Saura I La Crosta De Tv3

Saura i la crosta de TV3 L’inefable – i des de fa un temps, infal·lible – Joan Saura ha trobat la solució a tots els seus problemes: encarregar informes i carregar la culpa a la irresponsabilitat de l’oposició! Com que l’innegablement imparcial i objectiu informe intern dels Mossos d’Esquadra casualment va concloure que la seva actuació fou “correcta”, ara el Conseller d’Interior vol investigar a què es pot deure que la majoria dels ciutadans no ho hagin interpretat així. Què els ha dut a creure que la intervenció policial fou salvatge i del tot “desproporcionada”? En una entrevista publicada diumenge a El Periódico – que, és forçós reconèixer-ho, per la seva tendència clarament hagiogràfica podria haver estat signada perfectament per l’àrea de comunicació dels Mossos... – descobreix allò que ha motivat que la ciutadania hagi tingut aquesta percepció, equivocada per descomptat, de l’actuació dels antiavalots de la policia catalana: “la dreta està instrumentalitzant els Mossos per [a] intentar deslegitimar el Govern, està utilitzant els Mossos com a arma contra el Govern”. Una croada a la qual el Conseller, fent un “judici d’intencions”, entén que s’hi ha afegit també TV3. Creença que l’ha dut a encarregar un informe “sobre el tractament que la televisió pública ha fet d'aquest tema”. Idea que, curiosament, defensa el mateix diari que va entrevistar-lo tan oportunament, en un editorial titulat “Els Mossos a TV3”, que assegura que és va fer una “excessiva profusió d’imatges dels incidents per part de la televisió pública autonòmica”. El Periódico no pot tenir més raó, i cal que la hi donem: com sap tothom – tothom, s’entén, menys aquells desafectes que s’entesten a seguir les notícies pels mitjans de comunicació contaminats per la crosta nacionalista que amb tant d’encert va definir l’amic Ferran – el 18 de març es van produir uns incidents insignificants després del desallotjament del rectorat de la Universitat de Barcelona. Ínfims incidents que van ésser indegudament magnificats per la televisió pública catalana i els seus sectors. Uns incidents que, en cap cas, mereixien l’atenció dels informatius de TV3 ni de cap altre mitjà de comunicació, públic o privat. Si s’hagués produït, posem per exemple, una càrrega policial desmesurada i injustificada potser sí l’hauria merescut, però un simple incident... Com acostuma a succeir, en aquest país d’envejosos, al pobre Joan Saura ja li han plogut crítiques per totes bandes. Crítiques sense cap base, acusant al seu departament de voler “llegir-li la quartilla” – segons l’escaient expressió que ha fet servir el Secretari General d’Interior, Joan Boada – a la premsa o de “menystenir la llibertat i capacitat dels mitjans de comunicació d'informar del que vulguin i com vulguin”. Una acusació sense cap mena de fonament, impulsada de ben segur per la dreta malèvola, desinformada, sense sentiments ni sentit de país, que tan sols cerca recobrar el govern, al preu que sigui... La inhumanitzada dreta catalana hauria de sentir vergonya, tanta vergonya com per a morir negats en ella, de moure’s només impulsada pels seus viciats i perversos interessos partidistes! Per què no aprèn de la nobilíssima esquerra catalana, que no dubta en assumir responsabilitats, en posar els seus càrrecs a disposició de les necessitats de Catalunya! I, el que és encara més lloable, no dubta ni un sol instant en acceptar el suprem sacrifici de mantenir els seus càrrecs – els dels seus imprescindibles assessors (i el d’alguns parents) – dins el nou Govern Tripartit...! No cal ésser endeví per a preveure quin pot ésser el proper pas que prepara aquesta dreta sense ànima ni decència, que només pretén la destrucció de l’immaculada esquerra... Comptant amb la inadmissible connivència d’alguns periodistes que es presenten com a progressistes, ben segur que no dubtaran recórrer a la indignitat de comparar la seva idea de sol·licitar un informe al CAC amb l’aparell propagandístic leninista i stalinista. Amb aquella maquinària perfecta i esmolada que s’encarregava de reescriure la història i d’esborrar de les fotografies tots aquells falsos camarades burgesos que el Partit es va veure obligat a depurar per a impedir la pèrfida voluntat involutiva dels contrarevolucionaris... dimarts , 7 d’abril del 2oo9 © Cesc Serrahima 2009 www.racodelaparaula.com Informació sobre els drets