Corporation 0002B3 (base 16) Intel Corporation M/S: JF3-420 2111 N.E. 25th Ave. Hillsboro OR 97124 UNITED STATES

4. Executa la instrucció getmac a la consola o línia de comandaments per esbrinar d'adreça MAC de la targeta de xarxa del teu ordinador del tipus 00- 113-E8-2A-AF-73. • Agafa els 3 primers bytes (per exemple, 00-13-E8) i esbrina de quin fabricant és la tova targeta, con a l'exercici anterior. 00 -1f-D0 • Esbrina el web del fabricant a través d'algun cercador. www.nvidia.com •

Per què creus que no hi poden haver dues targetes amb el mateix MAC? 00-1D-92-C0-C8-0A

Raona la resposta. 5. Explica les diferéncies entre un concentrador i un encaminador. Encaminador: un dispositiu de xarxa de nivell 3 del model OSI. Pren la informació del nivell de xarxa (adreça IP) per prendre decisions d' Encaminament: escollir cami o ruta més adequat. Concentrador :(o hub, en anglès), quan rep un paquet de dades per un port, el retransmet a la resta.

6. Per qué creus que hi ha dos dispositius diferents per fer les mateixes tasques com ara el hub i el switch? Raona la resposta. Un concentrador (o hub, en anglès), quan rep un paquet de dades per un port, el retransmet a la resta. El commutador (o switch, en anglès) emmagatzema l' adreça MAC de tots els equips que estan connectats a cadascun dels seus port. Un rep un paquet de dades(hub) y el altre rep l' adreça de MAC(switch)

7. Suposa que a casa tens un encaminador-commutador ADSL al qua¡ es poden connectar fina a quatre ordinadors. Dibuixa un esquema de blocs que expliqui el funcionament intern d'aquest aparell.

3

8. Per qué no podem utilitzar cables cat5e de més de 100 m de longitud? Raona la resposta. Per que es la máxima longuitud que es pot utilitzar.

9. Agafa el cable que et don¡ el professor o professora, o mira el dibuix, i contesta les preguntes següents:

Quants parells de cables té? 4 parells • •

Anota el color de cada parell. Blau, blau i blanc,taronja, taronja i blanc marró, marró i blanc, verd, verd i blanc.

4

•

Anota la inscripció que apareix al cable. Explica'n el significat (et pots ajudar de la informació que hi ha a les pràctiques, en ¡ libres o a Internet).

•

CSI/AUSTIN TAYLOR AT-NET ANSI/TIA/EIA-568 ISO11801 CATEGORY 5E PAIR UTP 203M 02-033 CSI/AUSTIN TAYLOR:Nom del propietari ANSI/TIA/EIA-568 ISO11801:La norma ISO 11801 es una norma internacional de cableat estructurat. es similar a la norma ANSI/TIA/EIA 568 A, ja que només canvien contemplacions sobre les característiques tècniques de cada tipus de cable.

10. Quina avantatges i inconvenients veus que té el connector ST respecte de l'SC? El ST es d' inserció directa i l'en SC similar pero que un cop inserit , s ha de girar un quart de volta per fixar-lo corectament.

11. Volem saludar un ciutadà rus i, com que no sabem la seva llengua, farem servir dos traductora. Vés a la pàgina http://www.qoogle.com/ translate–t i tradueix primer la paraula hola a l'anglès i després fes la traducció de l'anglès al rus. Fes el mateix amb la pregunta com estàs? • Anota les paraules traduïdes a l'anglès i al rus. •

hello,Привет

Per què hem d'utilitzar tres protocols diferents? •

Per que s' han utilitzat tres metodes diferents

Quines solucions alternatives proposes? •

Fer-ho directamente en un un mode només.

Quina similitud trobes amb els protocols de xarxa? Raona la resposta. •

Utilitzen el mateix llenguatge

14. Busca a la Viquipèdia els protocols Telnet i SMTP i respon: • Per a què s'utilitza cadascun d'aquests protocols? És un protocol de xarxa basat en text utilitzat per a l'intercanvi de missatges de correu electrònic entre ordenador i/o diversos dispositius (PDAs, mòbils, etc). •

Quin fas servir habitualment?

SMTP

15. Determina a quina classe pertanyen aquestes adreces i si son privades o no. Si vols, pots ajudar-te de la pàgina web que trobaràs a http://www.editorialteide.com/?8685.

5

a) 172.31.1.1 Class B, c) 124.127.122.123 Private Internet Class A b)169.5.10.10 Class B d) 199.134.167.175 Class C

e)201.201.202.202 Class C f)129.11.189.15 Class B

18.Fes una llista amb els recursos que es poden compartir en xarxa i posa'n exemples. RECURSOS A COMPARTIR Maquinaria

impressores, s

Programari

aplicaci

19.. Imagina que a casa teva tens una xarxa instal·lada amb tres ordinadors. Indica els avantatges i els inconvenients, d'entre els que acabes de veure, que més influirien en la teva xarxa. Raona la resposta. AVANTATGES 1.Són xarxes senzilles d' instal·lar i configurar i no necessiten la figura de l' administrador de xarxa per gestionar els recursos, ja que cada usuari pot gestionar els seus i decidir quins comparteix i quins no.

INCONVENIENTS 1. Està pensat per un nombre reduït d' ordinadors, ja que, si el nombre és molt elevat, el rendiment de la xarxa baixa dràsticament

2.El cost d' implementació és molt baix, 2. Són molt difícils d' administrar i perquè no calen equips d' altres controlar, perquè la informació prestacions dedicats a fer de servidors. compartida està escampada dels A més, els sistemes operatius que diferents equips de la xarxa, i tasques poden treballar amb xarxes entre iguals tan importants com fer còpies de també són més econòmics que els de seguretat d eles dades de forma client-servidor, excepte els sistemes sistemàtica es fan pràcticament basats en Linux, que són gratuïts. impossibles, i es deixa la responsabilitat a cadascun dels usuaris dels diferents equips. 3.Si un dels equips falla, només queden afectats els seus recursos compartits i no la resta. En el cas d' un servidor, si deixa de funcionar, no es pot utilitzar cap recurs de xarxa.

3.Els permisos per accedir a cada recurs compartir s' hauran de definir a cada equip independentment dels altres.

6

4.Sol tenir menys concentració de 4.El nivell de seguretat d' una xarxa trànsit d' informació per la xarxa, ja que entre iguals és baixa. totes les peticions d' informació no es concentren en un ordinador, sinó que trànsit es reparteixen entre tots el equips.

TALLERS TALLER 3 Vés a la Viquipédia i ala cortadora, busca informació sobre el programar¡ lliure i respon les preguntes següents:

Qué és el programar¡ lliure? El programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

Quines són les quatre llibertats del programad lliure? La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit. La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2) La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.

Busca cinc exemples de programa lliure. El projecte GNU Els sistemes operatius basats en GNU/Linux, BSD i OpenSolaris Els entorns gràfics KDE i Gnome El projecte Mozilla, que inclou el navegador Mozilla Firefox i el client de correu Mozilla Thunderbird L'aplicació ofimàtica OpenOffice.org

Qué és el codi obert? El Codi obert, de vegades referit com a "codi font obert" (open source en anglès) és un enfocament per al disseny, el desenvolupament i la distribució que ofereix un accés

7

pràctic al codi font del producte (béns i coneixements). Alguns consideren el codi obert com un dels diversos enfocaments possibles per al disseny, mentre que altres el consideren un element estratègic de les seves operacions. Abans que el terme codi obert fos àmpliament adoptat, els desenvolupadors i els productors utilitzaren diferents frases per a descriure el concepte fins que el terme codi obert guanyà popularitat amb el creixement d'Internet, proporcionant accés a diversos models de producció, canals de comunicació, i comunitats virtuals.

Qui és Richard Stallman?Richard Matthew Stallman (de nom en clau RMS) és un conegut activista del programari lliure.Les seves obres més importants com a programador inclouen l'editor de text Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB, sota el Projecte GNU. Però la seva influència és major en un marc moral, polític i legal pel moviment del programari lliure, com una alternativa al desenvolupament i distribució del programari privatiu. També és l'inventor del concepte Copyleft (tot i que no és ell qui li va posar nom), un mètode per llicenciar el programari perquè sigui sempre de lliure ús i modificació.

TALLER 4 El Panel de control L'objectiu d'aquest taller és obtenir informació sobre la configuració de l'equip com a element de la xarxa d´àrea local de l'institut i relacionar-la amb ele coneixements adquirits. 1. Vés a Inicio | Panel de control. 2.

3. 4.

5.

A la part esquerra, selecciona Cambiar a Vista clásica. Al tauler de la dreta t'apareixeran les icones de control deis diferente dispositius i programes. Localitza aquestes icones dins el Panel de control. Clics dos cope sobre la icona Sistema, observa la finestra que s'ha obert i selecciona la pestanya Nombre de equipo.

Anota el nom de l'equip i el grup de treball o domini a què pertany.

8

5.

Prem el botó Cambiar. A la finestra que s'obre pots canviar el nom de l'equip i el domini. No realitzis cap canvi.

9

5. 6.

9.

Ara ja pots sortir de Propiedades del sistema i obrir la icona Conexiones de red. Busca la icona de Conexión de área local i obre la finestra.

Fixa't en les pestanyes superiors de la finestra i selecciona la pestanya Soporte i clica al botó Detalles.

10

Anota a la llibreta la informació que et proporciona una pantalla com la de la dreta. Ara selecciona la pestanya General i clica al botó Propiedades.

11

Selecciona l'opció Mostrar icono en el área de notificación al conectarse perquè aparegui la ¡cona a l'área de notificació de l'escriptori. A partir d'ara, clicant en aquesta ¡cona, s'obrirà directament la finestra sobre l'estat de la connexió que hem vist anteriorment. Selecciona el Protocolo Internet (TCP/IP) i prem el botó Propiedades.

Anota la informació que et proporciona i les opcions que no estan habilitades. Compara aquesta informació amb l'obtinguda anteriorment. Fixa't que aquí sí que pots caviar la configuració. Vigila de no canviar res sonso autorització del teu professor o professora. Com a precaució, per sortir utilitza el botó

Conclusions 1.Amb les dades obtingudes omple la taula següent:

Nom de l'equip

Al8

Adreça IP 192.168.0.82

12

Grup de treball o domini Adreça MAC

AI

Porta l'enllaç (*)

Servidora DNS 00-1D-92-C0-C8-0A (*)

192.168.0.81.-

192.168.0.210

(*) Aquests conceptes els estudiaràs més endavant. 2. Amb les dades obtingudes respon les qüestions següents, raonant les respostes: a) Sobre quina configuració de xarxa treballa aquest ordinador? en xarxa b) Quin tipus d'adreça IP té el teu ordinador? 192.168.0.82 c) Compara el nom del teu ordinador amb el deis del costat. Tenen alguna relació? Si d) Podrien ser iguals? No Quin nom li posaries tu? Rosa

TALLER 5

1. Obre la consola o línia de comandaments i executa la instrucció ipconfig/ all.

2. Anota a la llibreta la informació que apareix.

13

3. Indica els avantatges i els inconvenients d'utilitzar aquest comandament respecte a l'ús del Panel de control. En el panel de control es mes dificil trobar totes les dades, en canvi a executar es troben a l'instant.

TALLER 6 1.Executa el comandament ping www. google.com.

14

2.Veuràs que apareix l'adreça IP del Google.

3.Obre el navegador i escriu l'adreça IP a la barra d'adreces.

15

4.Què ha passat? Raona la resposta. Que aquest numero es la adreça del google, cada pagina te una diferent, i si la poses a la barra de adreçes et surt la pagina.

5. Ara executa el comandament ping amb l'adreça IP de la passarel·la.

6.Per a qué pot servir fer aquesta acció? Per descubrir la teva adreça IP

16

7. Torna a executar el comandament ping amb l'adreça de l'ordinador del teu company o companya. No puc estic a la meva casa , no tinc company.

8. Desconnecta momentàniament el cable de xarxa del seu ordinador i tornaho a provar. No puc estic a la meva casa , no tinc company

9. Quina diferència hi has trobat? Raona la resposta. No puc estic a la meva casa , no tinc company

10. Finalment, executa la comanda ping amb l'adreça del teu ordinador. No puc estic a casa , no tinc company

11. Hi ha diferències? Per què? No puc estic a la meva casa , no tinc company

TALLER 7: Practiquem amb el comandament tracert.

1. Obre dues consoles de comandaments.

17

2. Executa tracert www.google.es www.google.com a la segona.

a

la

primera

consola

i

tracert

3. Com interpretes els resultats? Doncs que tenes diferents IP's, una acaba en 103 i l'altra en 105

4. Ara obre el navegador web i navega a l'adreça que pots trobar a http://www.editorialteide.com/?8685 .

18

5. Aquesta página ens permet fer un seguiment visual del comandament tracert i situar els diferente salts en un mapa. http://www.yougetsignal.com

6. Introdueix «www.google.es» i «www.google.com» i mira com marca la ruta en el mapa. 7. Quines diferències hi ha? el www.google.es te 17 i el google.com té 14 llocs

19

Per què? t' ho posa al mapa 8. Clics sobre la marca que indica la situació del servidor de Google i anota'n l'adreça. 9. Executa l'aplicació Google Earth i calcula la distància entre la teva ciutat i la seu de Google. Per fer-ho, situa't sobre la teva ciutat. Obre l'eina de Regla i clica sobre el punt de la ciutat que desitgis. Posa l'adreça de Google en el cercador, i després clica sobre l'adreça situada al mapa i llegeix la distància en quilòmetres. 9.644 km

20