Socials T-5.docx

SOCIALS TEMA 5: 1. LA FORMACIÓ DE LA MARCA HISPÀNICA: Entre els segles VIII i X, els habitants dels territoris que actualment formen Catalunya es van organitzar i van dotar-se d'institucions pròpies. En aquesta època va néixer la llengua catalana i els catalans es van independitzar dels pobles veïns. Va ser un procés llarg, del conflicte que va enfrontar els francs i els musulmans i que va donar lloc al naixement de Catalunya com a nació. 1.1 LES CONQUESTES MUSULMANA I CAROLÍNGIA: Entre els anys 713 i 716, va ser conquerit pels musulmans i va quedar integrat en el món islàmic (al-Àndalus). L'exèrcit islàmic va travessar els Pirineus i continuà avançant cap al nord, fins que els francs els van aturar en la batalla de Poitiers (732). Després de derrotar els musulmans a Poitiers, els francs van iniciar una expansió cap al sud. Van travessar els Pirineus i diverses accions militars contra al-Àndalus que van suposar la conquesta d’alguns territoris del nord-est peninsular. 1.2 LA MARCA HISPÀNICA: Per evitar els atacs dels musulmans, Carlemany, rei dels francs, van voler crear una marca defensiva entre els Pirineus i el riu Ebre: la Marca Hispànica. Va quedar reduït a la conquesta d’una franja de territori que anava des dels Pirineus fins a Barcelona, i fins a Pamplona. La frontera entre els francs i els musulmans a Catalunya va quedar establerta per una línia que seguia la serra del Montsec, els rius Llobregat i Cardener i el massís del Garraf. El territori situat al nord va rebre posteriorment el nom de Catalunya Vella. El sud, va continuar sota domini islamic fins al segle XII, va ser consegut com a Catalunya Nova. 1.3 L’ORIGEN DELS COMTATS CATALANS: Els francs van organitzar el territori conquerit en comtats, que estaven governats per comtes designats pel rei franc. Els comtes havien de jurar fidelitat al rei franc i es convertien en els seus vassalls. Els comtes van dividir els comtats en districtes més petits. A cada districte feien un castell on vivia un vicari o veguer, que duia a terme les seves funcions ajudat per cavallers.

2. L’ÈPOCA DE GUIFRÉ EL PELÓS: El segle IX els reis francs va tenir moltes dificultats per mantenir la pau i la unitat del seu territori. Alguns comtats van aprofitar aquesta situació per desvincular.se progrevivament de la monarquia franca i consolidar el seu poder.

2.1 L’ENFRONTAMENT DEL COMTAT DE BARCELONA: L’any 870 el rei franc Carles el Calb, va recompensar el noble Guifré el Pelós per la seva fidelitat durant les revoltes que havia patit i el va nomenar comte d’Urgell, Cerdanya i Conflent. L’any 878, Guifré va obtenir també els comtats de Barcelona, Girona, Osona. Per primer cop un sol comte tenia sota la seva autoritat la major part dels comtats de la Marca Hispànica. El comte de Barcelona esdevenia, un governant fort. Guifré el Pelós va impulsar l’ocupació de la zona central de Catalunya, que havia quedat despoblada arran de la revolta del comte Aissó d’Osona, i la va repoblar amb pagesos procedents dels Pirineus. Per protegir-los de les incursions musulmanes, que va fortificar la zona amb una xarxa de castells. 2.2 LA MORT DEL COMTE GUIFRÉ I: Guifré va morir lluitant al costat del rei franc, Però, que en realitat la seva mort es va produir l’any 897 mentre lluitava contra els musulmans a Lleida. Guifré va deixar els comtats en herència als seus fills. La dinastia del Casal de Barcelona el primer pas cap a la independència de Catalunya.

3. ELS MITES FUNDACIONALS DE CATALUNYA: -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------3.1 L’ORIGEN DEL NOM DE CATALUNYA: Conta la llegenda que quan els musulmans van enviar les terres que formen Catalunya van infringir una gran derrota al catalans. Havien vingut homes de l’altra banda dels Pirineus, Otger Cataló, va sobreviure a la batalla i es va refugiar, malferit, en una cova al Pirineus. Va viure un temps, només acompanyat d’un gos que li llepava les ferides, S’alimentava de fruits silvestres i bevia llet de cérvola i d’ovella. Quan va haver de recuperat les forces, va fer sonar un corn perquè tots els guerres sabessin que havia arribat l’hora de lluitar per alliberar la seva terra del domini musulmà. Van acudir nou guerrers ¡, coneguts com els Cavallers de la Terra o els Barons de la Fama. Cada un dels nou guerrers fou noble i senyor de les terres que conquerí. Els nous barons van decidir anomenar totes les terres conquerides Catalunya, en honor a Otger Cataló. Van adoptar l’escut amb el gos com a símbol de tota la nació. 3.2 L’ORIGEN DE LES QUARTE BARRES: El comte Guifré I va acudir en ajuda del rei Carles el Calb, el seu senyor, per derrotar els normands que atemorien el regne. Guifré i el seu exèrcit van arribar a la batalla, els francs ja es batien en retirada. L’arribada dels catalans va ser ferit al pit amb una llança.

El comte va ser portat a una tenda, on el va anar a visitar el rei. Guifré estava desolat i va dir al rei que no plorava pel dolor de la ferida, sinó pel fet que en el seu escut, daurat i llis, no hi tenia cap divisa de noble. El rei va ,ullar quatre dits de la seva mà dreta en la sang de la ferida del comte i els passa per l’escut daurat.

4. EL CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA: Els successors de Guifré I van governar enmig de les dificultats provocadores per la pressió exercida pel poderós califat de Còrdova i la marca de suport d’una monarquia franca cada cop més debilitada per culpa de les revoltes nobiliaries. 4.1 L’ENFRONTAMENT AMB EL CALIFAT DE CÒRDOVA: Els comtes catalans van fer avançar de mica en mica les fronteres dels seus territoris més enllà del riu Llobregat. El comte Borrell II va orientar la seva política cap a Còrdova. El seu objectiu era protegir els comtats de possibles atacs musulmans i obrir-los els intercanvis comercials i culturals amb Còrdova. Va fer que cada cop més els comtats catalans anessin distanciant de la monarquia franca. Aquesta política amb el califat de Còrdova es va acabar l’any 985, quan les tropes musulmanes, dirigides pel cabdill Almansor, van llançar un atac devastador contra els comtats catalans. Barcelona va ser saquejada i incendiada, i molts dels seus habitants van ser empresonats i venuts com a esclaus. 4.2 EL TRENCAMENT AMB LA MONARQUIA FRANCA: El comte Borrell va demanar el suport del rei franc, com a senyor seu, tenia l’obligació de protegir-lo si era atacat. El rei franc, no va oferir-li cap mena d’ajut ja que la feblesa política de la monarquia franca ho feia imposible. L’any 987 hi va haver un canvi de dinastia en el regne franc amb l’accés al tron dels Capet. El nou rei, Hug Capet, va exigir al comte Borrell II que es presentés a retre-li homenatge com a vassall. El comte, no ha fer per dues raons. Perquè es tractava d’una altra dinastia i les relacions de vassallatge eren de tipus personal. I l’altra, perquè la monarquia franca no havia protegit el comte català dels atacs d’Almansor, una protecció que el senyor devia al seu vassall. Va considerar trencat el pacte feudal amb la monarquia franca.

5. LA FEUDALITZACIÓ DELS COMTATS CATALANS: Al segle XI hi va haver canvis importants als comtats catalans. La Catalunya Vella va deixar de ser una societat de pagesos lliures, i es convertí en una societat feudal. L’altre, es va consolidar l’hegemonia del comtat de Barcelona.

5.1 L’ADMINISTRACIÓ DELS COMTATS: ELS VEGUERS: Els vicaris o veguers com a delegats dels comtes exercien les funcions del govern, defensa del territori i cobrament de tributs als pagesos van ser en gran part responsables d'aquest canvi. Al segle XI, els veguers van voler independitzar-se dels comtes i sotmetre els pagesos del seu districte. Van deixar de fer delegats dels comtes i es van convertir en senyors feudals: es van apropiar dels castells, de les terres dels pagesos, que van esdevenir serfs, dels impostos que aquests pagaven. També van convertir el seu càrrec en hereditari. Catalunya va quedar dividida en nombrosos feus i l’autoritat comtal es va afeblir. 5.2 EL SOTMETIMENT DE LA NOBLESA FEUDAL: Entre els anys 1041 i 1059, Ramon Berenguer I va derrotar els nobles rebels dels seus comtats. El comte de Barcelona els va oferir un pacte, el qual Catalunya esdevingué un país plenament feudal. Reconeixen el comte de Barcelona com el seu senyor i li juraven fidelitat. El comte acceptava l'apropiació dels feus i la submissió dels pagesos a l’autoritat dels senyors feudals. 5.3 EL PAPER DE L'ESGLÉSIA: Els eclesiàstics també van participar en el procés de feudalització. Bisbes i abats es van convertir en seyors feudals, com l’abat Oliba, van intentar limitar la violència feudal mitjançant les assemblees de pau i treva, en què assistien clergues i senyors feudals. L’acord principal era la prohibició de cometre actes violents durants uns dies de la setmana i al territori de les sagreres. 5.4 LES RELACIONS AMB AL-ÀNDALUS: L’any 1031 el califat de Còrdova es va dividir en petits regnes de taifes. Els comtes de Barcelona, de Cerdanya i d’Urgell els van exigir el pagament d’uns tribus, anomenats paires, a canvi de no ser atacats. El cobrament de les paires va fer que l’expansió territorial es limités a poblacions com Tàrrega, Agramunt, Balaguer i Tarragona, els comtes no volien perdre una font d’ingressos tan important.

6. LA UNIÓ AMB ARAGÓ I L’EXPANSIÓ TERRITORIAL: -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------6.1 LA UNIÓ AMB ARAGÓ:

L’any 1134 el rei d’aragó Alfons I el Bataller, havia conquerit la taifa de Saragossa (1118), va ,morir sense descendència. Els nobles aragonesos van triar com a successor el seu germà, Ramir II, bisbe de Barbastre, va deixar el sacerdoci, es va casar i va tenir una filla: Peronella.

La mort d'Alfons I havia deixat el regne en una situació complicada perquè el rei de Castella, Alfons VII, en pretenia la corona. El 1137 es va pactar matrimoni de Peronella, hereva d’Aragó, amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. El rei Ramir va deixar del govern del regne d’Aragó en mans del comte de Barcelona i es va retirar a la vida eclesiástica. Va néixer la Corona d’Aragó, es tractava d’una unió dinàstica, d’una fusió entre Aragó i Barcelona, el regne d’Aragó com el comtat de Barcelona van mantenir les seves pròpies institucions i lleis, les llengües respectives. El primer monarca comú va ser Alfons I de Catalunya i II d’Aragó, va governar com a comte de Barcelona i rei d’Aragó.