Resum Unitat 2: Internet i xarxes locals Internet és una gran xarxa d'ordinadors d'àmbit mundial que facilita la comunicació entre usuaris de tot el món a través de diferents servidors. L’ordinador disposa d’una placa electrònica, anomenada placa de xarxa, que és la que pot establir comunicació amb altres ordinadors La placa de xarxa que s’utilitzen en les xarxes domèstiques i en els centres docents són del tipus Ethernet. Aquests tipus de xarxes petites reben el nom de xarxes d’àrea local o LAN (Local Area Network). Per crear una xarxa d’àrea local cal un dispositiu anomenat switch, hub o concentrador. La connexió sense fils o WiFi (Wireless Fidelity) fa la mateixa funció, però amb ones de ràdio en comptes de cable. Una xarxa local permet compartir programari, maquinari i la connexió a Internet, Per compartir una impressora en xarxa podem connectar-la directament al concentrador sempre que incorpori una placa de xarxa Ethernet. La connexió d'un ordinador o d'una xarxa local (LAN) a Internet es realitza a través d'un encaminador o router. Quan un ordinador està connectat a la xarxa disposa d'un número d'identificació que s'anomena adreça o número IP, el qual es compon de quatre camps de tres xifres que poden arribar com a màxim al valor 255. A I'hora de navegar, en Iloc de posar I'adreça IP d'un ordinador, s'escriu I'adreça URL, que és molt més fàcil de recordar. Per fer possible la introducció dels noms literals d’un web, en lloc del seu número IP, cal que hi hagi un servidor que faci d’intèrpret de les adreces i les converteixi al seu número IP. Això és el que fa l’ordinador servidor de noms o DNS (Domain Name Service). Perquè l’ordinador parli el mateix idioma que els altres ordinadors cal que incorpori el protocol TCP/IP. Aquest protocol és l’equivalent del llenguatge humà però per als ordinadors en xarxa. La cerca d'informació a la xarxa pot fer-se per diferents vies. − Per exemple, per accés directe a un servei concret del qual sabem I'adreça i allà cerquem allò en què estem interessats. − Quan no sabem on trobar una informació, podem disposar dels cercadors (google, altavista, ... ) d'informació, que rastregen tota la xarxa a partir de les dades de cerca que li hem facilitat. Atès que a la xarxa és molt fàcil publicar informació, pràcticament no hi ha cap restricció, hi podem trobar informació inexacta o malintencionada. Per això hem de parar atenció en la solvència i rigor de l'autoria del Iloc on recollim les dades. A més de consultar informació, també és possible descarregar informació en forma de fitxers amb textos, imatges, bases de dades o música. L'ús de determinada informació està subjecte al respecte dels drets d'autoria i sempre que se'n faci ús cal especificar I'origen. Un sistema molt difós per compartir informació entre usuaris de forma privada són els programes de comunicació entre iguals (P2P) com l’eMule. Aquests programes permeten posar a disposició d’altres usuaris connectats a la xarxa els fitxers desats en la carpeta de compartició.
Els xats són converses escrites que s'estableixen en directe entre dos o més usuaris emprant la xarxa Internet com a mitjà de comunicació. Els fòrums són espais de trobada on els usuaris participen amb intervencions escrites que queden visibles als usuaris. La participació, en aquest cas, no és en directe ja que les intervencions queden registrades. El correu és el mitjà per comunicar-se de forma privada entre usuaris a través de la xarxa. El correu, a més de portar un missatge escrit, pot incorporar altres fitxers que poden ser imatges, documents de text, fulls de càlcul, música, etc. La videoconferència és una forma de posar en contacte diferents punts d'intervenció de manera que es pot seguir visualment i auditiva la intervenció des de diferents Ilocs distants geogràficament. La videoconferència disposa de mecanismes per moderar les intervencions. L'aprenentatge és cada vegada més una activitat que no es desenvolupa només en una etapa concreta, sin ó que s'estén al Ilarg de tota la vida d'una persona. Per això, aprofitant els avantatges d'Internet, per facilitar I'accés a la formació, especialment de les persones adultes, s'han dissenyat ensenyaments no presencials a través d'entorns virtuals per a I'aprenentatge, tant en formació universitària com no universitària. Aquests entorns poden disposar de xats, fòrums, correu electrònic intern, i altres elements de comunicació. La descàrrega i compartició de fitxers, tan comunes en les activitats relacionades amb la informació digital, porten associat el risc d’infectar el nostre ordinador amb programes de codi maliciós (virus) que no detectem fins que el codi mostra els seus efectes. Per evitar que els troians i els programes espia entrin al nostre ordinador i alhora privar que puguin enviar dades a través d’Internet, cal tenir activat un programa anomenat tallafocs o firewall. Aquest programa fa de barrera selectiva, de manera que només permet el flux d’informació de pàgines web i de correu electrònic. És molt convenient tenir activada aquesta protecció. Un altre mesura de protecció són els programes antivirus que tenen com a missió evitar la infecció i els efectes dels virus, els cucs i els troians. Els programes antivirus han de ser capaços de: •
Detectar la infecció i presència del virus.
•
Evitar que executin els seus efectes.
•
Evitar que arribin a entrar a l’ordinador.